• 15a sessió: 23 de gener de 2019

    Hola! Aquesta setmana hem tingut la quinzena sessió del curs.

    Per començar, l’Ana Maria ha fet l’exposició oral sobre el “chapurriau”, el català que es parla al territori de la Franja de Ponent.

    Tot seguit, la Maria José ha llegit la seva part del dictat creatiu:

    UNA NISSAGA INDESTRUCTIBLE (Capítol 14)

    L’Abel la va mirar fixament als ulls, no podia creure el que havia sentit. La Laia, la seva estimada Laia, era un insurgent que l’única cosa que volia era la llibertat del seu poble. Com era possible que pensés que el seu pare era un tirà? Com podia ser que no s’hagués adonat de la verdadera intenció de la Laia? Havia estat un enze, l’havia ben enredat.

    Estimava la Laia, era la dona amb qui volia casar-se i crear una família. Viurien feliços a la fortalesa juntament amb el seu pare, ho tenia tot més o menys planificat. Va recordar el dia que la va veure per primer cop i com el va captivar. Amb ella havia conegut la passió i la tendresa.

    Però, res tenia sentit, el seu benamat pare era un lluitador, un bon senyor, que el va criar tot sol quan la seva mare va morir, per a ell ho era tot.

    Tenia el cap a punt d’esclatar, no podia pensar amb claredat. Què havia de fer ara?

    Després, hem fet un exercici pràctic de sinonímia.

    En acabar la pausa, hem fet l’exercici de nota de curs (text argumentatiu).

    Aquesta setmana no hi ha deures, però recordeu que per al 6 de febrer heu de fer la ressenya d’un restaurant (tasca intermèdia de la unitat 3), i que el 20 de febrer heu de lliurar l’entrada d’un blog de vitages (tasca final de la unitat 3).

    Bon cap de setmana!

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.