16a sessió: 3 de febrer de 2020
Hola a tots! Aquesta setmana hem fet la setzena sessió del curs, la quarta de l’any!
·Què hem fet?
Per començar, la Montserrat ens ha presentat el tema de la seva exposició: la gimnàstica.
Tot seguit, he lliurat l’exercici de nota de curs i l’hem comentat individualment.
Després, hem analitzat alguns aspectes a tenir en compte a l’hora de redactar un text explicatiu-expositiu i hem treballat un text en grups. (Els que no heu vingut a la sessió d’aquesta setmana, us puc enviar l’activitat per correu electrònic.)
Abans d’acabar la sessió en Raül ens ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:
QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?
Capítol 14
El pare, que havia estat el meu referent des que tinc ús de raó, era l’únic que mantenia el silenci d’ençà que havia esclatat tot l’enrenou. Feia hores que érem a casa. Capcot, mirant a l’horitzó arrambat a l’ampit de la finestra, el pare frisava per buidar el pap quan, d’un moment a l’altre, jo m’hi abalancés amb els meus neguits.
No havia gosat badar boca quan ell va avançar-se: “Sí, és el teu pare. Fa molts anys que anhelo aquesta conversa amb tu. I no -va bramar mentre es girava i em mirava als ulls per primera vegada en tota l’estona-, no tens ni una gota de sang blava perquè l’Alexis no pertany a la nissaga russa que t’afigures. És un vulgar enredaire que ha fet fortuna amb les seves malifetes. L’Alexis fugí de Rússia però, lluny de ser un exiliat polític, va tocar el dos per l’assassinat de Dimitri Lazarev, que ell mateix havia consumat a canvi de diners. Pocs dies després de l’homicidi, el murri va arribar a Barcelona amb la pensada d’adoptar una nova identitat. Va ser llavors que es va empescar el seu delirant parentiu amb l’antiga família regent russa, i amb aquesta coartada va intentar entabanar tothom que irrompia en el seu camí. No va reeixir en les seves intencions perquè la seva aparença d’home de cabals no lligava amb les penúries viscudes pels seus presumptes avantpassats. La mare no en va ser una excepció: quan es va creuar amb ell aquell vespre gèlid de desembre, la inversemblança de la història de l’Alexis no va impedir que sorgís l’amor entre tots dos. Ella no va trigar gaire a confessar-me que el fill que portava a dins era fruit d’una relació clandestina amb aquell home de fesomia eslava. En aquell instant, un calfred em va recórrer l’espinada. Vint-i-cinc anys d’amor amb la teva mare es van ensorrar tot d’una. Aviat vam entendre, però, que mantenir en secret la farsa de l’Alexis era el millor per a tots tres, també per a tu”.
·Què heu de fer?
·Heu de lliurar individualment o en grups el text de l’activitat que hem fet a classe.
Bon cap de setmana!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.