Els jocs tradicionals són aquells jocs, distraccions i divertiments, transmesos de generació en generació, que s’han anat reproduint i perpetuant cíclicament i periòdicament en el temps, i s’han acabat convertint en esdeveniments de referència d’una cultura. Molts són fruit de pràctiques religioses o màgiques, de rituals, de festes o d’activitats laborals. Per exemple, podria ser que alguns jocs d’habilitat i destresa hagin nascut en èpoques més o menys remotes per tal d’exercitar i preparar l’individu en un ofici o activitat.
Amb el pas del temps, els jocs han perdut aquell caràcter iniciàtic però alguns encara s’han mantingut vius en el context on es desenvolupaven, especialment els vinculats a les festes. I vosaltres, a quin joc jugàveu quan éreu petits?
Arrencar cebes: Tots els jugadors menys un s’asseuen a terra, cadascun entre les cames del de darrere amb el més fort al final de tot i repenjat en una paret. Cada jugador ha d’agafar per la cintura el jugador del davant. Aleshores, el jugador que para, bo i dret, comença a estirarpels braços el primer de la fila fins a separar-lo (arrencar-lo) de la resta de la colla. Quan ho aconsegueix, el jugador arrencat passa a ajudar-lo a arrencar les cebes darrere seu,i així successivament fins que les han arrencades totes.
En aquest enllaç hi trobareu molts jocs tradicionals catalans que han recollit des del Centre de Normalització Lingüística de Ca n’Ametller.
Hola! Soc de Rusia. Vull comptar vos sobre un joc tipic de Rusia que té molta historia. Es diu Lluita a cops de puny. A la Rússia antiga no hi havia ni un any sense guerra i aques joc ensenyaba a l’art militar: resposta ràpida, l’ajuda mútua i valentía. En aquest joc nomes participen homes de totes les edats. La gent es divideix en dos grups, a cada grup es posen en filera. A la primera fila es pose el més petit, i a la ultima (esquena) el més gran. Els dos grups es posen un davant de l’altre, fent dues parets. Per aixó l‘altre nom d’aquest joc es “paret a paret”. Els mes joves comencen la lluita, després els homes i al final els lluitadors mes forts. Continuen la baralla fins que una de les bandes fuig.
Hola sóc la Jane, i com ja sabeu sóc de Tanzània. Us explico un joc
Hola sóc la Jane, i com ja sabeu sóc de Tanzània. Us explico un joc que es diu Usoro, es un joc que es juga molt al carrer, a casa i a l’escola. Per jugar utilitzem deu pedres petites i una pedra una mica més gran (que cap a la mà). El joc comença amb les pedres dins un cercle que dibuxem a terra, la pedra més gran la tenim a la mà i la llencem a l’are. Mentre la pedra està a l’aire hem de treure totes les pedres del cercle amb la mateix mà que hem llençat la pedra i la tornem a recollir. Poc a poc haurem d’anar llençant la pedra a l’aire i afeixin totes les pedres dins el cercle: primer una, desprès dues, i així fins a completar totes les pedres. Sempre amb una sola mà i en el temps que la pedra gran es troba a l’aire.