LA RÀDIO – LA FALCA
Per mitjà de la ràdio, ens podem informar de tot d’una forma força immediata. A més, la ràdio és un mitjà que ens acompanya. Sovint, quan anem en cotxe o som a casa feinejant, posem la ràdio per no sentir-nos sols. La gent gran o les persones amb poca mobilitat troben així un mitjà social al seu abast.
Tasca 1 . Llegim aquesta cançó i fixem-nos que les es marcades s’han de dir neutres.
Escoltem-la i cantem-la.
Sols m’acompanya la ràdio (Grup: N’Gai N’Gai)
Dies fets de carretera,
hores dures com l´esfalt,
dies de pagar peatge a la grisa soledat.
Ratlles blanques obsessives
damunt dels vidres fumats.
Tal com vaig cremant benzina,
cremo vida, cremo sang.
Com un cowboy solitari,
sempre estic lluny de la llar.
Sort tinc de les veus amigues,
que connecto en el dial.
Sols m´acompanya la ràdio,
que dispara com un colp.
Sols m´acompanya la ràdio,
i el seu cor de rock-and-roll .
Sols m´acompanya la ràdio,
que em vas regalar aquell juny,
Sols m´acompanya la ràdio,
i totes les seves cançons em parlen de tu,
em parlen de tu, de tu.
La solitud de la ruta,
compartim com uns estranys,
camioners, polis i putes,
músics, pipes i viatjants.
El sentit d’aquesta vida,
està a dins d’una cançó,
que hem anat fent dia a dia,
el cotxe, la ràdio i jo.
De cop sona la balada
que vaig composar per tu,
m´imagino entre els teus braços,
i el camí se´m fa menys dur.
Música
http://www.goear.com/listen/6fc95cd/sols-macompanya-la-radio-ngai-ngai
La ràdio a Catalunya fins al franquisme
s. XX dC
La ràdio neix durant la dictadura del general Primo de Rivera, una conjuntura política que obliga a emetre en castellà i impossibilita el desenvolupament de la ràdio informativa. Durant la Segona República, la ràdio esdevé un mitjà d’informació massiu i una eina política compromesa amb la recuperació cultural i lingüística. En acabar la Guerra Civil, els guanyadors utilitzen la ràdio per aniquilar la cultura i la llengua catalanes.
Els inicis de la ràdio són exitosos. Des d’un començament compta amb un nombre d’adeptes important, que segueixen l’evolució del nou mitjà. A Catalunya, es comença a parlar de la ràdio a principi del segle XX, en arribar les notícies dels experiments que es realitzen habitualment a París, Londres o Alemanya. Editors, enginyers i comerciants del ram electrònic s’interessen pel fenomen, ja que veuen en la radiodifusió possibilitats comercials i econòmiques. El primer radioclub es funda l’any 1922, abans de disposar d’emissores regulars. Els radioclubs donaran origen a diverses estacions locals durant la Segona República: Ràdio Terrassa, Ràdio Sabadell o Ràdio Manresa. L’existència d’estacions d’ona mitjana es complementa amb les estacions dels radioafeccionats en ona curta. L’any 1936, de les 363 estacions registrades a l’estat espanyol, 133 són catalanes.
L’Asociación Nacional de Radiodifusión es crea a Barcelona l’any 1924 i impulsa la primera estació radiofònica regular de l’estat espanyol: l’AEJ-1 Ràdio Barcelona, que s’inaugura oficialment el 14 de novembre del mateix any. Uns mesos després inicia les emissions Ràdio Catalana i l’any 1930 comença a emetre Ràdio Associació, que tria el terreny de la defensa de la catalanitat com a tret diferenciador.
Les primeres emissions creen una gran expectació entre la població. Els oients poden gaudir d’una programació, durant unes poques hores al dia, que ha de superar nombrosos problemes tècnics. La música en directe als estudis de l’emissora, les retransmissions o a la radiació de discos configuren el gruix de les emissions de la primera època. Una música combinada amb altres programes culturals com conferències, obres de teatre o espais dedicats al públic femení o als infants. La ràdio es converteix en un mitjà d’informació i entreteniment que contribueix a la difusió de la cultura i realitza un destacat paper pedagògic entre la població. El primer informatiu ‘La Palabra’ no arriba a les ones de Ràdio Barcelona fins a l’any 1930.
A l’època republicana, la ràdio viu una etapa d’esplendor i assoleix un important rol entre la ciutadania. L’aprovació de la Constitució garanteix la recuperació de les llibertats individuals i col·lectives i afavoreix la lliure expressió de les idees i pensaments de sectors socials, que en l’etapa de la dictadura del general Primo de Rivera havien quedat exclosos d’aquesta possibilitat. L’abolició del control i la censura permet desenvolupar la informació de l’actualitat social i política del país. La febre per saber, per estar al dia, es manifesta amb especial intensitat a Catalunya, que comença el procés de recuperació política.
La Generalitat és molt sensible a la importància de la ràdio i la utilitza al servei del procés de reconstrucció nacional: el mitjà actua multiplicant profitosament l’acció de govern. En aquest període, en el qual els grups socials i polítics accedeixen a les emissores de tot Catalunya, la ràdio tindrà l’oportunitat d’iniciar-se com a instrument de comunicació política. El període és especialment ric en esdeveniments: Ràdio Barcelona ofereix els micròfons al president Macià per proclamar la República Catalana el 14 d’abril de 1931 i a l’octubre del 1934 el president Companys, des del balcó de la Generalitat, proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Uns fets que provocaran l’any 1934 l’empresonament del Govern de la Generalitat, la suspensió de l’Estatut i la implantació de la censura governativa a les emissions radiofòniques.
La legislació republicana permet la creació d’emissores de petita potència, per tal que el servei de radiodifusió arribi als nuclis de població més reduïts i no tan sols a les grans ciutats. El decret del 1932 possibilita el naixement de nou noves emissores locals: Badalona, Girona, Lleida, Manresa, Reus, Sabadell, Tarragona, Terrassa i Vilanova i la Geltrú. Tot i els intents per crear un servei de radiodifusió públic a l’estat espanyol, aquest objectiu no s’assolirà. La Generalitat tampoc podrà fer-ho, ja que els fets polítics posteriors truncaran el procés normal i democràtic endegat.
La ràdio aconsegueix ràpidament quotes de gran popularitat gràcies a les millores tècniques i programàtiques. El desenvolupament de la publicitat radiada contribueix de manera decisiva a la consolidació de les estacions, ja que constitueix una important via de finançament. Els professionals adeqüen les formes expressives i els gèneres radiofònics a les característiques específiques del mitjà i opten per l’especialització dels continguts. Es configura una ràdio lligada a la realitat social, que actua com a baròmetre de les tensions. La informació serà un argument central i la música tindrà un paper molt important, però l’element característic d’aquesta etapa és sobretot la llengua, ja que les emissions radiofòniques són pràcticament totes en català. Una situació que accelera el procés de recuperació del prestigi social de la llengua i contribueix a la competència lingüística dels oients.
Article sencer:
EMISSORES CATALANES
CATALUNYA RÀDIO http://www.catradio.cat/
RAC 1 http://rac1.org/
COM RÀDIO http://www.comradio.com/
RAC 105 http://www.rac105.cat/
RÀDIO FLAIXBAC http://www.radioflaixbac.cat/
ONA CATALANA http://www.ona-fm.cat/
RÀDIO 4 http://www.rtve.es/radio/radio4/
EMISSORES LOCALS PROPERES
CERDANYOLA RÀDIO 105.3 FM
http://www.cerdanyola.cat/webapps/web/continguts_portal/menu_radio/inici/index.html
MONTCADA RÀDIO 104.6
RÀDIO BARBERÀ 98.1
RÀDIO SANT CUGAT – CUGAT.CAT
http://www.radiosantcugat.cat/
RIPOLLET RÀDIO 91.3 FM
http://ripollet.cat/asp/showstatic.asp?main=/static/rradio.html
Tasca 2 Parlem de la ràdio
– Escoltes la ràdio?
– Quan?
– On l’escoltes?
– Quines emissores escoltes?
– Quins programes t’agraden més?
– La ràdio abans i la ràdio ara. De petit/a, l’escoltaves? Quin record en tens?
– Les ràdios locals i les grans emissores.
– Heu visitat alguna ràdio?
– Els concursos a la ràdio. En recordeu algun?
– Els serials de ràdio. N’heu seguit mai cap?
– Els consultoris sentimentals? Els recordeu?
– Podeu completar les vostres idees al voltant de l’aprenentatge del català?
– Ideeu una falca per poder passar per la ràdio local.
Tasca 3 El llenguatge radiofònic
El llenguatge radiofònic té com a particularitat que cal tenir molt en compte què es diu i com es diu, perquè no se’ns veu físicament, només se’ns sent, i per tant, gran part del nostre llenguatge no verbal (gestos, posats, ganyotes, etc.) queda silenciat.
L’expressió per mitjà de la paraula, els silencis, els efectes sonors i la música són els quatre ingredients que formen part d’aquest món.
Hi ha diferents gèneres i formats: la notícia, el reportatge, la crònica, l’entrevista, l’informatiu, el magazine, la ficció, la publicitat, els concursos, etc.
http://www.slideshare.net/benitomend/el-llenguatge-audiovisual-presentation
Entre les moltes accepcions de la paraula falca, hi trobem:
f. 4 Breu espai generalment publicitari de ràdio o de televisió.
Ara bé, quins tipus de llenguatge es fa servir en les falques? Directe? Breu? Poètic?
Per preparar una falca primer, cal trobar un eslògan. Què és un eslògan?
1 Lema 1 2 .
2 Frase generalment breu adoptada com a símbol o divisa d’una empresa o activitat, principalment amb fins publicitaris o propagandístics.
Tasca 4 Preparem la falca per anunciar la inscripció als cursos de català:
Pensem: (Pluja d’idees)
- Com serà la falca?
- Quantes persones hi intervindran?
- Quin eslògan direm?
- Quina informació donarem?
| INSCRIPCIÓ ALS CURSOS DE CATALÀ PER A ADULTS |
| MATRÍCULA PREFERENT(per a alumnes, establiments col·laboradors i entitats col·laboradores)17 i 18 de setembre |
| MATRÍCULA GENERAL19 i 20 de setembre |
| HORARI: de deu a una i de dos quarts de cinc a dos quarts de vuit |
| PROVES DE NIVELLA partir de l’última setmana d’agost, truqueu al Servei Local de Català per demanar hora per fer una prova de nivell. Tel. 93 580 27 51 |
| ON HEU D’ANAR?A la plaça de Sant Ramon, números 23-24 1r pis. És l’edifici del Museu Can Ortadó. |
Tasca 5 Gravem una falca per als cursos de català.
Anirem a Cerdanyola Ràdio a gravar la falca.
Falca per a la difusió dels cursos de català per a adults:
http://www.goear.com/listen/e9bfe84/falca-publicitaria-cursos-de-catala-slc-cerdanyola-alumnat
