L’eix temàtic de l’obra és l’enfrontament entre l’artista i la societat. Aquest tema és encara vigent, però a una altre nivell. Penso que la societat ha evolucionat arribant a una mentalitat més oberta, però encara a dia d’avui els bohemis, somiadors i artistes en definitiva són considerats, en certa manera, com un grup amb ideals poc realistes i poc pràctics. El món que ens envolta presenta dos grups d’individus, els que viuen per treballar i els que treballen per viure.
-Intencionalitat de l’autor:
Cal tenir present que L’auca del Sr. Esteve és una mena d’autobiografia, l’autor l’ha utilitzat per passar de la biografia a la ficció literària. Rosiñol rebutjà el gènere literari tradicional trencant les regles i presentà una antinovel.la. Ja d’entrada amb això podem intuir una certa intenció del voler canvis. Precisament el modernisme és el que vol.
L’auca del Sr. Esteve és una paròdia de les relacions humanes, descriu la burgesia com un grup d’individus de mires estretes, mesquina i pobra d’esperit.
El missatge que vol transmetre l’autor és el reconeixement recíproc entre l’artista i el burgès. L’artista ha d’agrair el suport econòmic i la burgesia ha de reconèixer la manca d’espiritualitat. L’autor ha sabut mostrar l’essència d’una classe social en el seu moment més àlgid i el lector pot descobrir els valors del sentit comú, seny, ordre, puntualitat, etc.
-Títol i relació amb l’obra:
El títol fa referència a l’originalitat de l’obra que més que una novel.la ´s una auca novel.lada.
Segons he pogut llegir, el títol d’aquesta obra literària prové d’una altra novel.la del segle XIX anomenada L’auca de la Pepa (1893) i el nom del protagonista, l’Esteve, prové d’una peça teatral anomenada La cua de la palla, on el protagonista presenta característiques similars.
Trobo molt encerat el títol ja que va lligat amb el llenguatge elaborat ple d’expressivitat emprant la tècnica humorística. Per una altra banda no podem oblidar l’existència dels rodolins dibuixats per Ramon Casas que acaben de donar el màxim sentit al títol i la relació d’aquest amb l’obra.
Dit això, considero que un altre títol hauria funcional, però no tinc cap dubte que aquest és el més adient.
-Context històric:
Al principi de l’obra l’autor ens situa a Barcelona, al barri de la Ribera. A la primera part l’autor dóna al lector diverses dates que ens fa situar en el context històric, com ara la data de la fundació de la Puntual el 1830.
El Sr. Esteve, el protagonista, representa els valors permanents de la Barcelona menestral i és que l’acció transcorre durant el modernisme, a principis del segle XIX.
Barcelona experimenta un gran canvi tant físic com mental. Precisament el conflicte establert entre el Sr. Esteve i el seu fill Ramon al final de l’obra és un dels màxims exponents que defineix el moviment modernista a Catalunya.
-Coherència del text:
L’obra segueix l’estructura tradicional d’una novel.la. Consta d’introducció, nus i desenllaç.
Es divideix físicament en tres parts. La primer part, anomenada l’Estevet, és de caràcter narratiu amb escenes de costum i està formada per dotze capítols. La segona part, anomenada l’Esteve, és més teòrica i està formada per set capítols. I la tercera part, anomenada el Sr. Esteve, amb un to més convencional està formada per vuit capítols. Això fa un total de vint-i-set capítols lligats a la perfecció entre ells i cronològics ja que la primera part explica el naixement, infantessa, aprenentatge i casament, la segona presenta el personatge com a perfecte model de botiguer i la tercera presenta el conflicte del pare amb el seu fill.
-Estil de l’escriptor i to de l’obra:
L’escriptor ens presenta l’obra amb un singular estil. De vegades l’autor estableix un diàleg amb el lector, com ara formular una pregunta directa al lector. D’altres vegades fa comentaris sense intervenir en la marxa de la novel.la o dóna consells als receptors.
L’autor utilitza moltes expressions que ajuden a entendre la societat del moment dedicada exclusivament al negoci, coma ara: Em liquido, nois em liquido o cada un mor a tants anys fecha i a mi m’ha arribat el venciment.
A la tercera part de l’obra l’autor utilitza un recurs molt original. El Sr. Esteve, la Tomasa i el Ramon van al teatre on veuen una obra teatral que planteja el mateix conflicte d’idees que ells pateixen. Es tracta de literatura dintre de literatura.
El to de l’obra és clarament humorístic, fins i tot, podríem dir que sovint es troba al llindar del sarcasme i és que Rosiñol defensa i exposa la nova orientació i concepció de les relacions artista-societat. Considero que sí que és un to apropiat ja que no és ofensiu ni barruer, tot el contrari, utilitza un llenguatge acurat amb estil i elegància, fent incís en algunes frases que repeteix al llarg de l’obra perquè vol que el lector les tingui presents en tot moment, com ara ser pràctics, fets sempre fets o tu sempre mana.
L. G.
