Mirall trencat, de Mercè Rodoreda (1974)

Resum

Explica la història de tres generacions d’una família, els Valldaura- Farriols, que són habitants d’una torre esplèndida d’un dels barris de Barcelona, Sant Gervasi. Aquesta novel·la sentimental es recolza en un personatge femení com és, Teresa Goday de Valldaura, que puja d’escala social gràcies a dos matrimonis. També destaca el nucli tràgic de la història i l’inici de la davallada, ja que sobresurt una nena, la Maria i l’assassinat d’ un dels nens,  en Jaume, amb tot el que arrossega (el suïcidi de la nena i el probable del pare). A més a més, el conflicte bèl·lic suposa la destrucció de la torre incendiada pel foc causat per la guerra. És una novel·la que exemplifica l’alta burgesia barcelonina però també inclou personatges més populars com són les dones de servei a la torre. Tot i així, malgrat el fil conductor de la història, l’autora se centra fonamentalment en el món interior dels personatges i narra la novel·la des de dintre, endinsant-se en les emocions i sobretot en la tristesa però sense deixar de banda els temes del fracàs de l’amor a través de relacions extramatrimonials amb el conseqüent destructor del pas del temps. D’altra banda, l’autora incorpora elements fantàstics com és l’exemple del fantasma de la Maria morta i incorpora el misteri.

Comentari crític del llibre

En primer lloc, pel que fa al títol i la relació amb l’obra, aquesta novel·la m’ha agradat força. Personalment crec que és una obra molt rebuscada perquè apareixen molts personatges i queda molt ben justificada la relació entre tots ells. Cal remarcar que l’he trobada interessant, ja que és molt enrevessat assolir una psicologia tan exacta per a tots els personatges, ja que tots aquests tenen secrets, cadascú té una filosofia de viure i de pensar, i això no és gens fàcil aconseguir-ho. Crec que és una novel·la mot ben feta i digna de valorar. El títol d’aquest llibre no l’acabes d’entendre fins que no acabes de llegir el llibre. Trobo que és idoni aquest títol “Mirall Trencat” ja que relata la història d’una família desfeta amb el pas del temps, una família trencada, és a dir, un reflex d’un mirall trencat.

En segon lloc, pel que fa a la coherència i l’estructura del llibre, cal destacar que la novel·la presenta una estructura tancada, és a dir, té un inici, un nus i un desenllaç. Tanmateix, la primera part o l’inici crec que és la més realista, ja que, presenta els personatges on mostra la constitució del que serien els fundadors d’una família. La segona part o el nus narra el relat a través d’un món intern dels personatges i a més a més aprofundeix en els sentiments, emocions, records de cada component de la família. Cal remarcar que el que domina és el temps personal dels personatges. La tercera part o desenllaç està dominada per la fantasia i culmina amb el monòleg després de la mort.

En tercer lloc, el punt de vista de l’autora en aquest llibre són quasi sempre els personatges que expliquen la història a partir dels seus records. De manera que és com si el narrador, en tercera persona, es fiqués successivament dins la ment dels diversos personatges. Els personatges rememoren contínuament, de manera que el lector ha d’anar reconstruint els fets passats a partir dels records dels diferents personatges.

En quart lloc, referent a l’estil de l’escriptora crec que per raons expressives i tècniques i d’estil narratiu es veu avesada a emprar altres recursos expressius i tècnics per tal de poder abastar el món complex, intern i subjectiu que es projecta a la novel·la. De manera que, Mercè Rodoreda utilitza personificacions, antítesis, metàfores, comparacions i simbolismes. Podem trobar una antítesis en: ”del blanc de la pell a la negror de la mirada” a la pàgina 144,una comparació en: ”el sol queia com una bola damunt de les rajoles dels últims bancs” a la pàgina 126 i una personificació a la pàgina 171”paciència de l’aigua”.

Els simbolismes són molt importants en aquesta obra, un mirall que reflecteix la vida. Aquest reflexa l’interior de cadascun, explica tota la historia dels Valldaura, la tercera generació d’aquesta família, la dels nets, és una historia frustrada. Un altre simbolisme molt rellevant és el llorer, com aquell arbre que ha vist néixer a la família Valldaura i com paulatinament es va degradant.

En cinquè lloc, en quant a la relació amb el context històric, aquesta novel·la s’inicia a principis del s. XX i acaba després de la Guerra Civil Espanyola. Val la pena dir que es pot deduir l’època pels fets històrics que es citen de manera molt encoberta i molt de tant en tant com per exemple: l’esclat de la revolta, els canvis de carreteres de cavalls a automòbils ,els tramvies, la proclamació de la República del 1931.Tot i així no és pas el temps històric el que influeix a la novel·la sinó el que influeix notablement és el pas del temps personal subjectiu per a cada personatge i marcat per les seves vivències que sol ser un temps estancat en el passat i sempre pensant en els records feliços. Així el present no importa gens per aquests personatges i es l’acció deixant lloc a la memòria i la idealització del viscut.

En sisè lloc, respecte a la intencionalitat de l’autora, puc afirmar que “Mirall Trencat” pertany al gènere de la narrativa ja que és una novel·la que reflexa la vida d’uns personatges, d’una família rica que crec que té com a finalitat la d’entretenir al lector amb un lèxic senzill però alhora molt lúcid i precís.

V. M.