ESPAI DE DEBAT SOBRE LLIBRE “FARÉ TOT EL QUE TU VULGUIS”

0 comentaris a “ESPAI DE DEBAT SOBRE LLIBRE “FARÉ TOT EL QUE TU VULGUIS””

1. Aquesta història discorre al voltant d’una dona i els seus conflictes interns. El que és i el que voldria ser. Entre el paper que exercia a la família i la societat i el que l’hi hagués agradat exercir.

   També presenta una visió sobre el veritable amor, la infidelitat i la manca de comunicació en el món de les parelles.

   Té un toc de novel•la eròtica però sense moltes gaires pretensions i per tant poc èxit.

   Encara que manté l’atenció del lector, per a mi és una mica fluixa des de el del punt de vista literari.

   Penso que és una història amb la que es podrien veure identificades moltes parelles. Em refereixo al cansament que pot provocar una vida monòtona en la que cadascun assumeix un paper on no se sent confortable però que al principi pot suportar sense adonar-se’n perquè hi ha altres coses positives que en compensen algunes de negatives. Les primeres no li permeten veure les segones.

   Aquesta sensació d’insatisfacció pot provocar una lluita interna buscant per buscar una sortida que li permeti canviar tot allò que li preocupa. Donada aquesta situació, qualsevol oportunitat podria ser aprofitada per explorar un nou món de sensacions, fins i tot la infidelitat. Si aquest és el cas, tot canviarà però el desenllaç mai estarà assegurat.

   Aquest llibre ha estat bé però m’ha deixat una mica indiferent.

2. Aquest era un altre dels llibres que em volia agafar però no el tenien a la biblioteca de Cerdanyola, per altra banda la resta de biblioteques no el volien cedir perquè es veu que està molt demanat.
   Segons l’opinió del company sembla que no m’he perdut gran cosa, la història per desgràcia és bastant freqüent i potser que li falti una mica de xispa. Veure’m que n’opinen els altres lectors.

3. Doncs a mi aquest llibre m’ha agradat molt, trobo que parla de l’amor en diferents maneres de sentir-lo, l’amor que es tenien els seus pares, que li va explotar el cor de tant estimar, l’amor que sent la protagonista cap al seu avi, o el que sent per aquest desconegut de l’avió. Realment ens podem enamorar d’una persona que per la qual faríem tot el que volgués? És un amor cec, fins al punt de permetre aquest joc. La protagonista descobreix una part seva que fins aquest moment desconeixia. És capaç de ser infidel al seu home, que també l’estima, però no és capaç de tenir sexe amb ell de la mateixa manera que en ho té amb els desconeguts. Per altra banda, al final del llibre quan explica el que va passar amb l’avi, em fa la sensació que ho explica amb afecte, i això no em va agradar resgens. Entenc l’amor que li tenia a l’avi, amor i respecte, (amor que es tenen els avis amb els neéts, i amb això em puc sentir identificada amb la protagonista, (jo també em vaig criar amb l’avi) però no entenc que recordi aquella part de la seva vida amb enyorança. Esborraria aquesta part del llibre.

4. El missatge és clar: una dona que s’adona que viu una vida que no vol arran de conèixer el seu amant i proxeneta. La Nora viu per primer cop l’amor quan el coneix. Què havia fet abans, llavors? Té marit i filles… Amb això no vull dir que l’amor no s’acabi amb el temps, tots tenim dret a dir “no vull viure més aquesta vida” o “ja no t’estimo”, però, l’escriptora descriu en el relat una vida freda i buida que arriba al màxim escalfament quan la protagonista coneix en Nacho el qual li ofereix una vida molt més freda d’amants d’una sola nit a canvi de diners.

   La Nora comença a sentir-se plena en donar i rebre plaer de desconeguts i puc dir que, personalment, és la part que més m’ha agradat perquè dóna una mica d’emoció a una història que em transmet fredor. Després d’això…res. Ella es sent enamorada del seu amant/proxeneta i s’adona que l’està utilitzant amb la qual cosa ella decideix apartar-lo de la seva vida. Aquesta part de la narració no l’entenc ja que ell li va oferir jugar i ella ho va acceptar, així doncs, no entenc perquè després es sent ferida o ofesa.

   Després de les infinites trucades d’en Nacho, la Nora accedeix a quedar amb ell per acomiadar-se i es retroben en un bar del metro de Plaça de Catalunya. En aquesta part del llibre se’m va representar la imatge d’un fulletó sud-americà on les converses són dramàtiques, sense sentit. Ella encara es sent dolguda, tot i que crec que li hauria d’estar agraïda perquè, gràcies a ell, s’ha adonat que la seva vida era una disfressa que tapava les seves esquerdes marcades per la mort, el desamor i un avi que va sobrepassar l’estima de la seva néta i la va transformar en sexe, en definitiva, la buidor. Finalment, la quadratura del cercle… quan la Nora manté relacions sexuals de forma professional amb el seu marit.

   Des del meu punt de vista, no puc sentir empatia per cap dels personatges que apareixen en la història. Pot ser per la mare de la Nora ja que puc entendre la mort a causa de la tristesa per la pèrdua de l’amor de la teva vida. Però m’ha estat impossible comprendre la resta dels personatges. Em sembla que són gent llunyana que, fins i tot, no pertanyen a aquest món…massa ficticis. Sobretot recordo el moment en què la protagonista li diu al seu amant que havia tingut relacions sexuals amb el seu avi i, em puc posar en la pell de l’escriptora pensant que seria un moment impactant per al lector, però, no ha estat així. Tanmateix, vull dir la part més positiva de la lectura que, és la més agosarada, quan la protagonista i el Nacho mantenen relacions i ella s’ho fa amb desconeguts. Dóna un punt més de morbositat. Així doncs, penso que és una part que l’escriptora podria haver allargat una mica més.

5. Serà interessant veure la Iolanda Batallé al Cafè amb lletres perquè ens expliqui quin és el seu missatge. Potser escoltant l’autora pugui comprendre molt millor la historia.

6. Hola Gemma, penso que no ens podem enamorar d’una persona per la qual faríem tot el que vulgués perquè això implica dues opcions: tenir divuit anys (amb això em refereixo a ser immadur, tot i que l’edat no implica ser més madur o menys) o no valorar-se un mateix suficientment, deixant-nos arrossegar pels desitjos dels altres i no pels nostres propis.

7. Sandra m’agrada el teu comentari i crec igual que tu, que serà molt interessant veure la visió de l’autora dels seus personatges. Com més tèrbol son las relaciones humanes més m’agrada comprendre que els hi ha portat amb aquella situació, en el meu cas, l’empatia neix de la meva necessitat per comprendre’ls.

8. història (el corrector d’aquest bloc és en castellà!!)

9. perdó errata

   Són les relacions.

10. Ahir vaig anar a veure a la Iolanda Batallé, i realment he viscut el llibre de la manera que ella el volia interpretar, m’ha arribat més en dinsendins la història de família que no pas la història eròtica. Com explicava la Iolanda, la Nora és una dona submisa, tota la seva vida li han dit el que ha de fer, primer per l’avi i després pel el seu marit, l’únic home de la seva vida, a part del que li va passar a l’adolescència. La història de l’avió, només va serés l’excusa per fugir de la vida que té. Em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li a la Iolanda, per la història de l’avi, però no ho vaig fer per no desvetllarrevelar aquesta part a la gent que encara no s’havia llegit el llibre. Aquesta part, la veritat és que em va sorprendre molt, com ja vaig comentar l’altre dia, no acabo d’entendre la relació d’avi i néta.

11. Volia dir néta.

12. Ara Sandra ja sabem què va fer la Nora abans de conèixer al seu marit. Si tenia 14 anys quan el va conèixer, no crec que tingués opció a viure moltes experiències abans, i més, 25 anys enrere.
    Em sembla molt bé que hagis fet un comentari crític del llibre, perquè és el que t’ha aportat la seva lectura, potser n’esperaves una altra cosa. Per cert, la presentació del llibre t’ha aclarit els dubtes que tenies?

    Jo no he llegit el llibre, solament tinc les referències dels companys i d’haver n’estat a la presentació. Una cosa sí que m’ha quedat clara, i és que hi ha hagut opinions per a tots els gustos.
    Ara mateix no tinc interès en llegir aquest llibre, sobretot perquè es va fer referència a “50 ombres de Grey”, un llibre que sí em va agradar molt, no solament per la seva càrrega eròtica, ben plantejada, sinó perquè a més a més hi ha molta càrrega emocional.

13. ” la Nora és una dona submisa, tota la seva vida li han dit el que ha de fer, primer per l’avi i després pel seu marit, l’únic home de la seva vida, a part del que li va passar a l’adolescència”.

    Tal i com ho va plantejar la Iolanda sembla ser que la Nora sí que era una dona submisa, però, penso que buscava en els homes de la seva vida (avi i marit) la protecció que li va faltar durant la seva infantesa. No obstant això, em costa assumir que avui dia hi hagin homes o dones submisos (excepte casos extrems com els de maltractament físic i psicològic).

14. Hola!! Doncs la presentación del llibre que va fer la Iolanda em va agradar molt, sempre és agradable escoltar una persona que escriu perquè entres en els seus pensaments, les seves intencions…

    Tanmateix, la meva idea sobre el llibre no ha canviat. L’autora va dir que en un inici el llibre era de 300 folis, m’hagués agradat llegar tota la part que va suprimir…potser parla més profundament de la Nora i em fa entendre més el personatge.

    Així doncs, crec que la Iolanda és una escriptora en expansió i, segurament, en un futur ens pugui sorprendre amb una gran obra.

    P.D.: Després de llegir “Jo confesso” m’és difícil trobar una obra tan rica. No és que faci comparacions, o sí… però el nivell és alt. I això és el que espero rebre en les meves futures lectures.

15. Realment et sorprendries de les persones que hi ha submises avui en dia, encara hi ha molts homes masclistes, potser no tants com abans, però n’hi ha. Conec una parella que d’una manera o d’una altra ella acaba fent el que ell vol, ha deixat de quedar amb les amigues, ha deixat d’anar al gimnàs, de fet ha deixat de tenir vida pròpia, només té vida amb ell, això per a mi és ser submís. Aquesta noia era una molt bona amiga, i dic era perquè ja no ens veiem, el seu home no vol, diu que sóc una mala influència per a ella, i no és que ell li digui no vull que hi vagis amb la Gemma, no, però cada cop que quedem, ell té uns altres plans, i ella ho accepta. Aquesta noia no s’adona que és submisa, però jo crec que ho és. I m’imagino que com ella, n‘hi hauràdeu haver moltes més.

16. Doncs tens raó Gemma, la teva amiga és una submisa. Però ella ho ha volgut d’aquesta manera…així que…ella veurà. Ara que hi penso, tinc casos també molt a prop meu. Un d’una familiar meva que té quasi seixanta anys i que ara s’ha adonat que sempre ha viscut pendent del seu marit. Ell pren les decisions, ell deicideix pels dos… I una amiga, que ja no ho és, que en tenir parella va decidir allunyar-se de les seves amigues. Només teníem notícies seves quan ens enviava un missatge al móbil i ens explicava aconteixements importants de la seva vida (“m’he comprat una casa” i “em caso”)…lleig! molt lleig! per suposat que ja no és amiga meva.
    En el primer cas, però, parlo d’una dona maltractada psicològicament i en el segon cas no.

17. FARÉ TOT EL QUE TU VULQUIS: IOLANDA BATALLÉ

    com bé indica el títol del llibre, la història es veu reflectida en una dona, que durant tota la seva vida ha fet sempre el que els altres han volgut, anteposant la voluntat dels altres a la seva pròpia. En primer lloc, està condicionada per la figura del seu avi i en segon lloc, per la del seu marit. Sent aquesta actitud més pròpia de la submissió. Fins que un dia, coneix a una altra persona, que li donarà la força suficient per descobrir i plantejar-se una altra situació, sentint la necessitat de fer el que ella vol, experimentant un nou estil de vida desconeguda fins al moment, però que la fa sentir lliure.
    Penso, que per a contentar als demés, no es pot perjudicar un aixi mateix. Perquè la “errata” més freqüent es produeix quan intentes agradar a tothom. Hi ha ocasions en les que s´ha d´aprendre a dir no.
    El que vulquin el demés és important, però el que un vol, també ho és. I sobretot, has de sentir-te bé amb el que fas independentment, de les opinios contradictòries, sobre el que deuríes de fer, dir ó èsser.

18. FARÉ TOT EL QUE TU VULGUIS: IOLANDA BATALLÉ
    D’aquest llibre puc dir que en general m’ha agradat, el joc de sentiments contraposats que ens detalla, però crec que les experiències noves que viu el personatge que ens presenta la Iolanda Batalleé és un exponent molt literari i fantàstic, des de la meva visió terrenal.
    Personalment l’he trobat fàcil de llegir i a l’hora entretingut per passar-hi l’estona, inclús en alguns moments he arribat a pensar “quina pena” jo no he trobat mai a la meva vida (“de moment”), un NACHO, que em trastoques, d’aquesta manera la existència, i a l’hora em proporciones tanta inspiració artística. Això és una petita aportació meva, potser sigui enveja de la Nora…!
    Parlant seriosament, crec que a la vida quotidiana, si gaudeixes de un nucli de persones amb les que comparteixis els teus projectes, afectes i sentiments, no sempre pots anteposar els teus desitjos personals. Tot i que estaria molt bé, poder fer de tant en tant el que et vingui de gust. No crec que sempre sigui possible fer-ho, sovint podem fer més mal a les persones estimades del que ens podem imaginar. La qual cosa de retruc també ens afectarà a nosaltres.
    Que complicat m’ha sortit això, no? Des de el meu punt de vista seria fantàstic tenir la possibilitat de trobar la solució perfecte per que ningú patis….però això formaria part d’altre ficció novel•lística.
    De tota manera…. NACHO…. on ets??????

19. Batallé

20. Les passions reprimides, com altres elements naturals, solen fer erupció en el punt menys esperat. (Stefan).

    Vaig llegir aquest llibre per mi en lo personalpersonalment no m’agrada, però que crec que el llibre està molt bé.
    Explica la història d’una dona que fa el viatge del despertar a l´amor, la sensualitat i la sexualitat, d´una dona atrapada emocionalment per un matrimoni convencional.
    Per elPel fet de ser pintora, la Nora està plena d’una sensibilitat especial, una càrrega d’emocions niaran en el seu cor.
    Però també és una dona reprimida sexualment que arrastraarrossega una història emocional i aquesta història esclatarà i conduirà a la protagonista a fer el camí més important de la seva vida a trobar-se amb si mateixa.
    Nora se n’adonarà compte s ‘adonarà que loel més important no es fer loel que tu vulguis sinó loel que jo vulgui.
    Desde elDes del meu punt de vista el llibre fa el recorregut dels sentiments reprimits, la protagonista representa a dones que en silenci viuen un matrimoni estancat i sexualment acabat, també aquelles dones amb un despertar afectiu retardat.
    Aquest camí que fa la Nora és també el camí que deurienhaurien de fer els homes de manera contrària , és a dir, reviure la passió, l´amor, el desig, la creativitat amb la seves dones, perquè si l´amor i el desig s’acaben és per la manca d’intensitat en la parella per encendre el foc del matrimoni.
    Visquem, amem, caminem junts i sobretot no tinguem por de fer coses noves i fem junts tot loel que vulguem.

21. Qui no vol de vegades escapar de la rutina?.
    Després d`acomodar les nostres vides i romandre un temps submergits en la rutina, bé per comoditat, altres vegades buscant tranquil. litat , unes altres per parar el ritme que arroseguem des de l`adolescència , i que si no se li posa fre, pot acabar amb nosaltres , de sobte/de vegades sentim una forta necessitat de viure coses de forma intensa, fer l`anomenatelqu ean omenem bogeries, alliberar- nos de prejudicis, menjar del fruit prohibit, tantes coses faríem per sentir- nos vius!.
    Nora va escollir fer-ho,vivint una aventura amorosa, però tenim milers d`exemples que ho fan de diferents formes , gent que de sobte es posa i fa esport. gent que viatja, gent que beu, gent que juga, etc…..El secret està a triar bé l`ingredient ,i cadascú escull el que vulguesvol i ho cuina a la seva manera.
    CuraCompte amb les experències extremes!!!.

22. Aquest llibre m’ha semblat una mica complex, m’ha costat entendre com es desenvolupa la història al principi ja que m’ha semblat que l’estructura del llibre és una mica diferent a la resta. Poc a poc l’he anat agafant , però, malgrat això, no m’ha agradat molt el llibre perquè mostra una història complicada, el tema és molt enredat i penso que aquesta dona va voler descobrir noves experiències, estava farta de la seva vida rutinària, on ella no es sentia plena i on no podia fer el que ella volia, però crec que no ho va saber fer ja que primer el que havia de fer, per mi, es tractar de arreglar totes les coses que encara no posava fi, coses que venien des d’abans i que ella no va saber posar-li fre i que ha anat carregant tota la seva vida. Així com diuen: per començar un nou capítol a la teva vida, has de saber tancar el darrer. I això penso que és cert perquè no podràs gaudir de les noves coses pensant en el passat, en el que podria haver succeït i que ja no serà.

23. “A mi em sembla aquesta història: Per una banda,la relacció de la nora amb la vida familiar,les filles ja són grans i viuen la seva vida i amb el seu marit, en Robert,després de més de vint anys de relació,tenen una relació monòtona,aunqueencara que s´estimen molt,això fa que la nora no sigui feliç,fins que coneix a nacho amben un viatge,té una relacció sexual amb ell i es queda penjada,super enamorada,de tal manera que entra en un joc de d’angoixa i patiment,on el nacho fa que treballi de prostituta.Al principi li costa acceptar-holo,però és tan profund l´amor que sent pel Nacho, que ho fa per ell.
    Per altra banda la nora ens explica la relacció que té des de petita amb el seu avi,ella no té pares ni àvia, i la falta d’afecte de su niñezla seva infantesa,la troba amb l’avi,se sent protegida per ell i té relaccions sexuals amb ell.
    El nacho segueix compartint-la amb altres i ella es deixa fins que descobreix que aquest joc li està agradant, i comença ha sentir–se lliure, descobreix que el marit també li l’enganya i és quan es dona comptes’adona,que pot viure sense ningú,es treu la por del damunt i comença una nova vida per ella,deixant la relació amb el nacho i deixant al seu marit,triomfant amb la venda de quadres i sent ella mateixa.
    Personalment crec que és una història molt enrevessada,una mica increïble en aspectes com quan el nacho fa que tingui relacions amb el seu pare,,després ,mentres fa l’amor amb la maria amben una habitació escolta sent com el seu marit està follant amb una puta a la habitació del costat,al final l´últim dia que fa de puta es troba al seu marit,quina casualitat!buenobé, ha estat entretingut.

24. Jo penso,que la submissió de la Nora s´acaba quan comença a disfrutargaudir del que fa i a ser ella mateixa,s´allibera de les manilles que l’han tingut oprimida tants anys.

25. Bé, què puc dir d’aquesta novel•la que no s’hagi comentat ja.
    A mi personalment no m’ha agradat gens, el tipus de narrativa que empra l’escriptora, que em sembla mes béaviat prosa a l’hora de descriure els personatges i algunes situacions, feien de vegades que perdés el fil.
    També al meu parer es troben a faltar més situacions eròtiques que es podien haver emprat.
    Pel que fa a la Nora, la protagonista de la història, em sembla que arrossega un problema psicològic des de la mort tan tràgica del seu pare i de la seva mare que la deixa marcada, bolcant-se en l’amor incondicional que sent pel seu avi arribantque arriba a ser gairebé malaltís.
    També penso que l’avi té molt a veure amb la seva manera de ser ja que és el que des de ben petita es fa càrrec d’ella convertint-se en el seu model d’home perfecte com a pare que la protegeix, i li dóna consells perquè sigui una dona forta i no li facin mal en les seves relacions fins al punt que es casa amb el Robert perquè ell li diuarribant fer el que li diu casant-se sense estar enamorada deld’ell, un home fort.
    Però, és el Nacho el que des del cel la farà baixar a l’infern per per fi despertar-se i agafar de nou les regnes de la seva nova vida

26. La novel·la m´ha recordat una mica a Buñuel.i el seu film Bell d´jour, fins i tot hi ha una referència a Simò del Desert, potser això es una prova de aquesta relació.
    Contrariament al personatje de Buñuel que és una dona freda e insesible, la Nora es capbussa a l´amor, i alhora, a la seva escollida perversitat.
    Ella no es presenta com una vícitma ni del nacho ni del seu propi passat, a la vegada arriba a gaudir del fet de ser posseida per estranys i també, cal dir-ho, per no tant estranys.
    Potser és un relat d´un viatge d´anada i tornanda, es clar, ella no hi tornarà, es converteix en una nova Nora desarrelada de la seva consolidada comoditat.
    Finalment, m´ha cridat l´atenció el recurs literari que consisteix en anar repetint determinades frasses per tota la narració. El home de cabells que sempre espera solitari la seva estimada, tantmateix de vegades resulta una mica abusiu, com el cas del taxiste Paul Smith Page i el seus dos cognoms només un de ell de veritat.
    En conclusió una novel·la entretinguda i alhora reflexiva.

27. Vaig ser-hi al Café i lletres quan la Iolanda va presentar el seu llibre. No vaig quedar-me fins al final perquè (sota el meu punt de vista) explicava molts detalls de la seva novel·la i jo encara no l’ havia començat a llegir. No m’ agrada quan em diuen com he de veure un personatge (va descriure físicament a l’ avi, etc.), penso que el bonic de llegir un llibre és l’ ús que donem a la nostra imaginació…

    Tot i així, me l’he llegit. Estic d’ acord amb alguns comentaris dels meus companys.

    Penso i ho dic seriosament, que la Nora té un problema mental important, segurament degut als seus traumes infantils (pèrdues de familiars i relació amb l’ avi). No sé, la part quan pinta els quadres…que s’ avanci en el temps… Què ella es repeteixi tantes vegades les mateixes frases com si fossin mantres…

    Puc entendre que aparegui una persona i et remogui per dins però que de sobte despertis al món com ho fa la Nora no ho entenc. La veritat, no he pogut empatitzar amb ella. De fet, amb cap personatge.

    Tot i ser un llibre amb no gaires pàgines, amb vocabulari fàcil, la seva lectura m’ ha resultat una mica pesada perquè la seva història per a mi és una mica inversemblant.

    Però, he de reconèixer que fer una tertúlia a classe sobre aquest llibre podria ser molt divertit, ho intueixo jeje

28. “Faré tot el que tu vulguis” ens narra la història d’una dona que s’adona, després de vint-i-cinc anys de matrimoni, que la seva vida està totalment buida i que està representant el paper que s’espera d’ella, primer per part del seu avi i després per part del seu marit, encara que el primer sempre li digués que havia de ser ella mateixa sempre.
    I se n’adona quan coneix al Nacho, un desconegut de qui s’enamora apassioanada, incondicional i bojament i per qui es converteix, fins i tot, en allò que mai hagués cregut que s’hauria convertit, en una prostituta de luxe, però que, alhora, li permés coneixer-se i retrobar-se amb ella mateixa i amb qui és realment o vol ser.
    Encara que és fàcil d’entendre, de llegir, hi ha parts al llibre que no he sabut veure quan estava sommiant, quan estava vivint allò que estava narrant… Fins i tot, en algun moment he pensat que allò que semblava realitat més endevant descobriria que eren somnis que en tenia la Nora després de fer els seus quadres. M`he perdut en alguna ocasió, la veritat.
    En general, m’ha agradat el llibre, és entretingut i, encara que estic d’acord amb el missatge que has de ser tú mateixa i viure la vida amb intensitat, penso que quan tens persones que depenen de tú, aixó es fa molt difícil, per no dir impossible.