Aquí podeu comentar el llibre L’estiu que comença, de Sílvia Soler.
0 comentaris a “ESPAI DE DEBAT SOBRE EL LLIBRE “L’ESTIU QUE COMENÇA””
Estic lleguint aquest llibre, m’ agrada molt, de fet ja em queda poquet, demà, si tinc temps, començaré a triar les frases que més m’ han fet sentir algo i comentaré per quin motiu.
M’agradat molt.
Et demostra com al cap de l’anys poden cambiar les perpectives del nostre voltand i viure a pesar nostre.
Riuen i s’aixequen per anar-se’n però abans de marxar encara miren un cop més el mar, estés i tibant com un llenól acabar de posar. Les dues dones joves sonriuen sense voler-ho perqué la visió de l’aigua i el cel és plàcida i relaxant.
La bellesa de la inocencia de la calma infinita. Les respiracions fondes i compasades, el pits que s’inflen i s’eixequen, les mans miúcules que s’obren o es tanquen lentament, els llavis molsuts que semble que vulguin somriure. Qui habita el seus somnis?
Ni el vent, ni la platja.
Ni el fred de l’ivern.
Res no em pot aturar.
Perquè tu ets el meu destí.
Si tens problemes
arribaré en un moment.
El meu amor és viu.
Molt endins del meu cor.
Per l’estiu que comença¡
El llibre m’ ha agradat molt. Es fàcil de lleixir, però es trist. Explica l’ historia de dues families unides per l’ amistat i per les desgracies.Tot un seguit de circumstàncies i acontexements que desembocan a un final que podria haver sigut el començament del llibre, estaven predestinants.
Tot dona voltes a l’ amistat, la tragèdia, la casa, la platja, el jardí , la Revetlla de Sant Juan, i L’ ESTIU QUE COMENÇA, any darrera any.
1)L’ aigua era blava i plana i fresca. Van nedar i van ajeure’s allà on les onades es desfàn. Van xerrar de tot i de res, de qualsevol cosa.
2)La casa era plena d’ armaris, vitrines, calaixeres, mobles reconers i bufets, i cadasqun guardava ,decenes de peçes vidre, porcellana, plata, cerámica, nacre o llautó, gerros i atuells de totes les mides.
3)Però només uns minuts després, qualsevol rastre de alleujement havia desaparescut del seu cor, la seva mara havia mort pocs minunts després del accident….. la seva amiga encara respirava quan va arribar al Hospital, però havia perdut molta sang i el seu cor va defallir.
4)Al jardí de la casa de la platja, l’ olor de les algues ho impregnava tot. Hi arribava amb les glopades de vent que feien xiuxiuejar les fulles i ho amarava tot d’ aquella flaire salada.
-5)La meva mare- va començar- deia sovint que la Roser era la seva germana bessona. No deia “la meva ànima bessona”, deia “la meva germana bessona”, perque així es com la sentía, tan intimament lligada a la seva vida.
-Havia fet lligar fils invisibles de un arbre al altre,decenens de fanalets penjaven literalment desde el c flor de magnòlia que en façi bona olor. …. Entre les fulles d’ un verd fosc hi esclataven flors blanques, va agafar-ne una i l’ hi va oferir a la seva mara, …….. ella la va afeixir a les hortènsies blaves. ….Vinga, bridem!….PER L’ ESTIU QUE COMENÇA.
He escollit aquests paràgrafs perquè cadascún d’ ells fa refèrencia a cada un dels lligams que he trovat entre tots ells…..evidenment ni han molts més…..
1)La platje
2)La casa
3)La tragèdia
4)El jardí
5)L’ amistat
6)La Revetlla i “L’ESTIU QUE COMENÇA”
Al passar del Word al Blog hi ha ha hagut un salt.
“decenes de fanalets penjaven literalment des de el cel, de colors fucsia,blau,taronja, verd, groc, lila o rosa. Ara hi falta una flor de màgnolia que en façi bona olor….
L’estiu que comença és un llibre que parla sobre l’amistad i la família. És una història molt bonica que m’ha engaxat desde el primer moment, encara que de vegades és molt trista i m’ha fet emocionar.
L’única cosa que no m’ha agradat molt és que crec que el vocabulari es una mica complexe, és a dir, no gaire col.loquial.
1.- “Tot plegat havien passat un parell de minuts, una tarda, un estiu, tota una vida”
2.- “Cadascú viu el dolor com pot, no com vol”
3.- “I ell es va revel.lar-se contra la mort, que és l’única cosa contra la qual no val la pena revel.lar-se i en canvi ho fem tots”
4.- “Quina era la fórmula per conciliar record i oblit, o el que és el mateix, el dolç habitacle de la nostàlgia amb l’irrefenable impuls de la supervivència?”
5.- “La miro i no trobo que sembli gran. En aquests ulls hi reconec la nena que em pessigava. Grans? Ens ha costat arribar fins aquí però ara hi som i ho tenim tot per fer. Va, brindem per l’estiu que comença.
Aquest llibre m´agradat molt perqué l’historia és com si la vida se empenyes en trencar i separar les vidas de la Julia i l’Andreu, però el destí es el destí i no es pot canviar.
La mort de les seves mares van trencar les seves vidas i van fer que comensçessin les vides per separat amb altres parellas, amb les que mai foren felíços, fins que per causes del destí tornen a veures en condicions molt desagradables i això fa que junten les seves vides per sempre, per això jo dic que el destí no es pot canviar.
Tinc algunes frases y parts del llibre que van marcar la historia per mi i sòn les següents:
1- L’estiu que comença: aquesta és una frase que es repetirá moltes vegades al llibre i cada vegada que es repeteix es com si começes una nova historia i una nova vida per els protagonistas
2- El petó va arribar com arriben les onades, suaument però sense que res pugui aturar-les. És com si el final de la vida hagués arribat i tota la resta fos un mal son i la verdadera vida començarà en aquell moment.
3- L’Elvira i la Roser van tenir un accident i van morir les dues. En aquell moment va començar el llibre realment i això va marcar per sempre les vidas dels protagonistas L’Andreu i la Julia
4- L’Ernest i la Flavia van ser infidels a la Julia i l’Andreu respectivament i això va fer que per fin s’ajuntin per sempre, aquests dos últims com hauria de ser des del principi
5- La germana de la Julia, la Rosa, va tenir sentiments dolorossos cap a la seva germana, perquè mai havia acceptat la relació de la seva germana amb el seu pare després de la mort de la seva mare, tampoc com es va comportar la seva germana amb el seu pare.
El que no m’agradat del llibre es que es repeteix moltes vegades la descripció del mateix lloc, que es el jardi de la casa de la platja, i tampoc m’agradat que diu moltes vegades les descripcions de els carres.
L’ESTIU QUE COMENÇA (Silvia Soler)
Aquest llibre m’ha agradat molt. Ens parla de coses de la vida: Sobre la família, la felicitat, les tradicions, l’amistat i l’amor, però sense caure en tòpics i judicis morals. Senzillament les coses són com són i passen a la vida.
De seguida, em vaig sentir atreta per pel títol i la veritat és que no m’ha decebut gens; L’he llegit volant, sense poder parar.
L’estiu que comença és una història que enganxa i emociona i està escrita d’una forma molt delicada però molt fluïda, ja que el fet de narrar moments concrets de la vida dels protagonistes i estalviar-se la palla, fa que s’avanci amb rapidesa.
M’he sentit a prop dels personatges, sobretot de la Júlia. Les dues, la Júlia i jo, hem nascut a començament d’estiu, ella el 23 de juny i jo el 25 de juny i això ja em va fer gràcia.
Tot el que passa a la novel•la és absolutament creïble, per això és fàcil identificar-te amb els personatges que són molt humans i es fan estimar.
Destacaria la referència constant: La revetlla de Sant Joan al jardí de Can Balart, el dia més important en la història, quan les dues famílies es retroben per brindar “Per l’estiu que comença”.
M’he enamorat d’aquesta història i jo també voldria ser al jardí de Can Bolart encara que fos només un estiu…
En conclusió, novel•la molt recomanable amb una història que emociona i que arriba al cor.
El llibre m’ha emocionat molt, la veritat és que Silvia Soler és una escriptora fàcil de llegir i aquest llibre desde el des del principi fins el al final tens ganes de llegir-lo per saber ho el que passarà amb els personatges.El personatges que més m’agradatm’ha agradat és un dels principals, l’Andreu. Quan va serera un nen era estudiós, amic dels seus amics i quan es va fer gran era un home tranquil. Sempre tenia bons records de la seva mare, de les nits de San Joan a la casa de la platja. Però per a ell una de les coses més importants de la seva vida va ser esperantesperar el seu gran amor, “LA JULIA”.
Per fin he acabat la novel-la de la Silvia Soler L’estiu que comença. Molt fàcil i agradable de llegir. Aquest llibre fa recordar-me la tradiccional nit de Sant Joan, per a mi
una de les nits més importants de l’any. Per què? perquè té una celebració molt sentimental, família, amics, nens, vacances d’estiu, coques, cava, petards, bervenarevetlla,
platja …… La mateixaEl mateix costum any rere any
M’M’ha agradat moltíssim aquest llibre, m’ha fet recordar coses de quan era petita i gran.
Per a mi llegir és molt important, he llegit bastants llibres, alguns de bons i altres no tant.
M’agraden els llibres que et deixen un missatge, una empentaempremta, aquests llibres que encara que passin el dies, recordes.
He recordat on era el 23F, a casa meva amb el meu germà, veient la tele i a la inauguració dels jocs olímpics, en un casament, també he recordat la mort de Félix Rodríguez de la Fuente, ens agradàven molt els seus documentals d’animals, la mort de Miguel Angel Blanco, al l’11S a casa meva, la de “casada”. Recordo que estava empipada amb el meu home i quan va ocórrer el primer xoc de l’avió pensàvem que era un accident. Després, bé, tothom sap com va acabar la cosa.
També he recordat coses bones i divertides, el primer amor, el primer petó….el dia del meu casament i sobretot el dia del naixement de la meva nena. I la vida continua , desitjo que per molt de temps.
Crec que tothom tenim un llibre que explicar, però no tots sabem escriure .
En general aquest llibre -novel.la- son dels que es llegeixen tot d’una tirada per lo fácil, amena i gens recercada de la seva prosa.
De bon començament atreu la molt be construida historia a la que fa referencia la novel.la. Dues families, els Balarts i els Reig, on els respectius primerencs fills, noi i nia esdevendran en les protagonistes principals.
Trobo ben encertat que l’autora hagi situat els fets principals de la trama en una casa antiga, espaciosa, ampla amb jardi meravellos, i, sobre tot prop del mar.
En aquesta estupenda casa celebren les dues families cada any la festa que obre l´estiu,
la “revetja de Sant Joan”, i cada any sortosament renovan la seva amistat.
No m’agrada tant l’exseciu us de desgracies personals per abastir la historia.
Algunes frases que puc triar :
– Estic segur que en Jaume Illa hauria volgut que el recordessiu en groc dels camps de naps, cada vegada que us sorprengui la vermellor d’una magrana i,no cal dir, en les estonesque us sigui donat mirar el mar sense presa.
– El jardi es ple a vessar d’aromes, brunzits i remors amagades.
-Una altra vegada els tres esglaons que separen l’abans i el despres, l’ignorancia de la fatalitat.
– Al funeral de la Selma, unes paraules de la Julia : La Selma amb la seva presencia il.luminavales estances, i, aixi li hauria agradat que la recordessim.
Es un llibre que m’ha agradat molt. Es dels que comences i no el deixes fins que te l’acabes de llegir. Com que tot el que opino ja ha estat dit, he triat uns paràgrafs que m’han agradat:
L’Andreu, va fer un discurs el dia del enterrament molt bonic que tota la gent del poble en va parlar. Alguna de las frases que va dir es com “La meva mare sempre deia que La Roser era la seva germana bessona, perquè així es com la sentia, van compartir secrets, angoixes, van passar juntes totes les nits de Sant Joan, fins i tot aquesta última i ara son aquí.
Ja havien passat uns anys, i de tornada cap a casa, en el tren es va trobar l’Andreu i aquell Nadal van passar el Nadal las dues famílies juntes com havien fet anys enrere. Però en aquesta ocasió van tindre un afer que cap dels dos podia dissimular la seva atracció i tot el poble anava ple, deien “La Julia i l’Andreu s’han enamorat” .Des de aquest any las dues famílies, tornarien a passar una altra vegada juntes totes les celebracions. El brindis que feien, sempre era el mateix “Per l’estiu que comença” encara que la romança entre ells va acabar als quatre mesos mes o menys.
Un dia l’Ernest va trucar la Flàvia per que l’hi ajudés a preparar la festa sorpresa del 50 aniversari de la Julia. A la festa, la Julia li va agrair-li tot l’interés per el que va fer dient-li segur que tu has posar més interès, i ella li va contestar “No et pensis.. , ha sigut cosa meva i del Ernest. Poc temps desprès L’Ernest i la Flàvia ja s’havien embolicat. La Julia el va fer fora de casa i va quedar immersa en una gran depressió .i una altre vegada es va allunyar de l’Andreu.
Va arribar un altre estiu,i la seva germana Ruth i el seu pare la van forçar para que es possés un vestit i anés a la revetlla dels Balart i celebrar-hi el seu aniversari i aquesta vegada si, quan tots havien marxat, la Julia i l’Andreu van començar a recollir, ella va obrir un calaix i va trobar una foto de la Roser i l’Elvira a la platja, la van contemplar en silenci molt a prop, fins que un petó va arribar i res ja no les podria aturar.
1. Tenir divuit anys no la feia una adulta perquè mai s’ havia sentit tan petita I desvalguda com ara.
2. Les nostres mares eren amigas, això no ens obliga a ser-ho nosaltres.
3. Les rialles s’ acaben en ploralles.
4. Sembla mentida com perdem la perspectiva quan es tracta de nosaltres.
5. Acabarien lligats pel sofriment, encadenats a kes absències, entortolligats en una xarxa plena de nusos.
El llibre no m’ha agradat gaire, és la típica història d’amor on et passas esperant quan s’ ajuntessin els personatges principals.
La veritat m’ha decebut, ja que al principi pensava en una altra classe de novel.la , nadons robats o així, però quan he anat llegint I he descobert que era romàntica, he perdut l’interès.
A més a més es desenvolupa en els mateixos escenaris I fa que el lector s’ avorreixi.
Soc Marisol i estit llegint el llibre de Sílvia Soler l’estiu que comença.
Sorrals poble on estiuejavan ,la familia Balart coneixen un matrimoni, és diuen l’Evira iValenti Reig, les dues dones queden embrassadas i tenen els fills per la revetlla de san Joan
Un dia les dues amigues tenen un accident i moren .Les dues familíes queden destrossats.
És una novel-la que passen moltes desgràcies sobre aquestes familíes .
L’ estiu que comença és un llibre que parla sobre l’ amor, l’ amistat i la família. És una historia molt bonica, encara que de vegades és molt trista i m’ ha fet emocionar.
Tot el que passa és absolutament proper, per això és fàcil identificar-te amb els personatges.
Els tres esglaons que separen l’ abans i el després. La revetlla de Sant Joan al jardí maravellós de Can Balart, les famílies que és retroben per brindar, per l’ estiu que comença, any rera any, jo també i voldria ser.
Estic lleguint aquest llibre, m’ agrada molt, de fet ja em queda poquet, demà, si tinc temps, començaré a triar les frases que més m’ han fet sentir algo i comentaré per quin motiu.
M’agradat molt.
Et demostra com al cap de l’anys poden cambiar les perpectives del nostre voltand i viure a pesar nostre.
Riuen i s’aixequen per anar-se’n però abans de marxar encara miren un cop més el mar, estés i tibant com un llenól acabar de posar. Les dues dones joves sonriuen sense voler-ho perqué la visió de l’aigua i el cel és plàcida i relaxant.
La bellesa de la inocencia de la calma infinita. Les respiracions fondes i compasades, el pits que s’inflen i s’eixequen, les mans miúcules que s’obren o es tanquen lentament, els llavis molsuts que semble que vulguin somriure. Qui habita el seus somnis?
Ni el vent, ni la platja.
Ni el fred de l’ivern.
Res no em pot aturar.
Perquè tu ets el meu destí.
Si tens problemes
arribaré en un moment.
El meu amor és viu.
Molt endins del meu cor.
Per l’estiu que comença¡
El llibre m’ ha agradat molt. Es fàcil de lleixir, però es trist. Explica l’ historia de dues families unides per l’ amistat i per les desgracies.Tot un seguit de circumstàncies i acontexements que desembocan a un final que podria haver sigut el començament del llibre, estaven predestinants.
Tot dona voltes a l’ amistat, la tragèdia, la casa, la platja, el jardí , la Revetlla de Sant Juan, i L’ ESTIU QUE COMENÇA, any darrera any.
1)L’ aigua era blava i plana i fresca. Van nedar i van ajeure’s allà on les onades es desfàn. Van xerrar de tot i de res, de qualsevol cosa.
2)La casa era plena d’ armaris, vitrines, calaixeres, mobles reconers i bufets, i cadasqun guardava ,decenes de peçes vidre, porcellana, plata, cerámica, nacre o llautó, gerros i atuells de totes les mides.
3)Però només uns minuts després, qualsevol rastre de alleujement havia desaparescut del seu cor, la seva mara havia mort pocs minunts després del accident….. la seva amiga encara respirava quan va arribar al Hospital, però havia perdut molta sang i el seu cor va defallir.
4)Al jardí de la casa de la platja, l’ olor de les algues ho impregnava tot. Hi arribava amb les glopades de vent que feien xiuxiuejar les fulles i ho amarava tot d’ aquella flaire salada.
-5)La meva mare- va començar- deia sovint que la Roser era la seva germana bessona. No deia “la meva ànima bessona”, deia “la meva germana bessona”, perque així es com la sentía, tan intimament lligada a la seva vida.
-Havia fet lligar fils invisibles de un arbre al altre,decenens de fanalets penjaven literalment desde el c flor de magnòlia que en façi bona olor. …. Entre les fulles d’ un verd fosc hi esclataven flors blanques, va agafar-ne una i l’ hi va oferir a la seva mara, …….. ella la va afeixir a les hortènsies blaves. ….Vinga, bridem!….PER L’ ESTIU QUE COMENÇA.
He escollit aquests paràgrafs perquè cadascún d’ ells fa refèrencia a cada un dels lligams que he trovat entre tots ells…..evidenment ni han molts més…..
1)La platje
2)La casa
3)La tragèdia
4)El jardí
5)L’ amistat
6)La Revetlla i “L’ESTIU QUE COMENÇA”
Al passar del Word al Blog hi ha ha hagut un salt.
“decenes de fanalets penjaven literalment des de el cel, de colors fucsia,blau,taronja, verd, groc, lila o rosa. Ara hi falta una flor de màgnolia que en façi bona olor….
L’estiu que comença és un llibre que parla sobre l’amistad i la família. És una història molt bonica que m’ha engaxat desde el primer moment, encara que de vegades és molt trista i m’ha fet emocionar.
L’única cosa que no m’ha agradat molt és que crec que el vocabulari es una mica complexe, és a dir, no gaire col.loquial.
1.- “Tot plegat havien passat un parell de minuts, una tarda, un estiu, tota una vida”
2.- “Cadascú viu el dolor com pot, no com vol”
3.- “I ell es va revel.lar-se contra la mort, que és l’única cosa contra la qual no val la pena revel.lar-se i en canvi ho fem tots”
4.- “Quina era la fórmula per conciliar record i oblit, o el que és el mateix, el dolç habitacle de la nostàlgia amb l’irrefenable impuls de la supervivència?”
5.- “La miro i no trobo que sembli gran. En aquests ulls hi reconec la nena que em pessigava. Grans? Ens ha costat arribar fins aquí però ara hi som i ho tenim tot per fer. Va, brindem per l’estiu que comença.
Aquest llibre m´agradat molt perqué l’historia és com si la vida se empenyes en trencar i separar les vidas de la Julia i l’Andreu, però el destí es el destí i no es pot canviar.
La mort de les seves mares van trencar les seves vidas i van fer que comensçessin les vides per separat amb altres parellas, amb les que mai foren felíços, fins que per causes del destí tornen a veures en condicions molt desagradables i això fa que junten les seves vides per sempre, per això jo dic que el destí no es pot canviar.
Tinc algunes frases y parts del llibre que van marcar la historia per mi i sòn les següents:
1- L’estiu que comença: aquesta és una frase que es repetirá moltes vegades al llibre i cada vegada que es repeteix es com si começes una nova historia i una nova vida per els protagonistas
2- El petó va arribar com arriben les onades, suaument però sense que res pugui aturar-les. És com si el final de la vida hagués arribat i tota la resta fos un mal son i la verdadera vida començarà en aquell moment.
3- L’Elvira i la Roser van tenir un accident i van morir les dues. En aquell moment va començar el llibre realment i això va marcar per sempre les vidas dels protagonistas L’Andreu i la Julia
4- L’Ernest i la Flavia van ser infidels a la Julia i l’Andreu respectivament i això va fer que per fin s’ajuntin per sempre, aquests dos últims com hauria de ser des del principi
5- La germana de la Julia, la Rosa, va tenir sentiments dolorossos cap a la seva germana, perquè mai havia acceptat la relació de la seva germana amb el seu pare després de la mort de la seva mare, tampoc com es va comportar la seva germana amb el seu pare.
El que no m’agradat del llibre es que es repeteix moltes vegades la descripció del mateix lloc, que es el jardi de la casa de la platja, i tampoc m’agradat que diu moltes vegades les descripcions de els carres.
L’ESTIU QUE COMENÇA (Silvia Soler)
Aquest llibre m’ha agradat molt. Ens parla de coses de la vida: Sobre la família, la felicitat, les tradicions, l’amistat i l’amor, però sense caure en tòpics i judicis morals. Senzillament les coses són com són i passen a la vida.
De seguida
,em vaig sentir atretaperpel títol i la veritat és que no m’ha decebut gens; L’he llegit volant, sense poder parar.L’estiu que comença és una història que enganxa i emociona i està escrita d’una forma molt delicada però molt fluïda, ja que el fet de narrar moments concrets de la vida dels protagonistes i estalviar-se la palla, fa que s’avanci amb rapidesa.
M’he sentit a prop dels personatges, sobretot de la Júlia. Les dues, la Júlia i jo, hem nascut a començament d’estiu, ella el 23 de juny i jo el 25 de juny i això ja em va fer gràcia.
Tot el que passa a la novel•la és absolutament creïble, per això és fàcil identificar-te amb els personatges que són molt humans i es fan estimar.
Destacaria la referència constant: La revetlla de Sant Joan al jardí de Can Balart, el dia més important en la història, quan les dues famílies es retroben per brindar “Per l’estiu que comença”.
M’he enamorat d’aquesta història i jo també voldria ser al jardí de Can Bolart encara que fos només un estiu…
En conclusió, novel•la molt recomanable amb una història que emociona i que arriba al cor.
El llibre m’ha emocionat molt, la veritat és que Silvia Soler és una escriptora fàcil de llegir i aquest llibre
desde eldes del principi finselal final tens ganes de llegir-lo per saberhoel que passarà amb els personatges.El personatges que mésm’agradatm’ha agradat és un dels principals, l’Andreu. Quanva serera un nen era estudiós, amic dels seus amics i quan es va fer gran era un home tranquil. Sempre tenia bons records de la seva mare, de les nits de San Joan a la casa de la platja. Però per a ell una de les coses més importants de la seva vida va seresperantesperar el seu gran amor, “LA JULIA”.Per fi
nhe acabat la novel-la de la Silvia Soler L’estiu que comença. Molt fàcil i agradable de llegir. Aquest llibre fa recordar-me la tradiccional nit de Sant Joan, per a miuna de les nits més importants de l’any. Per què? perquè té una celebració molt sentimental, família, amics, nens, vacances d’estiu, coques, cava, petards,
bervenarevetlla,platja ……
La mateixaEl mateix costum any rere anyM’M’ha agradat moltíssim aquest llibre, m’ha fet recordar coses de quan era petita i gran.Per a mi llegir és molt important, he llegit bastants llibres, alguns de bons i altres no tant.
M’agraden els llibres que et deixen un missatge, una
empentaempremta, aquests llibres que encara que passin el dies, recordes.He recordat on era el 23F, a casa meva amb el meu germà, veient la tele i a la inauguració dels jocs olímpics, en un casament, també he recordat la mort de Félix Rodríguez de la Fuente, ens agradàven molt els seus documentals d’animals, la mort de Miguel Angel Blanco,
all’11S a casa meva, la de “casada”. Recordo que estava empipada amb el meu home i quan va ocórrer el primer xoc de l’avió pensàvem que era un accident. Després, bé, tothom sap com va acabar la cosa.També he recordat coses bones i divertides, el primer amor, el primer petó….el dia del meu casament i sobretot el dia del naixement de la meva nena. I la vida continua , desitjo que per molt de temps.
Crec que tothom tenim un llibre que explicar, però no tots sabem escriure .
En general aquest llibre -novel.la- son dels que es llegeixen tot d’una tirada per lo fácil, amena i gens recercada de la seva prosa.
De bon començament atreu la molt be construida historia a la que fa referencia la novel.la. Dues families, els Balarts i els Reig, on els respectius primerencs fills, noi i nia esdevendran en les protagonistes principals.
Trobo ben encertat que l’autora hagi situat els fets principals de la trama en una casa antiga, espaciosa, ampla amb jardi meravellos, i, sobre tot prop del mar.
En aquesta estupenda casa celebren les dues families cada any la festa que obre l´estiu,
la “revetja de Sant Joan”, i cada any sortosament renovan la seva amistat.
No m’agrada tant l’exseciu us de desgracies personals per abastir la historia.
Algunes frases que puc triar :
– Estic segur que en Jaume Illa hauria volgut que el recordessiu en groc dels camps de naps, cada vegada que us sorprengui la vermellor d’una magrana i,no cal dir, en les estonesque us sigui donat mirar el mar sense presa.
– El jardi es ple a vessar d’aromes, brunzits i remors amagades.
-Una altra vegada els tres esglaons que separen l’abans i el despres, l’ignorancia de la fatalitat.
– Al funeral de la Selma, unes paraules de la Julia : La Selma amb la seva presencia il.luminavales estances, i, aixi li hauria agradat que la recordessim.
Es un llibre que m’ha agradat molt. Es dels que comences i no el deixes fins que te l’acabes de llegir. Com que tot el que opino ja ha estat dit, he triat uns paràgrafs que m’han agradat:
L’Andreu, va fer un discurs el dia del enterrament molt bonic que tota la gent del poble en va parlar. Alguna de las frases que va dir es com “La meva mare sempre deia que La Roser era la seva germana bessona, perquè així es com la sentia, van compartir secrets, angoixes, van passar juntes totes les nits de Sant Joan, fins i tot aquesta última i ara son aquí.
Ja havien passat uns anys, i de tornada cap a casa, en el tren es va trobar l’Andreu i aquell Nadal van passar el Nadal las dues famílies juntes com havien fet anys enrere. Però en aquesta ocasió van tindre un afer que cap dels dos podia dissimular la seva atracció i tot el poble anava ple, deien “La Julia i l’Andreu s’han enamorat” .Des de aquest any las dues famílies, tornarien a passar una altra vegada juntes totes les celebracions. El brindis que feien, sempre era el mateix “Per l’estiu que comença” encara que la romança entre ells va acabar als quatre mesos mes o menys.
Un dia l’Ernest va trucar la Flàvia per que l’hi ajudés a preparar la festa sorpresa del 50 aniversari de la Julia. A la festa, la Julia li va agrair-li tot l’interés per el que va fer dient-li segur que tu has posar més interès, i ella li va contestar “No et pensis.. , ha sigut cosa meva i del Ernest. Poc temps desprès L’Ernest i la Flàvia ja s’havien embolicat. La Julia el va fer fora de casa i va quedar immersa en una gran depressió .i una altre vegada es va allunyar de l’Andreu.
Va arribar un altre estiu,i la seva germana Ruth i el seu pare la van forçar para que es possés un vestit i anés a la revetlla dels Balart i celebrar-hi el seu aniversari i aquesta vegada si, quan tots havien marxat, la Julia i l’Andreu van començar a recollir, ella va obrir un calaix i va trobar una foto de la Roser i l’Elvira a la platja, la van contemplar en silenci molt a prop, fins que un petó va arribar i res ja no les podria aturar.
1. Tenir divuit anys no la feia una adulta perquè mai s’ havia sentit tan petita I desvalguda com ara.
2. Les nostres mares eren amigas, això no ens obliga a ser-ho nosaltres.
3. Les rialles s’ acaben en ploralles.
4. Sembla mentida com perdem la perspectiva quan es tracta de nosaltres.
5. Acabarien lligats pel sofriment, encadenats a kes absències, entortolligats en una xarxa plena de nusos.
El llibre no m’ha agradat gaire, és la típica història d’amor on et passas esperant quan s’ ajuntessin els personatges principals.
La veritat m’ha decebut, ja que al principi pensava en una altra classe de novel.la , nadons robats o així, però quan he anat llegint I he descobert que era romàntica, he perdut l’interès.
A més a més es desenvolupa en els mateixos escenaris I fa que el lector s’ avorreixi.
Soc Marisol i estit llegint el llibre de Sílvia Soler l’estiu que comença.
Sorrals poble on estiuejavan ,la familia Balart coneixen un matrimoni, és diuen l’Evira iValenti Reig, les dues dones queden embrassadas i tenen els fills per la revetlla de san Joan
Un dia les dues amigues tenen un accident i moren .Les dues familíes queden destrossats.
És una novel-la que passen moltes desgràcies sobre aquestes familíes .
L’ estiu que comença és un llibre que parla sobre l’ amor, l’ amistat i la família. És una historia molt bonica, encara que de vegades és molt trista i m’ ha fet emocionar.
Tot el que passa és absolutament proper, per això és fàcil identificar-te amb els personatges.
Els tres esglaons que separen l’ abans i el després. La revetlla de Sant Joan al jardí maravellós de Can Balart, les famílies que és retroben per brindar, per l’ estiu que comença, any rera any, jo també i voldria ser.