Productes amb denominació d’origen

0 comentaris a “Productes amb denominació d’origen”

1. El txakoli és un vi blanc que es produeix al País Basc.
   Es fa principalment amb un raïm verd tipic del nord , que es diu Hondarribi zuri. Per això aquest vi es una mica àcid. És de color groc i has de beure’l fred.
   Es produeix principalment vi blanc, encara que també fan vi negre i rosat.
   El primer document històric que parla del txakoki diu que el feien en els caserios, de manera artesanal des del segle XVI a Guipúscoa.
   Al País Basc existeixen 3 denominacions d’origen del txakoli: la de Guetaria, Bizkaia i Alava.
   La de Guetaria existeix des de l’any 1989, és la més antiga de totes i la més coneguda.

2. POLVORONS D’ESTEPA
   El passat 2 de juliol, als polvorons d’Estepa li els va ser concedit el permís per a la comercialització d’aquests productes sota la marca “denominació d’origen”.
   El polvoró rep el seu nom per ser elaborat en aquest municipi, a la província de Sevilla.
   És una coca comunament petita, elaborada amb farina de blat, oli vegetal o mantega de porc, sucre, ametlla mòlta i canyella. Cuita en forn fort i que es desfà en pols al menjar-la.
   Pot tenir diferents sabors depenent dels ingredients com: xocolata, llavors de sèsam, coco, llimona, nou, taronja, vainilla o anís.
   A Espanya, és la rebosteria típica de Nadal.
   Té moltes calories i no et recomano que parlis quan el tinguis a la boca.
   He triat aquest producte perquè és de Sevilla, com la Brenda, i l’hi dedico a ella.

3. Brugal és una marca que comercialitza rom de la República Dominicana a nivell internacional. La companyia única al món que el produeix integrament en aquest país compta amb una destil·leria i una planta d’envelliment i embotellat. Andrés Brugal Montaner, ciutadà espanyol que havia emigrat de Sitges (Barcelona) funda Brugal i Companyia a Puerto Plata (República Dominicana) l’any 1888.
   L’elaboració comença amb la canya de sucre la qual és transportada cap als molins, on s’esprem per treure el suc que conté el sucre. Aquest suc passa per un altre procés del qual surt una substància més viscosa, anomenada melassa. Un cop allà, la melassa es fermenta amb llevats en uns tancs de gran capacitat i a través d’intercambiadors de fred i color. Fermentada la melassa, el vi que s’obté es destil·la al buit, i l’alcohol produït és portat a la planta per al seu processament final. Finalment, l’alcohol es dilueix amb aigua desmineralitzada per al seu envelliment en un parc de bótes de roure blanc cremat i un cop envellit, es reposa en l’anomenada cambra de processos de la qual resulten tretze varietats de la marca.

4. El formatge Idiazabal està fet al País Basc i Navarra. Es fa amb llet d’ovella de la raça latxa. És un formatge gras amb una maduració minima de setanta díes i té un pes entre 1 i 3 quilos per unitat. Està premsat i no cuit. Està declarat patrimoni gastronòmic europeu.
   Té forma cilíndrica, l’escorça es dura i de color groc amb un sabor intens i picant. La seva olor es també molt intensa.
   El dia 1 d’octubre de 1987 el Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació va ratificar la Denominació d’Origen Idiazabal.
   Idiazabal és un municipi de Guipúscoa i és la seu de l’associació de pastors on s’agrupen els productors del formatge.
   Actualment tenen Denominació d’origen 500 ramaderies i més de 100 formatgeries.

5. La mongeta de Tolosa té un origen incert. Alguns sostenen que es va portar d`Amèrica al segle XVI. Altres creuen que ja es coneixia a la Península Ibèrica, molt abans de la colonització .
   El conreu es generalitza al segle XVIII i adquireix la seva màxima intensificació al segle XX.
   La mongeta de Tolosa sempre va estar lligada a Tolosa, pel mercat setmanal, que es celebra a la vila, des de la seva fundació, l’any 1.256.
   Tolosa va ser centre de comunicacions, per la seva situació geogràfica, i va ser pas obligatori per navarresos, aragonesos, i castellans, que marxaban marxaven cap a França.
   Els excedents de producció de la mongeta guipuscoana, una vegada deduït l`autoconsum, es comercialitzava al mercat, exportant les mongetes a la resta de l’estat.
   Per tant, la <strong identificació del terme TOLOSA bé per la tradició d`aquest mercat a la comercialització d`aquesta mongeta.

6. FORMATGE DE ROQUEFORT
   El Roquefort és un formatge blau francès amb llet d’ovella coagulada quallada.
   La denominació d’origen va ser el 1925 i el 1979 va ser reconegut per la AOC i el 1996 per la AOP.
   La recollida de la llet es fa la ciutat de Roquefort-Sur.Soulzon a prop de la ciutat de Millau.
   És un formatge de llet d’ovella de la raça lacaune. És un formatge de pasta verda amb un pes mig de 2´5 kg.
   Té un intensa olor i sabor desagradable per algunes persones i excel·lent per a unes altres.
   Els grans catadors degustadors d’aromes alimenticis alimentaris hu el qualifiquen com un formatge de sabor esquisit.
   A mi personalment m’agrada molt amb: una torradeta petita,una miqueta de formatge fred i una miqueta de mermelada de figa està deliciós.
   Bon cap de setmana

7. El Cabrales és un formatge de pasta blava. Va ser reconegut D.O.P. el 9 maig de 1981.Està fet amb llet de vaca, ovella i cabra.A vagades es fa amb les tres llets.Té una composició de greix del 45% com a mínim.Té una forma rodona amb les cares planes.,pes i diàmetre variables,cortesa crosta tendra fina de color gris amb zones grogues-rojizas rogenques.sabor lleugerament picant. Pasta, de consistència untuosa. de color blanc amb vetes blaves-verdoses,sabor picant més acusat quan es fa amb llet d’ovella i cabra. Zona d’origen: ASTURIES.

8. Aiiiiiii Mariló!!! Moltes gràcies maca! Et trobo a faltar tant al meu costat a classe de català… però per sort, sempre ens quedaran els bars! jajajaja… A tú, a l´Ana, a l´Oihane, a la Carol, i a la Palmira, per descomptat!!! Per Viladecans bé, però m´agradaven molt més les teves classes Palmira!

   A veure si ens veiem aviat i feu-li cas a la Mariló i mengeu molts polvorons d´Estepa que están molt bons!!!

   Molts petons. Brenda

9. El vi del Priorat està situat en a la provincia de Tarragona, reconeguda amb la máxima qualitat en ser denominació d`origen qualificada.
   La vinya s´assenta sobre sòls pissarrosos anomenats llicorelles. És una zona muntanyosa amb vessants escarpades, de manera que es conrea la vinya en terrasses.
   El seu clima és temperat i sec, amb oscil·lacions marcades de temperatura entre el día i la nit.
   En aquesta denominació predomina el vi negre,també vi de color granat de aroma mol intés, vi blanc i rosat.

10. El pulque és una beguda alcohòlica fermentada tradicional de Mèxic, l’origen és prehispànico i s’elabora a partir de la fermentació de l’agave o maguey. És consumit principalment en el centre i sud de Mèxic. La llegenda més coneguda de l’origen de la beguda és que la deessa náhuatl Mayáhuel ofereix com a regal a Xochitl aquesta beguda. La producció del pulque es va veure minvada per la producció de la cervesa ja que l’elaboració de la mateixa és artesanal.

    Hi ha també variacions del pulque per suavitzar una mica la consistència espessa combinant amb algunes fruites. El grau d’alcohol és aproximadament 7,9%.

11. CAVA CATALÀ
    A l’exposició Universal de París (1867) es van presentar els primers xampanys catalans. Aleshores s’anomenava xampany de Reus. Després, el 1972. arreu Arran del conflicte amb França per la denominació xampany es va constituir el Consell regulador dels vins escumosos que va proposar la marca “Cava” (per les caves subterrànies on reposa el vi).
    A la fi, el Cava és el vi escumós produït fora de Xampany, però segons el model tradicional (xampanois). Amb poques paraules, les ampolles es deixen en repòs en posició en caves, en una foscor a 15 graus C. Durant nou mesos com a mínim. Per eliminar el restes de llevats i d’impureses en posen a pupitres inclinats, així s’acumulenant els sediments ran del tap. Es destapa l’ampolla deixant sortir una petita quantitat d’escuma (procés de degollament), finalment es col•loca el característic tap de suro subjectat amb un morrió de filferro i una placa de metall, on normalment es posa el nom del fabricant.
    Els caves catalans fets a partir de la varietats blanques autòctones de Penedès gaudeixen d’un gran prestigi dins i fora de les nostres fronteres.

12. Que interessant! No n’havia sentit a parlar mai!

13. OLI D.O. LES GARRIGUES
    Es la denominació d’origen d’oli mes antiga d’Espanya (1975) i va ser de-
    nominada d’origen protegit per la Unió Europea (1996). L’acidesa per ser de denominació d’origen no ha de ser superior a 0,50º, per a l’elaboració
    dàquet oli sùtilitza nomes oliva arbequina.
    Aquets son els diferents tipus dòli:
    Oli Verge extra
    Oli Verge
    Oli Llampant
    Oli D’oliva refinat
    Oli Dòliva.
    El millor es l’oli verge extra la oliva es recull a mà directament de l’arbre durant tot el proces es te molta cura per no alterar les propietats naturals.

14. Botifarres en general.
    la paraula botifarra. És original de la península Ibèrica ,i procedeix del cèltic Mukorno! que significaba : muñón mesclada amb el significat del basc Makurra! objecte voluminós, i desforme.
    Exemple:
    Botifarra de Burgos: És una de les més conegudes que s’elabora amb sang , llard de porc , arròs, pebre vermell, sal i ceba. Així com alguna espècia més al gust” s’emboteix en tripa de porc o també en intestí de vaca seca , més fi.
    A Espanya , hi ha diverses botifarres a la cuina espanyola’ avui en día són servides en tapes o entrepans” la majoria d’aquestes tradicionalment formaven part de l’alimentació bàsica de les classes humils.
    Example:
    Botifarra -Canària , Manxega
    -Murciana , en Caldera
    – Asturiana, de Valladolid
    – de València, de Matachana
    – de Villada.