Deixeu en aquesta entrada els comentaris sobre el llibre I Déu en algun lloc, de Sònia Moll.
Més informació sobre l’autora:
http://www.nuvol.com/critica/sonia-moll-i-deu-en-algun-lloc/
http://www.ara.cat/premium/llegim/Sonia-Moll-Gamboa_0_1139886157.html
EXISTEIX DÉU?
“I Déu en algun lloc” és un llibre de l’escriptora Sònia Moll en el qual es reflecteix el seu patiment i la seva angoixa per l’absència de la seva mare com a conseqüència d’una malaltia cognitiva devastadora com és l’Alzheimer. La poeta manté un monòleg amb la seva mare intentant entendre el cervell del malalt, en aquest cas, la seva mare. Cada poesia està plena de dolor i tristesa i intenta trobar respostes en algun lloc que es podria anomenar Déu.
En el meu cas, a sigut una lectura intensa ja que per casualitats de la vida l’hagut de llegir en unes circumstàncies semblants i a cada poesia queien llàgrimes dels meus ulls. És veritat que encara que no siguis creient quan et trobes davant d’algun episodi traumàtic comences a cercar respostes inclús on mai havies pensat.
En resum, crec que és un llibre meravellós i molt curt. Recomano que si teniu l’oportunitat el llegiu. Només necessiteu una hora.
Eva Alfaro.
El llarg viatge
Con diu Lluis Llac en la canso Ítaca:
“Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes”.
El llibre de Sònia Moll “I Déu en algun lloc” , es d’una poesia dura, com la malaltia que descriu l’autora a la poesia ALZHEIMER, un viure en morí i un morí en viure , ara hi soc, ara no hi soc.
Una mort que es produeix potser una i mil vegades, el mateix passa amb el comiat que no s’acaba mai, i es busca consol ha qualsevol lloc i un d’ells pot ser Déu, segons el tarannà de cada persona.
Sota la meva interpretació també trobem poemes de lluita per la supervivència després del comiat, com pot esser YO VOY A VER POR MÍ on un cop superat el comiat farà allò que durant tan temps, no havia pogut fer.
En el poema RESIDÈNCIA (II) es veu la lluita per no tornar a parlar de sa mare i passar pàgina per poder viure la vida amb un xic més de calma i serenor.
Un dels poemes que més m’agrada i tal com diu la dita “En el pot petit i ha la bona confitura” es DESAFINADA, on en poques paraules ens mostra com un pot recobrar i sentir, sentiments que creia perduts.
Per concloure, tot i com e dit al començament es una poesia com ho es molts instants de la nostra vida, dura, no et deixa indiferent la seva lectura, més al contrari que fa que quelcom es remogui per dins del que té el plaer de llegir-lo.
Jordi Bonet, he agafat l’altra opció.
Non si male nunc / Sonia Moll Gamboa
La poesia: mostrar l’ànima amb paraules.
Sentir el que el autor ha sentit mentre els seus sentiments es feien versos.
De totes les poesies d’aquest llibre m’ ha arribat més Reprenc la vida i Viña del mar. Sobretot per sentir-les més properes a la meva persona.
Però he de reconèixer que totes tenen el seu punt. M’ha agradat força com l’autora es mostra sincera i expressa el que vol sense por ni vergonya, despulla els seus secrets i a vegades et fa sentir com un intrús envaint el seu espai més íntim.
L’únic que podria afegir es la necessitat de tenir un diccionari a prop.
Bon comentari, Isabel.
Quan dius ‘Però he de reconèixer…’, això ho escriuria al final de la línia anterior. És contraposició del que has dit anteriorment, per tant, no requereix posar punt i a part.
T’has deixat d’apostrofar ‘l’autor’ i l’accent de la forma ‘és’.
Molt bon comentari, Eva.
Compte amb l’escriptura del verb haver. A la frase ‘En el meu cas, a sigut una lectura intensa ja que per casualitats de la vida l’hagut de llegir…’, t’has deixat la ‘h’ a ha sigut, i a l’he hagut de llegir t’has descuidat d’escriure ‘he’.
És veritat que, encara que no siguis creient, quan et trobes davant d’algun episodi traumàtic comences a cercar respostes inclús on mai havies pensat. ‘Encara que no siguis creient’ entre comes perquè és un incís.
Con diu Lluis Llac en la canso Ítaca: Com diu Lluís Llach en la cançó
es d’una poesia dura, és,l del verb ser, amb accent (per distingir-lo del pronom).
morí: morir, sóc amb accent.
ha qualsevol lloc: a qualsevol lloc, sense la h perquè no és verb.
esser: ésser
tan temps: tant .
es DESAFINADA: és amb accent, verb ser.
en poques paraules: amb poques…
Tal com he dit, he amb h perquè és una forma del verb haver.
Bon comentari, però amb faltes diverses.
Tancant el cercle
La lectura de “I déu en algún lloc” d’en Sònia Moll Gamboa ha sigut, per a mi, complexa i plena d’interrogants des de el començament fins al final del llibre.
La seva estructura narrativa, a priori, semblava tenir una ordenació caòtica que m’ha despistat fins que he aconseguit trobar el fil connector que posa ordre a aquell caos inicial difícil d’entendre.
Personalmenc crec que aquest llibre dedicat al dol d’una mare, i especificament a la perdúa progressiva representada per la enfermetat de l’Alzheimer fins la mort, té com a clau essencial el profund procés personal que l’autora experimenta a mida que sent que les seves arrels s’esborren d’aquest món. Així doncs, trobem que el seu contingut está plé de sentiments humans que, inclús podría dir tocant la bogeria. Remordiments, resignació, amargor , soletat i, sobretot, la no acceptació de la mort de la figura maternal a la seva vida. Aquesta lectura és un intent per part de l’autora a trobar el sentit a una relació materno-filial no resolta abans de la seva mort. Per últim i com a representació de la complexitat i profunditat mental de l’autora haig de destacar de la seva escriptura aquells aspectes terrenals i tangibles que es barrejan amb elements de caràcter espiritual. Així, llegint el poema “Pont de pedra” dedicat a la ciutat de Girona descriu amb claretat les façanes, carrerons o el Pont de pedra per a continuar narrant o cridant al món la seva necessitat de “tancar el cercle i tornar a néixer”. Valoro i admiro aquest treball més enllà de la seva complexitat. Aporta al lector excel.lents recursos d’expressió. Molt recomanable.
Repassa els errors:
des de el començament: des del començament (s’ha de fer la contracció de la preposició + l’article).
el fil connector: el fil conductor
perdúa: pèrdua (esdrúixola)
la enfermetat: la malaltia
a mida que: a mesura que
plé: ple
que, inclús podría dir: que inclús podria dir
soletat: soledat
barrejan: barregen
llegint el poema “Pont de pedra”, dedicat a la ciutat de Girona, descriu…(dedicat a la ciutat de Girona és un aclariment i va entre comes).
claretat: claredat
Pont de pedra, per a continuar narrant
a trobar: de trobar
Per últim, i com a representació de la complexitat i profunditat mental de l’autora,