Enceto aquesta entrada en la qual podeu recomanar el llibre que vulgueu per celebrar la diada de Sant Jordi.
Jo us parlaré de Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, un llibre que conta una gran història que em va captivar. En època actual, una professora, la Tina Bros , vol fer un treball fotogràfic sobre les escoles del Pirineu lleidatà. Les visita i en una que estan a punt d’enderrocar hi troba, darrere la pissarra, un diari amagat escrit per un mestre als anys quaranta, l’Oriol Fontelles. A partir d’aquí anirà alternant l’època actual amb fets que van ocórrer al poble durant la dictadura. La memòria històrica, la impossibilitat del perdó o la por a l’oblit són alguns dels temes que apareixen en el text.
Cabré destaca per innovar. És capaç de fer un diàleg amb dos personatges que no parlen entre si, sinó amb d’altres. També canvia el narrador en el mateix paràgraf o inclús en la mateixa frase. S’atreveix a fer coses diferents, però sempre amb un gran domini del llenguatge i la prosa.
Les veus del Pamano, escrit per un dels escriptors catalans més internacionals, va rebre diversos premis i, fins i tot, se’n va fer una minisèrie força interessant de 2 capítols.
Jo vaig a recomanar un llibre que a mi em va agradar molt i que me l’he llegit dues vegades. És una llàstima però no s’ha traduït al català. Si us agrada la ciència-ficció, Llàgrimes de Llum de Rafael Marín Trechera, és molt bon llibre.
LLÀGRIMES DE LLUM
Hamlet Evans és un jove soldat en el futur. La Corporació governa a la Terra i envia els seus soldats a conquerir altres mons. El seu propòsit és eliminar els habitants dels planetes conquerits, repoblant-los amb els habitants de la Terra. Els poetes conten les batalles com lluites èpiques, però no conten les bestieses que fan els soldats. Hamlet deserta i s’uneix a un circ com a pallasso, fugint de la Corporació i explicant la realitat.
És una novel·la de ciència-ficció i una crítica de la veritable natura de la raça humana. La vida de Hamlet, com canvia la seva visió des que era soldat a quan es converteix en pallasso perseguit per la Corporació, t’atrapa i t’obliga a continuar llegint. Passen els anys, canvia la societat, els governs, però l’home manté el seu instint de poder i submissió sobre la resta d’éssers vius i mons que l’envolten.
Miguel Mihura: “Sublime decisión”
Jo us parlaré del llibre “Subime decisión” de Miguel Mihura.
El llibre correspon a una obra de teatre costumista en què l’espectador es transportat a l’Espanya de finals del segle XIX, en què la primera dona decideix treballar com a sortida de la seva vida. La protagonista de l’obra, Florita, és una noia jove que deideix trencar amb els costums de l’època en què les noies joves nomès aspiraven a un casament digne que permetés un bon estatus als seus pares i germans.
L’obra teatral es centra en una familia de classe baixa amb greus problemes econòmics que te dues filles, Cecilia, que seguint els cànons socials existents, vol trobar un marit que els tregui de la ruïna, i Florita, que avançada al seu temps, decideix treballar en un ministeri.
Les reaccions dels altres personatges; el pare, la tieta, les amigues de la família, els pretendents de les jovenetes i els treballadors del negociat del ministeri, formen l’argument del realisme d’aquella societat amb els seus costums fortament masclistes.
Afortunadament les coses han canviat, però encara ens podem trobar amb petits detalls a l’àmbit social i laboral que en alguns moments recorden com es pensava i actuava fa més de cent anys. En aquest cas, la memòria històrica s’hauria d’esborrar.
Recomanació del llibre:
JOC BRUT de Manuel de Pedrolo
El títol de l’obra té molt a veure amb l’argument, ens diu que algú no juga net, que fa veure el que en realitat no és. Es tracta d’una novel·la negra, on l’erotisme és present, i narrada pel protagonista principal, en Xavier.
L’acció es situa a Barcelona, on en Xavier s’enamora de la Juna en canvi aquesta només vol aprofitar-se d’ell, ja que ella amb qui realment vol estar és amb els seu amant Pol. Al final, ell descobreix que ha estimat una persona que realment no existeix. La novel·la tracta d’interessos, desig, engany, traïció, intriga i tot amb una narrativa versemblant, àgil i entenedora. Jo recomanaria aquesta novel·la a qualsevol persona a qui li agradin les històries d’intriga.
Recomanació del Llibre
El lector de Julio Verne de l’Almudena Grandes
Nino, fill de guàrdia civil, té nou anys, viu a la casa caserna d’un poble de la Serra Sud de Jaén, i mai podrà oblidar l’estiu de 1947. Pepe el Portuguès, el foraster misteriós, fascinant, que acaba d’instal•lar-se en un molí apartat, es converteix en el seu amic i el seu model, l’home en el qual li agradaria convertir-se alguna vegada. Mentre passen junts les tardes a la riba del riu, Nino es jurarà a si mateix que mai serà guàrdia civil com el seu pare, i començarà a rebre classes de mecanografia en el mas de les Rosses, on una família de dones soles, vídues i òrfenes, resisteix a la frontera entre la muntanya i el pla. Mentre descobreix un món nou gràcies a les novel•les d’aventures que li convertiran en una altra persona, Nino comprèn una veritat que ningú havia volgut explicar-li. A la Serra Sud s’està lliurant una guerra, però els enemics del seu pare no són els seus.
L’escriptora Almudena Grandes, (Madrid, 7 de maig de 1960) és una escriptora espanyola, columnista habitual del diari El País, i contertulià a la secció Ara com ara de Cadena SER. Va escriure aquest llibre que forma part d’un grup de sis llibres que amb el títol genèric Episodis d’una guerra Interminable, de la qual aquest és el segon i en té publicats tres d’aquesta sèrie Inés i l’Alegria, El lector de les tres noces de Manolita
El lector de Julio Verne té tots els ingredients per atrapar al lector amb la història de la vida d’en Nino , del 1947 al 1949, en una caserna de la guàrdia civil en plena postguerra civil. Convertint-se anys més tard en un destacat membre de PC.
Cesc
La casa de les papallones
La sotsinspectora dels Mossos Norma Forester rep una trucada important. Al barri barceloní de Vallcarca, un noi, d’una casa okupa, ha trobat al jardí una noia morta. Quan la sotsinspectora arriba, es troba amb la desagradable sorpresa de que el noi era el xicot de la seva filla. Comença la investigació i se generen molts problemes entre elles. Octavi, el seu marit, és metge forense i no pot ajudar-la, ja que al mateix temps s’ha produït un accident a l’ aeroport amb moltes víctimes. La situació es complica quan Octavi es retroba amb una antiga amant que ve de reforç per la identificació de cadàvers.
La casa de les papallones és una novel·la negra que a part de seguir la investigació d’un assassinat ens introdueix al món de les relacions pares-fills, de les conseqüències de la crisi i de la infidelitat de la parella. L’autora Teresa Solana recupera el personatge de Norma present en altre llibre.
És un llibre que encara que no t’agradi la novel·la negra, t’enganxarà per les històries paral·leles que es produeixen. És senzill de llegir i amè per a tothom.
La pregària de la granota
Els llibres de contes són un recurs molt ampli, hi ha llibres de contes clàssics, d`auto ajuda, espirituals. La pregària de la granota es un llibre de contes curts que reuneix una recopilació de relats de moltes cultures i diverses religions tots apunten del mateixes objectiu, que el lector pugui relacionar els contes amb els signes espirituals que el seu cor li va dient.
Les històries que Tony de Mello recopila en aquest llibres es va caracteritzar per què intenta connectar la persona amb el seu jo intern, per això són contes molt breus, el mateix autor recomana que es llegeixen no més de dos relats per dia, així es pot aprofundir millor el missatge que cadascú dels relats va transmitent.
Natura quasi morta
La desaparició d’un alumne romanès de la Universitat Autònoma de Barcelona en plena vaga anti-Bolonya tan sols és la primera alarma que alguna cosa estranya passa al campus. De la nit al dia, Constantinu Iliescu, sembla com si la terra se l’hagués empassat.
Mossos d’esquadra, professors i estudiants coordinen esforços per trobar un rastre fiable. Però aviat una nova desaparició desencadena un terrible malson. Com en un joc macabre, les victimes i els sospitosos es multipliquen, i es posa a prova la traça dels implicats. Res és el que sembla.
Natura quasi morta es una novel.la d’intriga, astuta i brillant, que ens atrapa des de la primera página. Amb personatges propers i actuals, uns crims sofisticats i uns escenaris quotidians, Carme Riera sap com mantenir el suspens amb les dosis justes d’ironia i realitat. Personalment m’ha captivat la seva lectura.
L’elegància de l’eriçó
La Renée, una dona de 54 anys, i la Paloma, una adolescent de 12 anys, viuen en el mateix edifici luxós, el número 7 de la rue de Grenelle a Paris. La Renée és la portera, és viuda i té una ment brillant, amb una gran cultura. Pensa que això li portaria conflictes i opta per amagar aquesta capacitat seva a les persones del seu entorn i passar desapercebuda. Només viu amb un gat, que s´anomena Lleó en honor de Lleó Tolstoi. La Paloma és la filla d’un ministre, superdotada i, per diferents raons, també amaga aquesta condició a la resta de la gent. Ha decidit suïcidar-se el dia del seu aniversari per no viure la vida dels adults, que a ella li sembla buida. Tot canvia quan Kakuro Ozu, un japonès, molt ric i gens convencional, s’instal·la en l’apartament del quart pis.
L’elegància de l’eriçó és una novel·la narrada a dues veus, un llibre seductor, ple d’humor i d’ironia. Muriel Barbery, a través dels dos eriçons: La Renée i la Paloma, ens explica com sobreviure en un món on l’aparença ho és tot, la de la Renée, en primera persona, amb reflexions filosòfiques, pensaments íntims, i el seu refugi en l’art, la música, el cinema, la lectura…, i el dietari de la Paloma, on escriu els seus anomenats “pensaments profunds”, per si hi ha sort i descobreix que la vida val la pena viure-la.
Res no és el que sembla, sota la façana de les pues, els personatges, els eriçons, amaguen una gran tendresa. Tot això escrit amb una prosa brillant i un llenguatge ric, exquisidament treballat, enginyós, crític, no només amb els mals de la burgesia, sinó també vers un comportament de la societat en general: la necessitat d’aparentar per ser acceptat.
Una novel·la recomanable, tota una declaració d’amor a la vida, amb un final d’una lògica sentimental colpidora, que em va commoure.
PS: En l’entrevista que li van fer a l’autora, arran de la presentació del seu últim llibre, va dir: “La forma en literatura, ho pot ser tot”
Lydia Rigol 15 d’abril del 2016
EL FRUIT DEL BAOBAB de Maite Carranza
La Lola, és una pediatra, un dia rep a la consulta a l’Aminata, acompanyada de la seva filla, la Binta . Quan la Lola està fent la revisió a la nena s’adona que li han practicat l’ablació
La Binta mai no ha estat conscient del que suposa aquest ritual fins que descobreix que son pare preveu viatjar a Gàmbia per sotmetre la seva germana petita, la Fatou, al mateix procés. Un fet que sacseja la vida de tots i, fins i tot, la de la metgessa
Aquesta novel•la és una reflexió sobre el xoc cultural i la desinformació que tenim envers a aquesta cultura, les seves tradicions i costums.
El fruit del baobab és una novel•la coral on les dones son les protagonistes de les seves situacions, teixeix una història on elles van descobrint qui són i qui estimen ser.
Us recomano una novel•la molt emotiva que ens convida a veure diferents visions d’un fet que ens encongeix l’ànima amb una simple paraula: ablació.
Ulls de gel de Carolina Solé
Carolina Solé va néixer a Sabadell i després de treballar molts anys com a empresària es va adonar que la seva passió es podia convertir alhora en la seva professió. Aleshores va decidir estudiar a l’Ateneu Barcelonès.
S’estrenà en el món de la literatura amb aquesta novel•la protagonitzada principalment per dones en la qual relacions humanes hi juguen un paper fonamental.
Ulls de gel és una novel•la costumista amb tocs de negra ambientada a la Cerdanya. La història comença amb la mort d’un ric i molt conegut terratinent, en Jaume Bernat. D’entrada és difícil pensar qui pot haver estat l’assassí, ja que la família Bernat no és massa estimada, més aviat el contrari, està carregada d’enemics. A mesura que la investigació per part del sergent Silva avança, anem descobrint els obscurs secrets de la gent del poble. Enveges, amors, odis que han fet que les relacions entre els habitants de la vila siguin cada cop més complexes. Finalment, tot apunta a un sol sospitós, la Dana, veterinària de la hípica. Aquesta es veurà obligada a demanar ajut a la seva amiga Kate, una jove advocada que ja fa anys va marxar del poble. La Kate i el sergent Silva treballaran plegats per resoldre el cas.
Si us agraden els llibres que comencen amb un assassinat aquest us farà el pes. D’una banda tenim la investigació d’una morta i de l’altra les tèrboles relacions entre la gent del poble. La història em va enganxar des del primer moment i, a més a més, està escrita per una dona i els fets tenen lloc a la Cerdanya, una terra molt bonica i molt coneguda per mi. Us el recomano!
La casa de les papallones
La casa de les papallones dona nom a una novel.la negra fàcil de llegir, ambientada a l´època d´ara. El tema principal és l´assassitat d´una noia i la seva investigació. L´autora del llibre, Teresa Solana, ha creat una história molt interessant amb la intriga fins al final.
La Norma Forester és la sotsinspectora que porta aquesta investigació i, a més a més, amb molt interès, perquè el xicot de la seva filla és uns dels primers sospitosos.
A part d´això, aquest llibre també parla de la vida personal de la Norma i de la gent que l´envolta, com la seva filla i el seu marit; això fa que la novel.la no sigui avorrida ja que són una família una mica especial, res convencional.
A mi m´ha agradat llegir aquesta novel.la perquè no és gaire llarg, però no obstant, és intensa.
Moltes coses que conta, són pròpies de la societat actual.
* l´assassinat
Jane Eyre
Escrita per Charlotte Brönte, narra la història de Jane, una noia òrfena que, desde ben petita, pateix el menyspreu i les humiliacions contínues de la seva família política.
Ben aviat és enviada a un col·legi de noies, on conseguirà formar-se com a mestra. Comença a treballar de tutora a la mansió dels Rochester, on espera, per fi, trobar l’amor i l’amistat que sempre li han negat. I sembla que ho aconsegueix, fins que descobreix el terrible segret que amaga l’àtic de la mansió.
Escrit en primera persona per la protagonista, cada pàgina de la novel·la et fa estimar i entendre a Jane. Dotada d’una gran determinació, la jove professora lluita contra les contínues injustícies i opressions que pateix per tal d’aconseguir, d’una vegada per totes, ser feliç.
Ambientada en el segle XIX, ens trobem amb la desigualtat de les dones, el classisme i l’amor prohibit, on Jane Eyre haurà de decidir si fa el que s’espera d’ella o el que realment vol.
Llegir la lluita interna de la protagonista, i com encara les diferents situacions compromeses que li venen fa que el lector l’admiri, ja que es tracta d’una dona moderna nascuda uns quants segles enrere.
Noves dames del crim. Gema Jorge Pérez
Es tracta d’un llibre de dues-centes onze pàgines, amb tretze enginyosos relats curts, on el crim és el denominador comú.
Anna Maria Vilallonga és la responsable d’aglutinar el talent de les tretze escriptores catalanes dins d’aquest petit llibre pervers.
Els relats ens parlen d’emocions tan humanes com l’amor, la revenja, la soledat, la por i la venjança. Aquestes emocions creixen i es desenvolupen cap al crim, en atmosferes com la bogeria, la pobresa, el maltractament, l’adulteri i, fins i tot, el classisme.
Cada relat té el seu context social, gairebé tots es desenvolupen en l’actualitat.
Crida l’atenció el tipus de narrativa tan diversa i personal, com les seves creadores, i ens permet saltar d’història sense correlació.
La frivolitat i l’originalitat ens motiven a la seva lectura i fins i tot a relativitzar la gravetat dels fets.
És tracta d’un llibre fresc i distret, perfecte per iniciar-se en el gènere de la novel•la negra.
”La Catedral del Mar” La catedral del mar és una novel·la de l’advocat i escriptor Ildenfonso Falcones.
És de gènere ficció històrica. En el segle XIV la ciutat de Barcelona es troba en el seu moment de major prosperitat.
Ha crescut cap a la Ribera. A l’humil barri dels pescadors. Els seus habitants decideixen amb els diners d’uns i l’esforç d’altres construir la catedral del mar.
El llibre explica la història de l’Arnau un esclau nascut en aquesta terra que fuig dels abusos del seu senyor feudal i es refugia a Barcelona.
El jove Arnau treballa de palafrener. Té una vida extenuant, sempre baix la protecció de la catedral del mar.
La novel·la és fascinant, parla de la lleialtat, venjança, traïció i amor.
T’enganxa des de les primeres pàgines
EL FOC.
Alexandra Solarín és convidada a la festa d’aniversari de la seva mare, Cat Velis, i quan arriba a casa es troba que la seva mare ha desaparegut. Aquesta novel·la és la continuació “DEL VUIT”, tota la història està connectada directamente amb l’escac de Carlomagno, unes peces úniques, d’un valor incalculable i amb un gran poder.
La trama se situa a les Muntanyes Rocalloses del Canadà. L’Alexandra, juntament amb uns convidats inesperats, s’embarcaran en molts problemes per poder trobar la seva mare. L’autora connecta molt bé les històries dels dos llibres i amb l’argument fa que t’hi enganxis des de les primeres línies.
Un llibre molt recomanable, si t’agraden les històries d’intriga.
VA COM VA .
Autor: Joaquim Carbó.
Editorial: Males Herbes.
Va com va és una tragicomèdia la qual, de la mà del seu protagonista anònim, ens mostra les misèries i conseqüències d´un temps de crisi que ha estat implacable per a nombroses persones i famílies.
Ambientada a la Barcelona actual el nostre «heroi urbà» , afectat per la terrible crisi econòmica, navega entre la solitud i l´absurd, intentant sobreviure amb la seva nova «professió»: una barreja entre detectiu, terapeuta psicològic i manetes que ajuda la gent del barri.
Viurà un seguit d´històries on es reflecteixen les misèries humanes, amb un to despreocupat. Tot i que cap de les situacions no són per riure, l´escriptor aconsegueix treure´ns un somriure i fins i tot pot provocar-nos una forta rialla.
Personalment, he descobert un escriptor fascinant, tant pel que fa a la temàtica de la seva novel·la, com per l´engrescadora, hàbil i genial manera d´escriure.
Eva Molina Pérez.
Suficiència ( matí)
Tota aquesta gent, d’Isabel Clara-Simó
Aquest és un llibre de narracions curtes, però molt interessants. D’una banda, és un conjunt de brevíssims retrats de “tota aquesta gent” que
inclou des de la mestressa de casa insatisfeta fins al nen consentit, la
que busca sense èxit lligar, el maltractador, el pare que no s’adona de
què els seus fills li prenen el pèl… i així fins a 25, no gaire feliços o sa-
tisfets amb la seva vida. D’altra banda, els relats estan escrits com a
monòlegs íntims, el que podria ser el denominador comú a tots ells és
la infelicitat o la frustació. En segon lloc, són diversos contes, històries,
ben diferents entre elles. Per concloure, Le Cirque de la Terre, és un
giravolt curt i divertid on descriu una desfilada de personatges de la
societat catalana.
En resum, un llibre molt recomanat i aconsellat per a tothom.