Recordatori de la teoria de l’ortografia de la o i la u àtones.
Avui hem començat comentat els deures que hi havia de la unitat 3 del llibre El català escrit, sobre l’ortografia a la o i la u àtones. A continuació hem fet l’exercici 4, de la pàg. 25, del llibre de Teide per repassar les paraules en què hi ha divergències en l’escriptura del mateix mot en castellà. Per deures, feu l’exercici 6 d’aquesta mateixa pàgina (sobre els cultismes).
Després hem fet l’exercici 3 de la pàg. 24 sobre pronoms febles i n’hem comentat els dubtes.
Tot seguit hem llegit els textos dels exercicis 1 (pàg. 36) i 8 (pàg. 41) de Teide, que us podran inspirar una mica en l’escrit que haureu de fer per a la setmana vinent sobre una persona que conegueu i que sigui especial per a vosaltres (exercici 2 de la pàg. 36).
També hem vist amb l’exercici 5, de la pàg. 38 de Teide, les supressions (no gràfiques) que fem en la pronunciació del so d’un mot. Per exemple quan coincideix una paraula que acaba amb una vocal i la següent comença per la mateixa vocal, només pronunciarem una de les dues (pi inclinat); quan coincideixen dues neutres, n’eliminen una de les dues (última etapa) o quan coincideix una tònica i una neutra, en aquest cas farem l’elisió de la neutra (que és).
Finalment hem fet un petit dictat per repassar sobretot l’ortografia de les o i u àtones.
