Vam corregir l’ex. 6 de la pàg. 29 (Teide) sobre el nombre de síl·labes de les paraules i després vam fer els ex. 5 i 6 de la pàg. 26 i els ex. 9, 10 i 11 de la pàg. 28 (Barcanova) sobre diftongs i accentuació.
També vam comentar el resum sobre l’accentuació i els diacritics.
Dimarts farem les exposicions sobre els itineraris per Cerdanyola. Us penjo unes recomanacions per tenir en compte a l’hora de parlar en públic:
Errors que cal evitar:
Us vaig a parlar de…-> us parlaré de…
Les avantatges, les dubtes, les costums… -> els avantatges, els dubtes, els costums
Finalment, dir que… -> Eviteu començar amb un infinitiu. Poseu-hi un verb conjugat, per exemple: voldria dir que…, m’agradaria afegir que…
Es té que fer…, tindríem que…, tinc que dir-vos… -> Cal fer, hauríem de, he de dir-vos…
poguer, sapigut, sapiguer -> poder, sabut, saber
lo que passa… -> el que passa
Aquí teniu les instruccions per participar al concurs I tu jugues en català.
Interesting class recap! Reminds me of strategizing in Pokerogue , building the perfect deck. This detailed breakdown of language nuances is like compiling a comprehensive Pokerogue Dex, understanding every element to master the game. Avoiding those common errors is key to clear communication, just as it is to a winning hand in Pokerogue. Practice makes perfect!
Mastering syllable splitting in Catalan felt like decoding a secret language initially. That struggle resurfaced when prepping for public speaking—much like tackling Teide exercises. I recall sweating over presentation formats, hunting for resources everywhere including Monkey Mart’s stationary section. Remembering diacritics mid-speech? Nerve-wracking! Your shared tips ease those jitters perfectly.
Exploring linguistic challenges can be both frustrating and rewarding. The way syllables branch into diphthongs and accents adds layers of complexity to learning. Once, while practicing similar exercises on Omegle with a language partner, I struggled with identifying the correct accents, which slowed down my progress but ultimately enhanced my understanding. This article’s focus on syllable counting and diacritics reminds me of that intense learning phase.
Navigating the intricacies of Catalan syllable splitting can feel like unearthing a hidden treasure trove. That sense of bewilderment returned to me while rehearsing for a public speaking event, reminiscent of conquering tricky Teide exercises. I vividly remember the frenzy of searching for the perfect presentation resources at a local shop, even pausing to play a round of Slope Game to clear my mind. Your helpful advice truly calms those overwhelming nerves.
És genial que estigueu treballant l’accentuació i els diftongs amb exercicis pràctics, és fonamental per millorar la pronunciació i l’escriptura en català. Les exposicions sobre els itineraris a Cerdanyola seran una gran oportunitat per posar en pràctica aquestes habilitats. Per cert, una activitat com Funny Shooter 2 juga molt amb la rapidesa i precisió, factors importants també en parlar en públic. Sort a tothom amb les presentacions!