Aquesta setmana ha començat un nou curs escolar per a moltes persones. La tornada a l’escola sempre és un moment important: és l’ocasió per retrobar cares conegudes, conèixer nous companys, estrenar material, etc. Amb el nou curs també tornen els deures, els treballs, els exàmens i, potser, el moment de fer campana: o sigui no assistir a classe sense una causa justificada.
Aquesta expressió, segons Joan Amades, té l’origen en el temps en què encara no hi havia escoles públiques i els infants anaven a aprendre a la rectoria del poble. En aquella època, si un nen no anava a classe era castigat a tocar la campana, una tasca destinada als adults que suposava un autèntic càstig per a una criatura.
A causa de l’ús col·loquial i pel fet que pertany a l’argot escolar, l’acció de faltar a l’escola té una gran varietat d’expressions sinònimes: per exemple, “fer fugina” al País Valencià, “fer rodó”, a l’Empordà o “fer toris” a Mataró. També trobem molta varietat en altres llengües: es pot dir “hacer novillos” en castellà, “faire l’école buissonnière” en francès o “marinare la scuola” en italià, però és possible que si sou parlants d’alguna d’aquestes llengües ho digueu d’una altra manera.
Per extensió, també s’utilitza “fer campana” quan faltem a una obligació quotidiana, tot i que per sort, actualment ja no ens castiguen a fer tocar les campanes del poble.
Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 16 de setembre de 2021.
Vocabulari: Deures: Exercicis escolars que els alumnes han de fer a casa Infants: Nens i nenes Rectoria: Habitatge o oficina del rector d'una església Argot: Llenguatge propi d’una determinat grup de persones Parlem-ne: Com en dèieu vosaltres de faltar a l'escola? Ho fèieu sovint? Què passava quan fèieu campana? Creieu que abans hi havia més deures o menys que actualment? |
