• Tres especialistes analitzen la trajectòria del còmic en català des dels inicis fins a l’actualitat

    Dilluns a la tarda es va celebrar a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura la taula rodona “El còmic en català: un recorregut per la història i els protagonistes d’avui”. Hi van intervenir Jordi Riera, historiador del còmic; Oriol Garcia Quera, autor de còmics, i Lluís Juste de Nin, empresari i ninotaire i padrí de la campanya del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, Uaaaaaaau… iuhu, pataplaf! Còmic en català.

    Tres especialistes analitzen la trajectòria del còmic en català des dels inicis fins a l'actualitat

    “Les xifres no ens acompanyen: prop del 73 % de la producció de còmic a Espanya es fa a Catalunya i, en canvi, només el 3 % és en català”. Amb aquestes paraules, Jordi Manent, director del CNL de Barcelona, va voler explicar el motiu pel qual el centre ha engegat fa pocs mesos la seva nova campanya, Uaaaaaaau… iuhu, pataplaf! Còmic en català. Ho va fer a l’inici de la taula rodona que se celebrava ahir a la tarda a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura. La trobada, que s’emmarcava en les activitats de l’Abril Cultural i de la pròpia campanya, portava per nom “El còmic en català: un recorregut per la història i els protagonistes d’avui”, i va reunir tres especialistes d’aquest món: Jordi Riera, historiador del còmic; Oriol Garcia Quera, autor de còmics, i Lluís Juste de Nin, empresari i ninotaire. A més, entre el públic s’hi trobava Albert Jané, traductor de còmics en llengua catalana per excel·lència i persona que va trobar la paraula concreta per traduir els famosos Les Schtroumpfs per Els Barrufets.

    A partir de la seva obra, El còmic en català: Catàleg d’àlbums i publicacions, Jordi Riera va ser l’encarregat d’explicar breument la història del còmic editat en català, des de les vinyetes en revistes satíriques de finals del segle XIX, passant pels moments inicials de Cavall Fort, Tintín o, ja més recentment, el fenomen manga, per acabar a l’actualitat, en què es publiquen còmics per a totes les edats. Per Jordi Riera, “l’èxit i la continuïtat del còmic en català depèn de nosaltres”.

    Tot seguit, Oriol Garcia Quera va fer un recorregut per la seva trajectòria professional, no sense abans explicar que se sent molt feliç d’haver aconseguit la difícil fita de poder-se dedicar al còmic en català, una afició que va agafar de ben petit. Garcia Quera és l’autor de còmics que expliquen episodis de la història de Catalunya, com Barcelona 1714. L’onze de setembre o Guifré 897. L’origen de la nació.

    Finalment, Lluís Juste de Nin, padrí de la campanya Uaaaaaaau… iuhu, pataplaf! Còmic en català, va exposar la part més rebel de la professió i va explicar com, durant l’època franquista, calia actuar des de la clandestinitat per poder publicar vinyetes. Per aquest motiu, llavors, ell va decidir signar els seus treballs com a “El Zurdo”, pseudònim que va acabar convertint-se en “L’Esquerrà”. També va fer referència a La Norma, el personatge que va crear l’any 1982 per a la primera campanya de normalització lingüística de la Generalitat. L’autor, que fa pocs mesos va publicar Quan de tu s’allunya, ja està preparant la seva propera obra, una biografia d’Andreu Nin, cosí del seu avi.

    En acabar les tres presentacions hi va haver temps per una estona de debat amb el públic i, com no podia ser d’altra manera, Albert Jané va ser el primer a intervenir. Sobre la pregunta d’un alumne de com es podia fer més fort el còmic en català, Oriol Garcia Quera va aprofitar per fer una reflexió important: “Part de la culpa la tenim des d’aquí perquè la gent va adoptar l’hàbit de llegir en castellà durant el franquisme. Ens hi hem de posar perquè les coses vagin millor”. Jordi Manent va recordar, en aquest sentit, que els editors són molt importants, i que per aquest motiu, el CNL de Barcelona ha volgut incidir en el sector a través de la campanya.

    L’Espai Avinyó – Llengua i Cultura acull fins a finals d’agost l’exposició “Vinyetes: història del còmic en català”, que algunes entitats ja han demanat de poder exposar més endavant, com per exemple, el Museu del Còmic de La Massana, a Andorra; l’Associació de Tintinaires; l’Ajuntament de Cornellà per al Concurs de Còmics “Ciutat de Cornellà”, o la Plataforma per la llengua.


Arxius


Categories


Entrades recents


Comentaris recents


etiquetes