La ciutat i el seu poeta: Joan Margarit, “Barcelona amor final”, per Luiz Carlos Neves
En Luiz, alumne de la delegació i aprenent del programa de Voluntariat per la llengua, ens regala una altra sinopsi sobre el poeta Joan Margarit, en aquest cas, del llibre Barcelona amor final
Aquesta és un antologia sobre Barcelona, de poemes publicats en cinc dels seus llibres. Com que visc i estudiocatalà en aquesta ciutat, vaig decidir llegir-los per a conèixer-la a partir de la visió d’un habitant, arquitecte, professor d’arquitectura i poeta. No esperava trobar una guia turística, en vers, de la ciutat. Jo sabia que l’autor m’anava a sorprendre. I així va ser. I de nou vaig haver de fer diverses relectures. En una de les solapes, Isidor Cònsul, el seu editor, diu: «llegir Margarit és rellegir-lo». Així, doncs a gaudir de les successives visites als seus versos, recordant-me l’aforisme d’Horaci: Les coses, dues vegades repetides, agraden.
En el cas d’aquest llibre la repetició és trilingüe, perquè els poemes estan en català, castellà i anglès. Per a mi, un dels tants estudiants de català de mig-món, aquest és un llibre imprescindible, en mostrar vint maneres diferents de mirar una ciutat, o si es vol, vint aspectes diferents de la seva ciutat des dels seus records.
Així, sobre l’Eixample, ens diu Margarit… «També va ser un lloc on anava a passejar amb la Joana: hi arribaven en cotxe i trèiem els crosses o la cadira de rodes per començar les nostres rutes. Al capdavall, uns carrers per on m’agrada perdre’ m, molt sovint sol, recordant tots és Eixamples que la vida m’ha sobreposat en la memòria.» (p.66)
Llegir un llibre trilingüe és una oportunitat per a degustar els poemes i sentir com s’escriuen i com sonen en altres idiomes. Les rimes, al·literacions, metàfores, la musicalitat de cada idioma, entre altres recursos poètics, brinden sorpreses en les lectures interlingüístiques. Si un no maneja cap dels idiomes, pot demanar a la companya de classe ens llegeixi el poema en la seva llengua i si la curiositat està a sentir-lo en català, n’hi ha prou amb demanar a la professora del CPNL que ens digui com és el so del poema. Igual que en la música la poesia també sona. L’idioma que estem aprenent passa a tenir un element líric ben important per a acostar-nos a ell. La poesia ens porta no sols a comprendre un idioma, sinó a gaudir d’ell. L’idioma no és només un instrument de comunicació, sinó també de plaer. En el cas de Joan Margarit, de comprendre que, darrere del dolor que pugui haver, és present l’amor.
Luiz Carlos Neves,
alumne de bàsic 3 de la delegació de Nou Barris i traductor
Moltes gràcies, Luiz!
2 comentaris
mireia nebot
05 maig 21
12:22 #
Que bonic, Luiz, bravo!!!
Estic mooooolt orgullosa del meu alumne!
Luiz
05 maig 21
16:05 #
Gràcies Mireia: vindran altres sinopsis, pots estar segura.