• El català incorpora nous parlants en uns anys de forta immigració

     La Direcció General de Política Lingüística publica l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a la població de 2013
     El català manté el poder d’atracció i ha guanyat 750.000 parlants tot i la forta onada migratòria dels darrers anys
     La publicació coincideix amb l’inici del treball de camp de l’Enquesta del 2018, amb 1.500 entrevistes més que l’anterior

    La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura publica el primer volum de l’Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya (EULP) 2013. Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics. El treball constata que l’onada migratòria dels últims anys ha comportat a Catalunya un canvi en l’origen geogràfic de les persones, que ha fet disminuir el percentatge de coneixement inicial i ús del català i ha incorporat llengües diferents del castellà i el català. Tot i això, el nombre de persones que saben català guanya posicions. L’escola, l’edat, el lloc de naixement i les relacions socials influeixen en el coneixement i l’ús de les llengües. Les dinàmiques de la llengua catalana en els usos personals mantenen, malgrat el fort canvi de composició demogràfica, tendències positives. Això sí, al costat d’un entorn en què el coneixement i l’ús del castellà són molt forts. Les dades, que acosten la realitat dels usos dels ciutadans de Catalunya, diuen que després d’uns anys molt difícils per al català, des del 2008 es comencen a recuperar espais d’ús.
    El treball, en què han col·laborat els principals experts en demolingüística de les universitats catalanes, aprofundeix en les conclusions generals que havien estat  avançades en les publicacions Els usos lingüístics de la població de Catalunya. Principals resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau. L’EULP és l’estudi estadístic oficial que cada 5 anys fa la Generalitat de Catalunya, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística amb el suport de l’IDESCAT, per conèixer la situació de les llengües a Catalunya en la població de 15 anys en endavant. El de 2013 es va realitzar amb una mostra teòrica de 7.500 persones i un marge d’error de 1,16%.

    Article complet

  • Clubs de lectura de llengua catalana 2018-2019 a les biblioteques de Barcelona

    Durant el proper mes d’octubre començaran els Clubs de lectura de llengua catalana a Barcelona del curs 2018-2019, que tindran lloc a diverses Biblioteques de la ciutat. N’hi ha de dos tipus, de nivell bàsic de català i de nivell mitjà

    Clubs de lectura de llengua catalana 2018-2019 a les biblioteques de BarcelonaEls Clubs de lectura de llengua catalana són trobades de lectors interessats a comentar en català literatura escrita en llengua catalana. El clubs de nivell bàsic s’adrecen a persones que tenen un nivell inicial de català i volen practicar-ne l’expressió oral; la tria de llibres està basada en materials de lectura fàcil i obres especialment adaptades per a aquest nivell.

    D’altra banda, els clubs de nivell mitjà s’adrecen a persones amb un nivell mitjà de català que volen llegir i conversar en català per guanyar fluïdesa. Aquest club també vol fer conèixer la tradició literària contemporània en llengua catalana.

    Clubs de lectura de nivell bàsic

    Clubs de lectura de nivell mitjà

    Durada i inscripció

    Cada club es reuneix una vegada al mes i la sessió té una durada aproximada d’una hora i mitja.

    Per inscriure-s’hi cal fer-ho al taulell de préstec de la biblioteca on es fa el club. La inscripció és gratuïta i es dóna prioritat als residents del ditricte de cada biblioteca i a les persones ue actualment no assisteixin a cap club de lectura.

    Els clubs de lectura de llengua catalana estan organitzats conjuntament pel Centre de Normalització LIngüística de Barcelona i Biblioteques de Barcelona.

     

    Enllaços relacionats

     

    Article complet

  • El Consorci per a la Normalització Lingüística prioritza l’acolliment de nouvinguts i la qualitat de l’aprenentatge en l’oferta de cursos de tardor

    Comencen les inscripcions als cursos, que s’ofereixen en 146 llocs d’arreu de Catalunya
    Els mòduls de nivell bàsic 3 seran gratuïts per afavorir la continuïtat en la formació
    El Consorci per  a la Normalització Lingüística, adscrit a la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i format per la Generalitat i 135 ens locals, obre les inscripcions per als cursos de català de tardor. Entre les principals novetats destaca l’oferta de mòduls de català bàsic 3 gratuït  per afavorir l’acolliment lingüístic de les persones nouvingudes i la reducció del nombre màxim d’alumnes per grup per millorar la qualitat de l’aprenentatge. L’oferta inclou cursos generals i específics, de tots els nivells, en modalitat presencial i en línia distribuïts en 146 punts d’atenció dels 22 centres de normalització lingüística del territori.
    Cursos de català inicial i bàsic a l’abast de tothom
    L’aprenentatge de la llengua catalana és clau perquè les persones instal·lades fa poc a Catalunya es puguin relacionar amb normalitat en el seu entorn personal i social i perquè tinguin més oportunitats per accedir al món laboral. Per facilitar-ho, el Consorci prioritza els cursos de nivells inicial i bàsic adreçats a les persones que no entenen el català perquè puguin adquirir les habilitats orals mínimes per actuar en situacions quotidianes o per resoldre les necessitats fonamentals.
    Per incentivar la continuïtat de l’aprenentatge i l’obtenció d’un nivell de coneixements, el Consorci ofereix per primer cop la matrícula gratuïta del nivell bàsic 3 als alumnes que han fet el bàsic 1 i el bàsic 2 durant els 11 mesos anteriors. També fa una aposta clara per facilitar l’aprenentatge amb la baixada de la ràtio d’alumnes per curs perquè afavoreix la consolidació i l’assoliment de les habilitats. No s’incrementa el cost de cap dels cursos que s’ofereixen.
    Les millores organitzatives de l’oferta dels cursos responen als primers resultats del projecte ÈLIA, Estratègies de Llengua I Aprenentatge, de la Direcció General de Política Lingüística i el CPNL per introduir elements d’innovació en l’oferta formativa de català per a adults,  adaptar-la a les necessitats de la ciutadania, en una aposta conjunta per la llengua i la cohesió social, i atendre les persones que tenen dificultats per parlar català i volen millorar-ne els coneixements, en un context de transformació social i tecnològica,.
    Una oferta àmplia, flexible i avalada amb certificats oficials
    L’aprenentatge dels cursos generalsdes de l’inicial fins al superior– s’ofereix en les modalitats presencial, en línia, mitjançant el Parla.cat, i combinada, i disposa de certificació oficial, amb correspondència amb els nivells del Marc europeu comú de referència (MECR) i equivalència amb els certificats de la Direcció General de Política Lingüística.
    D’altra banda, el CPNL ofereix l’adaptació de cursos a mida adreçats a les organitzacions i empreses per cobrir les necessitats específiques de llengua, que faciliten la bona atenció a la clientela i la millora de les competències empresarials. L’oferta més vinculada al món professional s’orienta a millorar l’expressió oral i l’expressió escrita, així com a la resolució de dubtes lingüístics amb els recursos disponibles a la xarxa.
    El web del CPNL (www.cpnl.cat) disposa d’un cercador de cursos que permet trobar-los per localitat, per comarca, per nivell i per modalitat. La inscripció als cursos del CPNL es farà durant tot el mes de setembre fins a mitjan d’octubre. Per a més informació i atenció personalitzada, es pot accedir a qualsevol dels22 centres de normalització lingüística de Catalunya.
    Bons resultats
     
    Entre gener i juny de 2018, el Consorci per a la Normalització Lingüística va registrar 43.520 inscripcions, un 4,5 %  més que en el mateix període del 2017 i un 7,45 % respecte al 2016.
    D’aquestes inscripcions, un 65,6 % corresponien a cursos inicials i bàsics adreçats a persones amb pocs o cap coneixement de llengua catalana, superior al 61,8 % del 2016, i al 63,3 % del 2017. Una dada especialment rellevant, atès que les línies de treball per al 2018, aprovades pel Ple del CPNL el passat 16 de maig, prioritzen aquest segment de la població per fer possible que tothom tingui la capacitat d’usar la llengua pròpia del país.
    Més inscrits d’origen estranger
    També va créixer el nombre de persones inscrites d’origen estranger, que enguany representa un 5,4 % més que el 2017 i un 8,28 % més que el 2016. Així, un 91,3 % de les inscripcions d’aquest primer semestre als cursos inicials i bàsics eren de persones d’origen estranger. Un percentatge que disminuïa en els nivells més alts, tot i que continua sent important en cursos d’elemental (un 67,3 % del total) i, per bé que inferior, també és notable en els nivell intermedi (un 37,5 % d’alumnes d’origen estranger).
    Creix l’aprenentatge en línia
     
    L’oferta per aprendre català en línia a través de la plataforma Parla.Cat, l’Aula Mestra i altres formats és un sistema pràctic i atractiu per als usuaris. En aquest sentit, les 2.851 inscripcions del primer semestre a aquest sistema representen un increment del 5,20 % respecte el 2017 i del 14,91 %, respecte al 2016. Un 40,37 % dels inscrits corresponen a nivells avançats de català (suficiència), però no destaquen les 543 inscripcions als cursos bàsics, un 19 % del total d’inscripcions en línia.

    Article complet

  • Una tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística participa en els XXXV Cursos d’Estiu, de la ciutat de València

    Del 9 al 12 de juliol, hi va haver ponències sobre eines de comunicació transmèdia, cursos en línia i l’ensenyament del català per a adults

    Fotografia de @JoanLlCentelles

    El passat 12 de juliol va tenir lloc la conferència sobre ensenyament de català per adults a càrrec de Mireia Nebot, tècnica en normalització lingüística de la delegació de Nou Barris del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona , a la sala d’actes de l’IES Benlliure de València en el marc dels XXXV Cursos d’Estiu, organitzats per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. 

    “Ha estat una bona oportunitat poder compartir experiències i perspectives amb d’altres professionals relacionats amb l’ensenyament del català.”

    Com a tècnica d’ensenyament de la llengua catalana per a adults, Nebot va fer una descripció de la feina docent que du a terme com a tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística. Va relatar quins cursos i modalitats s’hi imparteixen, les característiques de l’alumnat que hi ha a les aules del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona i va fer una reflexió sobre en quin punt es troben els materials d’aprenentatge de llengua catalana que fa servir i en quin sentit es podrien reformular. Dins d’aquest context,  va ressaltar l’acolliment lingüístic que aporten els cursos de nivell A2, una de les singularitats de la tasca del CPNL. Eines transversals en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona com ara l’Espai Avinyó, del programa BCN Interculturalitat, o les sessions d’acollida (SOAPI), a més del programa Voluntariat per la llengua , ajuden l’alumnat a iniciar-se en el coneixement i l’ús de la llengua catalana des d’una perspectiva de cohesió social. 

     En la segona part de la conferència, Nebot va reflexionar sobre noves tendències didàctiques que recull l’Estudi Èlia de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, programa en el qual Mireia Nebot va estar convidada a participar, juntament amb d’altres professionals, com a tècnica de normalització lingüística. 

     Part del públic, especialment professors de secundària, va coincidir que totes aquestes reflexions són aplicables al seu dia a dia. “Té lògica, perquè estem fent la mateixa feina en el mateix context social i temporal. Per això, estem molt agraïts d’haver pogut ser-hi i considerem aquesta oportunitat de ser escoltats que hem tingut a València com un reconeixement que formem part del món educatiu com a membres de ple dret i que podem conversar de tu a tu amb professors d’escoles d’adults, de les EOI, dels serveis lingüístics de les universitats i docents de secundària”, va concloure Nebot.

     

     

    Article complet

  • El president Torra veu l’obra de Fabra com “l’esperit d’excel·lència i la bastida del nou país republicà que volem construir”

    http://www.gencat.cat/big/img/839/BIG_839323618072318_03.jpgEl cap de l’Executiu ha inaugurat, aquest migdia, l’exposició “Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans” a l’IEC, que s’emmarca en la commemoració de l’Any dedicat al filòleg
    El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest migdia que Pompeu Fabra representa “l’esperit d’excel·lència” i també “allò que amb molta modèstia aquest Govern pretén impulsar, que és construir també la bastida del nou país republicà, sota els conceptes de llibertat, de cultura i de talent”.
     
    En el decurs de la inauguració de l’exposició “Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans”, que ha tingut lloc aquest migdia a la Casa de la Convalescència, el cap de l’Executiu ha posat en relleu el “compromís de Pompeu Fabra amb el país” i ha subratllat que gràcies al filòleg vàrem aconseguir tenir “una eina útil amb la qual poder explicar-nos al món” i poder fer-ho “des de tots els punts de vista en la nostra llengua”.

    Article complet

  • Matí de dijous ple d’història

    Dos grups d’alumnes de B1 de la delegació de Nou Barris van visitar la setmana passada el Museu d’Història de Catalunya i el recinte del Born

    Els alumnes, al museu, van fer un recorregut des de la prehistòria fins a l’actualitat a través d’unes preguntes prèviament plantejades. Tot seguit, el grup va passejar pels carrers del barri de la Rivera i va entendre el significat dels noms d’alguns dels carrers com el del Rec, el dels Flassaders o el dels Calderers. Mentre uns i altres es coneixien, van anar trepitjant el recinte del Born. La passejada va acabar als peus de Santa Maria del Mar entre aplaudiments.

    Aquesta activitat és complementària als cursos i permet practicar la llengua en una situació real que apropa els assistents al coneixement de la societat catalana: entra en un dels objectius fonamentals del Consorci per a la Normalització Lingüística de donar a conèixer la llengua i la cultura del país.

     

    Article complet

  • Política Lingüística fa una crida perquè els ciutadans aportin la seva veu a un projecte d’alta tecnologia en llengua catalana

    El reconeixement automàtic de veu és un repte per a totes les llengües, també per al català. Common Voice és un projecte impulsat per Mozilla que vol crear models automàtics de reconeixement de veu de les principals llengües del món a l’abast de les empreses que els necessiti. En el cas del català, el projecte, liderat per Softcatalà, servirà perquè tota mena de productes digitals puguin reconèixer el català, entre d’altres els productes Mozilla i l’assistent de veu de codi obert MyCroft. Perquè el projecte es consolidi fan falta 1.000 hores de frases enregistrades en català i validades posteriorment. Qualsevol persona que parli català pot enregistrar i validar frases des de qualsevol telèfon mòbil. Es recomana crear un perfil personal per introduir la variable dialectal.

    Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, ressalta la importància que iniciatives com aquesta tenen per al català: “El català serà competitiu en un futur immediat si té sistemes de reconeixement i síntesi de veu de qualitat. Common Voice és una oportunitat magnífica per obtenir eines lliures i obertes al servei de totes les empreses que vulguin incorporar-lo en els seus productes”. Franquesa ha convidat la ciutadania a participar-hi: “Perquè aquest projecte arribi a bon port fa falta la col·laboració de molta gent. Des del Govern animem els ciutadans a dedicar-hi uns minuts des del mòbil. És ben senzill.”

    La Direcció General de Política Lingüística col·laborarà amb els impulsors del projecte fent-ne difusió per diversos canals. Alhora, facilitarà informació perquè els professionals de la llengua de la Direcció General de Política Lingüística i del Consorci per a la Normalització Lingüística hi participin.

    Les persones que hi estiguin interessades, trobaran la informació que necessiten en aquesta pàgina de Softcatalà i poden fer enregistraments i validacions des d’aquest lloc de Mozilla.

    El món digital i les tecnologies mòbils són una oportunitat i un repte per al català. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura treballa per afavorir que tingui una base sòlida en tecnologies lingüístiques i per promoure una oferta competitiva de productes i serveis. Amb aquest objectiu, convoca anualment una línia d’ajuts per a empreses. Aquest any 2018, ha donat suport a una vintena de projectes d’incorporació del català en apps i videojocs. Política Lingüística també posa a disposició dels ciutadans el CercaApps, un cercador d’apps en català que en aquest moment en té més de 250 d’indexades.

    D’altra banda, també impulsa iniciatives de sensibilització per fomentar l’oferta i el consum de productes digitals en llengua catalana. Totes aquestes iniciatives es poden consultar al web http://llengua.gencat.cat/digital

    Article complet

  • Comença el concurs fotogràfic #FabraDeVacances a les xarxes

    Comença el concurs fotogràfic #FabraDeVacances a les xarxesLa revista “Llengua Nacional” proposa durant els mesos de juliol, agost i setembre un concurs fotogràfic a les xarxes socials perquè els participants es facin fotos en els indrets relacionats amb la vida de Pompeu Fabra: carrers, places, equipaments, etc

    Aquests espais es poden localitzar al Mapa Fabra, que la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) ha elaborat amb motiu de la commemoració de l’Any Fabra. Així, el concurs #FabraDevacances pretén complementar la iniciativa #MapaFabra de geolocalització, promoguda per la DGPL amb la col·laboració dels ajuntaments.

    Per participar en el concurs cal seguir el compte d’@AnyFabra i @LlenguaNacional i etiquetar les fotos amb el nom del concurs, #FabraDeVacances, en el moment de publicar-les als perfils personals de Twitter, Facebook i Instagram.

    Un jurat, format per un fotògraf professional de prestigi, una dissenyadora, representants de l’Any Fabra, la DGPL i “Llengua Nacional”, escollirà la imatge guanyadora. El seu autor o autora rebrà com a premi una màquina GO PRO d’esports d’aventura de prestacions avançades.

    Direcció General de Política Lingüística

    Enllaços relacionats

    Article complet

  • El Govern de Catalunya aprova els nous Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística

    Els nous Estatuts permetran donar resposta als reptes que la llengua i la societat catalanes tenen plantejats en l’actualitat

    El Govern ha aprovat els nous Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), constituït per la Generalitat i 135 ens locals l’any 1989, amb més de 700 treballadors, que presta serveis a 146 punts arreu de Catalunya. Per l’Acord de Govern 133/2015, de 4 d’agost, van ser modificats per adaptar-los a la Llei estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i estabilitat de l’Administració local. En trenta anys d’existència, el Consorci ha format en català 1,7 milions de persones, ha gestionat més de 125.000 parelles lingüístiques i ha anat estenent la seva actuació a diversos àmbits com ara empresa, salut, justícia i tot tipus d’entitats.
    Les finalitats del Consorci són estendre el coneixement de la llengua catalana en l’àmbit de l’ensenyament no reglat, fomentar l’ús del català en tots els àmbits de la societat al territori i contribuir a la divulgació de la llengua catalana en col·laboració amb altres organismes i entitats.
    La renovació dels Estatuts respon a la necessitat d’adequar-los a la normativa bàsica que regula els consorcis i que l’adscriu a l’Administració de la Generalitat, que obliga a aplicar el seu règim jurídic; a la necessitat de donar compliment a les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya, que insten el Govern a incrementar progressivament la seva aportació fins a assolir el cost del personal estructural del CPNL, i a la necessitat d’adaptar-los a la complexitat i a l’increment del seu volum, tant en personal com en els serveis que presta. El Consorci fou creat i manté el consens entre les administracions que l’integren en la voluntat compartida de treballar conjuntament per promoure el coneixement i l’ús del català des d’una perspectiva d’acolliment i de cohesió social.
    Els nous Estatuts també donen compliment a les línies d’acció aprovades el 2014 al Pla director i estableixen criteris àgils i transparents en la gestió de personal, amb la incorporació de processos selectius en la provisió de llocs de treball basats en els principis de mèrit i capacitat. Finalment, racionalitzen, simplifiquen i fan més equitatiu i homogeni el sistema d’aportacions al Consorci per part de tots els consorciats. Els nous Estatuts s’han elaborat amb la participació dels ens locals, que n’han enriquit el resultat.
    El Consorci per a la Normalització Lingüística fa trenta anys que treballa per l’aprenentatge i el foment de l’ús de la llengua catalana. Catalunya, que en les darreres dècades ha rebut gairebé dos milions de persones d’arreu del món, té en el Consorci un organisme clau per atendre la diversitat i la pluralitat lingüístiques. L’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana i també l’apropament al patrimoni sociocultural tenen un paper clau en la construcció d’una societat cohesionada.
    El Consorci va néixer per donar continuïtat a la tasca iniciada pels ajuntaments i la Generalitat de Catalunya en començar el període democràtic. Els ajuntaments van ser pioners de la normalització  lingüística, van recuperar els noms i la senyalització dels carrers, van restablir l’ús normal del català a la seva pròpia administració i van organitzar cursos de català en conveni amb la Generalitat. El Consorci va permetre la cooperació de les administracions catalanes en les polítiques de normalització lingüística al conjunt del territori.
    Aquesta cooperació entre Govern i ens locals durant tants anys posa de manifest la voluntat compartida de promoure l’ensenyament i l’ús del català, que ara es manifesta, una vegada més, en aquests nous  Estatuts, que van ser aprovats pel Ple de l’organisme el dia 6 de juliol de 2017.

    Article complet

  • Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears donen un nou impuls a la col·laboració en política lingüística

    http://www.gencat.cat/big/img/414/BIG_414301319070518_03.jpgDijous 5 de juliol es va celebrar a Barcelona una nova reunió dels directors generals de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, i el Govern de les Illes Balears, Marta Fuxà, a la seu del Departament de Cultura. La reunió dona continuïtat a les celebrades anteriorment a Barcelona, València i Palma els darrers dos anys per refermar la col·laboració entre els tres governs en el marc de la Declaració de Palma.
    A la reunió es van valorar els incompliments més rellevants de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, principalment en el món de la justícia, educació, mitjans de comunicació, per part de l’Estat espanyol amb l’objectiu de preparar la propera reunió prevista amb els experts del Consell d’Europa. També han tractat projectes compartits en el marc de la commemoració de l’Any Fabra, com la itinerància de l’exposició ‘Pompeu Fabra, una llengua completa’ i la coedició d’una obra sobre el Mestre.
    La interpretació i traducció jurades, l’ús de la toponímia oficial en plataformes digitals, sistemes per a les garanties dels drets lingüístics o l’avaluació dels coneixements de llengua han estat altres qüestions de debat.
    Tots tres directors generals van participar, divendres 6 de juliol, a la VI Jornada de Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, a l’Ateneu Barcelonès ‘El català, valor i marca’, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
    S’hi va acordar que el Govern a les Illes Balears organitzarà la propera reunió de coordinació de les direccions generals el proper mes de novembre.

    Article complet


Arxius


Categories


Entrades recents


Comentaris recents


Normalització lingüística


Nou Barris


Treball en xarxa. Amb qui col·laborem?


etiquetes