La veritat és que no he trobat un relat que m’agradés. Alguns més distrets que d’altres. Tots els protagonistes éssers turmentats i totes les històries amb un final sobtat.
M’ha agradat molt els contes i la manera d’escriure de l’autor, tot i que he hagut de llegir dues vegades el llibre perquè algunes coses, d’alguns contes, no m’havien quedat clares.
Aquest llibre ofereix una realitat fosca de la vida.Els persontges mai són el que aparenten i desperten sentiments contradictoris en el lector. Hi esclaten situacions conflictives plenas d’ironia on preval la impunitat.És un llibre que no et deixa indiferent.
La Mirada (tercer relat) de Escala d’Incendis de David Parra
Aquest relat m’agradat perquè ens mostra la vulnerabilitat del protagonista davant la incertesa d’un futur aparentment amb poques expectatives i, de la lluita entre l’ésser creatiu contrastat amb l’ésser mediocre.
Per on decantar-se? Pel plagi o per la veritat?
Segons on posem la mirada, descobrirem la veritat o la mentida que volem divulgar, ensenyar, retrobar, etc..
Aquest llibre m’ha despertat una mena de sensacions contradictòries que a vegades no saps si t’agrada o si no pots seguir endavant… Personatges força surrealistes i al mateix temps tan reals et fan sentir una mica de por, com si no pugés creure que es pot conviure a diari amb gent com aquesta, amb el seu costat més fosc amagat.
Es un libre interessant perquè als duferents comptes descriu molt bé les pasions i misèries , humanes. Diferente personatges aparenten ser de una forma que en realitat ni gi son , i amagan secreta que ningú mai sospitaria.
Escala d´indendis ha sigut un llibre fàcil de llegir. Molt esborrajat. Tots el finals són contundents. El seu títol ens expliqués aquestes “sortides d’ emergència” a situacions extremes que a vegades ofegen a algunes persones. Solucions violentes i absurdes que es produieixen segons l´ estat mental del protagonistes.
M’ han agradat especialment el relat del barber, la història de la tapa de clavaguera, i l´acollida de la nena estrangera per Nadal.
El llibre està molt ben escrit, es nota que en David Parra és filòleg. Pel que fa a la redacció i l´ortografia, he après molt. M´haurian agradat més descripcions i comentaris dels personatjes (n´hi ha que ja t´ho demanen) i menys de mobles. M´ha sobtat que quasi bé totes les històries acaben abruptament, amb la qual cosa m´ha quedat un mal sabor de boca.
Els contes de David Parra tracten situacions conflictives, amb personatges al límit i que gairebé mai són el que aparenten.
9 comentaris
Josepa Llansana Bescós
14 març 16
9:51 #
La veritat és que no he trobat un relat que m’agradés. Alguns més distrets que d’altres. Tots els protagonistes éssers turmentats i totes les històries amb un final sobtat.
Roxana Aliaga
13 març 16
11:36 #
M’ha agradat molt els contes i la manera d’escriure de l’autor, tot i que he hagut de llegir dues vegades el llibre perquè algunes coses, d’alguns contes, no m’havien quedat clares.
Sandra López Valero
11 març 16
19:30 #
Aquest llibre ofereix una realitat fosca de la vida.Els persontges mai són el que aparenten i desperten sentiments contradictoris en el lector. Hi esclaten situacions conflictives plenas d’ironia on preval la impunitat.És un llibre que no et deixa indiferent.
montse ariño
10 març 16
15:50 #
Rectificació: Abans de “El seu títol….” M´he deixat de escriure ” Sembla que”.
Assumpta
10 març 16
10:48 #
La Mirada (tercer relat) de Escala d’Incendis de David Parra
Aquest relat m’agradat perquè ens mostra la vulnerabilitat del protagonista davant la incertesa d’un futur aparentment amb poques expectatives i, de la lluita entre l’ésser creatiu contrastat amb l’ésser mediocre.
Per on decantar-se? Pel plagi o per la veritat?
Segons on posem la mirada, descobrirem la veritat o la mentida que volem divulgar, ensenyar, retrobar, etc..
Raquel Diniz
10 març 16
3:28 #
Aquest llibre m’ha despertat una mena de sensacions contradictòries que a vegades no saps si t’agrada o si no pots seguir endavant… Personatges força surrealistes i al mateix temps tan reals et fan sentir una mica de por, com si no pugés creure que es pot conviure a diari amb gent com aquesta, amb el seu costat més fosc amagat.
Maribel
09 març 16
20:50 #
Es un libre interessant perquè als duferents comptes descriu molt bé les pasions i misèries , humanes. Diferente personatges aparenten ser de una forma que en realitat ni gi son , i amagan secreta que ningú mai sospitaria.
montse ariño
09 març 16
16:49 #
Escala d´indendis ha sigut un llibre fàcil de llegir. Molt esborrajat. Tots el finals són contundents. El seu títol ens expliqués aquestes “sortides d’ emergència” a situacions extremes que a vegades ofegen a algunes persones. Solucions violentes i absurdes que es produieixen segons l´ estat mental del protagonistes.
M’ han agradat especialment el relat del barber, la història de la tapa de clavaguera, i l´acollida de la nena estrangera per Nadal.
Josep M.
04 març 16
18:46 #
El llibre està molt ben escrit, es nota que en David Parra és filòleg. Pel que fa a la redacció i l´ortografia, he après molt. M´haurian agradat més descripcions i comentaris dels personatjes (n´hi ha que ja t´ho demanen) i menys de mobles. M´ha sobtat que quasi bé totes les històries acaben abruptament, amb la qual cosa m´ha quedat un mal sabor de boca.
Escriu un comentari
RSS dels comentaris