RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘barceloní’

  • Dialectologia (5). Català central

    El català central és la varietat dialectal que es parla a la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, el Gironès, la Selva, Osona, el Berguedà, el Solsonès, el Bages, l’Anoia, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Alt Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà i el Baix Camp. En aquesta àrea hi viu el 80 per cent de la població del Principat de Catalunya, concentrada sobretot a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme, que a mitjan segle XX van rebre una forta onada d’immigració de parla castellana.

    Escolta aquest reportatge sobre la cuina del restaurant de la Carme Ruscalleda, en què hi podràs escoltar diverses persones parlant en aquesta varietat dialectal. Para l’orella i intenta detectar-ne alguns dels trets principals:

    PLAGA DE MEDUSES AL RESTAURANT DE CARME RUSCALLEDA

    Les característiques principals d’aquesta varietat dialectal són les que trobareu en el següent document:

    CARACTERÍSTIQUES DEL CATALÀ ORIENTAL CENTRAL

    Dins de la varietat dialectal central, hi ha els subdialectes següents:

    a) barceloní

    b) tarragoní

    c) salat

    d) xipella

    d) septentrional de transició

    Ara que ja coneixes alguns dels trets definitoris del català central, pots escoltar la següent cançó dels Pets, per tal d’identificar-los. Som-hi, anima’t a cantar!

    PANTALONS CURTS I GENOLLS PELATS

     

     

    Ungles brutes i un munt de repèls
    enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells,
    després a la bassa tots nuets
    vigilant la roba i que no arribi el pagès!
    i a l’hora de berenar
    pa amb vi i sucre o un tros de codonyat,
    i després tornar al carrer amb el morro empastifat.
    Cap al tard havíem de parar
    de jugar al futbol i veure els carros passar
    amb el gos al darrera lligat
    petaner i sempre a l’aguait de no ser apedregat,
    i després d’haver sopat
    pa torrat amb un bon tros de tall
    a la fresca vigilats jugàvem a amagar.
    Anys enrere
    penso què queda
    d’aquell que un dia va anar
    amb pantalons curts i els genolls pelats.
    El diumenge missa puntual
    tocava diana l’àvia sempre cantant
    em mudava des del llit estant
    després d’un bon cossi de llet sempre cremant.
    El campanar deia clar
    segons ella: "Veniu mudats"
    i després m’arriava, això si, ben encoloniat.
    Oh, anys enrere
    penso què queda
    d’aquell que un dia va anar
    amb pantalons curts i els genolls pelats
    Potser és cert que només recordem
    allò que ens agrada
    però què seria d’aquestes nits
    sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall.
    Oh, anys enrere
    penso què queda
    d’aquell que un dia va anar
    amb pantalons curts i els genolls pelats.

    Article complet