RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘insular’

  • Dialectologia (6). Català insular o balear

    El balear és un dialecte consecutiu, perquè el català va ser portat a les illes Balears pels repobladors arran de les conquestes de Juame I al segle XIII. És la llengua que, amb algunes diferències, es parla a les illes Balears -Mallorca i Menorca- i a les Pitiüses -Eivissa, Formentera i les illes més petites-.

    Fixeu-vos en aquest vídeo, per tal d’observar alguns dels trets propis de la varietat dialectal balear:

    MENJARS TÍPICS DE SETMANA SANTA A SES ILLES

    En aquest dialecte, per la diferència de parlar entre les illes, podem distingir entre:

    a) mallorquí

    b) menorquí

    c) eivissenc

    Tot i així, totes les varietats dialectals balears tenen unes característiques en comú que tot seguit es recullen en el següent document:

    CARACTERÍSTIQUES DE LA VARIETAT DIALECTAL INSULTAR O BALEAR

    Ara que ja coneixes alguns dels trets definitoris de l’insular o balear, intenta trobar-los en aquestes cançons dels grups balears Ja t’ho diré i Antònia Font. De ben segur que les coneixes… Per tant, mentre cantes, vés fixant-te amb les característiques pròpies d’aquesta varietat dialectal i les diferències respecte de la teva.

    SI VÉNS, cançó de Ja t’ho diré

    Peuades damunt s’arena.

    Si véns, em trobaràs
    ballant de puntes
    damunt d’aquesta roca,
    i tu per jo et tornaràs loca.

    Viatjarem amb un cavall alat,
    aquest vespre silenciós
    cap a racons inexplicables, deserts,
    salvatges.
    Esperarem sa nit.

    Vaig anar a trobar camins de foc.
    Me’n tornaria a anar
    més enfora que mai.

    No tinc por de somiar
    que em perdré pes camí
    o que no tornaré mai més.

    Jo no sé de quina banda bufarà.
    Sa sínia perd aigua
    i sempre amb es peus banyats.
    Tenim pedres entre ses ungles,
    ben pops i despullats,
    com dues gotes d’aigua
    a ses cales del Pilar.

    Te cantaré as capvespre,
    t’estimaré a sa matinada,
    te donaré fruit
    i te menjaré a besades.


    Wa yeah!, d’Antònia Font

    Jo cant sa lluna i s’estrella
    sa jungla i es bosc animat,
    es tren, es vaixell, s’avioneta
    i es teu submarí aquí aparcat.
    Jo cant es cafè i sa galleta
    quan dius tu podries ser meu,
    que sexy, que dolça i que freda, oh yeah!

    Sa zebra que passa un semàfor
    i com se desmonta un videte,
    cosmètics i Margaret Astor,
    ja sé com s’escriu Juliette.
    Jo cant sa rosa i es cactus
    i moltes més coses, també
    un llapis d’Ikea, un pistatxo, oh yeah!

    Que divertit lo que escric quan estic avorrit,
    per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
    es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt,
    per exemple es teu llit de penombra i llençols
    amb es termo espenyat
    per exemple dormits…

     

    Article complet