LA PREMSA: L’ENTREVISTA

LA PREMSA: L’ENTREVISTA

Gràcies a la premsa diària, estem al dia de tot. Ara aquestes notícies, a més de ser impreses en paper, també es publiquen a internet. I, en aquest cas, ja no es premsa res.

Cerquem el verb “premsar” a l’OPTIMOT:

premsar

v. tr.
1 Sotmetre a l’acció d’una premsa. Premsar raïm. Premsar olives.
2 Prémer . La gentada els havia premsat contra la paret. Em va materialment premsar contra el seu pit.

 

A mi, m’interessa més aquesta altra accepció:

3. premsar

Font Diccionaris terminològics del TERMCAT

Àrea temàtica Alimentació. Gastronomia

Aixafar un aliment per obtenir-ne el suc o les substàncies que se’n puguin extreure. […]

 

El fet és que, a la premsa, li hem de saber treure el suc i quedar-nos amb allò que puguem digerir.

 

 

Diaris digitals

 

ARA                                      http://www.ara.cat/

EL PERIÓDICO                     http://www.elperiodico.cat/ca/

LA VANGUADIA                  http://www.lavanguardia.com/encatala/index.html

 

 

Revistes

 

CERDANYOLA AL DIA         http://www.al-dia.com/

TOT CERDANYOLA              http://www.cerdanyola.com/

REVISTES EN CATALÀ       http://www.lesrevistes.cat/

 

 

Tasca 1 . Jeroglífic.

Sabeu resoldre aquests dos jeroglífics?

 

L’entrevista és un diàleg entre dues persones, en el qual un dels interlocutors, l’entrevistador, fa preguntes a l’altre, l’entrevistat, per obtenir informació.

Hi ha diferents tipus d’entrevista. La periodísitica, per exemple, serveix per fer un reportatge a algú. També hi ha la laboral, que forma part d’un procés de selecció per trobar feina. A més a més, també es pot considerar una entrevista la conversa que podem tenir amb un metge, amb un advocat, etc.

Tasca 2  Llegim una entrevista periodística

El convidat:  Ramon Tarridas, pescador artesanal de Sant Pol de Mar

“Hi ha 540 espècies de peix comestible al Mediterrani i la majoria només en coneix quinze”

 

     Fotos: Sergi Garnica

Ramon Tarridas és pescador artesanal des que era adolescent. “No arribem a tastar espècies de peix molt bones, més econòmiques que les més conegudes i que no corren perill d’explotació. Hi ha temporades en què alguns peixos són més abundants i caldria que els restaurants, els menjadors escolars i els mercats els promocionessin”.

En Ramon és un home actiu –molt vinculat al moviment associatiu de Sant Pol– i, també, molt independent: cada dia, de bon matí, agafa la barca i s’enfronta amb el mar, sol. “Quan ets a alta mar i mires a l’horitzó, tens el món als teus peus. Tot depèn de tu, tu mateix t’enfrontes amb obstacles i prens les decisions oportunes”. Al migdia torna cap al port de Sant Pol, carregat de peix.

De què depèn la qualitat del peix?

Hi ha dos factors, bàsicament: un és la frescor del peix, que sigui peix del dia; i, després, la qualitat depèn molt amb l’art amb què s’ha pescat. Com més viu puja el peix a la barca, millor. Si l’art que has utilitzat és de baix impacte per al medi, encara millor perquè no deixes cap rastre, no estàs sent agressiu i sempre pots tornar a pescar en aquella zona. Finalment, també hem de tenir en compte una manipulació correcta del peix, mantenir la cadena del fred per tal que no s’oxidi ni perdi propietats nutricionals.

Peix del dia i de proximitat...

La gràcia rau en què el peix que pesquem al matí, al migdia se subhasta al port, a la tarda va a les botigues i, si vols, a les nou el tens al plat. En aquestes condicions, és impossible millorar-ne la qualitat. Per això nosaltres el que intentem fer entendre als consumidors és que tant se val el tipus de peix que mengis, el que importa és que sigui fresc! Si és peix que ve de molt lluny, ja implica que ha perdut proteïnes, vitamines i que té menys qualitat. I un altre detall! Hem de perdre les manies de pensar que només podem menjar lluç, llenguado, llagostes o gambes! El Mediterrani és un dels mars amb més biodiversitat del món. Hi ha unes 540 espècies comestibles, i en canvi a la llotja se subhasten, només, unes 110 espècies de peix diferents, al llarg de l’any. A més, una altra dada és que d’aquestes 110 espècies comercials, la majoria de gent només en coneix una quinzena.

Quin drama! Això implica la sobreexplotació d’uns pocs grups de peixos...

Exacte! Nosaltres vam fer una petita enquesta que demanava quins peixos es coneixien. I saps què responia la gent? Lluç, sardina, llenguado, orada, rap… i prou. No en coneixien més. La majoria de gent és incapaç d’anomenar més de deu espècies seguides. I si encara fem una volta de cargol més, i preguntem si serien capaços d’identificar una espècie un cop cuinada, molta gent no pot respondre.

Quines són aquestes espècies de peix que desconeixem?

La canana (Todarodes sagittatus), l’oblada (Obalda melanura), la variada (Diplorus vulgaris), la morruda (Puntazzo puntazzo), el gat (Scyliorhinus canicula), el penegal (Helicolenus dact. dact.), per anomenar-ne només uns quants…

Caldria fer campanyes informatives al consumidor sobre les temporades de l’any en què abunden determinades espècies de peixos i també promocionar varietats de peix desconegudes, potser.

Justa la fusta! No sempre hem de menjar els mateixos peixos, ni els hem de cuinar de la mateixa manera. Podem optar per tastar peixos que no coneguem, o cuinar els peixos de temporada –els que abunden en aquella època de l’any– de maneres diferents. La gent té el costum que, quan compren aranyes blanques o capçudes, per exemple, és per fer-les només amb els brous. En canvi, si proves de cuinar un filet d’aranya pots sorprendre el paladar i ser imaginatiu a taula. I sense cap espina!

Quins altres plats ens recomanes?

Per exemple, es pot cuinar una canana, que és un cosí germà del calamar, però més econòmic. Preparem un sofregit de ceba i tomàquet amb les cananes, bullim uns macarrons a part, i un cop bullits i escorreguts, els barregem amb el peix, i hi afegim allioli. També recomano fer aquest plat amb pop, boníssim!

Desconeixem totes aquestes espècies i, en canvi, tothom coneix el panga, oi?

Potser per tradició culinària nostra, o perquè no tothom té uns coneixements prou amplis sobre el peix, la majoria de persones desconeixen una gran quantitat d’espècies de peix comestibles. Darrere la tradició culinària de cada zona, ja ve la cultura del paladar. No s’entén que aquí hi ha moltes espècies autòctones que la gent desconeix, però en canvi tothom identifica el panga, que ve de fora.

Les sardines

“Si prepareu sardines en escabetx, podreu menjar-ne tot l’any! Quan parlem de sardines, cal saber que hi ha una època de l’any en què tenen més greix, i una altra en què estan més seques. En l’època en què tenen més greix és quan són bones per menjar a la brasa –durant els mesos que no porten erra, les sardines es poden coure i són molt saboroses. No obstant això, a partir de la tardor, durant l’hivern i fins a mitja primavera estan més resseques i és millor fer-les en escabetx, perquè si les cous es cremen i no queden bé. Es pot preparar un escabetx sense fregir fàcilment: en una cassola hi posarem una capa de peix, sal, pebre dolç i anirem fent capes fins a dalt de l’olla. Si la cassola és de fang, millor que no pas que sigui de ferro. I ens haurem estalviat de fregir les sardines i que s’instal·li a casa aquella olor tan forta. Un cop haurem acabat, posarem meitat d’oli, meitat de vinagre, mig tomàquet en rodanxes, mitja ceba tallada, quatre fulles de llorer, dos grans d’all i quatre granets de pebre negre. Ho posarem a bullir i quan arrenqui el bull, abaixarem el foc fent una cocció lenta durant quaranta minuts”.

“Quan tothom vol menjar el mateix, hi ha unes espècies que suporten una persecució brutal: el lluç i les tonyines. Això ho provoca la demanda dels mateixos consumidors”

Això deu ser pel preu...

No pas! No és perquè sigui més barat, sinó que és més una estratègia comercial: el promocionen molt. Jo et diria que molts peixos poden costar el mateix que el panga i són d’aquí, no vénen pas del Vietnam. Per exemple, els besucs, les maires, les sardines –també podrien tenir un preu similar al del panga– són econòmics, no són pas cars. Però la gent va a les grans superfícies a comprar i aquestes grans superfícies ofereixen molt panga.

D’on ve el peix que trobem quan anem a comprar a les botigues d’hipercongelats?

És un peix que no sempre ve de Catalunya. No prové de pesca de proximitat. Les barques de pesca a Catalunya només pesquen el 15% del peix que es pot consumir a Catalunya. La resta ve de l’exterior: d’altres llocs d’Espanya, d’altres llocs d’Europa i d’altres llocs del món. Perquè a Europa, el 70% del peix que es consumeix, ve de fora. Europa és un consumidor potencial de peix i Espanya també; a Espanya es menja molt de peix. Però si ens preguntem d’on ve tot aquest peix que comprem en grans superfícies d’ultracongelats, doncs la resposta és que el panga ve del Vietnam, i la perca ve del llac Victòria, a l’est de l’Àfrica. I, després, hi ha altres espècies que no se sap d’on poden venir. El panga és un peix molt criticat perquè és de cultiu i al riu on es cultiva no sempre hi ha les condicions òptimes perquè hi creixi un peix sa i no contaminat. És molt difícil seguir la traçabilitat d’aquests productes. No hi ha garanties per saber d’on ve. (…)

Entrevista sencera: http://www.etselquemenges.cat/convidat/ramon-tarridas-president-de-la-plataforma-de-pescadors-del-mediterrani-i-membre-dadamec-9797/

Laura Basagaña (Periodista)
19 de març 2012

 

Tasca 3    En Ramon explica com es fan les sardines amb escabetx. Ens pots explicar un plat elaborat amb peix que sàpigues cuinar?

Per saber-ne més!

http://apliense.xtec.cat/prestatgeria/a8039434_2265/llibre/index.php

 

 

 

 

 

Tasca 4  Preparem una entrevista!

Per parelles o trios, haurem de preparar l’entrevista que farem a en Ramon Sauló.

Abans cal pensar com preparar l’entrevista:

  • Conèixer el personatge: buscar informació per conèixer una mica la biografia.

 

  • Pluja d’idees: apuntem preguntes que se’ns acudeixin. Tot s’hi val encara que sembli un disbart. També podrem preparar una petita introducció.

 

  • Concreció: seleccionem les preguntes més bones i mirem d’ordenar-les d’alguna manera perquè el conjunt sigui coherent.

 

Coneguem el personatge:

Qui és en Ramon Sauló? És un músic català que va néixer a Cerdanyola del Vallès el 12 de febrer de 1954.

En trobem informació a la Viquipèdia.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Saul%C3%B3

Història

Inicis

Fou la vila de Cerdanyola la destinatària de la primera cançó que va enregistrar vint-i-dos anys més tard, una cançó que va fer que molts no ens poguéssim treure del cap durant molt de temps –amb l’ajuda d’una melodia d’aquelles que fan el niu a les orelles més distretes- allò de “Bona nit, / ai, que el meu poble s’ha adormit.”

Però abans d’arribar a enregistrar un disc, cal trepitjar molts escenaris –o, almenys, així hauria de ser, si volem que un cantant no esdevingui una flor d’un dia, un trist producte de màrqueting, cobert de purpurina per fora i ben buit per dins. I en Sauló va començar ben aviat a enfrontar-se al públic. L’any: 1971. El lloc: el teatre sabadellenc La Farándula. El motiu: un festival de Cançó, presentat per Salvador Escamilla, on l’artista novell va compartir cartell amb Guillem d’Efak, Pere Tàpies, Ramon Muntaner, Joan Isaac i Victorí Planells (cantant eivissenc que aviat seria un dels fundadors del grup UC). Eren temps difícils i, tanmateix, també eren temps d’il.lusió… La Cançó esquitxava amb colors insospitats les parets grises d’un franquisme agonitzant, però encara ferotge, i Ramon Sauló s’hi va dedicar amb entusiasme, alhora que aprenia els secrets de la seva altra passió: el disseny gràfic.

Triomfs

Les actuacions d’en Sauló es van anar succeint, sobretot pel Vallès. I va arribar un primer guardó: un segon premi aconseguit el 1973 en un concurs a Sabadell. El mateix any, aterrà a La Cova del Drac (el recordat local del barceloní carrer Tuset on cada any tenia lloc el concurs “Promoció de Noves Veus”), on, ja acompanyat per un grup instrumental, es va endur el primer premi. Fou aquest triomf el que li permeté publicar el seu primer disc per a la companyia CBS l’any 1976 –en un moment en què l’Escamilla s’havia fet càrrec de la producció en llengua catalana del segell. Es tractava d’un senzill amb dues peces: “Bona nit” –ja n’hem parlat abans- i “En un racó del meu cos”, una cançó d’amor senzilla, però d’allò més atractiva.

Ramon Sauló va continuar anant amunt i avall del país, de festival en festival: va actuar a les Sis Hores de Cançó de Perpinyà, al pròleg de les Sis Hores de Canet, al Palau d’Esports de Barcelona, el vam veure a diversos programes televisius, quan el Circuit Català de TVE encara tenia la seu a Miramar… De vegades actuava tot sol, però sovint comptava amb dos músics de gran qualitat: el pianista sabadellenc Joan Bertran i el conegut guitarrista Feliu Gasull.

La seva altra aficó

Però el primer disc fou també el darrer. Tot i que l’Escamilla feia sentir sovint als oients de Radioscope les maquetes d’altres cançons que Ramon Sauló anava escrivint (“Un any i mig fora de casa” –agredolç record del servei militar-, “Valset”…), el món discogràfic de la segona meitat dels anys 70 i l’inici dels 80 va començar a resultar cada cop més problemàtic per a una Cançó catalana que alguns enterradors vocacionals s’entestaven a identificar de manera absurda amb una etapa històrica concreta. En Ramon va acabar desant la guitarra i dedicant-se totalment al disseny (i val a dir que algunes esplèndides carpetes de discos, com és el cas d’Amarga crisi, de Pau Riba, porten la seva signatura).

Torna la música

Però la Cançó és un virus difícil d’eliminar de l’organisme… Tres dècades després, en Ramon, amb un xic més de mig segle a les espatlles (poca cosa, si pensem que el gran Charles Aznavour continua cantant admirablement als seus 84 anys), ha decidit que potser ara és un bon moment per a començar a tancar algunes d’aquelles portes que va obrir en plena joventut. Ha triat sis cançons antigues del seu repertori (entre elles, aquell preciós “Valset” abans esmentat, que fa que alci el vol un núvol de pardals així que comença a sonar) i n’ha escrit cinc de noves. I ha triat el millor sastre possible a l’hora de fer-los vestits a mida: el guitarrista i compositor Toni Xuclà. El resultat, barreja de l’entusiasme juvenil i de les sedimentacions i noves perspectives que ofereix la maduresa, trapua frescor i sinceritat, i ens fa preguntar-nos què hauria passat si Ramon Sauló hagués decidit lluitar una mica més a contracorrent durant els anys de sequera, quan gent tan vàlida com Pi de la Serra i Ovidi Montllor van emprendre la seva particular travessia del desert… quantes cançons ara perdudes o no escrites haurien vingut a enriquir el nostre patrimoni col.lectiu. El seu darrer disc és Som així, editat per la discogràfica Picap.

Discografia

  • 2011: Descobrint Camins[1]

Referències

  1. [enllaç sense format] http://www.enderrock.com/disc/701/descobrint/camins

 

Ara caldrà que pensem quines preguntes li podem fer per conèixer millor la persona, la feina que està fent, els projectes, la relació amb Cerdanyola i amb el país, etc.

Tasca 5    Si ja heu preparat l’entrevista ara caldrà posar-la en comú amb tots els companys i les companyes del grup de conversa.

Llegiu les preguntes en veu alta i feu-ne una selecció final entre tots. Heu d’arribar a un acord i consensuar l’entrevista que li fareu a en Ramon Sauló.

Tasca 6   Fem l’entrevista

Ara fareu l’entrevista real a aquest personatge cerdanyolenc. Perquè tothom hi intervingui, cadascú farà una o dues preguntes. Es pot enregistrar.

Tasca 7  Cançó: Bona nit

Bona nit
el meu poble s’adormit

Ja ha marxat el nen que juga
i que amb jocs em va parlant
i que em fa plorar, quan penso
que ja no sóc un infant.

Ja ha marxat aquella ombra,
l’ombra amiga d’aquell vell
que llençant dites i històries
sempre et queia algun consell.

Ja ha marxat el carro,
la mula, el blat i el pagès,
ja ho sap prou el camp de batre
el què era i el què és.

També han marxat les velletes
que brodaven al balcó
les tovalles més noves
per quan fos “Festa Major”.

 

Lib dub Bona nit

 

Tasca 8  Llegiu aquesta cançó i fixeu-vos en la pronúncia de la o oberta.

Cançó: Dona, cantada per Ramon Sauló

    DONA             (Àlbum: Descobrint camins)

Ella sempre ha estat ocupant un lloc
molt important dintre meu.
era un somni però es va fer realitat,
es va fer estimar i es va fer poema.

Dona que portes l’amor
quan regales el bes,
paisatge i primavera ets,
flor de camp, deliri ardent.
Dona que portes la pau als ulls,
i amb el cos la vas regalant,
pensa que tu ets molt important.
Dona no te’n vagis mai.

Tot un foc d’amor t’envolta,
tota la terra és per a tu,
tot el bosc t’obre les portes
i la nit és més dolça amb tu.
A quina dona jo podria dir
aquesta tonada tan florida,
a quin cos encès podria entregar
tot el meu amor.

Lletra i música: Artur Alemany

http://www.viasona.cat/grup/ramon-saulo/descobrint-camins/dona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *