Aquí podeu comentar el llibre Desig de xocolata, de Care Santos.
Més informació sobre l’autora:
http://www.caresantos.com/Catala_Index.htm
Presentació del llibre al Cafè amb lletres (Museu de Can Domènech, c. Sant Martí, 88) el proper 20 de novembre, a les 19.30 h. No us ho perdeu!
Va, començo jo comentant una frase que m’ha cridat l’atenció d’aquest llibre:
“És una llàstima que la memòria no pugui comprar-se. Hi ha gent que mataria per tenir uns records diferents dels que té!”.
Us imagineu que es poguessin comprar els records? Quins canviaríeu o compraríeu?
Els records no els voldria comprar, seria posar-lis valor monetari. Els records “bons” o “dolents”, forman part de la nostra historia de vida, forman part d’un tot.
La frase que m’ha cridat l’atenciò i al mateix temps l’he trobat de alló més encertat, es la cita de Haruki Murakami que hi ha el principi del acte primer.
“Les ferides incurables del cor són el preu que paguem per la nostra independència.”
Penso que els records són fruit de les nostres experiències i ens permeten recuperar les sensacions que ens van produir (bones i no tan bones).
Per això crec que no tindria sentit poder recordar coses que no has viscut encara que si seria interessant poder esborrar aquells records que per alguna raó non ens fan sentir bé.
Encara que no m’estic llegint aquest llibre, m’ha semblat curiosa aquesta frase. Realment és com diu el Manel, els records són vivències que hem viscut, formen part de la nostra vida. Crec que cadascú és com és precisament per això, per les vivències viscudes i, els records tant els bons com els dolents, formen part de la teva vida. Mai no compraria uns records que no em pertanyen i molt menys vendria els meus.
Jo també crec que els records mai els vendria, tan si són bons com si són dolents, són els meus. Per la mateixa raó no en compraria, no puc recordar una cosa que no he viscut!
Hola!!! ja tinc el llibre i no puc deixar de llegir. Aquesta noia, la Sara m’enganxa, sí , sembla que el llibre té bona pinta.
Respecte als records, jo no els canvio per res, són meus , m’han fet ser com sóc.
Doncs jo sí que compraria algun record diferent dels que tinc, però veig que de moment sóc l’únic que ho faria.
Has llegit algun llibre d’Haruki Murakami? Estan bé, aquest escriptor té molta imaginació.
I què compraries???, t’hauria agradat ser o haver fet alguna cosa inconfessable o arriscada ?
Què sentit pot tenir el record d’una experiència que mai has viscut? No és enganyar-te a tú mateix ?
Jo també m’estic llegint aquest llibre i la veritat es que em costa molt perquè la Sara no m’agrada gens. Em recorda a una Madame Bovary moderna que té l’home més meravellós del món i no se n’adona. Una escena que em va impactar molt (aviso que pot ser un avanç per alguns que encara no hagin llegit fins la pàgina 130) ha sigut quan el Max va a dir l’Oriol al acabar el sopar que sabia tot el que havia succeït amb la Sara durant tots els darrers anys. Va ser un moment molt impactant per mi perquè vaig a comprendre las raons del Max per no dir res en tot aquell temps i la duresa de tot el que va haver de suportar durant tots els anys del seu matrimoni.
Gràcies Jordi, no he llegit cap llibre d’aquest autor, ho tindre en conte, per properes lectures.
????, Flipo, gràcies a Déu ( o a qui sigui) que no havia mirat el blog,
Si fos alguna cosa inconfessable no te la podria dir 🙂
La setmana passada vaig acabar el llibre de la Care Santos i m’agradaria aportar la meva opinió. En un primer lloc el llibre em va semblar una mica dur per la història d’adulteri de la dona d’en Max però, després d’aquesta història em va a agradar molt el que l’autora seguís cap en endarrere per tal de descobrir els orígens de la xocolatera.
La història que més em va a agradar va a ser la segona; que contava com l’Aurora, una serventa d’allò més humil, va a tenir la xocolatera en uns temps de la seva vida massa complicats per la pèrdua de qui considerava la seva germana per després recuperar-la com una desconeguda i, el seu matrimoni que mai accepta perquè el seu marit es d’una classe social superior.
No vull fer avanços per qui no ho hagi acabat, però si m’agradaria posar una de las frases que més em van a cridar l’atenció (tranquils, és del primer interludi):
El moment quan la Sara va a rebre la xocolatera el botiguer va a dir unes paraules tals com: “li vaig a posar un preu i la vaig deixar a la botiga, a esperar que arribés la persona a qui estava destinada. Perquè tots els objectes estan destinats a algú o altre. Les botigues com la meva són només el lloc on els encontres son possibles.” Aquesta idea de que els objectes estiguessin destinats a algú en va a fer molta gracia perquè sembla una cosa antiga on els objectes van a tenir moltes vides i per tant si es podria dir que van a tenir les vivències de moltes persones diferents en al seu interior, des els somnis i les esperances fins els mals moments de gana, fred o desesperació. No obstant, en els temps actuals, els objectes han perdut aquesta longevitat y exclusivitat, ja que tot es fabrica en grans quantitats y el conservar un objecte que està trencat o incomplet (com en el cas de la xocolatera) sembla impossible o, fins i tot, patològic!
La setmana passada vaig acabar el llibre de la Care Santos i m’agradaria aportar la meva opinió. En primer lloc, el llibre em va semblar una mica dur per la història d’adulteri de la dona d’en Max; però, després d’aquesta història, em va a agradar molt que l’autora seguís cap enrere per tal de descobrir els orígens de la xocolatera.
La història que més em va a agradar va a ser la segona; que explicava com l’Aurora, una serventa d’allò més humil, va tenir la xocolatera en un temps de la seva vida força complicat per la pèrdua de qui considerava la seva germana per després recuperar-la com una desconeguda i, el seu matrimoni que mai accepta perquè el seu marit és d’una classe social superior.
No vull fer avanços per qui no ho hagi acabat, però si m’agradaria posar una de las frases que més em van a cridar l’atenció (tranquils, és del primer interludi):
El moment quan la Sara va a rebre la xocolatera el botiguer diu unes paraules tals com: “li vaig a posar un preu i la vaig deixar a la botiga, a esperar que arribés la persona a qui estava destinada. Perquè tots els objectes estan destinats a algú o altre. Les botigues com la meva són només el lloc on els encontres són possibles.” Aquesta idea que els objectes estiguessin destinats a algú em va a fer molta gràcia perquè sembla una cosa antiga i que els objectes tinguessin moltes vides i, per tant, sí que es podria dir que tindran vivències de moltes persones diferents en al seu interior, des dels somnis i les esperances fins als mals moments de gana, fred o desesperació. No obstant, en els temps actuals, els objectes han perdut aquesta longevitat i exclusivitat, ja que tot es fabrica en grans quantitats i conservar un objecte que està trencat o incomplet (com en el cas de la xocolatera) sembla impossible o, fins i tot, patològic!
No havia llegit cap llibre d’aquesta autora, em va agradar.
Les tres històries estan bé però,la que més m’agradat es la segona.
La autora va a dir que faria un capítol més per final de la primera part,
seria interesant saber com queden les relacions entre els tres personatges.
Si al Max no li fa res que la Sara tingui un amant !
El llibre Desig de xocolata , és un llibre molt agradaple de llegir. La segona historia es la que més m’agradat, pel caracter de la Aurora i per la seva passió a la xocolata, igual que les altres dones …
Hola ja he acabat el llibre,m’agrada molt.
La part que més m’agradat va se la segona la de L’aurora.
Aquest llibre mé a portar molts records de la meva infantesa,quan els
meus pares ens feien tortites i xocolata per esmorzar els diumenges.
A mi m’agradat també el segon dels capítols però penso com els meus companys que tindria que saber la relació dels tres amics i en que queda el matrimoni. Perquè més que una novel.la de xocolata és una relació amorosa de tres persones i entre elles les relacions d’infidelitat que hi ha entre ells.
L’Oriol com bon xocolater passa la meitat de la seva vida de país en país obrint botigues de xocolata i mai no pensa en la persona que ha deixat a Barcelona . L’última vegada que arriba a Barcelona li preparen una bon sopar i es descobreix tot sobre la relació que han mantingut els tres d’amics .
Per fer una critica del llibre, no entenc com acaba Desig de xocolata i comença altres parts del llibre dintre del mateix llibre i sense arribar al final.
Llegint aquest llibre m’he trobat que el primer capítol no m’ha agradat gens degut a que la primera història la he trobat inacabada i bastant flonja.
Ja, quan he llegit el segon capítol la meva opinió ha canviat, he trobat que es una relat bonic i que voldries que hagués una segona part.
En el tercer capítol he vist un vodevil que no està gens malament.
Resumint i degut a que les tres històries tenen en comú la xocolata i les experiències de tres dones (La Sara, la L’Aurora i la Mariana) en diferents èpoques, m’agradaria que hi hagués un altre llibre on es narrés com elles acaben la seva vida.
No vaig entendre quina es la raó de que surtin els Lax en les històries quan ho va comentar la seva escriptora a la presentació del llibre. Algú m’ho podria explicar?
Quin sentit…
DESIG DE XOCOLATA (Care Santos)
El llibre m’ha agradat força. Trobo molt i molt original que la novel•la estigui composta de tres històries diferents, que passen en èpoques diferents i que hi hagui un nexe que les uneix.
Aquest nexe, la vella xocolatera de porcellana blanca, per mi és la verdadera protagonista de la novel•la i no les tres dones de les històries.
Crec que la novel•la ens explica l’importància o rellevància que tenen alguns objectes, com ara aquesta xocolatera, que sobreviu al pas del temps, a persones i que tot i ser un objecte porta carregat sobre si tota una sèrie de vivències, secrets, sentiments i emocions que ha transportat al llarg de ben bé tres segles. D’alguna manera la xocolatera està plena d’emocions, records, i sentiments de les persones per les quals ha passat des de la seva fabricació.
Les tres històries són maques per separat, i totes tres estan relacionades també amb l’art d’elaborar la xocolata més exquisida i més original, amb l’art de vendre-la i amb l’art de prendre-la. De fet m’ha encantat tota l’explicació de com s’elabora la xocolata, dels enginys fabricats per la seva elaboració, etc.
He de dir, per descomptat, que la xocolata m’agrada molt per tant ha estat molt amè llegir aquest llibre que la fa servir com a fil conductor de la història.
Ha estat molt interessant viatjar en el temps i viure l’evolució de la tradició de la xocolata a Barcelona. Jo no tenia ni idea de la tradició xocolatera d’aquesta ciutat des de fa tants segles. De fet, el llibre ens dóna a entendre que és una ciutat que passa per ser el bressol del consum d’aquest producte a Europa, ja que la península Ibèrica va ser la porta d’entrada d’aquest producte des d’Amèrica .
En resum, és un llibre molt recomanable, distret, històric, ple d’emocions, i per sobre de tot et fa venir gana de tastar una tassa de xocolata calenta o millor tres xicres; um! Que bo!
“Desig de xocolata” no és un dels meus llibres més recomanats, hi ha un altre llibre de la Care Santos que m’ha agradat una mica més “no em preguntis qui sóc (2013)” té un argument més intrigant i que més m’atrac com les malalties mentals o les creences religioses…
He de dir que encara em falta una miqueta per acabar-lo, però pel que veig la història que més m’agrada és la segona. En general penso que és un llibre de fàcil lectura i no he pogut evitar mentre llegia que estava mirant una pel·lícula. Aquesta sensació l’he tinguda molt més a la segona història, que és molt més romàntica.
Com a crítica, quan vaig llegir la primera part, no em va agradar gaire com havia dibuixat o descrit els personatges d’aquesta història. Penso que per fer l’Oriol més interessant, s’ha passat de fer avorrit al Max.
Sí que m’ha agradat molt el fill conductor que és la xocolatera… potser és perquè a mi m’encanta la xocolata.
DESIG DE XOCOLATE ((CARE SANTOS)
És un llibre amb tres històries diferents unides per l’amor i la tristessa
però totes tres relacionades amb el plaer de la xocolata i de una xocolatera fabricada a gust de Madame Adélaïde.
La Traviata ha sigut la més interesant , sobretot per la relaciò del doctor Vopi amb l’Aurora i el patiment que tè per demarnar-li que és casés amb ell.
l’ultim m’ha semblat una mica espess però divertit tot i que m’esperava un altre final, que la Marianna és quedes a Barcelona amb la seva botiga.
Per a mi ha estat un llibre facil de llegir, molt interesant, sobretot per la història de la xocolata.
M’agrada la Care Santos com escriptora.
La xocolata no tan.
M’agradat molt el llibre sobretot la part de la Traviata.
la Candida i la Aurora
M’ agradat molt aquest llibre, les històries d’ aquests tipus que giren al voltant d’una persona o d’un objecte, com és el cas, i que a més a més fas un viatge per una ciutat descobrint com eren les persones, com vivien, les seves maneres de pensar subjectes a la seva condició social.
Voldria saber com acaben els tres amics a la primera història, la segona em va semblar molt tendre la relació de l’ Aurora amb el seu metge, em sap greu com eren tractades les dones en aquells temps, les classes socials, el que te diners sempre té el poder, bé ara també passa.
Però si amb alguna vaig riure és a la tercera història, resoldre el misteri de la xocolatera, tot aquest vodevil, pirates, dones amb perill, segrest, lluites , no volia que s’acabés, però tot té un final.
DESIG DE XOCOLATE (CARE SANTOS)
És un llibre amb tres històries diferents unides per l’amor i la tristessa, però totes tres relacionades amb el plaer de la xocolata i de una xocolatera fabricada a gust de Madame Adélaïde.
Totes tres històries son interesants, però la que més m’agradat ha sigut la part del Dr. Vopi amb l’Aurora sobretot per el patiment que pateix del Dr. Vopi per demarnar-li a la Aurora que és casès amb ell.
i per el feliç desenllaç.
L’ultima història m’ha semblat una mica espessa però divertida.
Pobre Marianna menteix sobre la mort del seu marit per què no li prengin la botiga, i al final sen va. M’he esperava un altre final.
Quedar-se a Barcelona amb la seva màquina de moldre xocolata.
Coneixer el mon de la xocolata i la seva història a Barcelona ha sigut molt gratificant, facil de llegir i que recomanaria.
Prengueu una bona taza de xocolata metre llegiu aquest llibre.
Es un llibre que només veure la portada es fa la boca aigua, però la meva opinió és la següent.
De les tres històries em quedo amb la primera, (que jo crec que aquesta inacabada), t’esperes que segueixi la història i de sobte pufff…curta i comença una altra història.
El llibre explica el importar que pot ser un objecte tan senzill com una xocolatera en diferents èpoques i a la mateixa Ciutat a Barcelona. Per últim llegir un llibre a les festes de Nadal, que parla constantment de xocolata, 3 xicres i xocolatera, a estat la meva perdició.
Desig de xocolata és un llibre que explica tres histories ambientades a la ciutat de Barcelona, en tres segles, amb un tema central: la xocolata. El nexe entre totes tres històries és una xocolatera que perdura durant aquests gairebé tres-cents anys. El que és original és que aquest recorregut en el temps , l’autora el fa a l’inrevés del que podríem esperar, és a dir, comença la primera història al moment actual i va retrocedint en el temps amb cada una de les històries.
La veritable protagonista del llibre és una xocolatera que va passant per diferents persones al llarg dels anys ;a la primera història, la xocolatera és vella, està descantellada i s’acaba trencant, i no és fins la darrera historia on se’ns explica on, com i per què es va fer la xocolatera , i acabem descobrint qui era madame Adelaïde.
He de dir que encara no he acabat de llegir el llibre, però
He de confessar que trobo interessant la vida de Sara amb l’Oriol i el Max, perquè crec que el adulteri com el van mencionar altres companyes no ho es tant, penso que moltes vegades ens apropen a algú per estar més a prop d’ un altre que ens interessa més. No es el correcte, però per què sempre hem de fer el correcte ,per què alguna vegada no ens deixem anar per l` instint, I més si es ficció?.
Volia deixar una opinió sobre aquest llibre.
Primer dir que m’agrada la xocolata i que llegint el llibre sento aquest desig de ficar-me un troç de xocolata a la boca i sentir com es fon!!
Respecte a la novel·la comentar que m’ha agradat com l’autora explica i dóna detalls sobre la ciutat de Barcelona, ambientant perfectament les tres èpoques on succeeixen les tres parts del llibre.
I per últim, deixar la meva felicitació per Care Santos pel premi aconseguit en el dia d’ahir en el XXIII Festival Edebé de Literatura Juvenil
Aquest llibre m’ha agradat molt. L’unió de les tres històries per medi de la xocolatera, m’ha sorprès, sobretot a la segona història, quan ja pensava que no sortiria I va aparegut de repent el moliner a la caixa de la madame abans de morir. I no entenc perquè no le fica a dintre de la xocolatera quan la recupera la seva pupila, així la Sara la haguessi tingut sencera. També dir, que m’ha deixat amb ganas de saber que passara amb la Mariana I el Guillot quan arriven a Versalles, I com torna la màquina, si es qué torna a Barcelona.
Dins de les tres històries que ens explica l’obra Desig de Xocolata, des del segle XVIII fins al segle XX, hi ha tres fils conductors: la xocolata, la xocolatera i el Liceu.
Comença en el segle XX i és una retrospectiva fins al segle XVIII, de tal forma que al principi no sabem gaire bé d’on prové la xocolatera i quin recorregut tindrà en el transcurs de les històries que l’autora ens proposa, malgrat l’accident que pateix la mateixa quan s’esmicola.
També ens mostra la història d’un edifici emblemàtic de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, des de la seva fundació, per subscripció popular, entre la burgesia catalana de l’època, l’atac anarquista que va patir, deixant-lo quasi ensorrat, la seva reconstrucció i fins als nostres dies.
I no podem oblidar de cap manera un element que formant part del títol de la narració i sent part fonamental de la mateixa la xocolata, ja que sense ella no es podrien dur a terme les històries que l’autora ens explica en el llibre, ni conèixer una part de l’arrelament de la xocolata a la Ciutat Comtal.
Amb aquests tres elements l’escriptora ens mostra la vida d’una sèrie de personatges, l’existència dels mateixos es desembolica entre els tres elements la xocolata, la xocolatera i el Liceu i la necessitat que té el lector per passar pàgina i veure que s’amaga en la següent.
He de reconèixer que m’ha costat d’acabar-lo de llegir tant per falta de temps com per mandra, pero m`agradat fins a tal punt que he visitat alguns dels llocs que es descriuen en el llibre.
També m’he quedat amb les ganes de saber una mica més de cadascuna de las històrias de les protagonistes
El tornare a llegir-lo amb mes temps i poder assaborir-lo com una bona xocolata
La xocolata barcelonesa
Em resulta força difícil expressar la meva opinió sobre aquest llibre. En escoltar les meves companyes , m’he imaginat un llibre extraordinari. Tenia moltes ganes de llegir-lo.
La primera part m’ha deixat indiferent. L’he llegit per complir l’obligació.
La segona ja m’ha semblat molt més interessant. Tot seguit m’he posat a buscar l’ informació sobre la família Amatller, la seva fabrica etc.
He de dir que m’ha cridat l’atenció la frase que coincideix amb la meva visió “La senzillesa i la veritat són els principis de la bellesa”. Crec que justament per manca de la veritat entre els protagonistes de la primera part m’he quedat una mica avorrida. Mai entenia la necessitat de mentir al proïsme, fer-li mal. Potser soc un cap quadrat, ho sé, però això de viure entre mentides…
Després hi ha una altra frase que m’ha agradat, sobretot en les circumstàncies actuals.”Si els treballadors es queixen massa, van al carrer”. Sembla la llei internacional. Passen els sigles, però segueix en vigor.
I per últim una curiositat. Les noces de Figaro de Beaumarchais sempre era una de les comèdies franceses més famoses a Rússia , doncs la persona del autor també. Però no sabia res de res sobre l’existència del chevalier d’Éon, persona real, que també durant una estona exercia d’espia francès a Rússia.
La novel-la de Care Santos
Desig de xocolate
És una història, de la vida real.La primera part que és la que m’he estic llegint m’agrada molt,
La Sara és una senyora que ja te els fills gran i ja no viuen a casa.Hes trobar molt sola amb al marit.Max se’n va a treballar a l’universitat i quan arriba sopar i despres de sopar,ni tant sols li derigeix la paraula.Assegut a la seva butaca i és posa ha llexir,ella no li pot comentar-li res de res.
Pels matins va al gimnàs i per les tardes surt amb les amigues,però això no la omple
Així que desideix fer la vida d’una madam portant homes a casa prendre xucolata
“Desig de xocolata” presenta tres històries ambientades a Barcelona en diferents èpoques. Aquestes tenen en comú la passió per la xocolata i les vivències de tres dones, principalment.
M’ha semblat original que l’autora hagi començat el llibre amb la narració més actual, i hagi anat retrocedint en el temps per explicar les altres dues, utilitzant com a fil conductor un objecte que ha passat d’un moment a un altre.
M’ha agradat la frase que diu: “Dins els objectes viuen històries i veus que les expliquen”, i també la reflexió següent: “És curiós com els objectes formen part de la nostra vida talment com si fossin éssers vius”. Penso que totes dues són molt encertades i m’han fet pensar.
Tot i així, he trobat a faltar una mica més d’intriga i d’acció.
Per començar, voldria parlar del que més m’ha interessat de les tres dones de Desig de xocolata:
La Sara ha trobat la relació ideal, la qual li ha proporcionat estabilitat, dos fills meravellosos i també passió. Malauradament, tot això no ho ha pogut trobar en un mateix home; de fet en Max i l’Oriol formen, plegats, el seu home ideal.
La relació entre l’Aurora i la senyoreta Càndida m’ha fet pensar en el lema que apareix a la novel·la “Rebel·lió a la granja”, i que diu: “Tots els animals són iguals, però uns són més iguals que els altres”. Efectivament, “l’adopció”, per part de la mare de la Càndida, de l’òrfena Auroreta, no deixa de ser un reflex dels convencionalismes socials de l’època.
La Marianna és, al meu parer, la més valenta de les tres, ja que, en ple segle XVIII, es veu obligada a ser emprenedora en un món d’homes.
Per acabar, voldria ressaltar el que més m’ha agradat del llibre:
Per una banda, l’encert de l’autora a construir un relat de tres actes temporals amb una gran quantitat de personatges reals, des dels més coneguts fins als més anònims, gracies als quals he conegut alguns petits fets històrics.
Per altra banda, la xocolatera, fil conductor entre els tres relats, ens fa pensar en l’origen dels objectes quotidians, que esdevenen testimonis muts de les vides dels seus antics propietaris.
Que curiós jo estic d’acord en tu en això perquè ens hem de conformar només amb els records que tenim ,no us agradaria recordar-vos del moment en que vau néixer ,aquest es un aconteciment molt important malgrat això no tenim el record i és clar que si m’agradaria esborrar d’altes records que només et fan mal.
Respecte al llibre jo vaig llegir fa molt de temps que ja no em recordava que no havia posat el comentari al blog.
Desig de xocolataAquest llibre tracta de una xocolatera que entra en la vida de tres dones en tres èpoques diferents i la seva passió per la xocolata.i com aquest desig els canviarà la seva visió de la vida
Sincerament quan vaig llegir el primer capítol em va agradar molt ,
La historia i vaig fer-me una ideia preconcebuda de com seria el llibre però a mesura que anava llegint descobria les històries de les altres dones no em van agradar tant.
Vaig decidir que llegiria Desig de xocolata la nit que vaig escoltar
ala Care Santos al Cafè amb lletres. Ja coneixia l’escriptura d’aquesta autora en la seva faceta juvenil, però no havia llegit les novel•les que havia escrit per a adults. I, com si d’una capsa de bombons es tractés, em vaig devorar literalment la novel•la, sense deixar per això de paladejar les escenes, de degustar les paraules, de permetre que les imatges i els pensaments es fonguessin per construir el sentit últim de cada una de les històries i de les tres com un tot.Com ja han dit alguns companys al fòrum, el fil conductor de la novel•la és la xocolatera de tres xicres, un nombre que sembla simbòlic, ja que representa
ales tres protagonistes. Però, des del meu punt de vista, el fil conductor és també la figura de la dona, de les dones, que són descrites en el llibre amb agudesa i sensibilitat, recursos que ens permeten entreveure part de la seva complexitat, dels seus objectius i dels seus anhels.Finalment, i en relació a la idea que planteja la novel•la i que va subratllar el Jordi de comprar o intercanviar records, considero que aquesta és una de les meravelloses experiències que ens ofereix la literatura: l’oportunitat de conèixer i fer nostres els records i pensaments d’altres, la possibilitat de viure altres vides, i de no conformar-nos només amb una.
Aquest llibre ens ofereix un recorregut per la vida de tres dones que tenen en comú dues coses:haber-hi viscut a Barcelona i haver-hi poseït una xocolatera amb una inscripció abaix.
Així la Care Santos crea tres históries amb tres temes diferents,la infidelitat,l’ópera com a protagonista i per ùltim la industrialització que arriba a Barcelona.Tot aixó a diferentes èpoques que van des de el segle XVIII fins l’actualitat.
M’ha agradat molt dos de les tres históries,crec que es una novel.la fàcil de llegir ,entretingut i divertida,però sobre tot desitjant d’acabar-la per no seguir pensant en la xocolata.
Respecte al llibre jo vaig llegir fa molt de temps que ja no em recordava que no havia posat el comentari al blog.
Desig de xocolata
Aquest llibre tracta d’una xocolatera que entra en la vida de tres dones en tres èpoques diferents i la seva passió per la xocolata.i com aquest desig els canviarà la seva visió de la vida.
Sincerament quan vaig llegir el primer capítol em va agradar molt, la vida d’una dona que porta casada molts anys i té els fills grans s’ha tornat monòtona ,te el marit que li dona seguretat, però ella per qui sent una passió desenfrenada és per l’oriol, aquest home sí que li fa vibrar de passió i no se’l pot treure del cap i em va sorprendre molt és la insubmissió del seu marit que coneix l’aventura dels dos i calla i fa com si res.
En la segona historia, ens parla d’una dona que es queda orfa només néixer i d’ençà que en te ús de raó és la minyona de la seva germana de llet fins que un dia entra de servei a la casa d’un home que la fa conèixer l’amor no el passional però amor.
I la darrera historia, ens parla d´una dona que es queda vídua molt jove i sap tirar endavant la xocolateria del seu home fins que arriben els francesos per perdre ‘la i l’ha de desmuntar.
En conclusió cada historia ens parla de l’amor ,passional afectiu,per afinitat però amor.
Jordi aquest és el que val ignora l´altre
Respecte al llibre jo vaig llegir fa molt de temps que ja no em recordava que no havia posat el comentari al blog.
Desig de xocolata
Aquest llibre tracta d’una xocolatera que entra en la vida de tres dones en tres èpoques diferents i la seva passió per la xocolata.i com aquest desig els canviarà la seva visió de la vida.
Sincerament quan vaig llegir el primer capítol em va agradar molt, la vida d’una dona que porta casada molts anys i té els fills grans s’ha tornat monòtona ,te el marit que li dona seguretat, però ella per qui sent una passió desenfrenada és per l’oriol, aquest home sí que li fa vibrar de passió i no se’l pot treure del cap i em va sorprendre molt és la insubmissió del seu marit que coneix l’aventura dels dos i calla i fa com si res.
En la segona historia, ens parla d’una dona que es queda orfa només néixer i d’ençà que en te ús de raó és la minyona de la seva germana de llet fins que un dia entra de servei a la casa d’un home que la fa conèixer l’amor no el passional però amor.
I la darrera historia, ens parla d´una dona que es queda vídua molt jove i sap tirar endavant la xocolateria del seu home fins que arriben els francesos per perdre ‘la i l’ha de desmuntar.
En conclusió cada historia ens parla de l’amor ,passional afectiu,per afinitat però amor.
Martina, has fet un comentari magnífic. Enhorabona!
La xocolatera de porcellana.
El llibre narra la història de tres dones en èpoques diferents que tenen en comú la seva atracció per la xocolata.
Cal tenir en compte que hi ha un objecte que realment surt a totes les parts del relat “una xocalatera”,que és el nexe de tota la història,des de que es va fabricar i les voltes que va anar donant.
L´autora aprofita per descriure esdeveniments que van passar en cada època.
El retrobament dels amics en el primer relat,l´atemptat del Liceu en el segon,i les guerres internes entre França e Inglaterra en el tercer.
No ha sigut una lectura fàcil per mi,ja que m´agrada més un altra tipus d´arguments,novel.la històrica,aventura,intriga però per provar no passa res i així descobreixes una altra narrativa.
Per acabar penso que la xocolata es podria canviar per ,perfums,flors o quadres i que també es podria trobar una connexió entre diferents persones.
des de que es va fabricar: ha de caura la preposició de davant del que: ‘des que’.
França e Inglaterra: en català no es posa una ‘e’ per unir elements quan el segon comença per i. S’uneixen igualment amb la conjunció i.
un altra tipus: tipus és masculí, per tant hem d’escriure un altre tipus.
‘…d’arguments: novel.la històrica,aventura,intriga, però per provar…’: després d’arguments dos punts, i abans del però hi has de posar una coma.
Per acabar penso que la xocolata es podria canviar per ,perfums,flors o quadres i que també es podria trobar una connexió entre diferents persones: abans de perfums sense coma o bé dos punts.
té del verb tenir amb accent.
em va sorprendre molt és la insubmissió del seu marit: el que em va sorprendre molt és la submissió…
història amb accent.
En conclusió cada historia ens parla de l’amor ,passional afectiu,per afinitat però amor: després de passional coma, i abans del però també.
Molt bon comentari, Daniel, tant de contingut com de correcció.
Gràcies porta accent (és esdrúixola).
‘un objecte que ha passat d’un moment a un altre’: d’una propietària i d’una època a una altra.
buscar l’ informació sobre la família Amatller, la seva fabrica etc. (3 faltes):
buscar la informació sobre la família Amatller, la seva fàbrica, etc.
soc: amb accent quan és del verb ser: sóc
sigles: segles
del autor: apostrofat ‘de l’autor’.
El llibre desig de xocolata, per mi té algunes semblances amb dos llibres que he llegit com som l’ombra del vent i como agua para xocolate, dos llibres on es desenvolupen temes molt diferents però on hi ha uns tòpics que me’ls fa recordar.
Totes les explicacions quan es narren els carrers de Barcelona, em recorda molt a l’ombra del vent, encara que són èpoques molt diferents però els carrers de la Ciutadella i el Born són els mateixos.
Del llibre como agua para xocolate, crec que s’apropa més a l`explicar -les receptes i moltes d` elles són de reposteria i la xocolata com l`ingredient estrella.
El meu comentari o millor la meva aportació que vull fer és ordenar uns dels capítols claus de la història, i que fan un passeig els tres protagonistes, Sara Max i Oriol
Primera parada: Carrer Moncada
Tapes basques: Terna de llesques de pa entapissades de pastís de Salmó (No puc posar-li una imatge a aquest pla, per més que busco per internet, ni les entepissades surten)
Cervesa
Segona parada No es registre res de menjar ni de beure,
Tercera parada: Carrer de la Vidrieria. És un carrer molt petit a prop de l`estació de frança
Deixar la Cervesa per alguna cosa més forta .
Quarta parada: Passeig Picasso (Tinc els meus dubtes si fa 23 anys enrere aquest passatge es deia de Picasso, per que va morir en 1973.)
La Terrassa d’ un bar Grec Plat d`hummus ( té una recepta molt especial, en alguns llocs `internet es deia Humus)
Tres xarrups d` un licor
Última parada: Taberna del carrer de sant Pau
Provat absenta: Van portar un licor verd clorofil·la en tres copes de vidre que tenia forma de paperina una mica inflada de la part de baix i era just allà on anava l absenta. Damunt les copes reposava un cobert, era de plata mig Ganivet de tallar el peix i mig pala de servir postres i suportava un terròs de sucre, sobre la superfí calada. El servei se completava amb tres gerretes d`aigua freda.
(Tot el que explica de la forma de prendre aquest licor surt molt a diferents pàgines d` internet).
‘Parada tècnica Carrer de la Canuda Sara va comprar una Xocolatera
Casa de Max
Oriol fa una porció de xocolata preparació original que Moctezuma va oferir a Hernán Cortés.(no desenvolupa de forma precisa com va fer aquesta recepta de xocolata….
Luis A., comprova les correccions que t’he fet:
dos llibres on es desenvolupen temes molt diferents, (coma davant del però) però on hi ha uns tòpics que me’ls fa recordar.
Totes les explicacions, quan es narren els carrers de Barcelona, em recorden molt a l’ombra del vent
Del llibre como agua para xocolate, crec que s’apropa més quan explica les receptes i moltes d` elles són de rebosteria i la xocolata com a ingredient estrella.
El meu comentari o millor la meva aportació que vull fer és ordenar un dels capítols clau de la història, en el qual fan un passeig els tres protagonistes, Sara Max i Oriol
Primera parada: Carrer Moncada
aquest plat
Deixar la Cervesa per a alguna cosa més forta .
va morir al1973.)
Taverna
Desig de Xocolate ,és un llibre que explique tres histories ambientades a la ciutat de Barcelona . La segona historia crec que és la millor , per el temperement de la Aurora i la seva passio per la xocolate.
Les tres històries tenen en comú la xocolate i les experiencies de tres dones, però en diferents èpoques.