LA DESCRIPCIÓ

0 comentaris a “LA DESCRIPCIÓ”

1. 1. Des d’aquest punt de vista, asseguda al sofà d’un pis de lloguer de dimensions reduïdes, tot sembla posat a mida. És un espai quadrat dividit en dues parts; entrant a la dreta et trobes el bany i una única habitació doble, a l’altra banda hi ha un espai compartit entre la cuina i la sala menjador. Per ser un pis d’uns quaranta metres quadrats la compartimentació dels espais és bastant encertada.

   La ubicació del sofà està a un punt estratègic des d ‘on visualitzes tots els accessos a les estàncies. Enfront apareix un moble baix on, amb la majoria dels habitatges de aquesta ciutat, és situa l’element clau per a la civilització actual, de dimensions rectangulars, negre, amb vidre i una llum inferior vermella o verda, dependent si està encesa. Evidentment hi és la ubicació típica del televisor.

   2. Normalment la trobo al passadís al migdia quan torno de la feina. Sempre va molt de pressa i gairebé no tenim temps de saludar-nos.
   És una noia jove, amb el cabell molt llarg, arrissat i ros, més aviat baixa i de malucs amples. M ‘agrada molt la seva forma de vestir, sol portar el mateix bossa, gran i blau, i el mateix abric, gavardina gris, però cada dia la seva roba és diferent i amb colors molt cridaners; jerseis grocs o de colors alegres, pantalons foscos però mai negres ni grisos i botes o sabates extravagants amb grans plataformes que combinen perfectament amb totes les ulleres que porta, sempre diferents segons el seu vestit. La meva veïna és bastant divertida i sorprenent.
   ——————————————————————————————————-
   Revisió:
   1. Des d’aquest punt de vista, asseguda al sofà d’un pis de lloguer de dimensions reduïdes, tot sembla posat a mida. És un espai quadrat dividit en dues parts;: entrant a la dreta, et trobes el bany i una única habitació doble,; a l’altra banda,
   hi ha un espai compartit entre la cuina i la sala menjador. Per ser un pis d’uns quaranta metres quadrats, la compartimentació dels espais és bastant encertada.

   La ubicació del sofà estàés aen un punt estratègic des d ‘on visualitzes tots els accessos a les estànciesestances. Enfront apareix un moble baix on, amben la majoria dels habitatges ded’aquesta ciutat, éses situa l’element clau per a la civilització actual, de dimensions rectangulars, negre, amb vidre i una llum inferior vermella o verda, dependent si està encesa. Evidentment hi és la ubicació típica del televisor.

   2. Normalment la trobo al passadís al migdia quan torno de la feina. Sempre va molt de pressa i gairebé no tenim temps de saludar-nos.
   És una noia jove, amb el cabell molt llarg, arrissat i ros, més aviat baixa i de malucs amples. M ‘agrada molt la seva forma de vestir,. sSol portar el mateixla mateixa bossa, grangrossa i blaublava, i el mateix abric, gavardina gris,; però cada dia la seva roba és diferent i amb colors molt cridaners;: jerseis grocs o de colors alegres, pantalons foscos però mai negres ni grisos i botes o sabates extravagants amb grans plataformes que combinen perfectament amb totes les ulleres que porta, sempre diferents segons el seu vestit. La meva veïna és bastant divertida i sorprenent.

2. Ja et veig, ets on sempre, en el mateix lloc on ens vàrem dir adéu , allà, en un racó, repenjada a la paret, avorrida però sempre llesta a intervenir si cal . ¡Ets tan esprimatxada i esvelta! I dus aquesta faldilla de palla al estil hawaià que trenca la monotonia del teu cos prim i rectilini. No tens braços per abraçar- me però, malgrat això, quants cops haurem ballat, tu i jo, aquella dansa sense música per tot el pis? Jo t’aprecio perquè no et queixes malgrat que portes una vida arrossegada. Sé que quan treballes t’embrutes i respires pols, i saps? jo ho valoro, no sé que faria sense tu. Gràcies per existir.

   Potser seré una mica agosarat al fer extensiu a familiar a la Nala, però per a mi, o millor per a nosaltres ho és. Te quatre potes i cua es cert però hi ha vegades que, veient per exemple, el que ens governa, n’estàs segur que tu, mai ens trairies com ells. Sempre saludes a tothom. Amb el nens, ets tan cordial tombant-te panxa enlaire perquè t’acariciïn amb el seus ditets que, en un moment, ja t’envolta una munió d’infants molt divertits de poder rascar-te aquesta panxa que els ofereixes alegrement. En el teus ulls es llegeix una bondat que no abunda, i es un plaer ensorrar les mans en el teu pelatge tigrat i sedós. Ets més que una amiga, ets una més de la família.
   ——————————————————————————————————-
   Revisió:
   Ja et veig, ets on sempresempre allà mateix, en elal mateix lloc on ens vàrem dir adéu , allà, en un racó, repenjada a la paret, avorrida però sempre llesta a intervenir si cal . ¡Ets tan esprimatxada i esvelta! I dus aquesta faldilla de palla ala l’estil hawaià que trenca la monotonia del teu cos prim i rectilini. No tens braços per abraçar- me; però, malgrat això, quants cops haurem ballat, tu i jo, aquella dansa sense música per tot el pis? Jo t’aprecio perquè no et queixes malgrat que portes una vida arrossegada. Sé que, quan treballes, t’embrutes i respires pols,. iI saps? jJo ho valoro,. nNo sé quequè faria sense tu. Gràcies per existir.

   Potser seré una mica agosarat alen fer-ho extensiu a un familiar, a la Nala, però per a mi, o millor per a nosaltres ho és. Teé quatre potes i cua esés cert, però hi ha vegades que, veient per exemple, el que ens governa, n’estàs segur que tu, mai ens trairies com ells. Sempre saludes a tothom. Amb els nens, ets tan cordial tombant-te panxa enlaire perquè t’acariciïn amb el seus ditets que, en un moment, ja t’envolta una munió d’infants molt divertits de poder rascar-te aquesta panxa que els ofereixes alegrement. En el teus ulls es llegeix una bondat que no abunda, i eés un plaer ensorrar les mans en el teu pelatge tigrat i sedós. Ets més que una amiga, ets una més de la família.

3. Petita i rodanxona, eixerida. amb uns ullets no massa grans però vivaços, amb el cabell finet rematat al capdamunt amb una divertida cueta i un somriure captivador d’aquell que t’eixampla l’ànima: així és la meva néta petita, la Noa.
   ——————————————————————————————————
   Revisió:
   Petita i rodanxona, eixerida, amb uns ullets no massagaire grans però vivaços, amb el cabell finet rematat al capdamunt amb una divertida cueta i un somriure captivador d’aquells que t’eixampla l’ànima: així és la meva néta petita, la Noa.

4. Té el cap petit, verd i dur en comparació amb la resta del cos que és transparent i tou, sense cap mena de gràcia. El seu interior, líquid. I al mig del cos un cinturó a mode de carnet d’identitat. És la botellal’ampolla de l’d’aigua.

5. Descripció d’un objecte

   Al centre d’una taula d’escriptori de color negre, hi ha un ordinador portàtil també negre de marca HP, no és un portàtil molt gran- Les lletres i símbols del teclat són de color blanc i ressalten sobre les negres tecles, algunes lletres i tenen un color gris, degut a l’ús. L’ordinador té un ratolí incorporat que funciona amb el desplaçament d’un dit. Té quatre ports USB, i sortides per micro, auriculars i web cam.
   A la dreta de l’ordinador hi ha una impressora de color connectada per un cable també de color negre i marca HP. Enmig dels dos aparells hi ha un petit disc dur portàtil de color platejat connectat al ordinador, que emet una llum a blanca i intermitent.

   Descripció d’una persona

   En Ramon es un home d’uns cinquanta anys, és molt alt i prim. Porta ulleres de color marró amb ratlles negres. Els ulls son negres; el cabell és curt, amb entrades al front, i també negre, encara que els temples són grisos. Du una barba curta, d’un cinc o sis dies, de tonalitats grises i negres , que sota la barbeta són completament blancs . Porta una americana negra i camisa blanca entallada, pantalons grisos i sabates granats sense cordons. El rellotge és de marca amb una corretja metàl•lica platejada.
   ——————————————————————————————————
   Revisió:

   Descripció d’un objecte

   Al centre d’una taula d’escriptori de color negrea, hi ha un ordinador portàtil també negre de marca HP,. nNo és un portàtil moltgaire gran–. Les lletres i símbols del teclat són de color blanc i hi ressalten sobre les negres tecles, algunes lletres i tenen un color gris, degut aa causa de l’ús. L’ordinador té un ratolí incorporat que funciona amb el desplaçament d’un dit. Té quatre ports USB, i sortides per micro, auriculars i web cam.
   A la dreta de l’ordinador, hi ha una impressora de color connectada per un cable també de color negre i marca HP. Enmig dels dos aparells hi ha un petit disc dur portàtil de color platejat connectat ala l’ordinador, que emet una llum a blanca i intermitent.

   Descripció d’una persona

   En Ramon eés un home d’uns cinquanta anys, és molt alt i prim. Porta ulleres de color marró amb ratlles negres. Els ulls soón negres; el cabell és curt, amb entrades al front, i també negre, encara que les temples són grisosgrises. Du una barba curta, d’uns cinc o sis dies, de tonalitats grises i negres , que sota la barbeta són completament blancs . Porta una americana negra i camisa blanca entallada, pantalons grisos i sabates granats sense cordons. El rellotge és de marca amb una corretja metàl•lica platejada.

6. En un costat de la taula de cafè que hi ha davant de la butaca, sobre una catifa vermella, des de fa mes d’un any hi ha un test, una planta que tenia unes boniques flors roses petites que es van assecar als pocs dies i va deixar una bonica planta verd, que de bonica ara té poc, ja que ha perdut moltes fulles i esta espigada i molt trist. Però dóna llàstima llençar-la porta molt de temps en aquest lloc

   La Keren, Chispa per als amics és una noia de 34 anys. Ella no és molt alta, però tampoc baixa, esta en el seu pes ideal. Duc els cabells llargs i castany fosc, no és molt arrissat, perquè fa servir la planxa per pentinar-se. La seva cara és molt bonica, té uns ulls molt grans que es pinta de fosc i realça. És una noia molt somrient que és capaç d’alegrar el dia a qualsevol. És molt amiga dels seus amics i fa per ells el que sigui, és molt lluitadora, amigable, amable i xerraire, quan comencem a parlar no hi ha qui ens pari. Porta un vestit de gasa rosa una mica curt que li queda molt bé amb el seu color de pell, i unes sabates negres de taló molt alts, amb aquesta roba sembla que té unes cames interminables.
   ——————————————————————————————————-
   Revisió:
   En un costat de la taula de cafè que hi ha davant de la butaca, sobre una catifa vermella, des de fa meés d’un any hi ha un test, una planta que tenia unes boniques flors roses petites que es van assecar alsal cap de pocs dies i va deixar una bonica planta verda, que de bonica ara en té poc,; ja que ha perdut moltes fulles i esta espigada i molt trista. Però dónafa llàstima llençar-la. portaJa fa molt de temps que és en aquest lloc!

   La Keren, Chispa per als amics, és una noia de 34 anys. Ella no és moltgaire alta, però tampoc baixa, i estaà en el seu pes ideal. Duc els cabells llargs i castanys foscos, no és moltgaire arrissats, perquè fa servir la planxa per pentinar-se. La seva cara és molt bonica, tTé uns ulls molt grans que es pinta de fosc i els realça. És una noia molt somrient que és capaç d’alegrar el dia a qualsevol. És molt amiga dels seus amics i fa per ells el que sigui,; és molt lluitadora, amigable, amable i xerraire,. qQuan comencem a parlar no hi ha qui ens pari. Porta un vestit de gasa rosa una mica curt que li queda molt bé amb el seu color de pell, i unes sabates negres de taló molt alts,. aAmb aquesta roba, sembla que tétingui unes cames interminables.

7. Descripció d´un objecte:

   No més entrant per la porta principal de la casa,es veu una paret sencera plena de quadres, 36 en total, cadascú amb unes mesures de 30*20, amb marcs de color blanc, tots el quadres són imatges
   d´animals marins, fotos fetes per bussejadors amants de la fotografia marina.

   Cal dir que no totes les fotos estan fetes dintre de l´aigua, es més, la foto que més pot destacar entre totes, és la d´una balena garepuda, asomant la seva aleta esquerra fora de l´aigua, acompanyada per tres ocells volant a uns 3 metres per sobre d´ella.

   Descripció d´una persona

   Es diu Aura, es la meva àvia, amb uns 70 anys molt ben portats, però això no significa que a la seva cara no es vegi unes quantes arruges, abans pèl-roja, però a conseqüència de les canes, arà porta els cabells rossos, amb uns ulls blaus i una alçada de 1.55 metres. És una persona molt vanidosa, sempre es vesteix amb pantalon, camisa i sabates que convinen, es preocupa molt per el seu pes i sempre es maquilla i es pentina abans de sortir de casa.

   Té la vitalitat d´una persona de cinquanta anys, tots els dias, es lleva a la mateixa hora, a les 5:30 per ser precisos, després surt a caminar, amb el seu gos petit. Durant la setmana fa diferents activitats, com classes d´angles, classes d´informatica, pinta amb les seves amigues, surt a passejar amb les seves germanes i amb la seva neta, però abans de fer qualsevol cosa, el primer per ella es la seva família.
   ——————————————————————————————————-
   Revisió:

   Descripció d´un objecte:

   Només entrant per la porta principal de la casa, es veu una paret sencera plena de quadres, 36 en total, cadascún amb una mesura de 30×20 cm i amb marcs de color blanc,. tTots el quadres són imatges d´animals marins, fotos fetes per bussejadors amants de la fotografia marina.

   Cal dir que no totes les fotos estan fetes dintre de l´aigua,. eÉs més, la foto que més pot destacardestaca entre totes, és la d´una balena gaerepuda, asomant traientque treu la seva aleta esquerra fora de l´aigua, acompanyada per tres ocells volantque hi volen a uns 3 metres per sobre d´ella.

   Descripció d´una persona

   Es diu Aura, eés la meva àvia, amb uns 70 anys molt ben portats, però aixòcosa que no significa que a la seva cara no es vegin unes quantes arrugues,. aAbans, pèl-roja,; però, a conseqüència de les canes, aràa porta els cabells rossos,. amb unsTé els ulls blaus i una alçada de 1.55 metres. És una persona molt vanidtosa,. sSempre es vesteix amb pantalonó, camisa i sabates que convinencombinen,. eEs preocupa molt per elpel seu pes i sempre es maquilla i es pentina abans de sortir de casa.

   Té la vitalitat d´una persona de cinquanta anys,. tots els diasCada dia, es lleva a la mateixa hora, a les 5:30 per ser precisos,. dDesprés surt a caminar, amb el seu gos petit. Durant la setmana fa diferents activitats, com classes d´angleès, classes d´informaàtica,; pinta amb les seves amigues, surt a passejar amb les seves germanes i amb la seva neéta,; però abans de fer qualsevol cosa, el primer per a ella eés la seva família.

8. 1- Des de la finestra es pot observar com el bosc s’ha transformat en un mosaic tricolor: groc, verd i un vermell atoronjat.
   Alguns arbres ja comencen a veures despullats, i al terra hi ha una catifa de fulles que juguen amb el vent.
   Entre les altes branques hi entra la claror i la mica d’escalfor que el Sol encara ens regala en aquesta época de l’any.
   Aviat aquest fantàstic espectacle de Tardor canviarà de colors, per tornar-se gris i blanc com cada hivern.

   2- És una dona de mitjana edad, petita i activa, sempre amb actitut positiva. El seu bon carácter fa fácil treballar amb ella, promou el treball en equip, escoltant opinions d’uns i d’altres.
   Ës sencilla i austera en la forma de vestir, sempre amb colors foscos o neutres , pantalons, jersei o camisa i una jaqueta de punt. Les sabates còmodes sense talò, per poder mantenir el ritme.
   Porta el cabell curt, amb reflexos rossos, la cara mai maquillada i les úniques joies que duu, són unes arrecades d’or amb una petita perla, i al dit anular de la mà esquerra duu una aliança de matrimoni.
   ——————————————————————————————————-
   Revisió:
   1- Des de la finestra, es pot observar com el bosc s’ha transformat en un mosaic tricolor: groc, verd i un vermell atoaronjat.
   Alguns arbres ja comencen a veure’s despullats, i al terra hi ha una catifa de fulles que juguena amb el vent.
   Entre les altes branques, hi entra la claror i la mica d’escalfor que el Ssol encara ens regala en aquesta éèpoca de l’any.
   Aviat aquest fantàstic espectacle de Ttardor canviarà de colors, per tornar-se gris i blanc, com cada hivern.

   2- És una dona de mitjana edadt, petita i activa, sempre amb actitutd positiva. El seu bon caráàcter fa fáàcil treballar amb ella,. pPromou el treball en equip, escoltant opinions d’uns i d’altres.
   ËÉs senczilla i austera en la forma de vestir,. sSempre amb colors foscos o neutres , pantalons, jersei o camisa i una jaqueta de punt. Les sabates còmodes sense talòó, per poder mantenir el ritme.
   Porta el cabell curt, amb reflexos rossos,; la cara mai maquillada, i les úniques joies que duu, són unes arreacades d’or amb una petita perla, i al dit anular de la mà esquerra duu una aliança de matrimoni.

9. Descripció d’una televisió
   Quin aparell més estrany, no té més de 90 anys d’existència, i ja hi és a totes les cases. El canvi físic ha sigut espectacular. Abans eren uns aparells gairebé cúbics i ara no tenen marc, i sembla que la pantalla sigui el total del rectangle. Cada dia més grans. Ara són gairebé planes, es pengen a la paret i són un quadre decoratiu més.
   Fa uns anys només emitia en blanc i negre. Després en color, i ara en HD.
   Ja no t’has d’aixecar de la cadira per canviar de canal. N’hi ha que ni tan sols tenen comandament a distància, amb la veu pots canviar el canal, engegar-la i apagar-la. També emeten en ràdio i ara són SMART TV, tenen Internet i pots navegar com si d’un ordinador es tractés.

   Descripció del meu amic
   No és gaire alt, ni gaire guapo. Però el que si que és en exageració és molt simpàtic i extrovertit. Sempre té una paraula agradable i un somriure.
   És pèl-roig, cabell enrinxolat, amb unes petites pigues al voltant del nas, que el fan més graciós si pot ser.
   El seu riure és dels que s’encomana amb molta facilitat.
   Quan arriba a casa és ell qui l’il•lumina. A les festes és qui porta la veu cantant, quan falta ell es nota. Tothom se l’estima.
   ——————————————————————————————————-Revisió:
   Descripció d’una televisió
   Quin aparell més estrany,. nNo té més de 90 anys d’existència, i ja hi és a totes les cases. El canvi físic ha sigutestat espectacular. Abans eren uns aparells gairebé cúbics i ara no tenen marc, i sembla que la pantalla sigui el total del rectangle. Cada dia més grans. Ara són gairebé planes, es pengen a la paret i són un quadre decoratiu més.
   Fa uns anys només emitiaemetia en blanc i negre. Després en color, i ara en HD.
   Ja no t’has d’aixecar de la cadira per canviar de canal. N’hi ha que ni tan sols tenen comandament a distància, amb la veu pots canviar el canal, engegar-la i apagar-la. També emeten enla ràdio i ara són SMART TV,. tTenen Internet i pots navegar com si d’un ordinador es tractés.

   Descripció del meu amic
   No és gaire alt, ni gaire guapo. Però el que sií que és en exageració és molt simpàtic i extrovertit extravertit. Sempre té una paraula agradable i un somriure.
   És pèl-roig, cabell enrinxolat, amb unes petites pigues al voltant del nas, que el fan més graciós si pot ser.
   El seu riure és dels que s’encomana amb molta facilitat.
   Quan arriba a casa és ell qui l’il•·lumina. A les festes és qui porta la veu cantant,. qQuan falta ell es nota. Tothom se l’estima.

10. En entrar per la porta de casa, veig el ficus alt amb les seves fulles verdes i lluents, dintre d’un test blanc situat a sobre de la banqueta, feta de fusta i pintada de vermell i negre. Dóna vida al menjador, junt amb el sol que entra per la finestra, fent ressaltar tant les parets blanques, com les de color pedra, predominant de la resta de naturalesa que hi conviu a l’estança.

    L’Ariadna, riallera, amb els seus ulls marrons, vius i brillants, canta amb la seva veu petita i balla pel passadís, movent els seus bracets i cames llargs i primets. Es mira al mirall, ha triat la roba que du, un vestit blau de tul, mitges blanques i sabates negres. Avui se sent com una nena gran!
    —————————————————————————————————-
    Revisió:
    En entrar per la porta de casa, veig el ficus alt amb les seves fulles verdes i lluents, dintre d’un test blanc situat a sobre de la banqueta, feta de fusta i pintada de vermell i negre. Dóna vida al menjador, junt amb el sol que entra per la finestra, fent ressaltar tant les parets blanques, com les de color pedra, predominant deentre la resta de naturalesa que hi conviu a l’estança.

    L’Ariadna, riallera, amb els seus ulls marrons, vius i brillants, canta amb la seva veu petita i balla pel passadís, movent els seus bracets i cames llargues i primets. Es mira al mirall, ha triat la roba que du, un vestit blau de tul, mitges blanques i sabates negres. Avui se sent com una nena gran!

11. 1. A casa hi tenim un piano. Quan ens vam traslladar a Cerdanyola, a la casa que vivim ara, el vam posar al menjador, al bell mig de la paret més llarga. Al meu marit li agrada molt la música i el toca, de fet, aquest piano el va comprar fa mols anys, a Paris.
    És un piano vertical, no gaire alt, de color negre, més aviat petit, d’una bona marca alemanya. La fusta d’ambdós costats està una mica escrostonada, però el cas es que sona molt bé, doncs cada any avisem l’afinador per que n’ajusti el so.

    2. La meva amiga Elisa és advocada. És més jove que jo, deu anys menys, exactament, però ens entenem força bé. Treballem juntes, a la mateixa empresa, des de fa deu anys.
    És una dona prima, no gaire alta i els seus cabells son castanys, tallats a mitja melena. Ella és nerviosa, activa, potser una mica massa i té un sentit molt crític de tot el que l’envolta.
    Actualment, té una vida una mica agitada, doncs els seus dos fills són encara petits i li és difícil compaginar feina i vida pròpia.
    —————————————————————————————————
    Revisió:
    A casa hi tenim un piano. Quan ens vam traslladar a Cerdanyola, a la casa que vivim ara, el vam posar al menjador, al bell mig de la paret més llarga. Al meu marit li agrada molt la música i el toca,. dDe fet, aquest piano el va comprar fa mols anys, a Pariís.
    És un piano vertical, no gaire alt, de color negre, més aviat petit, d’una bona marca alemanya. La fusta d’ambdós costats està una mica escrostonada,; però el cas eés que sona molt bé, doncsja que cada any avisem l’afinador per queperquè n’ajusti el so.

    2. La meva amiga Elisa és advocada. És més jove que jo, deu anys menys, exactament,; però ens entenem força bé. Treballem juntes, a la mateixa empresa, des de fa deu anys.
    És una dona prima, no gaire alta, i els seus cabells soón castanys, tallats a mitja melena. Ella és nerviosa, activa, potser una mica massa, i té un sentit molt crític de tot el que l’envolta.
    Actualment, té una vida una mica agitada, doncsperquè els seus dos fills són encara petits i li és difícil compaginar feina i vida pròpia.

12. 1-. La gàbia estava on sempre. Només amb obrir la porta, l’olor em va colpejar el nas amb força. M’havia oblidat d’obrir les finestres abans de marxar. Contenint l’alè vaig creuar l’habitació a tota velocitat per obrir-les. Després en vaig tornar poc a poc, ja estava a casa. Vaig deixar la motxilla al terra i vaig contemplar l’habitació amb tranquil•litat. Davant de les finestres es trobava el llit ple de roba d’aquesta matinada. Al costat del llit la tauleta de nit acumulava llibres de forma perillosa mentre que l’escriptori, a l’altre costat també amenaçava amb llançar els llibres per tot a reu en qualsevol moment. A l’altre costat de l’habitació es trobava l’armari, sempre tancat però sempre ple de roba mal posada a dins i, a la dreta la prestatgeria s’alçava plena de llibres on, si et fixaves bé, entreveure la forma d’una gàbia.

    2-. Dins de la gàbia es trobava la meva petitona. Es deia Nymeria i tan sols té dos mesos d’edat però ja quasi està en la seva adolescència. La meva vista es va parar en la petita gàbia amb barrots negres i vaig caminar fins posar-me davant. La Nymeria estava dormida, es tractava d’una petita hàmster que vaig adoptar per tal de no sentir-me tan sola. Sempre m’havien agradat els animals. Vaig sacsejar la gàbia amb delicadesa i la Nym va treure el petit morro per la porta del seu iglú rosa on dormia cada dia. Al escoltar-me dir: “Nymeria, com vas?”. Va treure el petit cap blanc i poc a poc va obrir els seus ulls vermells. A molta gent li desagradaven aquells ulls però a mi em feien molta gracia, em semblava que el seu nom estava ben posat pel sol fet d’aquells ulls. Al veurem va sortir del tot de la seva caseta i tot el seu petit cos grisenc va fer la seva aparició. Va sortir corrent pels tubs externs de plàstic que rodejaven la seva gàbia i, una vegada va fer-ho, va olorar els seus petits menjadors fent-me la senyal de que era l’hora de menjar. Li vaig treure els seus menjadors, un per l’aigua i un altre per la fruita i el pinso i, mentre els netejava i omplia, va córrer a la seva roda on és posava cada nit durant hores. Era una corredora nata.
    ——————————————————————————————————————————————-
    Revisió:
    1-. La gàbia estava on sempre. Només amben obrir la porta, l’olor em va colpejar el nas amb força. M’havia oblidat d’obrir les finestres abans de marxar. Contenint l’alè vaig creuar l’habitació a tota velocitat per obrir-les. Després en vaig tornar poc a poc, ja estavaera a casa. Vaig deixar la motxilla al terra i vaig contemplar l’habitació amb tranquil•litat. Davant de les finestres es trobava el llit, ple de roba d’aquesta matinada. Al costat del llit, la tauleta de nit acumulava llibres de forma perillosa; mentre que l’escriptori, a l’altre costat, també amenaçava amb llançar els llibres per tot arreu en qualsevol moment. A l’altre costat de l’habitació es trobava hi havia l’armari, sempre tancat però sempre ple de roba mal posada a dins i, a la dreta la prestatgeria s’alçava plena de llibres on, si et fixaves bé, entreveureentreveies la forma d’una gàbia.

    2-. Dins de la gàbia, es trobava la meva petitona. Es diu Nymeria i tan sols té dos mesos d’edat però ja quasi està en la seva adolescència. La meva vista es va parar en la petita gàbia amb barrots negres i vaig caminar fins posar-m’hi davant. La Nymeria estava dormida, es tractava d’una petita hàmster que vaig adoptar per tal de no sentir-me tan sola. Sempre m’havien agradat els animals. Vaig sacsejar la gàbia amb delicadesa i la Nymeria va treure el petit morro per la porta del seu iglú rosa on dormia cada dia. En escoltar-me dir: “Nymeria, com estàs?”. Va treure el petit cap blanc i poc a poc va obrir els seus ulls vermells. A molta gent li desagradaven aquells ulls, però a mi em feien molta gràcia, em semblava que el seu nom estava ben posat pel sol fet d’aquells ulls. En veure’m va sortir del tot de la seva caseta i tot el seu petit cos grisenc va fer la seva aparició. Va sortir corrent pels tubs externs de plàstic que rodejaven la seva gàbia i, una vegada va fer-ho, va olorar les seves petita menjadores fent-me la senyal de que era l’hora de menjar. Li vaig treure les seves menjadore, una per a l’aigua i una altra per a la fruita i el pinso i, mentre els netejava i omplia, va córrer a la seva roda on es posava cada nit durant hores. Era una corredora nata.

13. Està penjada d’ unes politges del pàrquing de casa. Té dues rodes de muntanya, un manillar i un petit seient. El quadre és d’alumini i pesa 13,7 Kg. Té 7 velocitats a la roda del darrera i 3 al plat del davant, en total 21. El canvi de marxes és de la marca Shimano. A més a més, te uns ferros per col•locar un bidó d’aigua. Al mig del quadre li vaig posar una bossa en forma de triangle, per ficar objectes personals .Sota el seient en vaig posar un altre per portar petites eines per si punxes o es trenca la cadena. A les rodes hi son els frens, amb pastilles de goma de color vermell. Per últim, a cada roda i al darrera del quadre hi du uns reflectants que donen llum quan incideix una altra llum directe, com la dels cotxes.
    ——————————————————————————————————————————————–
    Revisió:
    Està penjada d’unes politges del pàrquing de casa. Té dues rodes de muntanya, un manillar i un petit seient. El quadre és d’alumini i pesa 13,7 Kg. Té 7 velocitats a la roda del darrera i 3 al plat del davant, en total 21. El canvi de marxes és de la marca Shimano. A més a més, teé uns ferros per col•locar un bidó d’‘aigua. Al mig del quadre lihi vaig posar una bossa en forma de triangle, per ficarposar-hi objectes personals . Sota el seient en vaig posar un altre per portar petites eines per si punxes o es trenca la cadena. A les rodes hi sonha els frens, amb pastilles de goma de color vermell. Per últim, a cada roda i al darrera del quadre, hi du uns reflectants que donen llum quan incideix una altra llum directe, com la dels cotxes.

14. En Melcior (Tots li diem Mel), és un company de feina.Es alt , prim i la seva pell és de color fosc . El cabell (el poc que encara li queda) es arrisat però sempre porta el cap ben rapat o de vegades afaitat. És molt esportista, li agrada tot allò que està rel•lacionat amb l’ esport. A la feina, qualsevol cosa que fà, intenta trobar un símil amb l’esport,( pujar o baixar escales, agafar coses de pes, corre d’un cantó a l’altre ó inclús pujar-se als carros com si fosin motos). Tot i això ,ens passem una bona estona, i dia es fa agradable. En quan al caràcter, a primera hora és aspre, no hi ha qui l’aguanti, però a mesura que va passant el dia, canvia cap a més simpàtic.
    ———————————————————————————————————————————————–
    Revisió:
    En Melcior (Ttots li diem Mel) és un company de feina. EsÉS alt , prim i la seva pell és de color fosc . El cabell (el poc que encara li queda) eés arrisat, però sempre porta el cap ben rapat o de vegades afaitat. És molt esportista, li agrada tot allò que està rel•lacionat amb l’ esport. A la feina, I qualsevol cosa que fàfa a la feina, intenta trobar un símil amb l’esport,(: pujar o baixar escales, agafar coses de pes, correr d’un cantó a l’altre óo inclús pujar-se als carros com si fossin motos). Tot i aixòAmb tot això, ens passem una bona estona, i dia es fa agradable. En qQuant al caràcter, a primera hora és aspre, no hi ha qui l’aguanti, però a mesura que va passant el dia, canvia cap a més simpàtic.

15. La descripció d’un objecte.

    No es just, des del primer moment que va entrar a casa meva li vaig assignar l’espai mes fred i solitari de tota la cassa, entre els cubells de reciclatge, la caldera marca Junker i i el cistell de la roba bruta, la seva aliada. La màquina Cíclope dorm a la galeria.

    Ella, blanca i metàl•lica, freda i estàtica, però tan necessària i efectiva, que he de reconèixer, que no podria prescindir dels seus serveis.

    Gràcies a ella dormo en sabanes càlides que oloren a flors, llueixo cada dia roba neta i suau, i em fa molt fàcil la vida!!!. Aquest fet senzill i quotidià al primer mon resulta ser un calvari per a qualsevol dona de Burkinafaso.

    Per aquest motiu li dedico a la meva rentadora aquesta descripció que intenta humanitzar aquest electrodomèstic que ens dona a tots i totes tanta felicitat.

    Descripció d’una persona.

    Segur que, si tinc algun dia la sort de conèixer-la, no em deixarà indiferent.

    La majoria de personatges que representa són de molt caràcter. Es petita d’estatura però omple l’escenari amb la seva presència. La seva veu és ronca i la projecta amb contundència, parla ràpid i utilitza un català ple de paraulotes i frases fetes que et fan pisar de riure.

    El seu cabell és natural, sense vernissos ni additius, de color gris, per que sap molt de la vida. Té uns ulls vius que expressen la il•lusió d’una noia davant d’un descobriment positiu.
    És àgil i ràpida de moviments perquè es manté prima i forta, tot i que ja té una edat.

    El nom d’aquesta actriu Catalana la tindreu que endevinar, i per no fer-vos sofrir us donaré algunes pistes; va treballar a una sèrie còmica de TV3, i ara fa un paper secundari a altre seria de TV3 que es diu Marlí. Qui és?

    _n_a Ma_i_ B_r_an_