Avui hem començat posant-vos en els grups del treball sobre Cerdanyola i, per tant, heu estat treballant de moment l’expressió oral.
A continuació hem comentat els pronoms que presentaven dificultat de la llista 2 de l’exercici 7 de la pàg. 40 de Teide. Aprofitant l’exercici, ha sortit un cas de complement preposicional o de règim verbal i l’hem explicat.
Després, hem vist l’accentuació:
1) la separació per síl·labes (cada cop de veu que fem en dir-les: ma-tí),
2) veure com se separen les síl·labes quan coincideixen dues vocals seguides: qu i gu formen una sola síl·laba amb la vocal següent (guant: una sola síl·aba); en la resta de casos, si trobem dues vocals seguides, si la segona és una i/u, formarà una sola síl·laba (re-noi). Una altra manera de veure-ho és que si la segona vocal es pot pintar, se separen (bi-o-lo-gi-a). Es poden pintar la a, e, o.
3) casos especials: quan coincideix una i a principi de mot seguida de vocal (farà de consonant: io-de); quan tenim una i/u entre vocals (també farà de consonant: no-ia).
4) Hem vist la identificació de la síl·laba tònica o forta (ca-mí, mí és la síl·laba forta).
5) Segons si la síl·laba tònica és l’última, penúltima o antepenúltima, les paraules són agudes, planes o esdrúixoles. Les agudes s’accentuen si acaben en vocal; as, es, is, os, us; en, in. Les planes si NO acaben com les agudes i també si acaben en diftong. Les esdrúixoles s’accentuen totes.
6) Hem vist els tipus d’accents: à, è (majoria), é, í, ò (majoria de planes i esdrúixoles), ó (majoria d’agudes) i ú.
Hem practicat amb els exercicis 1, 2, 5 i 8 del tema 4 del llibre El català escrit. Per deures feu, si teniu temps, el 9, 10 i 11. Compte perquè els exercicis 10 i 11 van molt a les excepcions (és més fàcil que això).
