De majúscules i minúscules
en una entrada d’aquest blog de l’abril de l’any passat parlàvem de majúscules i minúscules, un dels recursos que tenim per fer els textos més entenedors. amb les majúscules i les minúscules entrem en el terreny de les convencions, és a dir, d’uns usos determinats que varien -o poden variar- en cadascuna de les llengües del món.
els alumnes del nivell c2 heu de conèixer quins són aquests usos en el cas del català si voleu produir textos bons i ben afinats. aquí no parlem de gramàtica, sinó d’uns criteris ben establerts segons els quals determinades paraules o denominacions hauran d’anar en minúscula o en majúscula.
per això, ara tornem a insistir en aquesta qüestió aprofitant l’aparició d’una nova edició de l’opuscle majúscules i minúscules que el departament de cultura acaba de treure al carrer. us pengem aquí l’enllaç corresponent i us recomanem que el consulteu sempre que tingueu dubtes relacionats amb aquesta qüestió.
perquè… oi que queda estrany un text que no respecti aquestes convencions?