• Consells per als més viatgers

    Quan tornen a casa, als viatgers que surten a veure món se’ls gira feina: buidar maletes, rentar roba, endreçar papers, esborrar fotos i explicar a amics, familiars i coneguts les meravelles que han vist. Per poc que facin servir el teclat per relatar l’experiència (per mitjà de whatsapps, tuits o potser algun blog), es trobaran amb una necessitat (o una obligació, segons com es miri): escriure bé el nom dels llocs, els països, els monuments, els pobles que han visitat. I per fer-ho bé els serà útil seguir els consells que tot seguit detallem.

    En primer lloc, hem de comprovar si els llocs que hem visitat tenen o no traducció al català. Per tradició, hi ha molts topònims que tenen la seva versió en català, i per tant no cal fer servir la forma original. Aquesta informació ens la proporciona una eina tan útil com l’Enciclopèdia Catalana, però sovint també podem recórrer a l’Optimot. Així tenim:

    No escriurem… sinó que escriurem
    New York Nova York
    Paris París
    Niagara Falls les cascades del Niàgara
    Huesca Osca
    Córdoba (Andalucía) Còrdova (Andalusia)

    Per descomptat, no farem servir una forma que no sigui ni l’original ni la catalana. En tot cas, quan no hi hagi forma catalana, ens assegurarem que escrivim bé la forma original:

    No escriurem… sinó que escriurem
    la ciutat d’Asuán la ciutat d’Assuan
    las Catataras del Niágara les cascades del Niàgara
    el riu Támesis el riu Tàmesi
    el volcà Poas el volcà Poás

    També haurem de tenir en compte si el topònim duu o no article, sobretot en el cas dels països. En cas de dubte podem consultar l’Optimot: si el país en qüestió porta article al davant, aquest el veurem a l’entrada corresponent entre claudàtors:

    Per tant:

    No escriurem… sinó que escriurem
    He anat a Xina He anat a la Xina
    Acabo d’arribar de Brasil Acabo d’arribar del Brasil
    Vull anar a Estats Units Vull anar als Estats Units
    Sé que un dia tornaré a Índia Sé que un dia tornaré a l’Índia

    Quan l’article apareix en un topònim amb versió en català, aquest es comportarà com qualsevol article d’un topònim català; és a dir, podrà entrar a formar part de contraccions, si cal anirà en minúscula, etc. Així:

    No escriurem… sinó que escriurem
    Vinc a El Caire Vaig al Caire
    El guia és d’El Perú El guia és del Perú
    Però si la forma no està catalanitzada no farem: sinó que farem:
    No he estat mai al Salvador No he estat mai a El Salvador

    Finalment, cal recordar que els topònims (noms de països, pobles i ciutats, monuments, accidents geogràfics, etc.) no van en cursiva ni entre cometes, encara que els escriguem en la llengua original. Sempre s’escriuen en rodona.

    Bé, i ara ja podeu anar a voltar món!

     

     

    Article complet

  • Les rúbriques i el procés de redacció

    Quan preparem un text oral o escrit, seguim una sèrie de passos; es tracta d’un procés format per tres fases que es barregen i se superposen, però que en cap cas ens podem saltar si volem obtenir com a resultat un bon text:

    1. La planificació
    2. La redacció
    3. La revisió

    No podrem donar el text per acabat fins que no les hàgim completat totes tres.

    Planificar vol dir reflexionar sobre tot un seguit d’aspectes que haurem de tenir en compte en el moment de posar-nos a redactar. No ens situem davant del full en blanc i comencem a escriure de sobte. Abans ens cal haver pensat sobre què volem escriure, quina intenció té el nostre text, quin contingut haurem d’incloure-hi, a qui ens adrecem, quina forma i quin to tindrà el document. Si cal, haurem de documentar-nos, buscar informació, i a continuació l’ordenarem per preparar un esquema del text o un guió de la intervenció.

    Aleshores ja estarem en disposició de redactar un primer esborrany. Mentre escrivim ens haurem d’assegurar que el text té la forma i l’estructura adequades, i que les idees segueixen una bona progressió i estan ben distribuïdes per mitjà dels paràgrafs. Farem atenció especialment a la manera com les connectem entre si i a l’ús dels signes de puntuació a fi que el text sigui clar i quedi ben travat.

    Un cop la redacció queda enllestida, però, no podem donar el text per bo fins que no l’hem revisat. De fet, mentre planifiquem i redactem, revisem contínuament (canviem l’ordre de les idees, eliminem frases, afegim més contingut, etc.). Però segurament no serà fins al final que revisarem a fons el text des del punt de vista gramatical i ortogràfic (si cal, dubtem de tot, busquem-ho tot, com aconsellem en aquesta entrada del blog i en aquesta altra). Ara bé, també hem de revisar el contingut (diem tot el que volíem dir?, hem estructurat bé el text?) i aspectes com les majúscules i minúscules, la cursiva, les cometes, etc.

    En el marc d’un curs com el C2, no cal dir que el procés de redacció arrenca de l’enunciat de la tasca proposada: cal llegir-la bé, fixar-se en el que es demana, en la situació descrita, i cenyir-se a la instrucció. Si no llegim bé l’enunciat i no tenim clar què s’espera que fem, no podrem resoldre bé la tasca.

    Però encara tenim una altra eina per encarar bé la feina i assegurar-nos que obtenim un bon text o que fem una bona intervenció: la rúbrica. Ara bé, com l’hem de fer servir? Les rúbriques no són una mera llista de control, sinó un instrument que ens pot ajudar a millorar els textos.

    Si la repassem al començament, en la fase de planificació, és a dir, en el mateix moment que llegim l’enunciat de la tasca, sabrem què hem de tenir en compte, què ha d’incloure el text, quines qüestions hem d’intentar que quedin ben resoltes. Mentre escrivim ens serà útil per anar retocant el que fem, per assegurar-nos que no ens deixem res (em demanen que utilitzi un lèxic ric?, he de fer servir algun recurs retòric?, etc.). Finalment, en revisar el text o la intervenció, utilitzarem la rúbrica per comprovar que el resultat compleix amb les expectatives i per autoavaluar-nos. Això vol dir que si detectem defectes els podem esmenar abans de donar la tasca per finalitzada i penjar-la a l’Aula.

    En aquest punt, els alumnes teniu dues opcions:

    1. Assenyalar els defectes a la rúbrica i fer arribar al professor la intervenció o el text tal com el teniu (ell ja hi corregirà el que calgui).
    2. Corregir els defectes detectats i fer arribar el text revisat i una rúbrica on no s’assenyalin defectes perquè l’alumne considera que ja no n’hi ha (en tot cas, el professor ja dirà el contrari).

    A partir d’aquí, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. És evident que som en un curs, que estem aprenent i que és impossible que ho fem tot bé o que no se’ns escapi alguna cosa. La feina dels professors és justament donar-vos eines, indicar-vos què feu bé, què heu de polir, en què podeu millorar.

    Tots tenim feina per endavant!

     

    Article complet

  • Sant Jordi!

    Quan s’acosta Sant Jordi, és habitual que molta gent se’ns adreci i ens pregunti quines són les novetats bibliogràfiques més interessants, o bé quins llibres recomanem per regalar o per llegir.

     Doncs bé, aquest any ens hem avançat a la demanda i hem cregut oportú fer-vos arribar un petit Recull Sant Jordi 2018. Pensem que us pot servir d’orientació a l’hora de decidir.

    Òbviament no hi són tots. La tria ha estat força difícil. Hem intentat, però, escombrar una mica cap a casa i hem donat preferència als nostres literats. No obstant això, us volem fer un suggeriment: passegeu per les parades, atureu-vos-hi i remeneu. Sempre trobareu alguna cosa a la qual no us podreu resistir.

     Que tingueu una bona diada!

    Article complet

  • Tria de llibres del curs 2017-2018

    Sempre és un bon moment per recomanar bons llibres, bones lectures. Ara que s’acosta el Nadal, per exemple, molts lectors deuen començar a fer llistes dels llibres que voldran regalar, regalar-se o que els regalin…

    Com que els professors sabem que els alumnes del nivell C2 us compteu entre aquest grup de lectors, i com que vosaltres sabeu que a la unitat 5 haureu d’escriure la ressenya d’un llibre, hem pensat que seria bo avançar-vos la relació de títols que us servirà per triar el llibre que llegireu. Si us en fa gràcia més d’un, no us n’estigueu! En tot cas, nosaltres només us demanarem que feu la ressenya d’una única obra.

    Per al curs 2017-2018 hem preparat una selecció variada, que inclou alguna novel·la, llibres de relats, un poemari, a fi que cadascú pugui escollir el que li vingui més de gust. Vet aquí la tria:

    • Paradisos oceànics, Aurora Bertrana, :Rata_, 2017 (llibre de viatges)
    • Sortir a robar cavalls, Per Petterson, Club Editor, 2016 (novel·la)
    • El crit de l’ocell domèstic, Maksim Óssipov, Club Editor, 2016 (relats)
    • La pell de la frontera, Francesc Serés, Quaderns Crema, 2014 (relats)
    • Mur, Gemma Gorga, Editorial Meteora, 2015 (poesia)

    De qualsevol d’aquests llibres podreu trobar referències i comentaris a la xarxa. Bona tria i bona lectura!

    Article complet

  • Arriba Sant Jordi!

    Quan s’acosta la data de Sant Jordi, és habitual que molta gent se’ns adreci i ens pregunti quines són les novetats bibliogràfiques més interessants, o bé quins llibres recomanem per regalar o per llegir.

     Doncs bé, aquest any ens hem avançat a la demanda i hem cregut oportú fer-vos arribar un petit Recull Sant Jordi 2017. Pensem que us pot servir d’orientació a l’hora de decidir.

    Òbviament no hi són tots. La tria ha estat força difícil. Hem intentat, però, escombrar una mica cap a casa i hem donat preferència als nostres literats. No obstant això, us volem fer un suggeriment: passegeu per les parades, atureu-vos-hi i remeneu. Sempre trobareu alguna cosa a la qual no us podreu resistir.

     Que tingueu una bona diada!

    Article complet

  • De majúscules i minúscules

    en una entrada d’aquest blog de l’abril de l’any passat parlàvem de majúscules i minúscules, un dels recursos que tenim per fer els textos més entenedors. amb les majúscules i les minúscules entrem en el terreny de les convencions, és a dir, d’uns usos determinats que varien -o poden variar- en cadascuna de les llengües del món.

    els alumnes del nivell c2 heu de conèixer quins són aquests usos en el cas del català si voleu produir textos bons i ben afinats. aquí no parlem de gramàtica, sinó d’uns criteris ben establerts segons els quals determinades paraules o denominacions hauran d’anar en minúscula o en majúscula.

    per això, ara tornem a insistir en aquesta qüestió aprofitant l’aparició d’una nova edició de l’opuscle majúscules i minúscules que el departament de cultura acaba de treure al carrer. us pengem aquí l’enllaç corresponent i us recomanem que el consulteu sempre que tingueu dubtes relacionats amb aquesta qüestió.

    perquè… oi que queda estrany un text que no respecti aquestes convencions?

    Majúscules i minúscules

    Article complet

  • Llegim!

    Un dels objectius bàsics del programa del nivell C2 preveu que els alumnes han de ser capaços de comprendre  pràcticament  tot  el  que  llegeixen  o  escolten,  així  com  extreure,  seleccionar  i  integrar informació, idees i opinions per elaborar un text nou.

    Això vol dir, doncs, que haureu de llegir tota mena de textos, inclosos els literaris, i ser capaços de fer-ne una lectura selectiva –per buscar dades molt concretes, d’una manera ràpida–, una lectura comprensiva –requereix una lectura més atenta i profunda per comprendre justament el contingut del text–, una lectura crítica –per reflexionar sobre el contingut del text i fer-ne una anàlisi posterior– o una lectura pel simple gust de llegir.

    Per això, a la unitat 5 us proposem la lectura d’un llibre i la redacció posterior d’una ressenya. És una activitat completa que us permet treballar diverses habilitats alhora i, de passada, descobrir models de llengua diferents que us poden ser útils en el moment de posar-vos a escriure vosaltres, sense oblidar les hores de plaer i evasió que us proporcionarà un bon llibre…

    És per aquesta raó que amb prou antelació us facilitem una llista dels llibres que podeu triar amb vista a la unitat 5 del curs. Mireu-vos els enllaços, busqueu-ne informació i escolliu la lectura que us vingui més de gust. Es tracta de tres novel·les, un llibre de relats i un poemari.

    1. Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres, Mònica Batet, Ed. Meteora, 2015 (novel·la)
    2. L’hereu, Prudenci Bertrana, Edicions de l’Ela Geminada, 2015 (novel·la)
    3. Tantes mudes, Mireia Calafell, Perifèric Edicions, 2014 (poesia)
    4. La pell de la frontera, Francesc Serés, Quaderns Crema, 2014 (relats)
    5. Marges, Roger Vilà Padró, Barcino, 2016 (3a edició) (novel·la)

    Doncs, apa, ja teniu una petita llista per triar, remenar i anar fent!

    Article complet

  • Una nova gramàtica, unes quantes novetats ortogràfiques

    gramatica_portadaFinalment ha estat a les acaballes d’aquest any 2016: l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat la tan esperada gramàtica oficial, que substitueix la que fins ara era l’única gramàtica normativa existent, la que va publicar Pompeu Fabra l’any 1918. Entre l’una i l’altra han passat, per tant, 98 anys.

    No es tracta de cap revolució. La nova gramàtica parteix de la proposta fabriana i n’actualitza o en matisa aspectes que havien quedat obsolets per adaptar-se a la llengua del segle XXI. Potser el més destacable és el canvi d’orientació: la nova gramàtica oficial no recorre als termes correcte/incorrecte quan tracta els diversos fenòmens que presenta la llengua, sinó que es limita a descriure’ls i a indicar què és més adequat en cada cas: en els registres formals, en els registres col·loquials, etc.

    Des del mateix IEC la presenten així:

    La Gramàtica de la llengua catalana dóna continuïtat a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va establir l’any 1918, i es presenta més completa i actualitzada. No introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma. N’és un exemple l’acceptació dels usos que fa cada parlar de les preposicions per i per a davant d’infinitiu quan expressen finalitat —Ho fan per viure i Ho fan per a viure.
    La Gramàtica de la llengua catalana es caracteritza perquè presenta la norma partint de la descripció gramatical i atenent al marc geogràfic ―els parlars― i social ―és a dir, els diferents registres―, així com, més esporàdicament, a la dimensió oral i escrita. També presenta, en primer terme i d’una manera neutra, els fets generals que són vàlids en tots els territoris del domini lingüístic català i en tots els registres, i concreta en quins parlars i registres són vàlids els restants, i si una determinada forma és acceptable o no.
    Un exemple del tractament de formes pròpies de territoris diferents pot ser el que fa referència a l’expressió de les fraccions horàries. La Gramàtica de la llengua catalana recull la pròpia dels parlars del Principat ―el sistema anomenat de campanar, i que és específic de la llengua catalana: un quart de vuit, dos quarts de sis, tres quarts de quatre―, i la dels parlars valencians i baleàrics ―el sistema de rellotge: les set i quart, les set i mitja, les vuit menys quart. Cal entendre, en aquest cas, que el sistema que és propi d’uns territoris és inusual i no s’aplica fora d’aquests territoris.
    Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals. Són acceptables combinacions com li’n i li ho —Li’n falta una i Li ho diré— o n’hi i l’hiN’hi falta una i L’hi diré—, encara que en els registres formals són més habituals li’n i li ho.

    Paral·lelament, la Secció Filològica de l’IEC ha treballat en una nova ortografia catalana, que ja ha estat aprovada i que apareixerà a principis del 2017. Tampoc en aquest cas s’ha dut a terme cap revolució, sinó que s’han retocat aspectes concrets de l’ortografia que tenen a veure, per exemple, amb l’ús dels accents diacrítics, els guionets, la duplicació de la erra en mots compostos, etc. Per sort, una eina com Optimot ens permet anar coneixent aquestes novetats si fem la cerca adequada.

    Hi haurà temps per anar paint i adoptant tots aquests canvis. Tot és començar. Ves, aquest pot ser un dels bons propòsits per al nou any 2017…, almenys per als alumnes del C2!

    Article complet

  • Per què els nostres textos tenen errades de gramàtica i ortografia? (II)

    Doncs els nostres textos tenen errades de gramàtica i ortografia… perquè no les corregim.

    Oh, us ha decebut la resposta? Tanmateix, és així de senzill. Els textos que redactem, els textos que fa cadascú, tenen errades perquè no les corregim, perquè no dubtem, perquè escrivim sense assegurar-nos que allò que estampem sobre el paper o sobre la pantalla és correcte.

    Ara no parlem de registres, d’allò que pot ser adequat o no segons el nivell de formalitat en què ens situem. Parlem de badades, d’errors clars que caldria corregir sempre. A les vostres respostes de l’entrada on fèiem la pregunta, per exemple, hi ha detalls com aquests que esmento a continuació (poso entre parèntesis la solució correcta):

    • *No obstant (no obstant això)
    • *des de que (des que)
    • *empeny (afany, o: “fa que no ens hi esforcem”)
    • *reflexe (reflex)
    • *la ortografia (l’ortografia)
    • *alhora de (a l’hora de)
    • classe *mitja (classe mitjana)
    • *impronta (empremta)
    • accepcions (excepcions)
    • “donar per entendre el que volem dir” (“donar per entès el que volem dir”)
    • “com a *ex-alumne contínuament castigada” (com a exalumna)
    • “…el català. Cuidem-la i estimem-la” (“…el català. Cuidem-lo i estimen-lo”)

    Com podeu veure, hi ha qüestions merament d’ortografia (alumne/a, *la ortografia), de lèxic (barbarismes com *empeny o impronta, les confusions accepcions/excepcions o mitja/mitjana), de gramàtica (des de que), de concordança o de redacció.

    En les vostres respostes apunteu altres causes (les presses, la manca d’atenció o la influència d’altres llengües, per exemple), però en el fons totes es redueixen a una de sola: no corregim bé els textos.

    optimotÉs evident que per evitar les errades ens ajudarà molt tenir un bon coneixement de la gramàtica. Però, no, no cal ser lingüistes: n’hi ha prou amb mirar de fer un esforç conscient per millorar i, per sobre de tot, practicar el dubte sistemàtic. Cal que dubtem. Qui no dubta no pot evitar errades, no pot corregir-les, perquè mai no les veurà. Per tant, no tingueu por de dubtar, i busqueu tot el que calgui al diccionari, consulteu-ho tot a les gramàtiques, aprofiteu tots els recursos que teniu a l’abast, començant per l’Optimot.

    De fet, en algunes respostes ja apunteu cap a aquesta direcció. “Cal sempre rellegir el que hem escrit amb el propòsit de cercar possibles errades comeses”, diu la Georgina. “No [ens] prenem el temps necessari per a revisar tots els dubtes que tenim amb les eines de què disposem”, afirma la Maria. I la Rosa també insisteix en aquesta idea.

    És això. Si dubteu i intenteu resoldre cada dubte, esmolareu la intuïció, consolidareu els vostres coneixements de gramàtica i haureu de corregir cada cop menys errades. No cal dir que llegir bons llibres també us hi ajudarà. D’això, per cert, de bons llibres, en parlarem ben aviat.

    Article complet

  • Per què els nostres textos tenen errades de gramàtica i ortografia?

    Vet aquí una pregunta rebuscada, recaragolada, efectista, tramposa fins i tot: per què els nostres textos tenen errades de gramàtica i ortografia?

    Qui s’atreveix a respondre-hi alguna cosa, a fer alguna aportació per aclarir el dubte que s’amaga rere aquest interrogant?

    Benvolguts alumnes de C2, segur que teniu un munt de respostes a punt. Digueu-hi la vostra!

    Article complet