Compte amb les prediccions!
Vivim en els feliços anys deu del segle XXI, una època que ens ofereix tota mena de facilitats per escriure. La tecnologia ens proporciona un munt d’eines lingüístiques per redactar qualsevol tipus de text (correus electrònics, guatzaps, entrades de blogs, piulades, poemes d’amor, exercicis d’un curs de nivell C2 a distància, llistes del súper) per mitjà de qualsevol aparell (un ordinador, una tauleta, un PDA, un mòbil).
Tenim correctors instal·lats en tots aquests estris, i podem consultar fàcilment diccionaris en línia, meravelles com l’Optimot i altres ginys. De fet, un invent com la correcció predictiva ens facilita molt la feina i ens estalvia haver de teclejar senceres les paraules que volem escriure, i, a més, ens resol les errades de picatge.
El que no hem de fer, però, és fiar-nos cegament d’aquestes prediccions, i quan dic cegament vull dir sense mirar què ens ha proposat el corrector i sense revisar el resultat final del text. Perquè llavors vénen els problemes. L’autocorrecció és bona si la vigilem de prop: cal, per començar, que la tinguem configurada amb el català com a llengua per defecte, almenys quan vulguem escriure en aquesta llengua. Us sembla una obvietat? Doncs repasseu alguns dels comentaris penjats a l’Aula mestra i veureu, per exemple, quants mots hi apareixen acabats en -n de l’estil informació/información.
Això només és un exemple, una anècdota. En el fons es tracta de tenir clar que hem de revisar tot allò que escrivim abans de prémer la tecla enviar, ja sigui un exercici que algun tutor dur i perepunyetes ens puntuarà, ja sigui un tuit per dir bon dia, ja sigui un comentari a aquesta entrada. Però això, esclar, ja ho sabeu…
