Les rúbriques i el procés de redacció
Quan preparem un text oral o escrit, seguim una sèrie de passos; es tracta d’un procés format per tres fases que es barregen i se superposen, però que en cap cas ens podem saltar si volem obtenir com a resultat un bon text:
- La planificació
- La redacció
- La revisió
No podrem donar el text per acabat fins que no les hàgim completat totes tres.
Planificar vol dir reflexionar sobre tot un seguit d’aspectes que haurem de tenir en compte en el moment de posar-nos a redactar. No ens situem davant del full en blanc i comencem a escriure de sobte. Abans ens cal haver pensat sobre què volem escriure, quina intenció té el nostre text, quin contingut haurem d’incloure-hi, a qui ens adrecem, quina forma i quin to tindrà el document. Si cal, haurem de documentar-nos, buscar informació, i a continuació l’ordenarem per preparar un esquema del text o un guió de la intervenció.
Aleshores ja estarem en disposició de redactar un primer esborrany. Mentre escrivim ens haurem d’assegurar que el text té la forma i l’estructura adequades, i que les idees segueixen una bona progressió i estan ben distribuïdes per mitjà dels paràgrafs. Farem atenció especialment a la manera com les connectem entre si i a l’ús dels signes de puntuació a fi que el text sigui clar i quedi ben travat.
Un cop la redacció queda enllestida, però, no podem donar el text per bo fins que no l’hem revisat. De fet, mentre planifiquem i redactem, revisem contínuament (canviem l’ordre de les idees, eliminem frases, afegim més contingut, etc.). Però segurament no serà fins al final que revisarem a fons el text des del punt de vista gramatical i ortogràfic (si cal, dubtem de tot, busquem-ho tot, com aconsellem en aquesta entrada del blog i en aquesta altra). Ara bé, també hem de revisar el contingut (diem tot el que volíem dir?, hem estructurat bé el text?) i aspectes com les majúscules i minúscules, la cursiva, les cometes, etc.
En el marc d’un curs com el C2, no cal dir que el procés de redacció arrenca de l’enunciat de la tasca proposada: cal llegir-la bé, fixar-se en el que es demana, en la situació descrita, i cenyir-se a la instrucció. Si no llegim bé l’enunciat i no tenim clar què s’espera que fem, no podrem resoldre bé la tasca.
Però encara tenim una altra eina per encarar bé la feina i assegurar-nos que obtenim un bon text o que fem una bona intervenció: la rúbrica. Ara bé, com l’hem de fer servir? Les rúbriques no són una mera llista de control, sinó un instrument que ens pot ajudar a millorar els textos.
Si la repassem al començament, en la fase de planificació, és a dir, en el mateix moment que llegim l’enunciat de la tasca, sabrem què hem de tenir en compte, què ha d’incloure el text, quines qüestions hem d’intentar que quedin ben resoltes. Mentre escrivim ens serà útil per anar retocant el que fem, per assegurar-nos que no ens deixem res (em demanen que utilitzi un lèxic ric?, he de fer servir algun recurs retòric?, etc.). Finalment, en revisar el text o la intervenció, utilitzarem la rúbrica per comprovar que el resultat compleix amb les expectatives i per autoavaluar-nos. Això vol dir que si detectem defectes els podem esmenar abans de donar la tasca per finalitzada i penjar-la a l’Aula.
En aquest punt, els alumnes teniu dues opcions:
- Assenyalar els defectes a la rúbrica i fer arribar al professor la intervenció o el text tal com el teniu (ell ja hi corregirà el que calgui).
- Corregir els defectes detectats i fer arribar el text revisat i una rúbrica on no s’assenyalin defectes perquè l’alumne considera que ja no n’hi ha (en tot cas, el professor ja dirà el contrari).
A partir d’aquí, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. És evident que som en un curs, que estem aprenent i que és impossible que ho fem tot bé o que no se’ns escapi alguna cosa. La feina dels professors és justament donar-vos eines, indicar-vos què feu bé, què heu de polir, en què podeu millorar.
Tots tenim feina per endavant!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.