La llengua catalana presenta dues grans varietats dialectals:
- Català oriental
- Català occidental
Aquesta distinció va ser proposada per Manuel Milà i Fontanals l’any 1861 i bàsicament es va fixar en el fet que els catalans orientals reduïen la A/E en posició àtona a [ə] i la O àtona a [u], tret que els diferenciava del català occidental pel fet que, en català occidental, no es produïa aquesta reducció.
Tot i així, hi ha una sèrie d’altres trets que serveixen per distingir el català oriental i el català occidental. Tot seguit en veurem uns quants.
Distinció català oriental i occidental: trets distintius i subdialectes
Els diversos subdialectes d’una llengua es delimiten mitjançant les isoglosses. Una isoglossa és la línia imaginària que delimita l’àrea de producció d’un tret dialectal concret, sigui fonètic, morfològic o lèxic.
Cap comentari