L’alguerès és la varietat dialectal que es parla a la localitat de l’Alguer, situada a l’illa de Sardenya, a Itàlia. És un dialecte consecutiu, perquè hi va ser portat pels repobladors procedents del Principat de Catalunya cap a l’any 1353. En general, podem dir que és una varietat dialectal amb trets molt propis, sobretot caracteritzada per la presència d’arcaismes i la influència tant de l’italià com del sard.
Per conèixer més informació sobre la situació actual de l’alguerès a l’Alguer (el nombre de parlants, el nombre de persones que la coneixen…) podeu consultar la pàgina del Corpus oral de l’alguerès al següent enllaç: http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/algueres.html
CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DE LA VARIETAT DIALECTAL ALGUERESA
Observeu aquest text, transcripció de la varietat dialectal algueresa, per tal que pugueu observar-hi els trets principals que la caracteritzen:
Jo i el babo tantes voltes anàvem a cavall. Tenívem bestiam, tenívem dues campanyes, i alhora jo quan el veieva que se posava a cavall per anar, me hi acostava… i ell allongava la mà, allongava lo peu d’ell, ne’l traieva de l’estafa i me dieva: “Posa lo peu en aquí”. I lego feva un xiulet a la mama si era un giro per la campanya: “Mira que só portant-me a Maria!”. Alhora lo babo passant passava per les campanyes i trobava los servidors pastors, que eren tots dels viatges. I amb aqueixos parlava en sardo, i donques jo me só emparada a comprendre el sardo”.
Tot seguit, escolteu aquestes dues cançons cantades en varietat dialectal algueresa. Són gravacions reals d’un treball de recerca i formen part del Corpus oral de l’alguerès, elaborat per la Universitat Pompeu Fabra. Intenteu-hi trobar característiques pròpies d’aquesta varietat dialectal:
AL PAÍS DE L’ ALGUER HI HABITA UNA MINYONA
[Corpus oral d’alguerès, que es pot consultar a http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_05.html]
Al país de l’Alguer
hi habita una minyona,
festejava un (el) mariner,
tot en una l’abandona.
Aquell pobre mariner
que no ne sabiva arrés
a quan recivi la lletra
que amb ell no hi era més.
Pensau lo desplaier
de aquell pobre mariner,
a lluny a treballar
per se poguer un dia casar.
Escoltau, o companyons,
posem-mos tot un rodo,
la dona mia m’ha deixat
per se prendre el campanyolo.
Vengut és a l’Alguer,
passat és al carreró
i ha vist la sua jove
parlant amb Salvador.
Escoltau, o bona gent,
fini que s’és casada
i lo bon mariner
se l’ha dimenticada.
SÓ COSIDORA (cantada)
[Corpus oral d’alguerès, que es pot consultar a http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_32.html]
(Só cosidora, respectada assai,
cus a de dia i de nit també)…
Só alta i bruna, estrígida i ben feta,
vaig vestida com una senyora,
ara que tenc la gonella estreta
no me hi manca més que la servidora.
Cus a de dia i de nit també… no!
Tots me miren, tots m’adoren,
tots me fanen los compliments.
Tots me miren, tots m’adoren,
tots me donen los apuntaments.
Só alta i bruna, estrígida i ben feta,
vaig vestida com una senyora,
ara que tenc la gonella estreta
no me hi manca més que la servidora.
I un bell dia un jove com un sol
i me n’ha pres, nunua com era:
envetxe de cosir de part d’envant,
ell m’ha cosit tota de part d’enrera!
Excusa, si és així!
