RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de l'autor

  • Fitxa lingüística 3. Coma entre Subjecte i verb

    De vegades, tenim certes dificultats a l’hora de puntuar correctament un text i de col·locar les comes. Per això, us deixo un parell d’enllaços en què podeu recollir la normativa d’ús de les comes:

    http://wuster.uab.es/signes/pagines/coma.html – Pàgina en què s’explica de manera detallada i exemplificada (i molt completa!) l’ús de la coma.

    http://www.cefe.gva.es/polin/docs/webhelp/Signes_de_puntuacio/coma.html

     

    Recordeu, però, que no es pot usar coma entre el subjecte i el verb d’una oració! Així, doncs, és incorrecte escriure: *La mare del Lluís, no ens va voler convidar.

    Ara bé, excepcionalment, es pot separar del verb el subjecte usant una coma quan el subjecte és molt llarg o complex:

    Exemple:

    Els treballadors que van resultar afectats per les restriccions econòmiques i que no van poder ser reabsorbits per les empreses creades pel conveni signat entre l’Administració i els empresaris de la zona, han signat un document de protesta.

    Article complet

  • Fitxa lingüística 1. EN + Infinitiu

    • L’estructura EN + INFINITIU és correcta quan l’infinitiu és temporal, és a dir, designa quan es produeix una acció.

    En arribar a casa vaig adonar-me que havia perdut les claus. ( = quan vaig arribar a casa)

    No sabia què dir-li en veure’l tan atrafegat. ( = quan vaig veure’l tan atrafegat)

    La llengua col·loquial ha substituït aquesta estructura per AL + Infinitiu, però és una forma que, fins al moment, no contempla la normativa.

    Article complet

  • Quadre resum de dialectologia

    En aquest document que us adjunto hi trobareu un quadre resum amb els trets més destacats de cada varietat dialectal. No sé si us pot ser útil de cara a aclarir algun concepte (o potser n’hi haurà que el trobaran excessivament simplificat). De totes maneres, jo us el deixo, per si a algú li pot ser útil.

    Quadre resum de dialectologia

    Endavant!

     

     

    Article complet

  • Exercicis de lèxic

    Exercici 6. Troba una paraula o una expressió sinònima dels mots subratllats en aquest text [14 punts].

    L’únic gest tràgic, a casa nostra, venia de les atzavares retorçades i amb les pues hostils. Però el símbol esquerp no trobava cap ressò en aquella llar. El pare vivia resignat. Per a mi, la situació es tornava insostenible d’una manera lenta, vexatòria. El despertar de la meva adolescència em descobria, de mica en mica, però cada vegada amb més claredat, la vergonya d’aquella situació. Sembla que quan la fatalitat puny un home com el meu pare ho fa sense esclat, amb parsimònia, gairebé avergonyida d’un esmerç innoble.

    MOT DEL TEXT  –  SINÒNIM
    Hostils  – ENEMIGUES, AMENAÇANTS, ATACANTS 
    Esquerp –   FERÉSTEC
    Resignat  –   CONFORMAT
    Vexatòria  – HUMILIANT
    Fatalitat –  DESTÍ
    Puny – FEREIX
    Esmerç – ÚS

    Exercici 8. Escriu una paraula composta a partir dels mots que hi ha a les dues columnes i decideix si porta guionet o no [10 punts]:

    a) ESCURA-XEMENIES

    b) BITLLO-BITLLO

    c) PIT-ROIG

    d) BARBAMEC

    e) PARA-SOL

    f) SOTSSECRETARI

    g) DALAI-LAMA

    h) GRATACEL

    i) ESTIRACORDETES

    Article complet

  • Exercicis de distinció QUE/QUÈ (categories gramaticals)

    Exercici 5. Posa accent als QUE que n’hagin de dur i identifica’n la categoria gramatical [20 punts]:

    a)    La noia que (1) porta un abric blau i que (2) seu al costat de l’Enric no s’ha adonat que (3) s’ha equivocat de classe. Vols que (4) li ho digui?

    • QUE (1) – PRONOM RELATIU
    • QUE (2) – PRONOM RELATIU
    • QUE (3) – CONJUNCIÓ
    • QUE (4) – CONJUNCIÓ

     

    b)    Que (5) saps si vindràs a l’excursió? Encara no? Doncs, pensa-t’ho bé i ja em diràs el què (6) dilluns vinent.

    • QUE (5) – CONJUNCIÓ
    • QUÈ (6) – SUBSTANTIU

     

    c)    Avui has anat al cinema? I què (7) t’ha semblat la pel•lícula? Que (8) divertida, no? El que (9) potser no em va agradar gaire és l’escena aquella en què (10) el protagonista estafa aquell pobre vellet…

    • QUÈ (7) – PRONOM INTERROGATIU
    • QUE (8) – ADVERBI INTENSIFICADOR
    • QUE (9) – PRONOM RELATIU
    • QUÈ (10) – PRONOM RELATIU

     

    Article complet

  • Exercicis de morfologia verbal (correcció)

    Exercici 4. Omple els buits amb la forma adequada dels verbs que apareixen entre parèntesis. [16 punts]

    a)    Si voleu passar desapercebuts, no convé que encengueu (ENCENDRE) els llums de la casa.

    b)    Tothom se’n va anar abans que ella veiés/hagués vist (VEURE) el batibull que s’havia organitzat.

    c)    L’escola ha romàs (ROMANDRE) tancada tot l’hivern.

    d)    Caldria que socorreguéssim/socorreguéssiu/socorreguessis/socorregués/socorreguessin (SOCÓRRER) els afectats per aquesta tragèdia.

    e)    Com que m’estima tant, sempre em consent (CONSENTIR, Present) que faci el que vulgui.

    f)    Si haguessis estat atent a les explicacions del director, hauries compost (COMPONDRE) una melodia adequada.

    g)    Ei, nois, escriviu (ESCRIURE) una carta als Reis, però no l’escrigueu (ESCRIURE) amb mala lletra!

    Article complet

  • Exercicis de morfologia nominal

    Exercici 2. Completa la flexió de nombre dels mots següents amb totes les formes admeses per la normativa. [7 punts]

    • SINGULAR                 PLURAL
    • Safrà              –              SAFRANS
    • Fisc                –              FISC / FISCOS
    • Àpex             –               ÀPEXS
    • Cartipàs       –              CARTIPASSOS
    • Post               –              POSTS
    • Llapis            –              LLAPIS
    • Safareig        –             SAFAREIGS/SAFARETJOS

    Exercici 3. Completa els buits de les frases següents amb la forma adequada de l’adjectiu que hi ha entre parèntesis [7 punts]

    a)    M’agrada el pa FLONJO (FLONGES) per dins i cruixent per fora.

    b)    Va entrar de manera VIRULENTA (VIRULENT) a la sala.

    c)    Com que no es va presentar prou gent, haurem de declararNUL·LA (NUL) la convocatòria.

    d)    Eren dos eixos OBLICS (OBLIQUA) entre ells.

    e)    Era una província LIMÍTROFA (LIMÍTROF) amb Baviera.

    f)    No m’hi volia barrejar, perquè era una gent MEDIOCRE (MEDIOCRES).

    g)    Tenia una idea VAGA (VAGUES) sobre què calia fer en aquella situació.

    Article complet

  • Dialectologia (7). L’alguerès

    L’alguerès és la varietat dialectal que es parla a la localitat de l’Alguer, situada a l’illa de Sardenya, a Itàlia. És un dialecte consecutiu, perquè hi va ser portat pels repobladors procedents del Principat de Catalunya cap a l’any 1353. En general, podem dir que és una varietat dialectal amb trets molt propis, sobretot caracteritzada per la presència d’arcaismes i la influència tant de l’italià com del sard.

    Per conèixer més informació sobre la situació actual de l’alguerès a l’Alguer (el nombre de parlants, el nombre de persones que la coneixen…) podeu consultar la pàgina del Corpus oral de l’alguerès al següent enllaç: http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/algueres.html

     

    CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DE LA VARIETAT DIALECTAL ALGUERESA

     

    Observeu aquest text, transcripció de la varietat dialectal algueresa, per tal que pugueu observar-hi els trets principals que la caracteritzen:

    Jo i el babo tantes voltes anàvem a cavall. Tenívem bestiam, tenívem dues campanyes, i alhora jo quan el veieva que se posava a cavall per anar, me hi acostava… i ell allongava la mà, allongava lo peu d’ell, ne’l traieva de l’estafa i me dieva: “Posa lo peu en aquí”. I lego feva un xiulet a la mama si era un giro per la campanya: “Mira que só portant-me a Maria!”. Alhora lo babo passant passava per les campanyes i trobava los servidors pastors, que eren tots dels viatges. I amb aqueixos parlava en sardo, i donques jo me só emparada a comprendre el sardo”.

     

    Tot seguit, escolteu aquestes dues cançons cantades en varietat dialectal algueresa. Són gravacions reals d’un treball de recerca i formen part del Corpus oral de l’alguerès, elaborat per la Universitat Pompeu Fabra. Intenteu-hi trobar característiques pròpies d’aquesta varietat dialectal:

    AL PAÍS DE L’ ALGUER HI HABITA UNA MINYONA

    [Corpus oral d’alguerès, que es pot consultar a http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_05.html]

    Al país de l’Alguer
    hi habita una minyona,
    festejava un (el) mariner,
    tot en una l’abandona.

    Aquell pobre mariner
    que no ne sabiva arrés
    a quan recivi la lletra
    que amb ell no hi era més.

    Pensau lo desplaier
    de aquell pobre mariner,
    a lluny a treballar
    per se poguer un dia casar.

    Escoltau, o companyons,
    posem-mos tot un rodo,
    la dona mia m’ha deixat
    per se prendre el campanyolo.

    Vengut és a l’Alguer,
    passat és al carreró
    i ha vist la sua jove
    parlant amb Salvador.

    Escoltau, o bona gent,
    fini que s’és casada
    i lo bon mariner
    se l’ha dimenticada.

    SÓ COSIDORA (cantada)

    [Corpus oral d’alguerès, que es pot consultar a http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_32.html]

    (Só cosidora, respectada assai,
    cus a de dia i de nit també)…
    Só alta i bruna, estrígida i ben feta,
    vaig vestida com una senyora,
    ara que tenc la gonella estreta
    no me hi manca més que la servidora.

    Cus a de dia i de nit també… no!

    Tots me miren, tots m’adoren,
    tots me fanen los compliments.
    Tots me miren, tots m’adoren,
    tots me donen los apuntaments.

    Só alta i bruna, estrígida i ben feta,
    vaig vestida com una senyora,
    ara que tenc la gonella estreta
    no me hi manca més que la servidora.

    I un bell dia un jove com un sol
    i me n’ha pres, nunua com era:
    envetxe de cosir de part d’envant,
    ell m’ha cosit tota de part d’enrera!

    Excusa, si és així!

    Article complet

  • Dialectologia (6). Català insular o balear

    El balear és un dialecte consecutiu, perquè el català va ser portat a les illes Balears pels repobladors arran de les conquestes de Juame I al segle XIII. És la llengua que, amb algunes diferències, es parla a les illes Balears -Mallorca i Menorca- i a les Pitiüses -Eivissa, Formentera i les illes més petites-.

    Fixeu-vos en aquest vídeo, per tal d’observar alguns dels trets propis de la varietat dialectal balear:

    MENJARS TÍPICS DE SETMANA SANTA A SES ILLES

    En aquest dialecte, per la diferència de parlar entre les illes, podem distingir entre:

    a) mallorquí

    b) menorquí

    c) eivissenc

    Tot i així, totes les varietats dialectals balears tenen unes característiques en comú que tot seguit es recullen en el següent document:

    CARACTERÍSTIQUES DE LA VARIETAT DIALECTAL INSULTAR O BALEAR

    Ara que ja coneixes alguns dels trets definitoris de l’insular o balear, intenta trobar-los en aquestes cançons dels grups balears Ja t’ho diré i Antònia Font. De ben segur que les coneixes… Per tant, mentre cantes, vés fixant-te amb les característiques pròpies d’aquesta varietat dialectal i les diferències respecte de la teva.

    SI VÉNS, cançó de Ja t’ho diré

    Peuades damunt s’arena.

    Si véns, em trobaràs
    ballant de puntes
    damunt d’aquesta roca,
    i tu per jo et tornaràs loca.

    Viatjarem amb un cavall alat,
    aquest vespre silenciós
    cap a racons inexplicables, deserts,
    salvatges.
    Esperarem sa nit.

    Vaig anar a trobar camins de foc.
    Me’n tornaria a anar
    més enfora que mai.

    No tinc por de somiar
    que em perdré pes camí
    o que no tornaré mai més.

    Jo no sé de quina banda bufarà.
    Sa sínia perd aigua
    i sempre amb es peus banyats.
    Tenim pedres entre ses ungles,
    ben pops i despullats,
    com dues gotes d’aigua
    a ses cales del Pilar.

    Te cantaré as capvespre,
    t’estimaré a sa matinada,
    te donaré fruit
    i te menjaré a besades.


    Wa yeah!, d’Antònia Font

    Jo cant sa lluna i s’estrella
    sa jungla i es bosc animat,
    es tren, es vaixell, s’avioneta
    i es teu submarí aquí aparcat.
    Jo cant es cafè i sa galleta
    quan dius tu podries ser meu,
    que sexy, que dolça i que freda, oh yeah!

    Sa zebra que passa un semàfor
    i com se desmonta un videte,
    cosmètics i Margaret Astor,
    ja sé com s’escriu Juliette.
    Jo cant sa rosa i es cactus
    i moltes més coses, també
    un llapis d’Ikea, un pistatxo, oh yeah!

    Que divertit lo que escric quan estic avorrit,
    per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
    es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt,
    per exemple es teu llit de penombra i llençols
    amb es termo espenyat
    per exemple dormits…

     

    Article complet