En arribar a casa vaig adonar-me que havia perdut les claus. ( = quan vaig arribar a casa)
No sabia què dir-li en veure’l tan atrafegat. ( = quan vaig veure’l tan atrafegat)
La llengua col·loquial ha substituït aquesta estructura per AL + Infinitiu, però és una forma que, fins al moment, no contempla la normativa.
En aquest document que us adjunto hi trobareu un quadre resum amb els trets més destacats de cada varietat dialectal. No sé si us pot ser útil de cara a aclarir algun concepte (o potser n’hi haurà que el trobaran excessivament simplificat). De totes maneres, jo us el deixo, per si a algú li pot ser útil.
Endavant!
Exercici 6. Troba una paraula o una expressió sinònima dels mots subratllats en aquest text [14 punts].
L’únic gest tràgic, a casa nostra, venia de les atzavares retorçades i amb les pues hostils. Però el símbol esquerp no trobava cap ressò en aquella llar. El pare vivia resignat. Per a mi, la situació es tornava insostenible d’una manera lenta, vexatòria. El despertar de la meva adolescència em descobria, de mica en mica, però cada vegada amb més claredat, la vergonya d’aquella situació. Sembla que quan la fatalitat puny un home com el meu pare ho fa sense esclat, amb parsimònia, gairebé avergonyida d’un esmerç innoble.
MOT DEL TEXT – SINÒNIM
Hostils – ENEMIGUES, AMENAÇANTS, ATACANTS
Esquerp – FERÉSTEC
Resignat – CONFORMAT
Vexatòria – HUMILIANT
Fatalitat – DESTÍ
Puny – FEREIX
Esmerç – ÚS
Exercici 8. Escriu una paraula composta a partir dels mots que hi ha a les dues columnes i decideix si porta guionet o no [10 punts]:
a) ESCURA-XEMENIES
b) BITLLO-BITLLO
c) PIT-ROIG
d) BARBAMEC
e) PARA-SOL
f) SOTSSECRETARI
g) DALAI-LAMA
h) GRATACEL
i) ESTIRACORDETES
Exercici 5. Posa accent als QUE que n’hagin de dur i identifica’n la categoria gramatical [20 punts]:
a) La noia que (1) porta un abric blau i que (2) seu al costat de l’Enric no s’ha adonat que (3) s’ha equivocat de classe. Vols que (4) li ho digui?
b) Que (5) saps si vindràs a l’excursió? Encara no? Doncs, pensa-t’ho bé i ja em diràs el què (6) dilluns vinent.
c) Avui has anat al cinema? I què (7) t’ha semblat la pel•lícula? Que (8) divertida, no? El que (9) potser no em va agradar gaire és l’escena aquella en què (10) el protagonista estafa aquell pobre vellet…
Exercici 4. Omple els buits amb la forma adequada dels verbs que apareixen entre parèntesis. [16 punts]
a) Si voleu passar desapercebuts, no convé que encengueu (ENCENDRE) els llums de la casa.
b) Tothom se’n va anar abans que ella veiés/hagués vist (VEURE) el batibull que s’havia organitzat.
c) L’escola ha romàs (ROMANDRE) tancada tot l’hivern.
d) Caldria que socorreguéssim/socorreguéssiu/socorreguessis/socorregués/socorreguessin (SOCÓRRER) els afectats per aquesta tragèdia.
e) Com que m’estima tant, sempre em consent (CONSENTIR, Present) que faci el que vulgui.
f) Si haguessis estat atent a les explicacions del director, hauries compost (COMPONDRE) una melodia adequada.
g) Ei, nois, escriviu (ESCRIURE) una carta als Reis, però no l’escrigueu (ESCRIURE) amb mala lletra!
Exercici 2. Completa la flexió de nombre dels mots següents amb totes les formes admeses per la normativa. [7 punts]
Exercici 3. Completa els buits de les frases següents amb la forma adequada de l’adjectiu que hi ha entre parèntesis [7 punts]
a) M’agrada el pa FLONJO (FLONGES) per dins i cruixent per fora.
b) Va entrar de manera VIRULENTA (VIRULENT) a la sala.
c) Com que no es va presentar prou gent, haurem de declararNUL·LA (NUL) la convocatòria.
d) Eren dos eixos OBLICS (OBLIQUA) entre ells.
e) Era una província LIMÍTROFA (LIMÍTROF) amb Baviera.
f) No m’hi volia barrejar, perquè era una gent MEDIOCRE (MEDIOCRES).
g) Tenia una idea VAGA (VAGUES) sobre què calia fer en aquella situació.
Us adjunto dos documents per tal que pugueu treballar la fonètica:
– Exercicis de transcripció. Nivell bàsic
– Solucionari dels exercicis de transcripció
L’alguerès és la varietat dialectal que es parla a la localitat de l’Alguer, situada a l’illa de Sardenya, a Itàlia. És un dialecte consecutiu, perquè hi va ser portat pels repobladors procedents del Principat de Catalunya cap a l’any 1353. En general, podem dir que és una varietat dialectal amb trets molt propis, sobretot caracteritzada per la presència d’arcaismes i la influència tant de l’italià com del sard.
Per conèixer més informació sobre la situació actual de l’alguerès a l’Alguer (el nombre de parlants, el nombre de persones que la coneixen…) podeu consultar la pàgina del Corpus oral de l’alguerès al següent enllaç: http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/algueres.html
CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DE LA VARIETAT DIALECTAL ALGUERESA
Observeu aquest text, transcripció de la varietat dialectal algueresa, per tal que pugueu observar-hi els trets principals que la caracteritzen:
Jo i el babo tantes voltes anàvem a cavall. Tenívem bestiam, tenívem dues campanyes, i alhora jo quan el veieva que se posava a cavall per anar, me hi acostava… i ell allongava la mà, allongava lo peu d’ell, ne’l traieva de l’estafa i me dieva: “Posa lo peu en aquí”. I lego feva un xiulet a la mama si era un giro per la campanya: “Mira que só portant-me a Maria!”. Alhora lo babo passant passava per les campanyes i trobava los servidors pastors, que eren tots dels viatges. I amb aqueixos parlava en sardo, i donques jo me só emparada a comprendre el sardo”.
Tot seguit, escolteu aquestes dues cançons cantades en varietat dialectal algueresa. Són gravacions reals d’un treball de recerca i formen part del Corpus oral de l’alguerès, elaborat per la Universitat Pompeu Fabra. Intenteu-hi trobar característiques pròpies d’aquesta varietat dialectal:
AL PAÍS DE L’ ALGUER HI HABITA UNA MINYONA
[Corpus oral d’alguerès, que es pot consultar a http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_05.html]
Al país de l’Alguer
hi habita una minyona,
festejava un (el) mariner,
tot en una l’abandona.
Aquell pobre mariner
que no ne sabiva arrés
a quan recivi la lletra
que amb ell no hi era més.
Pensau lo desplaier
de aquell pobre mariner,
a lluny a treballar
per se poguer un dia casar.
Escoltau, o companyons,
posem-mos tot un rodo,
la dona mia m’ha deixat
per se prendre el campanyolo.
Vengut és a l’Alguer,
passat és al carreró
i ha vist la sua jove
parlant amb Salvador.
Escoltau, o bona gent,
fini que s’és casada
i lo bon mariner
se l’ha dimenticada.
SÓ COSIDORA (cantada)
[Corpus oral d’alguerès, que es pot consultar a http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_32.html]
(Só cosidora, respectada assai,
cus a de dia i de nit també)…
Só alta i bruna, estrígida i ben feta,
vaig vestida com una senyora,
ara que tenc la gonella estreta
no me hi manca més que la servidora.
Cus a de dia i de nit també… no!
Tots me miren, tots m’adoren,
tots me fanen los compliments.
Tots me miren, tots m’adoren,
tots me donen los apuntaments.
Só alta i bruna, estrígida i ben feta,
vaig vestida com una senyora,
ara que tenc la gonella estreta
no me hi manca més que la servidora.
I un bell dia un jove com un sol
i me n’ha pres, nunua com era:
envetxe de cosir de part d’envant,
ell m’ha cosit tota de part d’enrera!
Excusa, si és així!
El balear és un dialecte consecutiu, perquè el català va ser portat a les illes Balears pels repobladors arran de les conquestes de Juame I al segle XIII. És la llengua que, amb algunes diferències, es parla a les illes Balears -Mallorca i Menorca- i a les Pitiüses -Eivissa, Formentera i les illes més petites-.
Fixeu-vos en aquest vídeo, per tal d’observar alguns dels trets propis de la varietat dialectal balear:
MENJARS TÍPICS DE SETMANA SANTA A SES ILLES
En aquest dialecte, per la diferència de parlar entre les illes, podem distingir entre:
a) mallorquí
b) menorquí
c) eivissenc
Tot i així, totes les varietats dialectals balears tenen unes característiques en comú que tot seguit es recullen en el següent document:
CARACTERÍSTIQUES DE LA VARIETAT DIALECTAL INSULTAR O BALEAR
Ara que ja coneixes alguns dels trets definitoris de l’insular o balear, intenta trobar-los en aquestes cançons dels grups balears Ja t’ho diré i Antònia Font. De ben segur que les coneixes… Per tant, mentre cantes, vés fixant-te amb les característiques pròpies d’aquesta varietat dialectal i les diferències respecte de la teva.
SI VÉNS, cançó de Ja t’ho diré
Peuades damunt s’arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca,
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc.
Me’n tornaria a anar
més enfora que mai.
No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d’aigua
a ses cales del Pilar.
Te cantaré as capvespre,
t’estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.
Jo cant sa lluna i s’estrella
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s’avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant es cafè i sa galleta
quan dius tu podries ser meu,
que sexy, que dolça i que freda, oh yeah!
Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un videte,
cosmètics i Margaret Astor,
ja sé com s’escriu Juliette.
Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses, també
un llapis d’Ikea, un pistatxo, oh yeah!
Que divertit lo que escric quan estic avorrit,
per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt,
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits…
El català central és la varietat dialectal que es parla a la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, el Gironès, la Selva, Osona, el Berguedà, el Solsonès, el Bages, l’Anoia, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Alt Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà i el Baix Camp. En aquesta àrea hi viu el 80 per cent de la població del Principat de Catalunya, concentrada sobretot a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme, que a mitjan segle XX van rebre una forta onada d’immigració de parla castellana.
Escolta aquest reportatge sobre la cuina del restaurant de la Carme Ruscalleda, en què hi podràs escoltar diverses persones parlant en aquesta varietat dialectal. Para l’orella i intenta detectar-ne alguns dels trets principals:
PLAGA DE MEDUSES AL RESTAURANT DE CARME RUSCALLEDA
Les característiques principals d’aquesta varietat dialectal són les que trobareu en el següent document:
CARACTERÍSTIQUES DEL CATALÀ ORIENTAL CENTRAL
Dins de la varietat dialectal central, hi ha els subdialectes següents:
a) barceloní
b) tarragoní
c) salat
d) xipella
d) septentrional de transició
Ara que ja coneixes alguns dels trets definitoris del català central, pots escoltar la següent cançó dels Pets, per tal d’identificar-los. Som-hi, anima’t a cantar!
Ungles brutes i un munt de repèls
enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells,
després a la bassa tots nuets
vigilant la roba i que no arribi el pagès!
i a l’hora de berenar
pa amb vi i sucre o un tros de codonyat,
i després tornar al carrer amb el morro empastifat.
Cap al tard havíem de parar
de jugar al futbol i veure els carros passar
amb el gos al darrera lligat
petaner i sempre a l’aguait de no ser apedregat,
i després d’haver sopat
pa torrat amb un bon tros de tall
a la fresca vigilats jugàvem a amagar.
Anys enrere
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.
El diumenge missa puntual
tocava diana l’àvia sempre cantant
em mudava des del llit estant
després d’un bon cossi de llet sempre cremant.
El campanar deia clar
segons ella: "Veniu mudats"
i després m’arriava, això si, ben encoloniat.
Oh, anys enrere
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats
Potser és cert que només recordem
allò que ens agrada
però què seria d’aquestes nits
sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall.
Oh, anys enrere
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.