En aquest document que us adjunto hi trobareu un quadre resum amb els trets més destacats de cada varietat dialectal. No sé si us pot ser útil de cara a aclarir algun concepte (o potser n’hi haurà que el trobaran excessivament simplificat). De totes maneres, jo us el deixo, per si a algú li pot ser útil.
Endavant!
La llengua catalana presenta dues grans varietats dialectals:
Aquesta distinció va ser proposada per Manuel Milà i Fontanals l’any 1861 i bàsicament es va fixar en el fet que els catalans orientals reduïen la A/E en posició àtona a [ə] i la O àtona a [u], tret que els diferenciava del català occidental pel fet que, en català occidental, no es produïa aquesta reducció.
Tot i així, hi ha una sèrie d’altres trets que serveixen per distingir el català oriental i el català occidental. Tot seguit en veurem uns quants.
Distinció català oriental i occidental: trets distintius i subdialectes
Els diversos subdialectes d’una llengua es delimiten mitjançant les isoglosses. Una isoglossa és la línia imaginària que delimita l’àrea de producció d’un tret dialectal concret, sigui fonètic, morfològic o lèxic.
La variació lingüística és un fet universal. Totes les llengües, en el moment en què els parlants les fan servir, presenten graus de diversitat, que s’associen a diversos factors:
En llengua catalana, també tenim aquests diversos tipus de varietats i, precisament, en aquest apartat, començarem parlant de les varietats geogràfiques o geolectals de la llengua catalana, conegudes també com a dialectes.
Què és un dialecte?
Entendrem per dialecte la forma concreta com s’utilitza la llengua en una zona del domini lingüístic que podem diferenciar i delimitar de la resta basant-nos en criteris lingüístics. De fet, els dialectes són la forma d’expressió concreta d’una llengua.
A continuació, hi trobareu uns enllaços per tal de poder escoltar parlants en les diverses varietats dialectals de la llengua catalana. Compareu-los i intenteu veure’n els trets diferencials.
CATALÀ ORIENTAL
– Central
– Alguerès
CATALÀ OCCIDENTAL