En aquest document que us adjunto hi trobareu un quadre resum amb els trets més destacats de cada varietat dialectal. No sé si us pot ser útil de cara a aclarir algun concepte (o potser n’hi haurà que el trobaran excessivament simplificat). De totes maneres, jo us el deixo, per si a algú li pot ser útil.
Endavant!
Fixa’t en aquest text i en els mots que estan subratllats. Són característiques pròpies del català septentrional o rossellonès.
Estimat padrí,
T’escric per te demanar un consell. Sem un munt al meu C.E.S. que en sem farts i que diem que n’hi ha prou. Cada dia anar a l’escola, tenir les vacances amb comptagotes, obeir mitja dotzena de professors, el conseller d’educació, el sotsdirector, el director i set o vuit pions és pas una vida. Tenim, cada hora, una lliçó a nos saber i sempre hi anem amb l’ai al cor. Sem pas guanyat res amb el sistema del control continu de les coneixences, com ne diuen. Enbans tremolàvem fora que de tant en tant, al moment de les composicions, i nos podíem reposar entre temps. Ara nos deixen pas respirar. I quan respones pas bé, punició del professor. I quan vas pas dret, punició dels pions o del conseller d’educació. I quan tornes a casa, crits de la famili. Què podem fer per nos defendre? La tabola servei pas a res. Fora que a ramassar qualque punició suplementari. La revolució, la podem pas fer tots sols! Hi ha companys que han provat d’anar a les usines a l’hora de la salida, mes els obrera els han pas escoltats i al contrari se n’han rigut. Els companys troben que resta fora que una solució: calar foc a les escoles caserna. Què te’n sembla?
Pere Verdaguer, Les lletres de l’oncle Enric i els missatges de l’extraterrestre
Pots trobar les característiques pròpies i la subdivisió dialectal de la varietat septentrional o rossellonesa en el següent document:
CARACTERÍSTIQUES DEL CATALÀ SEPTENTRIONAL O ROSSELLONÈS
Ara que ja coneixes alguns dels trets definitoris del rossellonès, pots escoltar la següent cançó del cantautor Joan Pau Giner, per tal d’identificar-los. A veure si t’animes a cantar! [Clica damunt del títol i podràs escoltar la cançó]
Amb un poc de pacienci,
amb un poc de voluntat,
un poc de demagogia
i un poc de pebre picat;
amb un poc de fantasia
i la força d’un ramat…
Muntarà, muntarà,
l’allioli, l’allioli.
Muntarà, muntarà,
l’allioli muntarà.
Amb lo que sabem d’escola
i amb lo que sem descuidat,
amb els somnis de bressola
i amb la puta realitat;
amb un cop de Coca-cola
amb prou ciment armat.
Muntarà, muntarà…
Amb guitarres matineres
per un cant recuperat,
amb idees camineres
i espectacles de mercat;
amb xirments i costelles
i intel·lectuals pesats.
Muntarà, muntarà…
Caparutxos per la Sang
i carrotes pels obriers,
tants de contes despassats
i que encara se porten bé;
amb l’USAP que sempre guanya
i el diumenge a fer el tiercé.
Muntarà, muntarà…
Amb el vi que se ven pas
i cançons que vénen bé,
amb treballs desgraciats
i jocs que valen pas res;
una cultura pel cap
i els peus dis del merder.
Muntarà, muntarà…
Eleccios de quant en quant,
tornar mai cal anar a votar.
Comencen d’en ser farts
de nos fer representar.
El pare Noel ven pas d’amunt,
cada un l’hem de fer muntar.
Muntarà, muntarà…
La llengua catalana presenta dues grans varietats dialectals:
Aquesta distinció va ser proposada per Manuel Milà i Fontanals l’any 1861 i bàsicament es va fixar en el fet que els catalans orientals reduïen la A/E en posició àtona a [ə] i la O àtona a [u], tret que els diferenciava del català occidental pel fet que, en català occidental, no es produïa aquesta reducció.
Tot i així, hi ha una sèrie d’altres trets que serveixen per distingir el català oriental i el català occidental. Tot seguit en veurem uns quants.
Distinció català oriental i occidental: trets distintius i subdialectes
Els diversos subdialectes d’una llengua es delimiten mitjançant les isoglosses. Una isoglossa és la línia imaginària que delimita l’àrea de producció d’un tret dialectal concret, sigui fonètic, morfològic o lèxic.