RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Altres’

  • Fitxa lingüística 2. Preposició davant de CD

    Generalment, en català, el CD no va introduït per la preposició A, encara que el CD sigui persona.

    No és correcte dir: *La Teresa ha saludat al president durant la reunió, sinó que cal dir: La Teresa ha saludat el president durant la reunió.

    Tanmateix, hi ha alguns casos en què el CD sí que ha d’anar introduït per la preposició A.

    1. Quan el CD és un pronom personal fort: a mi, a tu, a ell, a vosaltres, a vós, a ells/a elles, a vostè/a vostès.

    Exemple: El secretari ens va avisar a nosaltres.

    2. Quan el CD és tothom, algú, qui, el qual, tots i totes.

    Exemple: Van mirar fixament a tothom, però no reconeixien el lladre.

    3. Quan es vol expressar una idea de reciprocitat.

    Exemple: Es miren l’un a l’altre.

    4. Quan el CD és persona i es troba desplaçat davant de verb.

    Exemple: A la Mercè, la vaig veure al ball de disfresses.

    5. En frases que poden ser ambigües.

    Exemple: *No sé qui busca la Maria.

    Aquesta frase és ambigua ja que no ens queda clar si la Maria és la persona buscada o la persona que busca. Aleshores, si la Maria és la persona buscada caldria dir: No sé qui busca a la Maria. En canvi, si la Maria és la persona que busca, hauríem de dir: No sé a qui busca la Maria.

    Podeu practicar exercicis sobre aquesta qüestió en el següent enllaç dels Itineraris d’aprenentatge, nivell de Suficiència, de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl19/scl19_04b.htm

     

    Article complet

  • Consells per a la intervenció oral

    El dia 22 de febrer de 2012, en el programa de ràdio ‘La tribu’ de Catalunya Ràdio, presentat per Tatiana Sisquella, es va fer una entrevista a Carme Polo, professora d’Oratòria de la Facultat de Dret d’ESADE, en què es parlava sobre la dificultat que sovint suposa parlar en públic.

    Durant l’entrevista, sobretot cap a la part final, se’ns donen una sèrie de consells que ens poden ser útils per perdre la por de parlar en públic i per agafar seguretat per expressar una opinió o allò que es vol dir. Són consells prou bàsics i certament aplicables a l’hora de preparar el vostre examen oral, així com també per al vostre dia a dia.

    Per això us deixo l’enllaç al programa, per si el voleu escoltar: ‘Per què ens costa tant parlar en públic’?

    A més, us convido que feu els vostres comentaris sobre el programa i deixeu al bloc les vostres opinions sobre aquesta qüestió… De tot se’n pot aprendre! 🙂

     

     

    Article complet

  • Fitxa lingüística 4. Ús abusiu del gerundi

    Moltes vegades, influïts pel llenguatge administratiu, usem de manera abusiva el gerundi. Penseu que el gerundi és una forma no personal i això fa que, de vegades, s’incrementi la dificultat de comprensió del text o fragment redactat per part dels nostres lectors.

    Us heu plantejat mai per quin motiu costa tant d’entendre el redactat d’algunes lleis? Doncs, a part de la llarga extensió d’algunes frases, sovint també hi intervenen els famosos gerundis.

    Per tant, cal que aneu alerta amb l’ús dels gerundis!

    D’altra banda, hi ha alguns gerundis que són incorrectes: el gerundi de posterioritat i el gerundi especificatiu. Per tant, els heu d’evitar!

    Article complet

  • Fitxa lingüística 1. EN + Infinitiu

    • L’estructura EN + INFINITIU és correcta quan l’infinitiu és temporal, és a dir, designa quan es produeix una acció.

    En arribar a casa vaig adonar-me que havia perdut les claus. ( = quan vaig arribar a casa)

    No sabia què dir-li en veure’l tan atrafegat. ( = quan vaig veure’l tan atrafegat)

    La llengua col·loquial ha substituït aquesta estructura per AL + Infinitiu, però és una forma que, fins al moment, no contempla la normativa.

    Article complet

  • Exercicis de lèxic

    Exercici 6. Troba una paraula o una expressió sinònima dels mots subratllats en aquest text [14 punts].

    L’únic gest tràgic, a casa nostra, venia de les atzavares retorçades i amb les pues hostils. Però el símbol esquerp no trobava cap ressò en aquella llar. El pare vivia resignat. Per a mi, la situació es tornava insostenible d’una manera lenta, vexatòria. El despertar de la meva adolescència em descobria, de mica en mica, però cada vegada amb més claredat, la vergonya d’aquella situació. Sembla que quan la fatalitat puny un home com el meu pare ho fa sense esclat, amb parsimònia, gairebé avergonyida d’un esmerç innoble.

    MOT DEL TEXT  –  SINÒNIM
    Hostils  – ENEMIGUES, AMENAÇANTS, ATACANTS 
    Esquerp –   FERÉSTEC
    Resignat  –   CONFORMAT
    Vexatòria  – HUMILIANT
    Fatalitat –  DESTÍ
    Puny – FEREIX
    Esmerç – ÚS

    Exercici 8. Escriu una paraula composta a partir dels mots que hi ha a les dues columnes i decideix si porta guionet o no [10 punts]:

    a) ESCURA-XEMENIES

    b) BITLLO-BITLLO

    c) PIT-ROIG

    d) BARBAMEC

    e) PARA-SOL

    f) SOTSSECRETARI

    g) DALAI-LAMA

    h) GRATACEL

    i) ESTIRACORDETES

    Article complet

  • Exercicis de distinció QUE/QUÈ (categories gramaticals)

    Exercici 5. Posa accent als QUE que n’hagin de dur i identifica’n la categoria gramatical [20 punts]:

    a)    La noia que (1) porta un abric blau i que (2) seu al costat de l’Enric no s’ha adonat que (3) s’ha equivocat de classe. Vols que (4) li ho digui?

    • QUE (1) – PRONOM RELATIU
    • QUE (2) – PRONOM RELATIU
    • QUE (3) – CONJUNCIÓ
    • QUE (4) – CONJUNCIÓ

     

    b)    Que (5) saps si vindràs a l’excursió? Encara no? Doncs, pensa-t’ho bé i ja em diràs el què (6) dilluns vinent.

    • QUE (5) – CONJUNCIÓ
    • QUÈ (6) – SUBSTANTIU

     

    c)    Avui has anat al cinema? I què (7) t’ha semblat la pel•lícula? Que (8) divertida, no? El que (9) potser no em va agradar gaire és l’escena aquella en què (10) el protagonista estafa aquell pobre vellet…

    • QUÈ (7) – PRONOM INTERROGATIU
    • QUE (8) – ADVERBI INTENSIFICADOR
    • QUE (9) – PRONOM RELATIU
    • QUÈ (10) – PRONOM RELATIU

     

    Article complet

  • Exercicis de morfologia verbal (correcció)

    Exercici 4. Omple els buits amb la forma adequada dels verbs que apareixen entre parèntesis. [16 punts]

    a)    Si voleu passar desapercebuts, no convé que encengueu (ENCENDRE) els llums de la casa.

    b)    Tothom se’n va anar abans que ella veiés/hagués vist (VEURE) el batibull que s’havia organitzat.

    c)    L’escola ha romàs (ROMANDRE) tancada tot l’hivern.

    d)    Caldria que socorreguéssim/socorreguéssiu/socorreguessis/socorregués/socorreguessin (SOCÓRRER) els afectats per aquesta tragèdia.

    e)    Com que m’estima tant, sempre em consent (CONSENTIR, Present) que faci el que vulgui.

    f)    Si haguessis estat atent a les explicacions del director, hauries compost (COMPONDRE) una melodia adequada.

    g)    Ei, nois, escriviu (ESCRIURE) una carta als Reis, però no l’escrigueu (ESCRIURE) amb mala lletra!

    Article complet

  • Exercicis de morfologia nominal

    Exercici 2. Completa la flexió de nombre dels mots següents amb totes les formes admeses per la normativa. [7 punts]

    • SINGULAR                 PLURAL
    • Safrà              –              SAFRANS
    • Fisc                –              FISC / FISCOS
    • Àpex             –               ÀPEXS
    • Cartipàs       –              CARTIPASSOS
    • Post               –              POSTS
    • Llapis            –              LLAPIS
    • Safareig        –             SAFAREIGS/SAFARETJOS

    Exercici 3. Completa els buits de les frases següents amb la forma adequada de l’adjectiu que hi ha entre parèntesis [7 punts]

    a)    M’agrada el pa FLONJO (FLONGES) per dins i cruixent per fora.

    b)    Va entrar de manera VIRULENTA (VIRULENT) a la sala.

    c)    Com que no es va presentar prou gent, haurem de declararNUL·LA (NUL) la convocatòria.

    d)    Eren dos eixos OBLICS (OBLIQUA) entre ells.

    e)    Era una província LIMÍTROFA (LIMÍTROF) amb Baviera.

    f)    No m’hi volia barrejar, perquè era una gent MEDIOCRE (MEDIOCRES).

    g)    Tenia una idea VAGA (VAGUES) sobre què calia fer en aquella situació.

    Article complet

  • Exercici de transcripció fonètica

    Exercici 1. Posa sota la grafia subratllada el so fonètic corresponent. Tingues en compte els fenòmens de fonètica sintàctica [10 punts].

    La producció salina ocupava prop de mil obrers a Eivissa, a començaments de segle; assegurava l’exportació a Mèxic de més de cent mil tones de sal anualment. Mallorca tenia també salines enmig del cap de Salines, però molt menys importants. La sal, recollida en aquests paratges, pertany a aquest ample horitzó marí, que ha tingut un paper important en tot l’arxipèlag balear en els darrers vuitanta anys.

    Document amb la correcció de l’exercici de fonètica

    Article complet