El C2 en blog

Per influència del Castellà, ja que involuntàriament tenim tendència a assimilar formes D expressió a la llengua més propera com és el Castellà.

L’ortografia forma part de la gramàtica i és un aspecte convencional. En el cas del català, aquesta convenció és establerta per L’Institut d’Estudis Catalans. L’IEC diu que hem d’escriure d’una determinada manera, com últimament hem pogut observar amb el tema dels accents diacrítics.

No obstant, s’utilitzen diferents registres, sobretot a les xarxes socials, que permeten canvis ortogràfics però que no són normatius. Això fa que els nostres textos tinguin errades.

A banda d’això, cal dir que també cometem errors en el codi escrit per altres motius, com ara les interferències del castellà.

Bé, aquestes són algunes de les reflexions que em vénen al cap!

Bon cap de setmana,

Jordi

La pregunta que es planteja al blog és una pregunta recurrent dels mestres i professors des de la primària fins a la universitat.
Per poder contestar la pregunta hem d’analitzar el problema des de diferents punts de vista.
El fet de ser una llengua emprada per catalanoparlants i castellanoparlants fa que moltes vegades hi hagi influències en els dos sentits. Un exemple molt clar és el castellà que s’escriu tal com es pronuncia, però això no sempre s’esdevé amb la nostra llengua catalana. Aquesta particularitat dificulta encara més el seu aprenentatge.
La llengua catalana és molt rica en lèxic, amb moltes formes gramaticals diferents, amb unes normes clares però que contenen moltes excepcions. La normativa catalana s’ha revisat en poques ocasions al llarg de la seva història.
L’augment de les xarxes socials ha propiciat una escriptura ràpida, sense estructura i amb un augment de les faltes d’ortografia no corregides per ningú.
Recentment, s’han actualitzat les normes dels els accents diacrítics amb molta polèmica. Els accents diacrítics són un exemple de la dificultat de la nostra llengua que s’està simplificant per tal der ser de més fàcil aprenentatge. No obstant això, simplificar l’ortografia pot portar a una més difícil comprensió.
Un cop analitzat perquè fem faltes, ens hem de plantejar possibles solucions.
En primer lloc considero que el més important és llegir. És un dels millors mètodes per aprendre de manera quasi involuntària. El fet de llegir textos, novel·les o poesia, ajuda a memoritzar noves paraules i noves formes d’escriure. Tot plegat ajuda a escriure millor.
Cal sempre rellegir el que hem escrit amb el propòsit de cercar possibles errades comeses.
Finalment, el més important és donar la importància que mereix el català. Cuidem-la i estimem-la per a què segueixi essent una de les llengües més boniques del món.

La RAE defineix la ortografía com ” la part de la gramática que ensenya a escriure pel correcte ús de les lletres i signes auxiliars de l’escriptura”. Generalment, això ha d’estar ressolt a mitjans del cicle de primària, entre els vuit i nou anys d’edat.
Dit això últim, personalment crec que les grans influències tecnològiques están modificant el sistema d’ aprenentatge ortogràfic, on la comunicació és cada vegada més informal, plena d’abreviatures i on les emoticones i les imatges juguen un paper important en la simplificació de les converses, cada cop més inherents a la vida quotidiana de les persones, fins i tot, les plataformes educatives, on la comunicació entre alumnes i professor, es caracteritzen per ser espais de debat on les exigències gramaticals ocupen un segon pla i la participació dinàmica guanya tot el protagonisme.
Per altra banda, el fort impacte intercultural amb la criança de fills de diferentes cultures a lds nostres escoles, també hi juga un gran paper en la comprensió oral dels petits a l’escola, sobretot a les etapes iniciales on es configura el llenguatge i la capacitar d’aprenentatge lecto-escriptora.
Si més no, els sistemes d’aprenentatge ortogràfics tradicionals, cada cop són més substituïbles per les noves tecnologies a les aules, on els mitjans de suport informàtic, amb prèmer una tecla, autocorregeix els textos sense teñir l’oportunitat d’equivocar-nos i revisar on hem comés l’error.
Així doncs, la conducta lecto-escriptora es veu sustancialment condicionada a seguir una ruta cada cop més simplificada, automàtica i sense intervenir la reflexió individual, per la qual cosa, els textos són un reflexe de l’empremta de la nostra societat, globalitzats pel procés tecnológic i l’intercanvi cultural.