De majúscules i minúscules
en una entrada d’aquest blog de l’abril de l’any passat parlàvem de majúscules i minúscules, un dels recursos que tenim per fer els textos més entenedors. amb les majúscules i les minúscules entrem en el terreny de les convencions, és a dir, d’uns usos determinats que varien -o poden variar- en cadascuna de les llengües del món.
els alumnes del nivell c2 heu de conèixer quins són aquests usos en el cas del català si voleu produir textos bons i ben afinats. aquí no parlem de gramàtica, sinó d’uns criteris ben establerts segons els quals determinades paraules o denominacions hauran d’anar en minúscula o en majúscula.
per això, ara tornem a insistir en aquesta qüestió aprofitant l’aparició d’una nova edició de l’opuscle majúscules i minúscules que el departament de cultura acaba de treure al carrer. us pengem aquí l’enllaç corresponent i us recomanem que el consulteu sempre que tingueu dubtes relacionats amb aquesta qüestió.
perquè… oi que queda estrany un text que no respecti aquestes convencions?
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.