Les preposicions (I)
A hores d’ara ja deveu haver comprovat que una de les principals fonts de maldecaps a l’hora de redactar textos són les preposicions. Les preposicions, segons el diccionari, són una “categoria gramatical, expressada per un mot invariable, que relaciona un element sintàctic amb el seu complement”.
Si no utilitzem la preposició correcta en cada cas, l’edifici sintàctic que és cada oració corre el risc d’esfondrar-se. De fet, moltes de les errades que cometem quan redactem són a causa d’un mal ús de les preposicions. La seva importància és màxima si volem expressar-nos amb claredat, establint en tot moment les relacions sintàctiques de forma correcta.
En tot cas, en aquesta entrada ens aturem un moment en el canvi i la caiguda de preposicions.
Les preposicions amb i en s’han de transformar en a o de davant d’un infinitiu que introdueix una oració subordinada substantiva amb funció de complement preposicional. Amb un exemple, entendreu més fàcilment en què consisteix l’argúcia:
Estic d’acord amb la professora.
Estic d’acord a presentar les unitats puntualment.
Davant de la conjunció que, en canvi, el que passa és que les preposicions a, amb, de i en han de desaparèixer sense deixar rastre:
Es conforma amb poca cosa.
Es conforma que hi vagis tard.
Si us queden dubtes per resoldre, podeu donar un cop d’ull a aquest enllaç. És una classe virtual ben aclaridora.
Avui ho deixem aquí.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.