Arxiu de la categoria ‘preposicions’

  • Les preposicions (II): ah, la a!

    La lletra aHi havia una vegada un verb transitiu que es deia Afectar. Aquest verb odiava dur al costat un CD precedit de la preposició a, i per això sempre exigia que el desempalleguessin d’aquesta companyia pesada. Ell es trobava còmode en frases com aquestes:

    -La crisi afecta la major part dels sectors productius.

    -Aquesta notícia ha afectat molt la teva àvia.

    Aquest verb tenia una colla interminable de germans (Estimar, Esperar, Escoltar, Perseguir, Ajudar…). De vegades s’ajuntaven i anaven a trobar una altra colla amb la qual sovint s’esbatussaven. Aquesta segona colla estava liderada pel verb Agradar, un verb intransitiu que no suportava veure’s privat de la companyia de la a. Al seu costat sempre hi havia verbs com Desagradar -el germà bessó-, Telefonar, Trucar… Era un grup molt petit, sobretot vist l’altre, i a tots els que en formaven part els agradaven frases com:

    -Telefona a l’Anna i digues-li que vingui abans de les 7.

    -Aquests exercicis agraden als alumnes perquè els fan rumiar.

    Finalment, hi havia una tercera colla encapçalada pel verb Cridar. Era el grup dels que preferien la a en algunes ocasions i la rebutjaven en d’altres. Aquests no volien saber res de batusses i feien el seu camí lluny dels altres. Vet aquí el verb Cridar en dues frases diferents:

    – No vull que cridis més a l’Enric. Sempre el renyes per tot! (Cridar = ‘fer crits’)

    -Crida l’avi, que el demanen al telèfon. (Cridar = ‘avisar’, ‘invitar’)

    Tots aquests verbs només es posaven d’acord a reclamar la presència de la a davant del CD quan aquest era un pronom personal tònic o un cert tipus de pronom (tots, tothom, ningú…), i en casos en què calgués evitar alguna ambigüitat:

    -Ens esperen a nosaltres.

    -És ben bé que no estimes a ningú.

    De fet, la a res no sabia dels problemes que causava a tots aquests verbs. Ella feia la seva vida, i era prou feliç. I bé, conte contat, conte acabat.

     

    Article complet

  • Les preposicions (I)

    A hores d’ara ja deveu haver comprovat que una de les principals fonts de maldecaps a l’hora de redactar textos són les preposicions. Les preposicions, segons el diccionari, són una “categoria gramatical, expressada per un mot invariable, que relaciona un element sintàctic amb el seu complement”.

    Si no utilitzem la preposició correcta en cada cas, l’edifici sintàctic que és cada oració corre el risc d’esfondrar-se. De fet, moltes de les errades que cometem quan redactem són a causa d’un mal ús de les preposicions. La seva importància és màxima si volem expressar-nos amb claredat, establint en tot moment les relacions sintàctiques de forma correcta.

    En tot cas, en aquesta entrada ens aturem un moment en el canvi i la caiguda de preposicions.

    Les preposicions amb i en s’han de transformar en a o de davant d’un infinitiu que introdueix una oració subordinada substantiva amb funció de complement preposicional. Amb un exemple, entendreu més fàcilment en què consisteix l’argúcia:

    Estic d’acord amb la professora.

    Estic d’acord a presentar les unitats puntualment.

    Davant de la conjunció que, en canvi, el que passa és que les preposicions a, amb, de i en han de desaparèixer sense deixar rastre:

    Es conforma amb poca cosa.

    Es conforma que hi vagis tard.

    Si us queden dubtes per resoldre, podeu donar un cop d’ull a aquest enllaç. És una classe virtual ben aclaridora.

    Avui ho deixem aquí.

    Article complet