De manlleus, calcs i altres espècies
Per al bon alumne que remena sovint l’Optimot no és cap sorpresa saber que aquesta eina incorpora tot el cabal lèxic del diccionari normatiu, però també els termes nous que es creen cada any i que han passat, prèviament, pel sedàs del Centre de Terminologia, Termcat. Doncs, bé, avui us parlarem d’aquests termes nous, entre els quals trobem manlleus, calcs i altres espècies, no necessàriament perilloses…
Un manlleu és un mot que passa d’una llengua de partida a una llengua d’arribada. El manlleu pot ser directament adaptat a l’altra llengua, o bé pot ser un calc, que és la traducció literal del mot.
Davant d’un manlleu directe, cada llengua reacciona segons tres possibilitats:
- Recorre a formes alternatives en la llengua d’arribada; per ex.: programari i maquinari, en comptes de software i hardware.
- Adopta el nou mot sense fer-hi cap modificació; per ex.: amateur, whisky.
- Adapta el manlleu al seu sistema lingüístic; per ex.: pírcing, a partir de l’anglès piercing, o bé fàtua, de l’àrab fatwa.
En els últims anys, la globalització cultural i econòmica comporta una introducció massiva i ràpida de manlleus, i aquest fet fa recomanable establir uns criteris per a regular la introducció de manlleus i calcs. Aquests criteris els estableix el Centre de Terminologia, Termcat, i són:
- Donar prioritat a l’alternativa catalana, si n’hi ha.
- Quan no existeixi una alternativa, cal adequar el manlleu al sistema lingüístic català i, si no és pertinent l’adaptació, s’adopta la forma manllevada sense modificacions.
- S’adopta el manlleu o el calc si és imprescindible.
- Cal respectar les normes internacionals pròpies de cada àrea.
- Cal respectar les tendències terminològiques de cada àrea d’especialitat.
- Cal buscar el consens dels professionals per garantir l’acceptació social del terme, en la forma més adequada.
Tenint en compte alhora tots aquests criteris, tenim:
- Manlleus amb elements cultes procedents del llatí o el grec.
- Manlleus que actualment són d’ús corrent en la llengua general: gaspatxo, jazz, kiwi, rocafort…
- Manlleus ja integrats dins el nostre sistema lingüístic, que fins i tot han generat derivats; ex.: cros, motocròs; esprint, esprintar; surf, surfista…
- Manlleus provinents de topònims i antropònims que en faciliten la identificació; ex.: brie, bordeus, xampany, xerès…
- Manlleus fàcilment adaptables al nostre sistema lingüístic; ex.: bodi, de body; bric, de brick; xat, de chat; xaria, de sharia…
N’hi ha que no s’han d’incorporar al nostre sistema lingüístic: si són innecessaris, perquè ja tenim un terme equivalent (ex., container, contenidor; hojaldre, pasta de full); si són inadequats des del punt de vista semàntic, com ara fusteria metàl·lica, per comptes de tancaments metàl·lics, o bé si no són viables des del punt de vista de l’ús perquè no són transparents o perquè la forma manllevada ja està totalment implantada.
(Informació extreta de Manlleus i calcs lingüístics en terminologia, EUMO Editorial, 2005.)