Entrades amb l'etiqueta ‘optimot’

  • Per què els nostres textos tenen errades de gramàtica i ortografia? (II)

    Doncs els nostres textos tenen errades de gramàtica i ortografia… perquè no les corregim.

    Oh, us ha decebut la resposta? Tanmateix, és així de senzill. Els textos que redactem, els textos que fa cadascú, tenen errades perquè no les corregim, perquè no dubtem, perquè escrivim sense assegurar-nos que allò que estampem sobre el paper o sobre la pantalla és correcte.

    Ara no parlem de registres, d’allò que pot ser adequat o no segons el nivell de formalitat en què ens situem. Parlem de badades, d’errors clars que caldria corregir sempre. A les vostres respostes de l’entrada on fèiem la pregunta, per exemple, hi ha detalls com aquests que esmento a continuació (poso entre parèntesis la solució correcta):

    • *No obstant (no obstant això)
    • *des de que (des que)
    • *empeny (afany, o: “fa que no ens hi esforcem”)
    • *reflexe (reflex)
    • *la ortografia (l’ortografia)
    • *alhora de (a l’hora de)
    • classe *mitja (classe mitjana)
    • *impronta (empremta)
    • accepcions (excepcions)
    • “donar per entendre el que volem dir” (“donar per entès el que volem dir”)
    • “com a *ex-alumne contínuament castigada” (com a exalumna)
    • “…el català. Cuidem-la i estimem-la” (“…el català. Cuidem-lo i estimen-lo”)

    Com podeu veure, hi ha qüestions merament d’ortografia (alumne/a, *la ortografia), de lèxic (barbarismes com *empeny o impronta, les confusions accepcions/excepcions o mitja/mitjana), de gramàtica (des de que), de concordança o de redacció.

    En les vostres respostes apunteu altres causes (les presses, la manca d’atenció o la influència d’altres llengües, per exemple), però en el fons totes es redueixen a una de sola: no corregim bé els textos.

    optimotÉs evident que per evitar les errades ens ajudarà molt tenir un bon coneixement de la gramàtica. Però, no, no cal ser lingüistes: n’hi ha prou amb mirar de fer un esforç conscient per millorar i, per sobre de tot, practicar el dubte sistemàtic. Cal que dubtem. Qui no dubta no pot evitar errades, no pot corregir-les, perquè mai no les veurà. Per tant, no tingueu por de dubtar, i busqueu tot el que calgui al diccionari, consulteu-ho tot a les gramàtiques, aprofiteu tots els recursos que teniu a l’abast, començant per l’Optimot.

    De fet, en algunes respostes ja apunteu cap a aquesta direcció. “Cal sempre rellegir el que hem escrit amb el propòsit de cercar possibles errades comeses”, diu la Georgina. “No [ens] prenem el temps necessari per a revisar tots els dubtes que tenim amb les eines de què disposem”, afirma la Maria. I la Rosa també insisteix en aquesta idea.

    És això. Si dubteu i intenteu resoldre cada dubte, esmolareu la intuïció, consolidareu els vostres coneixements de gramàtica i haureu de corregir cada cop menys errades. No cal dir que llegir bons llibres també us hi ajudarà. D’això, per cert, de bons llibres, en parlarem ben aviat.

    Article complet

  • De manlleus, calcs i altres espècies

    termcatPer al bon alumne que remena sovint l’Optimot no és cap sorpresa saber que aquesta eina incorpora tot el cabal lèxic del diccionari normatiu, però també els termes nous que es creen cada any i que han passat, prèviament, pel sedàs del Centre de Terminologia, Termcat. Doncs, bé, avui us parlarem d’aquests termes nous, entre els quals trobem manlleus, calcs i altres espècies, no necessàriament perilloses…

    Un manlleu és un mot que passa d’una llengua de partida a una llengua d’arribada. El manlleu pot ser directament adaptat a l’altra llengua, o bé pot ser un calc, que és la traducció literal del mot.

    Davant d’un manlleu directe, cada llengua reacciona segons tres possibilitats:

    1. Recorre a formes alternatives en la llengua d’arribada; per ex.: programari i maquinari, en comptes de software i hardware.
    2. Adopta el nou mot sense fer-hi cap modificació; per ex.: amateur, whisky.
    3. Adapta el manlleu al seu sistema lingüístic; per ex.: pírcing, a partir de l’anglès piercing, o bé fàtua, de l’àrab fatwa.

    En els últims anys, la globalització cultural i econòmica comporta una introducció massiva i ràpida de manlleus, i aquest fet fa recomanable establir uns criteris per a regular la introducció de manlleus i calcs. Aquests criteris els estableix el Centre de Terminologia, Termcat, i són:

    1. Donar prioritat a l’alternativa catalana, si n’hi ha.
    2. Quan no existeixi una alternativa, cal adequar el manlleu al sistema lingüístic català i, si no és pertinent l’adaptació, s’adopta la forma manllevada sense modificacions.
    3. S’adopta el manlleu o el calc si és imprescindible.
    4. Cal respectar les normes internacionals pròpies de cada àrea.
    5. Cal respectar les tendències terminològiques de cada àrea d’especialitat.
    6. Cal buscar el consens dels professionals per garantir l’acceptació social del terme, en la forma més adequada.

    Tenint en compte alhora tots aquests criteris, tenim:

    1. Manlleus amb elements cultes procedents del llatí o el grec.
    2. Manlleus que actualment són d’ús corrent en la llengua general: gaspatxo, jazz, kiwi, rocafort…
    3. Manlleus ja integrats dins el nostre sistema lingüístic, que fins i tot han generat derivats; ex.: cros, motocròs; esprint, esprintar; surf, surfista…
    4. Manlleus provinents de topònims i antropònims que en faciliten la identificació; ex.: brie, bordeus, xampany, xerès…
    5. Manlleus fàcilment adaptables al nostre sistema lingüístic; ex.: bodi, de body; bric, de brick; xat, de chat; xaria, de sharia…

    N’hi ha que no s’han d’incorporar al nostre sistema lingüístic: si són innecessaris, perquè ja tenim un terme equivalent (ex., container, contenidor; hojaldre, pasta de full); si són inadequats des del punt de vista semàntic, com ara fusteria metàl·lica, per comptes de tancaments metàl·lics, o bé si no són viables des del punt de vista de l’ús perquè no són transparents o perquè la forma manllevada ja està totalment implantada.

    (Informació extreta de Manlleus i calcs lingüístics en terminologia, EUMO Editorial, 2005.)

    Article complet

  • Dos conceptes

    Per començar m’agradaria parlar-vos de dos conceptes clau a l’entorn dels quals giren els objectius principals del curs de nivell superior: aprofundiment i autonomia.

    Per una banda, el curs ha de servir perquè els alumnes perfeccioneu la competència lingüística i comunicativa oral i escrita i assoliu un domini lingüístic que us permeti comunicar-vos amb adequació i correcció, especialment en situacions formals. Així, repassarem i aprofundirem els aspectes morfològics i sintàctics que es veuen en cursos anteriors; en canvi, només de forma aïllada farem alguna referència a l’ortografia, ja que els alumnes del nivell superior heu de poder resoldre els dubtes que tingueu pel vostre compte.

    Això enllaça amb la idea d’autonomia. Un objectiu bàsic és que els alumnes sigueu autosuficients a l’hora de redactar els documents. De fet, l’autonomia és el que diferencia una persona amb coneixements superiors de llengua d’una persona amb coneixements mitjans. Per exemple, un alumne de nivell C1 sol consultar els dubtes que té a algú amb coneixements més amplis; una persona amb coneixements superiors resol els seus propis dubtes. La primera encara és dependent; la segona ja és autosuficient.

    Hi ha altres diferències: la persona amb coneixements mitjans té por de fer errades; la de coneixements superiors sap que farà errades, però quan en fa les detecta. Per a la primera cal estudiar la gramàtica suficient per superar un llistó (habitualment, la prova de nivell C1); per a la segona no hi ha llistó: sempre es pot aprendre més, millorar, perfeccionar, progressar.

    optimot1En definitiva, la persona que té coneixements superiors domina les eines de consulta, va més enllà d’una visió gramatical de la llengua i té intuïció per detectar les errades. A més, no es conforma a seguir unes pautes rutinàries a l’hora de redactar qualsevol text; cada dia es pot millorar la tasca i es pot ampliar el grau de coneixement de la llengua, i fins i tot es pot millorar l’estil de redacció. Ras i curt, una persona amb coneixements superiors mai no començaria una carta amb un “Adjunt us enviem còpia…”.

    Així doncs, és tenint en compte aquests dos conceptes que heu de polir els vostres textos utilitzant les eines que teniu a disposició, com ara l’Optimot. És convenient que reviseu bé els textos abans d’enviar-nos-els. Aquesta revisió és la millor manera de repassar novament la matèria i de ser conscients de tot allò que encara no teniu prou clar.

    I em sembla que per començar ja n’hi ha prou!

    Article complet


Entrades recents


Comentaris recents


Arxius


Categories


Meta