Lèxic: treure foc pels queixals, tenir el cap ple de parrdals, perdre bous i esquelles, torracollons, somiatruites, bufanúvols
El text argumentatiu, del llibre de l’editorial Teide, pàgina 147, exercici 6
Sinó / si no i perquè / perquè
Ortografia, del llibre, pàgina 75, exercicis 2, 3 i 4
DEURES
Els fulls que hi ha penjats al blog
Fer un text amb la recomanació d’un llibre. Podeu trobar-ne pautes a l’entrada del blog que vaig penjar el dia 11 d’abril, on hi ha diversos models. a poder ser, feu-me’l arribar en format word pel correu (jdorca@cpnl.cat).
Aquest Sant Jordi, farem la primera part de la classe a la plaça de l’Ajuntament -és abans d’arribar a la Biblioteca-, on hi ha preparades diverses activitats, també per als alumnes dels cursos de català.
Podeu trobar l’adreça d’on és en el següent enllaç:
Frases fetes: tocar el dos, bufar i fer ampolles, vés a pastar fang!, no dir ni ase ni bèstia, mossegar-se la llengua, trencar-se les banyes
Carta: ús dels verbs i dels pronoms segons el tractament (tu o vostè); hem redactat una carta de queixa: un viatge a la Polinèsia que hem contractat amb una agència ha estat un desastre. Escrivim una carta per exposar-ho i per demanar-ne una compensació.
Pronoms EN i HI, hem corregit el segon exercici del full de l’altre dia.
Llibre, pàgina 160; el pretèrit imperfet d’indicatiu. Hem fet el primer exercici del full Imperfet d’indicatiu
DEURES
Fer el segon exercici del full de l’imperfet d’indicatiu
Podeu fer, també, el segon full sobre els pronoms EN i HI, que hi ha penjat a l’apartat d’exercicis i activitats. No el corregirem a classe. Si me’l doneu, us el corregiré.
Heu d’escriure la recomanació d’un llibre (editat en català). Ha de ser un text entre 100 i 150 paraules. Us penjo les recomanacions d’altres anys, per veure com ho podeu fer (així, de passada, podreu veure què recomanaven els alumnes de l’any passat). M’ho hauríeu de fer arribar, per anar bé, abans de Sant Jordi, al correu (jdorca@cpnl.cat).
Aquí teniu un document amb algunes de les recomanacions de lectures dels alumnes dels cursos de l’any passat, 2017-2018. Les podeu utilitzar com a model per a les recomanacions que heu de fer. Recordeu que, si podeu, el millor és que me les envieu al correu (jdorca@cpnl.cat).
Aprofitant que el “Trenquin topics” ha volgut endinsar-se en el tenebrós (i creatiu) món dels renecs catalans, hem preguntat a través de Facebook, Twitter i Instagram quin és el renec que sempre teniu a la boca. Les respostes, com no podia ser d’una altra manera, confirmen que, efectivament, som renegaires
Tenim una llengua rica en paraulotes, insults i blasfèmies espontànies. De renecs nostrats (i complicats d’explicar a un estranger), els usuaris de les xarxes de TV3 han destacat alguns com “pixapins”, “ninot”, “gamarús”, “pessigavidres”, “borinot”, “llepafinestres”, “guaitacargols”, “ganassot”, “poll ressuscitat”, “carallot”…
No falten les referències sexuals, que, en el terreny dels renecs, mai fallen: “xarrupaescrots”, “cony”, “collons”, “desvirgagallines”, “titatorçada”, “titafreda”, “titafluixa”, “mitjatita”.
També funcionen els renecs escatològics: “vés a cagar a la via” (o “a la bassa”), “càgon l’ou”, “càgon l’olla”, “càgon l’os pedrer”. O, directament, “càgon tot”.
De clàssics i de renecs adaptats als temps. De fet, històricament, a l’hora d’insultar, sempre es peca de recordar-se injustificadament de les mares: “qui et va parir”, “la mare del tano”, “la mare que et va matricular”… Però, si hi ha una construcció comuna als renecs, aquesta és “cap”. No t’ho creus? Doncs pensa-hi… Entre els renecs que més es fan servir, hi ha “cap de lluç”, “capsigrany”, “cap d’ànec”, “cap de ruc”, “cap de cigró”, “cap de faba” o “cap de suro”.