• Continuarà…

    El Mecanoscrit del segon origen acaba amb aquesta reflexió de la protagonista:

    I jo, l’Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar. Llavors vaig pensar: “Seré una dona de trenta anys quan tu siguis un noi de dotze. Encara podré tenir fills teus.”

    alba i didac
    Ara us toca a vosaltres escriure el Quadern n. 6. Què passarà amb en Mar i l’Alba? Quines aventures els esperen? Quins éssers es creuaran pel seu camí?

     

    Print Friendly, PDF & Email

5 comentaris

  1. montse

    24 maig 15
    12:10 #

    6 – Quadern del viatje buscant vida.

    L ´Alba una dona de vint anys mare i bruna mirant en Mar va pensar que si le li pasés
    qualsevol cosa a ella què faria sol tant petit ?
    Va poder més l’amor al seu fill que la por al que pogués trobar. Agafaria tot el necessari
    per fer un llarg viatge i sortiria amb l´autocaravana, sempre aniria per carreteres de la
    costa pel motiu que l´aigua va ser l´escut per sobreviure i pot ser que algú continués
    a prop.
    Després d´uns dies viatjant va veure unes siluetes a una cala , no sabia què fer,però es va fer la valenta, va agafar en Mar de la mà i se es va acostar a poc a poc sense fer soroll. Eren cinc adoslescents, dos nois i tres noies,una noia la va veure i va començar a cridar, però al veure en Mar va parar i després d´uns minuts sense parlar, només mirant els uns i els altres, L´Alba els va esplicar la seva història……..
    Ells estaven dins l’aigua jugant quan va passar la mort per sobre dels seus caps, havien sobreviscut gràcies als rebosts de les granges de la comarca.
    Per fi L´Alba es sentia feliç i tindria companys per viure i repoblar la Terra,ella els
    ensenyaria amb ajuda dels llibres a continuar vivint.

  2. loli

    25 maig 15
    15:54 #

    L’Alba, una dona bruna de dinous anys i mare del Mar.
    Va decidir viure en a l´autocaravana prop del mar per poder protegir el seu fill,per si tornaven els extraterrestres.
    Un dia en l’horitzó va veure la silueta d’un vaixell que s’apropava a la riba, ella molt espantada va amagar al seu fill i va agafar l´arma per poder defensar–se.Quan el vaixell va atracar d´ell van baixar dos homes i una dona,l´Alba els va apuntar amb l´arma i els va cridar que no s´apropessin o dispararia, un dels homes li va dir: no tinguis por no disparis que nosaltres venim buscant supervivents..
    L´Alba ho el miro va mirar i va comprendre que era bona persona.Ella va buscar el Mar i l´ els hi va presentar als seus futurs amics i li els va explicar la seva història.
    Ells li van explicar que estaven de vacances en el vaixell fent busseig jo, que quant van sortir d´aigua no van trobar cap supervivent,van decidir viatjar fins a trobar a algú.L´Alba estava molt contenta perque sabia que el seu fill sempre estaria protegit i no s´acabaria la humanitat.

  3. Luis Ramos Caro

    26 maig 15
    14:47 #

    L`Alba una dona de divuit anys i mare d’un nen petitó, el Mar.
    Una vegada va enterrar el Didac,va decidir agafar el seu fill i trobar una nova vida lluny del lloc,on ella i el Didac van ser tan feliços.Va portar aliments, aigua, medecines i tot els necessari per sobreviure al jeep.
    Van sortir per a la matinada per a l’interior per tobar un lloc amb aigua i bona terra per cultivar. Al migdia va trobar un vall con amb molta aigua i molt fèrtil i va dir per dintre aquest és un bon lloc per el Mar i per a mi? Es van endinsar al a la vall i van trobar una casa amb tot el necessari per començar una nova vida (gallines, ocells, etc). al cap d´un dies després de netejar i ordenar-lo tot es va sentir molt trist i contenta al mateix temps, pensant en el Didac i en el Mar, però va pensar que la vida segueix i el Mar tindría una vida millor.
    A l‘estiu estaven jugant les els dos al llac i van escoltar sentir molt soroll, crits i un cotxe, es van amagar les els dos per veure què era. D’un cotxe van sortir molt alegres dos nois i una dona con amb un nen petit. L´Alba va agafar el rifle i els va apuntar plena de por i tremolosa. Però els homes i la dona la van veure i le li van cridar que no tingués por, que havien sobreviscut als plats voladors i que volien ser els seus amics.
    Aquí va començar una nova etapa del nostre món.

  4. Estefanía

    26 maig 15
    16:04 #

    L´Alba ,un noia de dinou anys i mare d´un nen.
    Després de la mort d’en Didac, va a decidir anar-se‘n d’aquell lloc.
    L´Alba agafa al seu fill, algunes provisions i puja a l´autocaravana.
    Al cap d´uns dies arriba a un poble coster.
    Quan baixa de l´autocaravana, veu una cosa estranya: el poble no està tan destruït, llavors agafa al seu fill, i fa una volta. Quan està caminant sent un soroll al costat seu i amb molt de compte mira.
    LLavors es queda amb la boca oberta en descobrir que era un grup de gent de la seva edat, que estava reconstruint el poble.
    De les seves galtes comença a caure-li les llàgrimes, quan en aquell moment algú l’agafa del braç i li diu, tranquil·la, aquí el teu fill i el teu començareu si voleu una nova vida.
    Ella es dóna fa la volta i assenteix amb el cap.
    Tres mesos després el grup de quinze adolescents, entre ells l´Alba i el seu fill, ja havien acabat de restaurar el poble. Cada un tenia una feina als matins i a la tarda estudiaven les els llibres que van poder recuperar. A vegadas agafaven l’autocaravana i el cotxe que havien arreglat i anaven a buscar coses que podien fer falta als pobles d´al del voltant.

  5. Nolvia Ordoñez

    14 juny 15
    15:47 #

    L’Alba, una noia de 18 anys, mare i sola al món, una vegada va agafar
    el seu nen en braços i va aconduir cap a un poble a prop a buscar menjar i quan anava sortint del poble va veure auna vedella parida en el mig del cami, hoooo va a dir l’Alba, què és això!!!! i es va baixar de la caravana.
    I va mirar els vedellets acabats de néixer i al costat va estar hi havia la seva mare ja morta.
    Va a pensar l’Alba que el lloc anava bé per fer una casa i criar animals i es va posat posar mans a l’obra, va trobar tot el que necessitava per fer la casa i ho va aconseguir amb molt esforç i es va a dedicar a criar animals.
    Tirarem adavant!! va dir l’Alba…mirant tristament els vedellets fins que van passar els anys i es van multiplicar molt i les gallines cada vagada van fer-se’n mes.
    Quan el Didac va tenir quatre anys ja sabia treballar be el camp i manejar els estables
    tant com la seva mare….l’alba va esperar que el temsp passase passés rapid per poder tenir mes fills del petit Dídac……

Blog dels cursos de català per a persones adultes del SLC de Badia del Vallès



Categories