Generalment, en català, el CD no va introduït per la preposició A, encara que el CD sigui persona.
No és correcte dir: *La Teresa ha saludat al president durant la reunió, sinó que cal dir: La Teresa ha saludat el president durant la reunió.
Tanmateix, hi ha alguns casos en què el CD sí que ha d’anar introduït per la preposició A.
1. Quan el CD és un pronom personal fort: a mi, a tu, a ell, a vosaltres, a vós, a ells/a elles, a vostè/a vostès.
Exemple: El secretari ens va avisar a nosaltres.
2. Quan el CD és tothom, algú, qui, el qual, tots i totes.
Exemple: Van mirar fixament a tothom, però no reconeixien el lladre.
3. Quan es vol expressar una idea de reciprocitat.
Exemple: Es miren l’un a l’altre.
4. Quan el CD és persona i es troba desplaçat davant de verb.
Exemple: A la Mercè, la vaig veure al ball de disfresses.
5. En frases que poden ser ambigües.
Exemple: *No sé qui busca la Maria.
Aquesta frase és ambigua ja que no ens queda clar si la Maria és la persona buscada o la persona que busca. Aleshores, si la Maria és la persona buscada caldria dir: No sé qui busca a la Maria. En canvi, si la Maria és la persona que busca, hauríem de dir: No sé a qui busca la Maria.
Podeu practicar exercicis sobre aquesta qüestió en el següent enllaç dels Itineraris d’aprenentatge, nivell de Suficiència, de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl19/scl19_04b.htm
