Al Pallars Sobirà, s’hi troben uns indrets de màgia, llegendes i mitologia pirinenca. No són massa coneguts, però gaudeixen d’una gran bellesa paisatgística. Jo n’he triat un a les valls d’Aguilar i de Siarb. Farem una visita al país dels Manairons, aquells éssers molt menuts, fantàstics i molt treballadors, que per una banda beneficien el seu amo i per l’altra el castiga si no els ofereix prou feina.
El meu itinerari comença des del cim del Serrat que hi ha a prop del poble de Biscarbó, on podem contemplar una extraordinària panoràmica. Allà trobarem un dolmen, on diuen que hi ha enterrat un rei d’Anglaterra que, en altres temps, va morir en combat.
Seguirem la nostra ruta cap a Castellàs del Cantó. Aquí coneixerem les Encantades, unes dones molt petites que passaven els seus dies amagades al fons dels bassals d’aigua, excepte la nit de Sant Joan, que sortien per rentar la roba. I si algú els podia agafar una peça, s’assegurava d’evitar la misèria a casa.
Després anirem al poble de Taús, on hi ha localitzades unes estranyes tarteres de rocs en zones planeres del mig del bosc. També ho varen fer els manairons.
Diuen que Déu va decidir posar-hi les muntanyes, va agafar un sac de rocs i els deixava anar on li semblava, però aquest es va trencar i els rocs van anar a parar de cop a terra. Llavors, quan va anar al cel i ho va contemplar, va quedar tan meravellat que es posar a plorar d’emoció. Aquells rocs són els Pirineus i les llàgrimes de Déu són els llacs escampats.
Mercè
