RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Textos descriptius’

  • Els Manairons: llegendes i mites del Pirineu

    dolmen

    Al Pallars Sobirà, s’hi troben uns indrets de màgia, llegendes i mitologia pirinenca. No són massa coneguts, però gaudeixen d’una gran bellesa paisatgística. Jo n’he triat un a les valls d’Aguilar i de Siarb. Farem una visita al país dels Manairons, aquells éssers molt menuts, fantàstics i molt treballadors, que per una banda beneficien el seu amo i per l’altra el castiga si no els ofereix prou feina.

    El meu itinerari comença des del cim del Serrat que hi ha a prop del poble de Biscarbó, on podem contemplar una extraordinària panoràmica. Allà trobarem un dolmen, on diuen que hi ha enterrat un rei d’Anglaterra que, en altres temps, va morir en combat.

    Seguirem la nostra ruta cap a Castellàs del Cantó. Aquí coneixerem les Encantades, unes dones molt petites que passaven els seus dies amagades al fons dels bassals d’aigua, excepte la nit de Sant Joan, que sortien per rentar la roba. I si algú els podia agafar una peça, s’assegurava d’evitar la misèria a casa.

    Després anirem al poble de Taús, on hi ha localitzades unes estranyes tarteres de rocs en zones planeres del mig del bosc. També ho varen fer els manairons.

    Diuen que Déu va decidir posar-hi les muntanyes, va agafar un sac de rocs i els deixava anar on li semblava, però aquest es va trencar i els rocs van anar a parar de cop a terra. Llavors, quan va anar al cel i ho va contemplar, va quedar tan meravellat que es posar a plorar d’emoció. Aquells rocs són els Pirineus i les llàgrimes de Déu són els llacs escampats.

    Mercè

    Pirineu

     

    Share

    Article complet

  • La platja de Mataró al novembre

    Platja

    Passejar per la platja de Mataró durant la sortida del sol al novembre és un plaer del qual no podem gaudir tots els anys.

    El reflex de la llum al mar i el color rogenc del cel formen una imatge de postal. Les temperatures càlides fan que encara sigui agradable passejar per la sorra fina que et va fent pessigolles als peus. Ja no està col•lapsada de gent i criatures, i la tranquil•litat s’apodera dels teus sentits.

    Fins i tot, si ets dels més agosarats, pots aprofitar per fer l’últim bany de la temporada ja que la temperatura de l’aigua és la mateixa que al juliol. Aprofiteu aquest any, no sabrem quan es tornarà a repetir!

    Sheila

    Share

    Article complet

  • La muntanya de Montserrat

    montserrat

    Voldria recomanar a tots els lectors la muntanya de Montserrat. Aquest paratge incomparable s’erigeix com un gran temple de la naturalesa, aïllat de la resta de la geografia per les seves escarpades roques de conglomerats.

    Les característiques de la serralada sorprenen i fan pensar en un origen peculiar que s’escapa de l’experiència humana. Alguns hi veuen forces geològiques de milions d’anys procedents de l’interior de la Terra, d’altres la mà de divinitats que guien el nostre destí, i d’altres els seus amics els extraterrestres. En fi, el seu paisatge particular, el monestir mil•lenari o la història de les diferents devocions que ha despertat la muntanya són una bona excusa per fer una visita. Una jornada per a totes les possibilitats, des d’una senzilla visita a la verge trobada a una llarga caminada pels senders que et descobreixen la muntanya.

    Eudald

    Share

    Article complet

  • Terra de cingles

    DSC_0147

    Tavertet és un petit municipi situat a la comarca d’Osona. Geogràficament el trobem envoltat pel Collsacabra i les Guilleries. És un poble petit amb cases i carrers empedrats, on el món rural antic i les noves cases edificades comparteixen el mateix entorn.

    Passejar pels seus carrers, sentir el silenci, veure com la boira s’aixeca i marxa t’aporta tranquil•litat. Si segueixes caminant i enfiles el carrer de Sau trobaràs un camí per on vorejar els cingles. És una ruta no apta per a persones amb vertigen, ja que hi ha trossos del camí força compromesos, on es camina arran de cingle o es salten petites esquerdes. El camí voreja els cingles i cada vegada s’apropa més al pantà de Sau.

    El camí és ample i poc frondós. A la llunyania pots veure el pantà i el reflex de la cinglera roja i blanca, tot i que el color que hi predomina és el verd del bosc frondós estès per tota la vall. Si el temps acompanya, pots observar com els voltors sobrevolen les cingleres; fins i tot, si volen molt a prop, podràs sentir com les seves ales tallen el vent.

    Camí enllà, en direcció al Puig de la Força, el sender es fa més estret i es camina arran de cinglera passant per les baumes, on la sensació d’altitud i de vertigen s’incrementen. És en aquest punt on pots admirar la bellesa del paisatge: els cingles, el pantà, les muntanyes i turons. El sender s’enfila carena amunt i et porta al Puig de la Força, però tal com el nom indica, cal força, sobretot psicològica, per arribar al punt més allunyat. Per travessar, cal agafar-se a una arrel d’arbre. Aquesta està col•locada en una esquerda entre roca i roca i ens ajudarà a arribar al punt més panoràmic de tota la cinglera.

    El Puig de la Força és un pic rocós des del qual pots admirar els cingles, les valls, la vegetació i el cel. Entre les carenes, les roques i els arbres s’hi amaguen llegendes de bandolers i es torna a sentir el nom d’en Serrallonga.

    Irene Gutiérrez Castillo

    Share

    Article complet

  • L’Anna…

    Es diu Anna. És de mitjana estatura, ni gran ni prima, ni lletja ni molt maca. Vaja, podríem dir de fesomia normal.

    Té els  cabells de color bru, amb algun reflex de color, els ulls foscos, de mirada penetrant, el nas una mica llarg i la boca petita.

    El seu gust per combinar la roba amb què es vesteix és molt curiós i divertit.  Sempre s’hi afegeix complements com ara collarets, arracades, polseres, anells i, si s’escau,  algun mocador de coll. Tot fa que destaqui per sobre de les altres noies.

    Acabada la descripció del seu físic, hauré de dir alguna cosa sobre la seva persona. És de caràcter dolç i afable, li costa molt enfadar-se, perquè sap tractar molt bé la gent.  És intel·ligent. De fet, ha estudiat dues carreres, però mai fa ostentació del que sap, ni tracta els altres d’incultes. És molt bona conversadora,  ja que pot tocar quasi tots els temes, i sempre té criteri.

    És alegre, sap divertir-se, i sempre té al voltant gent molt sana,  que l’aprecia molt. Ah! I també esportista, corre, neda, esquia i va d’excursió. Tot això quan la feina  li ho  permet, és clar!

    Montse Vendrell

    Share

    Article complet

  • L’Emili

    Durant tota la seva vida havia estat treballant, treballant per poder donar a la seva família alguna cosa per portar-se a la boca. Es llevava a les cinc de la matinada, la seva dona li tenia ben a punt el seu got de cafè amb llet i la seva torrada amb tomàquet. A les sis ja estava a punt per començar la jornada laboral, es passava vuit hores seguides amb un únic descans de mitja hora a les onze del matí. El fet de treballar al carrer havia deixat la seva pell tan negra com el carbó i la seva pell arrugada deixava entreveure la duresa amb què la vida l’havia tractat.

    L’Emili era una bellíssima persona, sempre estava disposat a ajudar-te, encara que això suposés per a ell un esforç immens. L’última vegada que jo el vaig veure tenia el cabell blanc i molt espès, el somriure que sempre l’acompanyava encara no l’havia abandonat i es feia el valent i el fort perquè no veiessis que estava patint.

    En general em costa molt recordar coses de la meva infància, però mai oblidaré com em mirava, i m’acostava al seu llit, perquè l’abracés.

    Mireia Serrano

    Share

    Article complet

  • El pianista

    pianistaEl personatge que he triat ha estat l’actor Adrien Brody, que en aquesta foto és l’intèrpret principal de la pel·lícula El pianista, que ha estat premiada amb diversos Òscars.

    En relació amb el seu aspecte físic es pot veure que és un home jove, ben plantat, alt i prim. La fisonomia de la seva cara es allargada, amb uns cabells negres ondulats pentinats cap enrere. Els seus ulls, negres i apagats, denoten tristesa. Més avall veiem el contrast del seu llarg nas amb la boca petita i prima, i unes orelles rodones grans com una roda.  Convé ressaltar que el seu vestit elegant i fosc el fa semblar un home amb classe i atractiu.

    Finalment penso que el seu caràcter ha d’ésser el d’un home tranquil, educat i culte, però dedueixo que també és un home trist i apagat, a qui agrada la música, principalment tocar el piano.

    Manuel Casamitjana

    Share

    Article complet

  • La Mercè

    donaLa Mercè és una senyora petita i primeta, amb el cabell de color del sol, tot i que una mica espatllat per les metxes que es fa des que tenia 18 anys. El seu cabell sempre ben pentinat ens recorda que és una senyora ordenada i ben assenyada.

    Els ulls, encara que petits i marrons, són molt expressius. Si te’ls mires durant uns instants veuràs una persona molt decidida, amb una gran capacitat d’esforç i sacrifici. Els seus llavis, ja una mica arrugats dels anys, sempre dibuixen un somriure, encara que a vegades se senti una mica trista.

    És una senyora forta i els seus braços curts dibuixen músculs que després de tants anys d’esforç i treball encara resisteixen a la dura feina que és ser mestressa de casa, sempre cuidant a tothom a casa mentre tots entren i surten sempre capficats en les seves històries.

    Sempre va arreglada i ben vestida. És coqueta i li agrada estar maca. La Mercè sempre ha tingut unes cames petites, però els seus bessons forts de treballar li dibuixen una gran figura quan va a sobre de les seves sabates de taló.

    Imma Quesada

    Share

    Article complet

  • Una amistat

    Recordo encara el dia que el vaig conèixer. D’això ja fa més de dos anys. Aquell posat tranquil i misteriós, i amb la mirada freda em va fer pensar que alguna cosa amagava.

    El trobava sempre a la parada de l’autobús. Un bon dia ens vàrem intercanviar alguna paraula més que les salutacions com el “bon dia” o el “passi-ho bé”. La nostra conversa va ser molt intensa i interessant. La seva vida no havia estat gens fàcil, al contrari, un camí ple d’obstacles que havia hagut d’anar superant amb molta força de voluntat i amor propi. Em va sorprendre la seva enteresa davant de la greu malaltia que finalment va superar. La seva mare viu en una residència d’avis i el seu pare va morir d’accident quan ell era jovenet.

    La vida li ha ensenyat a afrontar les adversitats que se li presenten. La malaltia i el pas del temps li han deixat algunes seqüeles. La seva aparença és la d’un home que passa de la setantena encara que, en realitat, en té seixanta-dos. Té el cabell canós, amb dues entrades ben definides. Al front i a la cara hi té força arrugues i els ulls són tan petits que gairebé no se li veu el color. És amable, educat i seriós, però també de tant en tant li pots veure algun somriure.

    Ara que el conec millor haig de confessar que em sabria molt greu perdre aquesta amistat, la qual s’ha anat enfortint amb el temps.

    Anna Vilargonter

    Share

    Article complet

  • En Martí, un noi del barri

    En Martí és un noi molt fet a la seva. Sempre el veus que va fent sense consultar gaire res a ningú i a vegades, fins i tot, passa molt desapercebut. És un noi dinàmic i actiu, aspectes que acompanyen la seva joventut. Li agrada molt jugar a futbol i compatir moments amb els seus amics. Un dels aspectes més característics de la seva personalitat és que sempre es mostra molt afectuós amb les persones que l’envolten.

    Té una cara divertida i un somriure que diu molt de la seva persona. Però, tot i així, un dels seus defectes és que a vegades acostuma a arronsar les celles i el seu aspecte passa a ser de malhumorat. Aquest fet podríem dir que s’agreuja perquè té unes celles negres i espesses i uns ulls grans i foscos que fan que la seva mirada es torni molt penetrant. A més a més, la seva pell morena fa que tingui un aspecte atractiu que acompanya a les seves fraccions de manera autèntica. A causa de la seva constitució alta i prima fa que sembli molt més jove.

    Noies encara no el coneixeu?

    Vanesa

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes despistat elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural potrta. error rondalla rondalles tradició