RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘General’

  • Nivell A2. Bàsic 3. Les ‘sagardotegiak’ al País Basc

    Sagardotegi és una paraula que en basc vol dir sidreria. Ve de sagar (poma) i d’ardo (vi). Es tracta, doncs, d’un establiment on es pot prendre una beguda elaborada amb suc de poma. Podríem dir que és un vi del suc de poma fermentat. Si vas alguna vegada al País Basc no et pots quedar sense entrar-hi.

    Al meu país hi ha una gran tradició de sagardotegiak. Ja al segle XI la sidra es consumia diàriament a gairebé tots els baserriak (que són com masos), sobretot a les zones més muntanyoses. No només era una beguda, sinó que també servia com a aliment pel seu alt nivell energètic. Antigament la gent anava a comprar la sidra a les sagardotegiak, on portava el seu propi menjar per no haver de tastar la sidra en dejú.

    Els mariners bascos, que arribaven fins a Terranova per pescar bacallà i balenes, portaven als cellers dels vaixells sidra en lloc d’aigua, perquè s’hi podria.

    Al País Basc hi ha moltes sagardotegiak (les anomenaré sidreries perquè sigui més fàcil de llegir). Les principals són a Astigarraga, que és una localitat de Guipúscoa. Se l’anomena “la capital de la sidra”. Amb el pas del temps s’han convertit en establiments on es menja i es beu sidra. A diferència dels restaurants, no tenen carta, només hi ha un menú de sidreria que sol ser el següent:

    Primer plat: Truita de bacallà amb pebrots

    Segon plat: Mitjana de bou a la brasa acompanyat de patates fregides i pebrots. Sovint aquestes mitjanes solen pesar més d’un quilo.

    Postres: Formatge d’Idiazàbal i nous.

    Per beure: Sidra. No demanis mai aigua ni cervesa o tothom et mirarà estranyat.

    Tots els plats es comparteixen en grup i a les sidreries més tradicionals es menja dret.

    La sidra s’emmagatzema en kupelak, que són uns recipients de fusta de roure i que poden emmagatzemar entre 500 i 30.000 litres de suc de poma. A la part inferior tenen una aixeta per on sortirà la sidra. També hi ha altres recipients més petits, les barriques, que solen tenir una capacitat de 200 litres. Últimament gairebé totes es fabriquen d’acer inoxidable.

    La temporada de la sidra comença a mitjans de gener i acaba al març. Comença amb un ritual que es diu txotx. El mestre de cerimònies, que sol ser algun polític rellevant i fins i tot el mateix lehendakari, es col·loca al costat de la kupela vestit amb la boina típica basca, anomenada txapela, i la gent està situada davant i en silenci. Al crit de “Txotx! Gure sagardo berria (la nostra sidra nova), comença la temporada. Llavors la gent es posa en fila i amb un got de sidra buit a la mà i es col·loca davant la kupela. S’obre l’aixeta i la sidra comença a sortir amb força pressió. El got es posa inclinat perquè la sidra “trenqui” en caure a la vora. Una persona manté l’aixeta oberta mentre que la resta, l’un rere l’altre, van omplint els gots de sidra i es deixa pas al següent. Només s’agafa el que s’ha de beure d’una tirada; si no te l’acabes, llences la resta a un cubell que hi ha a terra. Com podeu imaginar, hi ha un trànsit constant de gent entre la kupela i el menjar. Es pot beure tota la sidra que es vol.

    Vaig conèixer les sidreries als anys 80 quan treballava a prop d’Astigarraga. Llavors els àpats solien acabar amb càntics reivindicatius en basc. Van ser les darreres restes de la dictadura de Franco. Tot el que sonava a separatisme estava perseguit. Moltes vegades es presentaven els grisos, que era la policia del règim. Es col·locaven a la sortida de la sidreria en dues files i ens treien a hòsties. Afortunadament aquells foscos anys van passar, tot i que encara quedin molts nostàlgics de la dictadura. 

     

    Share

    Article complet

  • Premis Pescamots de Torelló 2022

    Divendres 22 d’abril es van lliurar els guardons de la segona convocatòria del Pescamots.cat de l’ADET i l’OC de Torelló.

    L’acte va tenir lloc al teatre Cirvianum de Torelló en el marc del lliurament dels diferents premis que l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET) atorga cada any i ha anat a càrrec de Rosa Sayós, en representació de l’ADET, i d’Assumpta Grabolosa, directora del CNL d’Osona. 

    Llegiu aquí la notícia  i mireu aquí les fotos de l’acte

    En aquest espai podreu trobar-hi tots els textos que van presentar tant alumnes dels cursos de català com participants del Voluntariat per la Llengua. 

    Share

    Article complet

  • Dia Internacional de la Llengua Materna. T’estimo des del… català

    Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, al CNL d’Osona preparem un seguit d’activitats per commemorar aquesta data. 

    Des del CNL d’Osona es vol reivindicar tota la diversitat lingüística que hi ha a la nostra comarca. Els nostres alumnes o els participants del programa de Voluntariat per la Llengua provenen de molts països del món i parlen moltes llengües diferents i això és el que hem volgut destacar en les activitats que es preparen per commemorar aquesta data.

    En aquest blog volem recollir aquesta diversitat lingüística i, per això els nostres alumnes pronunciaran en la seva llengua materna “T’estimo”. Cada entrada serà una llengua diferent i en quedarà una mostra recollida en aquest blog. Comencem per la nostra llengua: el català.

     

     

    Share

    Article complet

  • Setmana del 16 de novembre: activitats

    Durant aquesta setmana anirem treballant el tema dels verbs dins  de l’Itinerari d’aprenentatge de suficiència. Entrem ara al tema dels verbs de la segona conjugació.

    Cal que dins de la pàgina dedicada al verb, al menú de l’esquerra, busqueu l’apartat de verbs de la segona conjugació – Verbs amb formes velaritzades, i feu les activitats següents:

    Activitats 17  i  18

    Després, també al menú de l’esquerra busqueu l’ apartat de verbs de la segona conjugació – Verbs irregulars, i resoleu les activitats següents:

    Activitats 25, 26, 27 i 30

    Un cop acabats els exercicis i comprovats els vostres errors, ja us podeu posar a fer les ACTIVITATS 7. Podeu enviar-les a la tutora en el termini d’una setmana.

    (també podeu donar un cop d’ull a l’espai d’aquest blog dedicat a alguns aspectes verbals)

     

    Share

    Article complet

  • El santuari del Far-Susqueda

     

    far_1

    Al cor del Prepirineu català, a més de 1.000 metres d’altura,trobareu el santuari de la Mare de Déu del Far, on podreu gaudir d’una mica de la riquesa de la cultura de Catalunya, del seu patrimoni natural i humà, i on podreu descansar i alhora assaborir l’autèntica gastronomia catalana de sempre, rica i variada.

    El Santuari de la Mare de Déu del Far, del segle XI, està situat a 1.112 m d’altura, amb unes magnífiques vistes sobre el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries i el Montseny, i queda el poble de Sant Martí Sacalm als seus peus. En dies molt clars es pot veure gran part del Pirineu, la ciutat de Girona i, fins i tot, les Illes Medes. També es pot veure Montserrat i el Puigmajor de Mallorca amb prismàtics, en aquests dies. Però a pesar que no ensopegueu els dies de millor visió, pujar al Far és sempre una revelació i un goig. Gaudiu de les vistes i no oblideu d’anar-hi en diferents estacions de l’ any per poder gaudir de la riquesa del paisatge i de la seva variabilitat.

    Per acabar, si decidiu quedar-vos-hi a dinar no dubteu a demanar qualsevol dels seus plats guisats a l’antiga i gaudiu d’un restaurant dels d’abans, sense pretensions, però amb bona cuina.

    Far_2Far_3

     

    Pep Álvarez

    Share

    Article complet

  • La meva escola

    url

    L’escola on vaig anar durant la meva infància és el col·legi del Roser.  Era d’estil modernista.

    L’edifici tenia una estructura rectangular. A la planta baixa hi havia  vuit aules molt grans, amb sostres molt alts, on fèiem les classes. A continuació d’aquestes aules hi havia la sala d’estudi. També tenia  una biblioteca, i un petit teatre on feien les representacions de final de curs. A mà dreta trobàvem un gran pati cobert,  anomenat , “el  pati de vidre”. Al costat d’aquest pati hi havia la cuina i el menjador.

    Al final de tot aquest rectangle trobàvem  la capella del Roser,  on es  feien totes les celebracions religioses. Estava  envoltada d’uns grans patis enjardinats .

    A la primera planta hi havia  habitacions on dormíem  els nens interns, i també hi havia les habitacions del professorat.

     

    Maria Tort

    Share

    Article complet

  • Reescrivint Calders: Invasió subtil

    A l’hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s’assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d’aquesta mena d’orientals.

     A l’hora de sopar, va asseure’s a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l’atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.

    Ni l’alçada era pròpia d’un japonès. Va romandre silenciós fins que ens van servir el sopar. Ens va costar agafar conversa. Quan ens van servir el segon plat, la conversa es va animar. Parlava un català molt acceptable, cosa que també em va estranyar. Em va dir, somrient, com si m’endevinés el pensament, que era fill de pare japonès i mare catalana.

    La seva mare, de jove, va anar de vacances al Japó i en un dels viatges va conèixer el que seria el seu marit i pare del meu company de taula. Van residir bastants anys al país d’origen fins a la mort del seu pare. La mare, en quedar vídua, va demanar el trasllat a Barcelona, ja que l’empresa on treballava i treballa hi té una filial.

    Ara, ell estava passant les vacances d’estiu a casa dels avis materns. M’explicava que tenia els avis preocupats perquè gairebé no el veuen. Surt de nit i dorm de dia. Només fa un àpat complet al dia, el sopar. Els avis no se’n saben avenir que en tants pocs dies estigui agafant els costums del jovent d’aquí. Va engolir les postres amb un tres i no res, es va aixecar i em va saludar afectuosament dient-me “ bona nit”, i jo li vaig contestar amb un “bon dia, “ perquè per a ell el dia o la jornada estava a punt de començar.

     

    Maria C.

     

    Share

    Article complet

  • Gimcana: sisena setmana (última)

    Aquesta setmana està dedicada als JOCS LINGÜÍSTICS

    Els alumnes del Centre poden respondre les preguntes de la categoria C (en grup) o la categoria D (individual)

     

     Heu de respondre les preguntes de la vostra categoria:

     

    CATEGORIA C
    ________________________________

     

     

    2.
    _________________________________________________________________

    Per resoldre els jocs de llengua, la majoria de vegades us serà útil buscar un sinònim de la primera part de la proposta. Després, cal que comproveu que el resultat té alguna relació amb la segona part de l’endevinalla. Aquesta connexió amb la segona part pot ser fonètica , semàntica, cultural… Si, efectivament, hi veieu una clara relació voldrà dir que l’heu encertat.

    Exemples:

    Aroma de xemeneia (de 6 lletres)
    1.    Sinònim d’aroma : olor, perfum
    2.    Connexió amb xemeneia: perfum [ per fum]
    3.    Solució: perfum

    Qualitat de no dir res, però m’ho endreça tot (de 6 lletres)
    1.    Definició : Qualitat de no parlar> mudesa
    2.    Connexió amb (m’ho endreça tot) > mudesa (m’ho desa)
    3.    Solució: mudesa

     

    Podeu consultar directament el web de la Gimcana

    Share

    Article complet

  • Gimcana: cinquena setmana

    Aquesta setmana està dedicada a FRASES FETES, ORÍGENS I SIGNIFICATS:

    Els alumnes del Centre poden respondre les preguntes de la categoria C (en grup) o la categoria D (individual)

     

     Heu de respondre les preguntes de la vostra categoria:

     

    CATEGORIA C
    ________________________________

     

     

     web de la Gimcana

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes despistat elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural potrta. error rondalla rondalles tradició