RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Nivell superior’

  • Errors per excés

    Compte amb la combinació de pronoms febles: ‘els hi’

     

    Com veiem, ‘els hi’ són dos pronoms. La primera cosa que hem de tenir clara és que cada pronom substitueix un sol element de la frase.

    Per això, moltes vegades no s’ha d’afegir el pronom ‘hi’ al pronom ‘els’ quan se substitueix un sol element de la frase.

    En les frases següents, se substitueix UN sol complement per UN sol pronom:

     

    • “Demanaré la informació als responsables” = Els demanaré la informació

    (I no: Els hi demanaré la informació)

     

    • “Compren joguines per a les nenes” = Els compren joguines

    (I no: Els hi compren joguines)

     

    • “Donarem les medecines als malalts” = Els donarem les medecines

    (I no: Els hi donarem les medecines)

     

    • “La presidenta entregava els diplomes als assistents” = La presidenta els entregava els diplomes

    (I no: La presidenta els hi entregava els diplomes)

     

    Aquesta combinació pronominal ‘els hi’ és pròpia de la llengua parlada. No obstant això, en la llengua escrita haurem de procurar d’evitar-los.

     

     

    Share

    Article complet

  • Un exemple de ressenya

    WIEVIORKA, Annette. Auschwitz explicado a mi hija. Barcelona: Plaza & Janés Editores, SA, 2001. Col•lecció: Nuevas Ediciones de Bolsillo.

    CONTEXTUALITZACIÓ DE L’AUTOR I DE L’OBRA

    Annette Wieviorka és una historiadora que ha centrat la seva tasca en la investigació de la Segona Guerra Mundial, fent un èmfasi especial en la vida als camps de concentració, principalment a Auschwitz. L’interès de Wieviorka, d’origen jueu, pels camps de concentració no sorgeix del no-res, ja que el seu marit, els avis paterns i altres membres de la seva família van morir al camp de concentració d’Auschwitz. Ja des de fa temps, l’autora està vinculada a diversos projectes d’investigació que tracten aquesta temàtica.

    L’obra, tot i la seva brevetat, podria considerar-se un petit manual sobre el nazisme i tot allò relacionat amb el camp de concentració d’Auschwitz. Tal com s’indica a la contraportada, la col•lecció a què pertany el llibre s’adreça a adolescents, però es tracta d’un llibre que, tant per la temàtica com per la claredat en els continguts i en l’estructura, pot satisfer qualsevol persona interessada a conèixer les atrocitats que el nazisme va cometre contra el gènere humà, especialment contra els jueus.

    La llista d’obres que han tractat aquesta temàtica és extensa, però, com que considerem aquest llibre com un manual, hi ha un seguit de novel•les que poden entendre’s millor amb el llibre d’Annette Wieviorka al costat: des de L’amic retrobat i L’ànima valenta, de Fred Hulman, fins a La nit d’Elie Wiesel o Sin destino, d’Imre Kertész, Premi Nobel de literatura 2002.

    EL RESUM

    El llibre comença amb una breu introducció que en justifica l’elaboració. L’obra es planteja a partir d’un diàleg entre mare i filla, que comença motivat per un treball d’escola en què la nena ha d’elaborar un arbre genealògic de la família. Les preguntes comencen a sorgir quan arriba als seus besavis, dels quals no saben la data de defunció perquè van morir a Auschwitz. A partir d’aquí, tot el contingut del llibre s’estructura a l’entorn de preguntes relacionades amb el nazisme de la Segona Guerra Mundial i el camp de concentració d’Auschwitz.

    EL COMENTARI

    La finalitat de l’obra és descriure una situació històrica i explicar tot el que va suposar i representar per a les persones que la van viure i per a la humanitat en general. El llibre explica com els nazis eren capaços de localitzar qualsevol jueu, com els transportaven als camps de concentració, què en feien, com separaven els homes de les dones i els nens, quins tipus de treball eren obligats a fer, què significa la SS, què és exactament un camp de concentració, què és el genocidi, què són els guetos, per què es parla sobretot d’Auschwitz d’entre tots els camps de concentració, què eren les càmeres de gas i què suposava, com van morir els que no van ser assassinats a les càmeres de gas, com es vivia a Auschwitz, què representa una deportació, per què els nazis tenien tant d’odi cap als jueus… El llibre dóna resposta a aquestes preguntes i a moltes d’altres relacionades amb el tema, a partir d’un punt de vista objectiu i fidedigne.

    Auschwitz explicado a mi hija és un llibre que pot ajudar a entendre què és un genocidi i a no oblidar les atrocitats dels nazis. Una obra didàctica que pot donar a conèixer aquest episodi històric a aquells que no el van viure. La novetat, més que en la temàtica, cal buscar-la en el format pregunta-resposta, de lectura amena i fàcil gràcies a un llenguatge planer, però correcte en tot moment.

    [Autor: Pomares]

    ARGUMENTA.

    http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_10/sot_3_01.html

     

    Share

    Article complet

  • Casos de desaparició de pronoms i calcs que hauríem d’evitar

    El castellà no té els pronoms EN i HI, i això fa que a vegades s’ometin en català:

    Exemples:

    Incorrecte Correcte
    – Tinc aigua, vols? – Tinc aigua, EN vols?
    – Aquest nen no es fixa – Aquest nen no s’HI fixa
    – Ara vaig! – Ara HI vaig! (tot i que en certs casos caldria traduir-ho per: “Ara vinc! –verb ‘venir’ i no ‘anar’)
    – No tinc – No EN tinc
    – Hi ha autobusos, però circulen pocs.. – Hi ha autobusos, però EN circulen pocs.
    – Vull un gran – EN vull un de gran

     

    També trobem, a vegades, la pronominalització d’alguns verbs que en català no són pronominals. Haurem de procurar evitar aquest calc del castellà:

     

    Incorrecte Correcte
    – M’he rigut molt d’això – He rigut molt d’això (verb: ‘riure’)
    – Puja’t al cotxe – Puja al cotxe (verb: ‘pujar’)
    – M’he caigut – He caigut (verb: ‘caure’, i no ‘caure’s’)
    – M’he baixat de l’autobús de pressa – He baixat de l’autobús de pressa (verb: baixar)
    – Se m’ha caigut el bolígraf – M’ha caigut el bolígraf (verb: ‘caure’)
    – La Maria s’ha marxat ara mateix – La Maria ha marxat ara mateix (verb: ‘marxar’)
    – Calla’t, si us plau! – Calla, si us plau! (verb: ‘callar’ i no ‘callar-se’)
    – S’ha vingut de la seva terra – Ha vingut de la seva terra (verb: ‘venir’ i no ‘venir-se’)
    – Em passaré per casa teva – Passaré per casa teva (verb: ‘passar’, i no ‘passar-se’)

     

    També podeu consultar aquí

     

    Share

    Article complet

  • Pronoms relatius: alguna incorrecció que fem

     

    cuerdas-rojas-y-negras-ocho-nudos-19227451

    La construcció preposició + article + que  és incorrecta quan equival a:

    preposició + article + qual  o   preposició + què / preposició + qui.

    Exemples incorrectes:

    La història de la que parlaven és estranya
    La persona a la que telefonem cada matí és de Manlleu
    Els guanyadors, als que van entregar un premi, eren de Catalunya

     

    Exemples correctes (totes dues opcions són bones):

    La història de què / de la  qual parlaven és estranya
    La persona a qui / a la qual telefonem cada matí és de Manlleu
    Els guanyadors,  a qui / als quals van entregar un premi, eren de Catalunya

     

    Per saber-ne més i fer pràctica, feu clic aquí.


    Share

    Article complet

  • Més ajudes per resoldre pronoms relatius defectuosos…

    interrogant

     

     

     

     

     

     

    Per què està malament aquesta frase?
    La  roba que se’n fan samarretes és molt cara. El ‘que’ d’aquesta frase no és correcte perquè si anem a buscar l’origen de la frase composta en trobem dues de simples:

     

    La roba és cara

    Es fan samarretes amb la roba

     

    El relatiu que necessitem, doncs, ha d’ocupar el lloc del complement subratllat (un complement circumstancial) i, per tant, ha d’incloure la preposició ‘amb’.

     

    Per això la solució és:

     

    La roba amb la qual / amb què es fan samarretes és molt cara.

     

    Noteu, a més, que hem eliminat un pronom feble (se’n fan) perquè era un pronom que substituïa el mateix complement que ja hem substituït per un pronom relatiu. D’aquest tipus d’error se’n diu pleonasme.

     
    La situació en la que ens trobàvem era angoixant. La forma de pronom ‘en la que’ no és correcta perquè el pronom relatiu d’una frase adjectiva segueix aquestes dues fórmules:

    1. Preposició + article + qual
    2. Preposició + què (o qui, persones)

     

    Per això la solució és:

     

    La situació en la qual / en què ens trobàvem era angoixant.

     

     

     

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Frases amb pronoms relatius: explicacions

    pronoms-relatius-copia

     

    Aquí teniu algunes frases amb les explicacions de les formes possibles de pronom relatiu que hi podria haver:

    a)    Aquella és la persona de qui / de la qual  més desconfiem

     Partim de dues frases inicials:

    1. Aquella és la persona
    2. Desconfiem més de la persona

    Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir la paraula ‘persona’ i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que la paraula ‘persona’ forma part d’un complement preposicional i aquesta serà la funció que li tocarà representar al pronom relatiu. Què és un complement preposicional? És aquell complement que sempre va introduït per una preposició perquè el mateix verb la demana. En aquest cas, el complement depèn del verb DESCONFIAR, i cal tenir en compte que DESCONFIAR és un verb que anirà sempre acompanyat de la preposició DE. És precisament aquesta preposició DE la que haurà de sortir acompanyant el pronom relatiu.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement preposicional pren tres formes diferents. En la frase de dalt només tindrem en compte les que són pròpies de persones:

     

    preposició + QUI (persones)  preposició+QUÈ (coses) preposició  + article + QUAL(coses/persones)
    de qui “la persona de qui més desconfiem”   de la qual “la persona de la qual més desconfiem”

     

    b)    He anat al poble on / en què / en el qual passo l’estiu.

     Partim de dues frases inicials:

    1. He anat al poble
    2. Passo l’estiu al poble

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir la paraula ‘’ i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que la paraula ‘poble’ forma part d’un complement circumstancial de lloc (on passo l’estiu?) i aquesta funció serà la que li tocarà representar al pronom relatiu.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement  circumstancial de lloc pren les tres formes següents:


     (preposició)ON  preposició + QUÈ  preposició + article + QUAL
    on“El poble on passo l’estiu” en què “El poble en què passo l’estiu” en el qual “El poble en el qual passo l’estiu”

     

    c)     Els pagesos a qui / als quals adreçava els mots ni se’l van mirar.

     Partim de dues frases inicials:

    1. Els pagesos ni se’l van mirar

    2. Adreçava els mots als pagesos.

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir “els pagesos” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que “ala pagesos” està fent la funció de complement indirecte (introduït per la preposició A). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció de complement indirecte.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement indirecte pren les dues formes següents:

     

    a / per a   + QUI a / per a + article + QUAL
    A qui“…els pagesos A QUI adreçava els mots…” Als quals“…els pagesos ALS QUALS  adreçava els mots…”

     

    d)    Hem comprat el llibre que ens van recomanar.

     Partim de dues frases inicials:

    1. Hem comprat el llibre

    2. Ens van recomanar el llibre  

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir “el llibre” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que “el llibre” està fent la funció de complement directe (Ells –subjecte- van recomanar el llibre –CD-). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció de complement directe.

     En aquest cas, per escriure totes les formes possibles de pronom relatiu haurem d’esbrinar si es tracta d’una frase subordinada ESPECIFICATIVA o una frase EXPLICATIVA.

     

    Especificativa Explicativa
    Afegeix al nom de l’oració principal una informació que en restringeix l’abast Afegeix al nom de l’oració principal una informació que és complementària.
    S’ESCRIU SENSE COMES S’ESCRIU ENTRE COMES
    Exemple:Aquelles mestres que parlen anglès han trobat feina. (només les que parlen anglès) Exemple:Aquelles mestres, que parlen anglès, han trobat feina. (totes les mestres parlen anglès)

     

    La distinció entre especificatives i explicatives és important perquè els corresponen formes de pronom relatiu diferents.  Les frases especificatives tenen UN SOL pronom relatiu possible. En canvi, les formes del pronom relatiu en les explicatives són DUES.

     La frase de dalt és una frase especificativa (noteu que no s’escriu entre comes).


    Frases especificatives

    Frases explicatives

    QUE

    QUE

    Article + QUAL
    Que Hem comprat el llibre QUE ens vas recomanar.    

     

    e)    El material, que / el qual va arribar defectuós, està tot arraconat a sota l’escala.

     

    Partim de dues frases inicials:

    1. El material està arraconat a l’escala

    2. El material va arribar defectuós.

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir “el material” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

    Si ens fixem en la segona frase veiem que “el material” està fent la funció de subjecte (“El material va arribar”). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció de subjecte.

     En aquest cas, per escriure totes les formes possibles de pronom relatiu haurem d’esbrinar si es tracta d’una frase subordinada ESPECIFICATIVA o una frase EXPLICATIVA.

     

    Especificativa Explicativa
    Afegeix al nom de l’oració principal una informació que en restringeix l’abast Afegeix al nom de l’oració principal una informació que és complementària.
    S’ESCRIU SENSE COMES S’ESCRIU ENTRE COMES
    Exemple:Aquelles mestres que parlen anglès han trobat feina. (només les que parlen anglès) Exemple:Aquelles mestres, que parlen anglès, han trobat feina. (totes les mestres parlen anglès)

     La distinció entre especificatives i explicatives és important perquè els corresponen formes de pronom relatiu diferents.  Les frases especificatives tenen UN SOL pronom relatiu possible. En canvi, les formes del pronom relatiu en la frase de dalt (explicativa) són dues:

     

                  Frases especificatives

    Frases explicatives

    QUE

    QUE

    Article + QUAL
       Que El material, QUE va arribar defectuós, està arraconat… El qualEl material, EL QUAL va arribar defectuós, està arraconat…

     

    f)      Aquella organització, els membres de la qual  vivien en llocs molt distants, es va dissoldre fa molts anys.

     Partim de dues frases inicials:

    1. Aquella organització es va dissoldre fa molts anys.

    2. Els membres de l’organització vivien en llocs molt distants.

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir la paraula ‘organització’ i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que la paraula ‘organització’ forma part d’un complement del nom (introduït per la preposició ‘de’), un complement del substantiu ‘membres’. I aquesta funció serà la que li tocarà representar al pronom relatiu.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement del nom (que correspon al cuyo/a castellà) pren una sola forma:

     

    SN  + de + article + QUAL

    SN + del qual

    “…els membres de la qual…”


    g)    Aquest edifici fa temps que és tancat, la qual cosa / cosa que  n’ha agreujat l’envelliment.

     

    Partim de dues frases inicials:

    1. Aquest edifici fa temps que és tancat

    2. Això (Aquest edifici fa temps que és tancat) n’ha agreujat l’envelliment.

     

    Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir tota una frase: “aquest edifici fa temps que és tancat” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que “Aquest edifici fa temps que és tancat” està fent la funció de tot un antecedent global (substituïble per “això”). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció d’antecedent global.

     Un pronom relatiu amb la funció de d’antecedent global pren les dues formes següents:

     

    la qual cosa cosa que
     “Aquest edifici fa temps que és tancat, la qual cosa n’ha agreujat l’envelliment”  Aquest edifici fa temps que és tancat, cosa que n’ha agreujat l’envelliment”

     

     

    Més exemples de frases amb pronoms relatius:

     

    –        En veure el convenciment amb què / amb el qual parlava, el vàrem creure.

    –        El personatge a qui / al qual ens referim és pintor

    –        El camí per on / pel qual / per què havia de passar era ple de neu.

    –        La cadira on / en què / en la qual seia era de boga.

    –        Vàrem trobar un atleta a qui / al qual havien donat una medalla.

    –        La meva filla, que / la qual viu a Roma, vindrà per Nadal.

    –        Els problemes que has resolt eren molt difícils

    –        On són les tenalles amb què / amb les quals has arrencat aquests claus?

    –        El problema a què / al qual et refereixes és d’equacions

     

     Més frases i més explicacions: aquí

     

     

    Share

    Article complet

  • L’estàndard oral de la llengua catalana

    (resum extret de la Proposta per a l’estàndard oral de la llengua catalana I i II, de l’IEC)

    Fonètica:

    fonètica (2)

    Morfologia:

    morfologia (2)

     

    L’expressió oral_1

     

    Share

    Article complet

  • La coherència textual

     

    Perquè un text tingui unitat semàntica i comunicativa, cal seleccionar i organitzar la informació rellevant per oferir-la estructurada en apartats, seguint un ordre lògic.

    És important escollir la informació segons els propòsits de l’emissor, els coneixements previs del receptor, el tipus de missatge…

    Cal presentar la informació de manera clara i ordenada, segons l’estructura del text i la seva finalitat. Sense contradir-se.

    Cal desenvolupar correctament el tema, de manera que s’avanci amb informació nova (progressió temàtica), i alhora fer que els enunciats  vagin reforçant les informacions donades.

    Recordeu que un text és coherent si adopta una estructura comprensible i no cau en contradiccions. Aquests són, resumidament, els passos que heu de tenir en compte:

     

    1. Organitzar la informació.
    2. Construir una estructura clara.
    3. Evitar repeticions excessives.
    4. Fer progressar la informació.
    5. No caure en contradiccions.

     

    Per fer exercicis i saber-ne més, cliqueu aquí

     

     

    Share

    Article complet

  • ‘Lo’ com a article neutre

     

    images6

     

     

    La normativa no admet l’ús de lo com un article neutre. Només és adequat com a article masculí singular (en la varietat nord-occidental, lo pare i lo padrí ) i com a pronom feble (darrere de verb, van comprar-lo).

    En català tenim altres formes que ens permeten expressar aquest valor d’indefinició o d’intensificació. En cada context podem trobar diverses possibilitats per tal d’evitar aquesta construcció incorrecta.

    Per tal d’evitar l’ús incorrecte de la forma lo és important que reconegueu la funció que du a terme en cada context  i que tingueu en compte que hi ha més d’una manera de substituir-lo.

    Solucionar aquests ‘LO’  a vegades no és fàcil perquè estem molt influïts per l’ús del LO castellà. La majoria de vegades intentem substituir-lo per un simple ‘el que’ i la frase queda estranya i molt poc genuïna (encara que ens pugui semblar que sona bé).  Amb això vull dir que tenim formes per expressar abstracció, intensificació, inconcreció, etc., o tenim locucions concretes que s’aparten de la simple traducció de LO per ‘el que’.

    Alguns dels exemples que presenten més dubtes són exemples de LO+ adjectiu (intensificatiu) i LO + adverbi , que no són solucionables amb un simple ‘el que’.

    Mireu-vos aquests quadres:

    Forma incorrecta Formes adequades Exemple d’error Possibles solucions
    LO + que el que / això que / allò que Digues lo que saps Digues el que /allò que saps
    LO + adjectiu qualificatiu Com, que, si, allò que Lo lleig que ésLo trist que és

    Lo autèntic que és

    (expressen intensitat)

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    		 Com de lleig (trist, autèntic) és /Si n’és de lleig (trist, autèntic) / que lleig /trist, autèntic) que és… / 

     

    Aquí no és bona l’opció de corregir-ho per ‘el que’  ni ‘allò que’ ja que les frases perden el sentit d’intensificació que tenen.

     

     
    Lo autèntic és millor Allò (que és) autèntic és millor
    LO + participi el que, allò, allò que Lo ditLo ocorregut El que ha ditEl que ha ocorregut /allò ocorregut
    LO + adverbi Tan, tant, com, que… Lo bé que t’expliques Com de bé t’expliques / Que bé t’expliques
    AL + més (menys) + adverbi (compte! Ha de ser un adverbi i no un adjectiu!) Lo més aviat possibleLo més a prop que puguis Al més aviat possible / Tan aviat com puguis / Com més aviat millor (aquestes dues últimes més genuïnes)Al més a prop que puguis / Tan a prop com puguis / Com més a prop millor (aquestes dues últimes més genuïnes)
    AL + millor (pitjor, màxim, mínim) Lo millor que puguis Al millor que puguis  / Tan bé com puguis

    Altres casos:

    Lo en una frase feta o locució

    incorrecte

    correcte

    *per lo menys
    *per lo tant
    *a lo millor
    *per lo general

    almenys, si més no…
    per tant…
    potser, a la millor…
    en general, generalment

    Sovint en aquests casos hi ha una locució en català que presenta una estructura totalment diferent.

    Per saber-ne més i fer pràctica, feu clic a l’apartat dedicat al LO neutre d’ aquí.

    Share

    Article complet

  • Possessius, quantitatius i indefinits

     

    Observacions dels possessius:

    ____________________________________________________

    S’ha d’evitar l‘abús de possessius en aquelles frases en què no són necessaris. De fet,  a vegades simplement s’han d’eliminar, a vegades s’han de substituir per una oració de relatiu o per un pronom personal i a vegades s’ha de canviar l’estructura de la frase. Malgrat això, no s’han d’eliminar si són necessaris per entendre la frase.

    – Dóna’m la mà [i no pas la teva mà].

    – El conseller presenta la dimissió [i no pas  la seva dimissió].

    -El museu obre les portes  [i no pas les seves portes].

    – …del material didàctic concret de l’assignatura i del material que hi ha / hi va associat [i no pas seu material associat].

    – Havia començat estudis de teologia, que li van despertar l’interès per la natura [i no pas van despertar el seu interès].

    – Ens mostra les possibilitats que té la xarxa per a conèixer bé la llengua i millorar-ne l’ús [i no pas millorar el seu ús].

    – …la navalla que, segons sembla, els caps rapats havien llençat quan fugien [i no pas en la seva fugida].

     

    Observacions dels quantitatius:

    ____________________________________________________

     

    a)      Bastant té una forma femenina (bastanta).

    L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastant, bastanta, bastants i bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení (bastanta roba, bastantes persones).

    Exemples:

    Té bastant paper.
    Hi ha bastanta roba.
    A l’armari, hi té bastants jerseis.
    Hi caben bastantes persones. 

    Convé aclarir, però, que quan les formes bastant i bastants van seguides de la preposició de tant poden ser masculines com femenines. Per tant, bastant de i bastants de poden no fer la concordança amb el nom en femení:

    Hi ha bastant de paperassa o Hi ha bastanta de paperassa
    Tenen bastants de llibretes o Tenen bastantes de llibretes

     

     

    b)       Força, massa i prou són INVARIABLES

    Exemple:

    Tinc massa deutes / No tinc prou diners / Tinc força diners

    c)       En frases interrogatives, condicionals i negatives, l’equivalent de ‘poc’ és ‘gaire’ i no pas ‘molt o ‘massa’

    Exemples:

    No tinc gaire temps (I NO: ‘No tinc massa temps’ o ‘No tinc molt temps’)

    Se n’aniria sense gaires contemplacions (I NO: ‘Se n’aniria sense masses contemplacions’)

    Que trigaran gaire? (I NO: Que trigaran molt?’)

     

    Observacions dels indefinits:

    ____________________________________________________

     

    a)       El mot qualsevol fa el plural qualssevol i no pas qualsevols.

    b)       La forma mateix no s’usa com a pronom per evitar repeticions.

    Per exemple, la frase “va entrar a la cuina i va mirar tots els racons de la mateixa” no és una frase correcta perquè ‘mateix’ no pot ser mai pronom. Cal dir “va entrar a la cuina i en va mirar tots els racons” (o altres solucions)

    Llegiu-vos el bocí de llengua dedicat a ‘mateix‘.

     

    c)       Cal evitar el castellanisme ‘algo’

    d)      Cal evitar el mot ‘vàrios’ com a determinador. Cal fer servir alguns, uns quants, diversos, diferents.etc.)      Cal evitar el castellanisme ‘els demés’ i ’demés’ (traducció de ‘demàs’). Cal fer servir els altres, la resta, els restants…

     

    Per saber-ne més, cliqueu aquí.

     

    Share

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició