RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Continguts gramaticals’

  • Errors per excés

    Compte amb la combinació de pronoms febles: ‘els hi’

     

    Com veiem, ‘els hi’ són dos pronoms. La primera cosa que hem de tenir clara és que cada pronom substitueix un sol element de la frase.

    Per això, moltes vegades no s’ha d’afegir el pronom ‘hi’ al pronomels’ quan se substitueix un sol element de la frase.

    En les frases següents, se substitueix UN sol complement per UN sol pronom:

     

    • “Demanaré la informació als responsables” = Els demanaré la informació

    (I no: Els hi demanaré la informació)

     

    • “Compren joguines per a les nenes” = Els compren joguines

    (I no: Els hi compren joguines)

     

    • “Donarem les medecines als malalts = Els donarem les medecines

    (I no: Els hi donarem les medecines)

     

    • “La presidenta entregava els diplomes als assistents= La presidenta els entregava els diplomes

    (I no: La presidenta els hi entregava els diplomes)

     

    Aquesta combinació pronominal ‘els hi’ és pròpia de la llengua parlada. No obstant això, en la llengua escrita haurem de procurar d’evitar-los.

     

     

    Share

    Article complet

  • Pronoms relatius: alguna incorrecció que fem

     

    cuerdas-rojas-y-negras-ocho-nudos-19227451

    La construcció preposició + article + que  és incorrecta quan equival a:

    preposició + article + qual  o   preposició + què / preposició + qui.

    Exemples incorrectes:

    La història de la que parlaven és estranya
    La persona a la que telefonem cada matí és de Manlleu
    Els guanyadors, als que van entregar un premi, eren de Catalunya

     

    Exemples correctes (totes dues opcions són bones):

    La història de què / de la  qual parlaven és estranya
    La persona a qui / a la qual telefonem cada matí és de Manlleu
    Els guanyadors,  a qui / als quals van entregar un premi, eren de Catalunya

     

    Per saber-ne més i fer pràctica, feu clic aquí.


    Share

    Article complet

  • Més ajudes per resoldre pronoms relatius defectuosos…

    interrogant

     

     

     

     

     

     

    Per què està malament aquesta frase?
    La  roba que se’n fan samarretes és molt cara. El ‘que’ d’aquesta frase no és correcte perquè si anem a buscar l’origen de la frase composta en trobem dues de simples:

     

    La roba és cara

    Es fan samarretes amb la roba

     

    El relatiu que necessitem, doncs, ha d’ocupar el lloc del complement subratllat (un complement circumstancial) i, per tant, ha d’incloure la preposició ‘amb’.

     

    Per això la solució és:

     

    La roba amb la qual / amb què es fan samarretes és molt cara.

     

    Noteu, a més, que hem eliminat un pronom feble (se’n fan) perquè era un pronom que substituïa el mateix complement que ja hem substituït per un pronom relatiu. D’aquest tipus d’error se’n diu pleonasme.

     

    La situació en la que ens trobàvem era angoixant. La forma de pronom ‘en la que’ no és correcta perquè el pronom relatiu d’una frase adjectiva segueix aquestes dues fórmules:

    1. Preposició + article + qual
    2. Preposició + què (o qui, persones)

     

    Per això la solució és:

     

    La situació en la qual / en què ens trobàvem era angoixant.

     

     

     

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Frases amb pronoms relatius: explicacions

    pronoms-relatius-copia

     

    Aquí teniu algunes frases amb les explicacions de les formes possibles de pronom relatiu que hi podria haver:

    a)    Aquella és la persona de qui / de la qual  més desconfiem

     Partim de dues frases inicials:

    1. Aquella és la persona
    2. Desconfiem més de la persona

    Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir la paraula ‘persona’ i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que la paraula ‘persona’ forma part d’un complement preposicional i aquesta serà la funció que li tocarà representar al pronom relatiu. Què és un complement preposicional? És aquell complement que sempre va introduït per una preposició perquè el mateix verb la demana. En aquest cas, el complement depèn del verb DESCONFIAR, i cal tenir en compte que DESCONFIAR és un verb que anirà sempre acompanyat de la preposició DE. És precisament aquesta preposició DE la que haurà de sortir acompanyant el pronom relatiu.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement preposicional pren tres formes diferents. En la frase de dalt només tindrem en compte les que són pròpies de persones:

     

    preposició + QUI (persones)  preposició+QUÈ (coses) preposició  + article + QUAL(coses/persones)
    de qui “la persona de qui més desconfiem”   de la qual “la persona de la qual més desconfiem”

     

    b)    He anat al poble on / en què / en el qual passo l’estiu.

     Partim de dues frases inicials:

    1. He anat al poble
    2. Passo l’estiu al poble

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir la paraula ‘’ i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que la paraula ‘poble’ forma part d’un complement circumstancial de lloc (on passo l’estiu?) i aquesta funció serà la que li tocarà representar al pronom relatiu.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement  circumstancial de lloc pren les tres formes següents:


     (preposició)ON  preposició + QUÈ  preposició + article + QUAL
    on“El poble on passo l’estiu” en què “El poble en què passo l’estiu” en el qual “El poble en el qual passo l’estiu”

     

    c)     Els pagesos a qui / als quals adreçava els mots ni se’l van mirar.

     Partim de dues frases inicials:

    1. Els pagesos ni se’l van mirar

    2. Adreçava els mots als pagesos.

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir “els pagesos” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que “ala pagesos” està fent la funció de complement indirecte (introduït per la preposició A). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció de complement indirecte.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement indirecte pren les dues formes següents:

     

    a / per a   + QUI a / per a + article + QUAL
    A qui“…els pagesos A QUI adreçava els mots…” Als quals“…els pagesos ALS QUALS  adreçava els mots…”

     

    d)    Hem comprat el llibre que ens van recomanar.

     Partim de dues frases inicials:

    1. Hem comprat el llibre

    2. Ens van recomanar el llibre  

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir “el llibre” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que “el llibre” està fent la funció de complement directe (Ells –subjecte- van recomanar el llibre –CD-). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció de complement directe.

     En aquest cas, per escriure totes les formes possibles de pronom relatiu haurem d’esbrinar si es tracta d’una frase subordinada ESPECIFICATIVA o una frase EXPLICATIVA.

     

    Especificativa Explicativa
    Afegeix al nom de l’oració principal una informació que en restringeix l’abast Afegeix al nom de l’oració principal una informació que és complementària.
    S’ESCRIU SENSE COMES S’ESCRIU ENTRE COMES
    Exemple:Aquelles mestres que parlen anglès han trobat feina. (només les que parlen anglès) Exemple:Aquelles mestres, que parlen anglès, han trobat feina. (totes les mestres parlen anglès)

     

    La distinció entre especificatives i explicatives és important perquè els corresponen formes de pronom relatiu diferents.  Les frases especificatives tenen UN SOL pronom relatiu possible. En canvi, les formes del pronom relatiu en les explicatives són DUES.

     La frase de dalt és una frase especificativa (noteu que no s’escriu entre comes).


    Frases especificatives

    Frases explicatives

    QUE

    QUE

    Article + QUAL

    Que Hem comprat el llibre QUE ens vas recomanar.    

     

    e)    El material, que / el qual va arribar defectuós, està tot arraconat a sota l’escala.

     

    Partim de dues frases inicials:

    1. El material està arraconat a l’escala

    2. El material va arribar defectuós.

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir “el material” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

    Si ens fixem en la segona frase veiem que “el material” està fent la funció de subjecte (“El material va arribar”). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció de subjecte.

     En aquest cas, per escriure totes les formes possibles de pronom relatiu haurem d’esbrinar si es tracta d’una frase subordinada ESPECIFICATIVA o una frase EXPLICATIVA.

     

    Especificativa Explicativa
    Afegeix al nom de l’oració principal una informació que en restringeix l’abast Afegeix al nom de l’oració principal una informació que és complementària.
    S’ESCRIU SENSE COMES S’ESCRIU ENTRE COMES
    Exemple:Aquelles mestres que parlen anglès han trobat feina. (només les que parlen anglès) Exemple:Aquelles mestres, que parlen anglès, han trobat feina. (totes les mestres parlen anglès)

     La distinció entre especificatives i explicatives és important perquè els corresponen formes de pronom relatiu diferents.  Les frases especificatives tenen UN SOL pronom relatiu possible. En canvi, les formes del pronom relatiu en la frase de dalt (explicativa) són dues:

     

                  Frases especificatives

    Frases explicatives

    QUE

    QUE

    Article + QUAL

       Que El material, QUE va arribar defectuós, està arraconat… El qualEl material, EL QUAL va arribar defectuós, està arraconat…

     

    f)      Aquella organització, els membres de la qual  vivien en llocs molt distants, es va dissoldre fa molts anys.

     Partim de dues frases inicials:

    1. Aquella organització es va dissoldre fa molts anys.

    2. Els membres de l’organització vivien en llocs molt distants.

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir la paraula ‘organització’ i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que la paraula ‘organització’ forma part d’un complement del nom (introduït per la preposició ‘de’), un complement del substantiu ‘membres’. I aquesta funció serà la que li tocarà representar al pronom relatiu.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement del nom (que correspon al cuyo/a castellà) pren una sola forma:

     

    SN  + de + article + QUAL

    SN + del qual

    “…els membres de la qual…”


    g)    Aquest edifici fa temps que és tancat, la qual cosa / cosa que  n’ha agreujat l’envelliment.

     

    Partim de dues frases inicials:

    1. Aquest edifici fa temps que és tancat

    2. Això (Aquest edifici fa temps que és tancat) n’ha agreujat l’envelliment.

     

    Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir tota una frase: “aquest edifici fa temps que és tancat” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que “Aquest edifici fa temps que és tancat” està fent la funció de tot un antecedent global (substituïble per “això”). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció d’antecedent global.

     Un pronom relatiu amb la funció de d’antecedent global pren les dues formes següents:

     

    la qual cosa cosa que
     “Aquest edifici fa temps que és tancat, la qual cosa n’ha agreujat l’envelliment”  Aquest edifici fa temps que és tancat, cosa que n’ha agreujat l’envelliment”

     

     

    Més exemples de frases amb pronoms relatius:

     

    –        En veure el convenciment amb què / amb el qual parlava, el vàrem creure.

    –        El personatge a qui / al qual ens referim és pintor

    –        El camí per on / pel qual / per què havia de passar era ple de neu.

    –        La cadira on / en què / en la qual seia era de boga.

    –        Vàrem trobar un atleta a qui / al qual havien donat una medalla.

    –        La meva filla, que / la qual viu a Roma, vindrà per Nadal.

    –        Els problemes que has resolt eren molt difícils

    –        On són les tenalles amb què / amb les quals has arrencat aquests claus?

    –        El problema a què / al qual et refereixes és d’equacions

     

     Més frases i més explicacions: aquí

     

     

    Share

    Article complet

  • ‘Lo’ com a article neutre

     

    images6

     

     

    La normativa no admet l’ús de lo com un article neutre. Només és adequat com a article masculí singular (en la varietat nord-occidental, lo pare i lo padrí ) i com a pronom feble (darrere de verb, van comprar-lo).

    En català tenim altres formes que ens permeten expressar aquest valor d’indefinició o d’intensificació. En cada context podem trobar diverses possibilitats per tal d’evitar aquesta construcció incorrecta.

    Per tal d’evitar l’ús incorrecte de la forma lo és important que reconegueu la funció que du a terme en cada context  i que tingueu en compte que hi ha més d’una manera de substituir-lo.

    Solucionar aquests ‘LO’  a vegades no és fàcil perquè estem molt influïts per l’ús del LO castellà. La majoria de vegades intentem substituir-lo per un simple ‘el que’ i la frase queda estranya i molt poc genuïna (encara que ens pugui semblar que sona bé).  Amb això vull dir que tenim formes per expressar abstracció, intensificació, inconcreció, etc., o tenim locucions concretes que s’aparten de la simple traducció de LO per ‘el que’.

    Alguns dels exemples que presenten més dubtes són exemples de LO+ adjectiu (intensificatiu) i LO + adverbi , que no són solucionables amb un simple ‘el que’.

    Mireu-vos aquests quadres:

    Forma incorrecta Formes adequades Exemple d’error Possibles solucions
    LO + que el que / això que / allò que Digues lo que saps Digues el que /allò que saps
    LO + adjectiu qualificatiu Com, que, si, allò que Lo lleig que ésLo trist que és

    Lo autèntic que és

    (expressen intensitat)

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Com de lleig (trist, autèntic) és /Si n’és de lleig (trist, autèntic) / que lleig /trist, autèntic) que és… / 

     

    Aquí no és bona l’opció de corregir-ho per ‘el que’  ni ‘allò que’ ja que les frases perden el sentit d’intensificació que tenen.

     

     

    Lo autèntic és millor Allò (que és) autèntic és millor
    LO + participi el que, allò, allò que Lo ditLo ocorregut El que ha ditEl que ha ocorregut /allò ocorregut
    LO + adverbi Tan, tant, com, que… Lo bé que t’expliques Com de bé t’expliques / Que bé t’expliques
    AL + més (menys) + adverbi (compte! Ha de ser un adverbi i no un adjectiu!) Lo més aviat possibleLo més a prop que puguis Al més aviat possible / Tan aviat com puguis / Com més aviat millor (aquestes dues últimes més genuïnes)Al més a prop que puguis / Tan a prop com puguis / Com més a prop millor (aquestes dues últimes més genuïnes)
    AL + millor (pitjor, màxim, mínim) Lo millor que puguis Al millor que puguis  / Tan bé com puguis

    Altres casos:

    Lo en una frase feta o locució

    incorrecte

    correcte

    *per lo menys
    *per lo tant
    *a lo millor
    *per lo general

    almenys, si més no…
    per tant…
    potser, a la millor…
    en general, generalment

    Sovint en aquests casos hi ha una locució en català que presenta una estructura totalment diferent.

    Per saber-ne més i fer pràctica, feu clic a l’apartat dedicat al LO neutre d’ aquí.

    Share

    Article complet

  • Possessius, quantitatius i indefinits

     

    Observacions dels possessius:

    ____________________________________________________

    S’ha d’evitar labús de possessius en aquelles frases en què no són necessaris. De fet,  a vegades simplement s’han d’eliminar, a vegades s’han de substituir per una oració de relatiu o per un pronom personal i a vegades s’ha de canviar l’estructura de la frase. Malgrat això, no s’han d’eliminar si són necessaris per entendre la frase.

    – Dóna’m la mà [i no pas la teva mà].

    – El conseller presenta la dimissió [i no pas  la seva dimissió].

    -El museu obre les portes  [i no pas les seves portes].

    – …del material didàctic concret de l’assignatura i del material que hi ha / hi va associat [i no pas seu material associat].

    – Havia començat estudis de teologia, que li van despertar l’interès per la natura [i no pas van despertar el seu interès].

    – Ens mostra les possibilitats que té la xarxa per a conèixer bé la llengua i millorar-ne l’ús [i no pas millorar el seu ús].

    – …la navalla que, segons sembla, els caps rapats havien llençat quan fugien [i no pas en la seva fugida].

     

    Observacions dels quantitatius:

    ____________________________________________________

     

    a)      Bastant té una forma femenina (bastanta).

    L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastant, bastanta, bastants i bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení (bastanta roba, bastantes persones).

    Exemples:

    Té bastant paper.
    Hi ha bastanta roba.
    A l’armari, hi té bastants jerseis.
    Hi caben bastantes persones. 

    Convé aclarir, però, que quan les formes bastant i bastants van seguides de la preposició de tant poden ser masculines com femenines. Per tant, bastant de i bastants de poden no fer la concordança amb el nom en femení:

    Hi ha bastant de paperassa o Hi ha bastanta de paperassa
    Tenen bastants de llibretes o Tenen bastantes de llibretes

     

     

    b)       Força, massa i prou són INVARIABLES

    Exemple:

    Tinc massa deutes / No tinc prou diners / Tinc força diners

    c)       En frases interrogatives, condicionals i negatives, l’equivalent de ‘poc’ és ‘gaire i no pas ‘molt o ‘massa’

    Exemples:

    No tinc gaire temps (I NO: ‘No tinc massa temps’ o ‘No tinc molt temps’)

    Se n’aniria sense gaires contemplacions (I NO: ‘Se n’aniria sense masses contemplacions)

    Que trigaran gaire? (I NO: Que trigaran molt?’)

     

    Observacions dels indefinits:

    ____________________________________________________

     

    a)       El mot qualsevol fa el plural qualssevol i no pas qualsevols.

    b)       La forma mateix no s’usa com a pronom per evitar repeticions.

    Per exemple, la frase “va entrar a la cuina i va mirar tots els racons de la mateixa no és una frase correcta perquè ‘mateix’ no pot ser mai pronom. Cal dir “va entrar a la cuina i en va mirar tots els racons (o altres solucions)

    Llegiu-vos el bocí de llengua dedicat a ‘mateix‘.

     

    c)       Cal evitar el castellanisme ‘algo

    d)      Cal evitar el mot vàrios com a determinador. Cal fer servir alguns, uns quants, diversos, diferents.etc.)      Cal evitar el castellanisme ‘els demés i ’demés’ (traducció de ‘demàs’). Cal fer servir els altres, la resta, els restants

     

    Per saber-ne més, cliqueu aquí.

     

    Share

    Article complet

  • Combinació de pronoms febles

    Per entendre una mica més els pronoms febles, us passo la substitució pronominal d’algunes frases que poden presentar  dubtes…

    La Maria va donar les gràcies als assistents  “les gràcies” és CD. Pronom = les “als assistents” és CI. Pronom =els   

    La Maria els les va donar

    La secretària va enviar l’informe a la família     “l’informe” és CD. Pronom =el “a la família” és CI. Pronom= li Cas excepcional: el CD ha d’anar davant del CI, i a més LI es converteix en HI.

    La secretària l’hi va enviar 

    El conill s’ha entaforat a la llodriguera i no _____________ puc fer sortir.

    (a) EL

    (b) L’HI

    (c) L’EN

    (d) LI

     

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:“El conill s’ha entaforat a la llodriguera i no puc fer sortir el conill de la llodriguera”.

    Ara sí que podem fer l’anàlisi:….no puc fer sortir (el conill = CD= el) (de la llodriguera = CCLloc = en)El pronom del complement circumstancial de lloc és ‘en’ perquè va introduït per la preposició ‘de’.

    La resposta correcta és la (c): L’EN

     

    Els del magatzem esperen les cadires. ___________ aquesta tarda.

    (a)Porta’ls-hi

    (b) Porta-se-les

    (c) Porta’ls-les

    (d) Porta-les-hi

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:“Els del magatzem esperen les cadires. Porta les cadires als del magatzem aquesta tarda”. Ara sí que podem fer l’anàlisi: ….porta (les cadires = CD= les) (als del magatzem = CI = els). PORTA + els (CI) + les (CD)L’opció correcta és la (c): PORTA’LS-LES

     

    Aquests delegats no han pogut assistir a la conferència. Podries  ____  breument?

    (a) resumir-els-hi

    (b)resumir-els-la

    (c) resumir-los-hi

    (d) resumir-los-la

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:“Aquests delegats no han pogut assistir a la conferència. Podries resumir la conferència als delegats breument?”. Ara sí que podem fer l’anàlisi: ….resumir (la conferència = CD= la) (als delegats= CI = els). RESUMIR + LOS (CI darrere el verb) + LA (CD)

     

    L’opció correcta és la (d): RESUMIR-LOS-LA

     

     

    Share

    Article complet

  • Pronoms de complement directe i complement indirecte

    Passos
    Identificar Observar l’element que el distingeix Substituir
    davant verb darrere verb

    CD

    L’article o determinant:–  el, la, els les- aquell, aquella, aquells,

    aquelles

     

    sing.

    el (l’)

    la (l’)

     

    -lo (‘l)

    -la

     

    plural

    els

    les

    -los (‘ls)

    -les

    Sense article o un quantitatiu:– un, una, uns, unes…i altres determinants

     

     

    en (n’)

     

     

    -ne (‘n)

     

    Una frase sencera equivalent a ‘això’ o ‘allò’

    això, allò

                          ho

    CI

    Introduït per la preposició ‘a’ o ‘per a’ sing.

     

    li

     

    -li

    plural

     

    els

     

    -los (‘ls)

     

    Fixeu-vos en aquesta substitució de complements directes:

     

    compra pa:____compra’n_________                     volem el sou:_____el volem_

    compra el pa:___compra’l________                      volem la lluna:___la volem_

    compra els brioixos:__compra’ls___                    volem els diners_els volem_

    compra les coques:__compra-les____                 volem euros____en volem_

    compra això que t’he dit:_compra-ho__            volem que ens paguis: _ho volem

     

     

    I ara fixeu-vos en aquests complements indirectes:

     

     

    Digues això a la teva mare: Digues-li això             Telefona a la teva germana: Telefona-li

    Digues això al teu pare: Digues-li això                   Telefona al teu germà: telefona-li

    Digues això als teus germans: Digues-los això     Telefona als alumnes telefona’ls

    Digues això a les teves cosines: Digues-los això      Telefona a les xicotes telefona’ls

     

    El verb TELEFONAR (i TRUCAR) sempre porta CI al darrere. Sabem que el CI només és substituïble per 2 pronoms: LI per al singular i ELS/-LOS per al plural. No fa distinció de gènere. Per això “telefona’ls” tant pot referir-se “als nois” com “a les noies”.

     

    És molt important que aneu fent pràctica dels pronoms. Teniu més informació i exercicis a l’itinerari de suficiència. Feu clic aquí per accedir-hi.

     

    Share

    Article complet

  • On som? o On estem?

    Per expressar lloc, quin verb podem fer servir ‘ser’ o ‘estar’?

    Per indicar un lloc, l’ús dels verbs ser i estar depèn fonamentalment de la distinció entre “mera localització” o “permanència” en un lloc:

    – Per indicar mera localització (sense especificar durada ni fer cap més indicació)  s’usa SEMPRE  ser:

    • L’Ajuntament de Manlleu és a la plaça Fra Bernadí
    • Els músics són a l’escenari
    • On sou? De seguida venim a buscar-vos
    • Les claus són dins el calaix

     

    – Quan al significat de lloc s’hi afegeix un matís de durada o de permanència, es prefereix estar (o estar-se); especialment quan va acompanyat d’expressions temporals del tipus tot el matí, durant el curs, etc. De fet,  estar-se ha anat adquirint, fins i tot, el significat de ‘fer estada, allotjar-se’, ‘residir, viure’, ‘treballar’, etc.:

    • Els estudiants s’estaran en una residència durant el curs
    • La professora s’ha estat tot el matí al seu despatx
    • Abans vivíem a Tona, ara estem a Vic

     

    Veieu la diferència?

    –         Les entitats de Manlleu s’estan al primer pis de Can Puget  [equival a ‘ hi tenen la seu’].

    –         Les entitats de Manlleu són al primer pis de Can Puget [equival a ‘hi són reunides momentàniament’].

     

    Queda una mica més clar?

    Share

    Article complet

  • Els adjectius d’una terminació


    Els adjectius d’una terminació tenen una mateixa forma per al masculí i per al femení.   Són els acabats en (fixeu-vos també en els casos especials):

     

    acabats amb

    Singular                 (la mateixa forma per al masculí i el femení)
    Plural                      (la mateixa forma per al masculí i el femení)

    Casos especials

    -ble

    Amable, feble, possible, noble Amables, febles, possibles, nobles

    -al / -el / -il

    Igual, fidel, fàcil Iguals, fidels, fàcils mal –a / anòmal –a / paral·lel –a /     tranquil –tranquil·la  (compte no us oblideu ‘l·l’!)/

    -ar / -or

    Regular, escolar, superior Regulars, escolars, superiors avar –a / car –a /   clar –a / rar –a /       incolor –a /

    -ant / ent

    Amargant, prudent Amargants, prudents sant –a / atent –a / content –a / cruent –a / lent –a / calent –a / valent –a /i els cultismes acabats en –lent següents:corpulent –a / flatulent –a / fraudulent –a / macilent –a / opulent –a / sanguinolent –a / somnolent –a /  suculent –a / truculent –a / turbulent –a / violent –a / virulent –a / 

    -a

    belga  belgues

    -e

    alegre  alegres Negre –a / apte –a / culte –a/ agre –a

     

    Dins dels adjectius d’una terminació hi ha el cas especial dels acabats en -aç, -iç, , que tenen una terminació en el singular i dues en el plural:

    Masculí i femení singular

    Masculí plural

    Femení plural

    -aç

    capaç

    capaços

    capaces

    -iç

    feliç

    feliços

    felices

    -oç

    veloç

    veloços

    veloces

     

    Si teniu una bona formació en castellà, penseu que els adjectius acabats en vocal neutra en català coincideixen majoritàriament amb el castellà. Això vol dir que si en castellà tenen dues terminacions, en català també (agre –a / negre –a / alegre / noble / amable…)Hi ha uns casos, però, que cal recordar perquè hi ha divergències:

    • En català tenen una terminació i en castellà dues: rude
    • En castellà tenen una terminació i en català dues:
    agrest, agresta dolç, dolça trist, trista
    blau, blava fort, forta valent, valenta
    comú, comuna gris, grisa verd, verda
    cortès, cortesa inert, inerta  pobre, pobra
    covard, covarda roí, roïna

     

    Si vols saber-ne més i fer exercicis pots fer un clic aquí.

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició