Per expressar lloc, quin verb podem fer servir ‘ser’ o ‘estar’?
Per indicar un lloc, l’ús dels verbs ser i estar depèn fonamentalment de la distinció entre “mera localització” o “permanència” en un lloc:
– Per indicar mera localització (sense especificar durada ni fer cap més indicació) s’usa SEMPRE ser:
- L’Ajuntament de Manlleu és a la plaça Fra Bernadí
- Els músics són a l’escenari
- On sou? De seguida venim a buscar-vos
- Les claus són dins el calaix
– Quan al significat de lloc s’hi afegeix un matís de durada o de permanència, es prefereix estar (o estar-se); especialment quan va acompanyat d’expressions temporals del tipus tot el matí, durant el curs, etc. De fet, estar-se ha anat adquirint, fins i tot, el significat de ‘fer estada, allotjar-se’, ‘residir, viure’, ‘treballar’, etc.:
- Els estudiants s’estaran en una residència durant el curs
- La professora s’ha estat tot el matí al seu despatx
- Abans vivíem a Tona, ara estem a Vic
Veieu la diferència?
– Les entitats de Manlleu s’estan al primer pis de Can Puget [equival a ‘ hi tenen la seu’].
– Les entitats de Manlleu són al primer pis de Can Puget [equival a ‘hi són reunides momentàniament’].
Queda una mica més clar?
