Arxiu per febrer, 2016

  • Va de blogs i bloguers!

    blogLa setmana passada vam encetar la unitat 4 del curs i, d’acord amb el pla de treball, parlarem de blogs, bloguers i entrades ben bé durant un mes.

    Segons l’última actualització del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, un blog és una pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s’actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre diversos temes. I la persona que crea i gestiona un blog s’anomena bloguer/bloguera, igual que l’internauta que sol navegar per blogs.  D’aquesta manera queda resolta, doncs, la polèmica sobre *bloc i *blocaire i blog i bloguer.

    Repassem una mica la història d’aquests termes. L’any 2005 el Consell Supervisor del Termcat va aprovar els termes *bloc i blocaire com a equivalent als anglicismes blog i blogger i es justificava de la manera següent:  «Pel que fa a la nova solució adoptada (*bloc), es tracta d’una adaptació fonètica de la denominació anglesa blog i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme, ja que el concepte es refereix a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes. La forma *bloc ja té ús i força acceptació entre els usuaris d’aquest tipus de pàgines web.» Aquesta decisió va tenir defensors i detractors, però així es va incorporar al diccionari normatiu i es va mantenir fins a l’any 2013, moment en què la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va decidir substituir *bloc i *blocaire per blog i bloguer. Els motius pels quals s’han acabat imposant aquests dos últims termes es poden resumir de la manera següent:  és la forma utilitzada en la majoria de mitjans de comunicació catalans, per la majoria d’universitats catalanes i per diversos especialistes.

    Així, doncs, des del 2013, cal dir blog i bloguer i no *bloc i *blocaire.

    Per acabar aquesta entrada, podeu llegir l’article “Bloc” o “blog”? que Gabriel Bibiloni, professor i lingüista de la Universitat de les Illes Balears, va escriure l’any 2005 o el comentari del Termcat en relació amb aquesta qüestió.

    Esperem que al final d’aquesta unitat us hàgiu convertit tots en un bons bloguers!

    Article complet

  • Qüestió de nivell

    nivel_301.granAvui tractarem d’una qüestió de nivell. Em refereixo, no cal dir, a l’ús i abús de la locució “a nivell de”, una d’aquelles plagues que flagel·len la comunicació verbal en tots els àmbits de la nostra catalanofonia.

    La utilitzen els polítics, els estudiants, les metgesses, els jubilats, les treballadores socials, les professores, els porters de discoteca, els forners, etc. En fi, està escampada per tot arreu. I només se’n salven, heroicament, els alumnes dels cursos de nivell superior, que saben que hi ha alternatives millors. Per això, entre aquests alumnes afortunats i selectes, mai no es podria donar una conversa com la que reprodueix un conte de Quim Monzó titulat “Els anivellats” i que comença així:

    Són dos homes en un d’aquests restaurants que proclamen, com si fos el gran descobriment, que fan cuina “de mercat” (com si hi hagués cuina “de ferreteria”) i que, al menú, davant de cada plat hi col·loquen l’article definit: l’amanida d’espinacs crus amb xampinyons, les endívies amb roquefort, la sopa de peix, l’entrecot de bou amb pebre…

    -…perquè, a nivell nacional, la producció ha estat francament mínima -diu un d’ells.

    -D’alguna manera, sí -matisa l’altre.

    Arriba el cambrer, fa una lleu salutació i deixa els menús. Els llegeixen atentament durant una estona.

    -¿Què pendràs?

    -A nivell de primer plat, em sembla que pendré els carabassons farcits.

    -Jo, d’alguna manera ho tinc clar a nivell de segon: pendré el bacallà amb mussolina d’alls. Però a nivell de primer, no ho sé…

    El conte continua amb la conversa dels dos amics, que trien què beuran o què prendran “a nivell de postres”… Esclar, una conversa d’aquesta mena no podia acabar bé, com deixa clar el final del conte:

    A nivell d’havans van triar Montecristos del cinc. El cambrer els va ajudar a posar-se l’abric i els va acompanyar fins a la porta. A nivell d’inseguretat ciutadana, d’alguna manera, a la cantonada va esclatar un cotxe bomba quan hi passaven pel costat.

    Ja ho veieu, si no voleu anar a perill, vigileu quin ús feu de certs connectors. Per cert, us recomano que us llegiu el conte sencer, editat per Quaderns Crema. Val la pena!

    Article complet

  • El gust per la lectura i els llibres

    El gust per la lectura i els llibres

     

    llibre17Com ja heu pogut comprovar, una de les habilitats lingüístiques que heu de treballar durant el curs del C2 és la lectura. Haureu de llegir tota mena de textos (notícies de diari, articles d’opinió, textos argumentatius, textos explicatius, llibres…) i fer-ne una lectura selectiva –per buscar dades molt concretes, d’una manera ràpida–, una lectura comprensiva –requereix una lectura més atenta i profunda per comprendre justament el contingut del text–, una lectura crítica –per reflexionar sobre el contingut del text i fer-ne una anàlisi posterior– o una lectura pel simple gust de llegir.

    La unitat 5 del curs pretén fer-vos agafar gust per la lectura, el gust d’agafar un llibre i poder-vos abstreure de la rutina diària i de l’estrès.

    “A llegir he dedicat incomptables matins, tardes i nits, i en molts d’aquests moments (dir en tots, seria ben exagerat) m’he pogut sentir feliç: gratificada amb el regal de la imaginació, amb el privilegi de ser jo mateixa un d’aquells estornells que vola per un món nou. I d’adquirir referents. No sabria dir quantes ciutats he trepitjat amb la paraula, ni quants personatges he estat i he pogut conèixer des de ben endins, com si fossin meus.

    Llegir m’ha regalat vides noves de trinca, que no acaben en el llibre sinó que viuen en mi”.

    Carme Castells, Ara Balears, 16/11/2013

     

    Amb la intenció d’apropar-vos a ciutats noves o de regalar-vos moments de felicitat, heu d’escollir un dels llibres d’aquesta llista que us proposem i començar-lo a llegir per anar preparant la unitat 5 del curs.

     

    1. Imma Monsó, Tot un caràcter, ed. La Magrana, col·lecció Les Ales Esteses

    Un joc d’amor i hostilitat entre una mare i una filla, amb la qual s’assembla massa, encara que cap d’elles dues ho vulgui reconèixer.

    Obra del festival MOT 2016

     

    1. Maria Mercè Marçal, La passió segons René Vivien, ed. 62, col·lecció La Butxaca

    Un retrat magnífic de la Belle Epoque del París de principis de segle XX i el contrast entre classes socials.

    Obra del festival MOT 2016

     

    1. Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera, ed. La Magrana, col·lecció Les Ales Esteses

    “És una tragicomèdia amb un fort component generacional i i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l’Ebre”, ens diu la contraportada.

     

    1. Roger Vilà, Marges, ed. Barcino

    Una novel·la sobre el retorn. Un cant al Priorat, al seu paisatge i a la seva gent. En Menna, el protagonista de Marges, té quaranta anys i viu un moment de crisi existencial. És per això que ha decidit passar tot el mes de juliol al Priorat, al poble de Margalef, d’on és originari el seu pare. L’excusa és estudiar els marges de pedra seca que parcel·len el petit país. Però, més enllà d’això, en Menna, profundament identificat amb aquest paisatge i acompanyat per algunes de les figures que el poblen, aconseguirà travessar amb èxit aquest pas delicat de la seva existència.

     

    1. Xevi Sala, Esborraràs les teves petjades, ed. Proa, col·lecció A Tot Vent

    Un terrorista basc surt de la presó al cap de vint-i-cinc anys mentre la cúpula de l’organització negocia un alto el foc amb el govern. Decebut amb els antics companys, decideix actuar pel seu compte i amagar-se en un poble de les muntanyes del Ripollès per preparar un nou atemptat. Des de l’anonimat del seu refugi, descobrirà antigues ferides que enemisten els veïns del poble i s’acabarà enfrontant a un esclat de violència que l’obligarà a triar entre la fidelitat a la seva causa i la defensa dels innocents.

     

    1. Maite Carranza, El fruit del baobab, ed. 62, col·lecció El Balancí

    Un clàssic modern: bona barreja de gèneres, intriga, diversitat de registres… Una novel·la ambientada a l’època medieval, però molt diferent del que podríem esperar. I molt recomanable!

     

    1. Josep Lozano, Crim de germania, ed. Bromera

    Crim de germania és una obra històrica que parteix dels esdeveniments que van succeir al País Valencià entre el 1519 i el 1522, l’anomenada revolta dels agermanats, que va enfrontar les classes populars amb la noblesa.

     

    Doncs, apa, ja teniu feina per anar fent!

    Article complet


Entrades recents


Comentaris recents


Arxius


Categories


Meta