Qüestió de nivell
Avui tractarem d’una qüestió de nivell. Em refereixo, no cal dir, a l’ús i abús de la locució “a nivell de”, una d’aquelles plagues que flagel·len la comunicació verbal en tots els àmbits de la nostra catalanofonia.
La utilitzen els polítics, els estudiants, les metgesses, els jubilats, les treballadores socials, les professores, els porters de discoteca, els forners, etc. En fi, està escampada per tot arreu. I només se’n salven, heroicament, els alumnes dels cursos de nivell superior, que saben que hi ha alternatives millors. Per això, entre aquests alumnes afortunats i selectes, mai no es podria donar una conversa com la que reprodueix un conte de Quim Monzó titulat “Els anivellats” i que comença així:
Són dos homes en un d’aquests restaurants que proclamen, com si fos el gran descobriment, que fan cuina “de mercat” (com si hi hagués cuina “de ferreteria”) i que, al menú, davant de cada plat hi col·loquen l’article definit: l’amanida d’espinacs crus amb xampinyons, les endívies amb roquefort, la sopa de peix, l’entrecot de bou amb pebre…
-…perquè, a nivell nacional, la producció ha estat francament mínima -diu un d’ells.
-D’alguna manera, sí -matisa l’altre.
Arriba el cambrer, fa una lleu salutació i deixa els menús. Els llegeixen atentament durant una estona.
-¿Què pendràs?
-A nivell de primer plat, em sembla que pendré els carabassons farcits.
-Jo, d’alguna manera ho tinc clar a nivell de segon: pendré el bacallà amb mussolina d’alls. Però a nivell de primer, no ho sé…
El conte continua amb la conversa dels dos amics, que trien què beuran o què prendran “a nivell de postres”… Esclar, una conversa d’aquesta mena no podia acabar bé, com deixa clar el final del conte:
A nivell d’havans van triar Montecristos del cinc. El cambrer els va ajudar a posar-se l’abric i els va acompanyar fins a la porta. A nivell d’inseguretat ciutadana, d’alguna manera, a la cantonada va esclatar un cotxe bomba quan hi passaven pel costat.
Ja ho veieu, si no voleu anar a perill, vigileu quin ús feu de certs connectors. Per cert, us recomano que us llegiu el conte sencer, editat per Quaderns Crema. Val la pena!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.